M6 amb prismàtics de 15×85

Àger, 24 d’agost de 2016, 23:27h, 20ºC, 59% d’humitat. SQM-L: 21.60 al nord i 21.25 al zenit, ja hi ha entrat la Via Làctia. Prismàtics Helios Apollo 15×85.

El cúmul obert M6, el cúmul de la Papallona, és molt fàcil de trobar i molt brillant. A l’article anterior hi ha la localització general amb prismàtics de 7×50 a partir de l’agulló d’Escorpí.

A sota, els mapes de M6 amb 15×85, el nord és a dalt.

5-3-M6-BLOG-15x85-600px

Si centrem el cúmul el veurem molt gran i brillant. Amb els 15×85, dins del cúmul hi destaquen molt els tres doblets, a més s’hi veuen dotzenes d’estrelles més dèbils.

Just al nord de la cadeneta d’estrelles que separa M6 i M7 si ens hi fixem bé hi ha un altre cúmul obert, NGC6416 (5.70), però no el podem confondre amb M6, perquè és molt menys brillant.

5-3-M6-BLOG-15x85-noms-600px

 

A l’article anterior hi ha M6 amb prismàtics de 7×50

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

Anuncis

M6 amb prismàtics de 7×50

Àger, 24 d’agost de 2016, 22:20h, 25ºC, 44% d’humitat. Cel A0. SQM-L al nord: 21.63 i 21.43 al zenit. Prismàtics Helios Apollo de 7×50. Objecte a 14º d’altura.

Els cúmuls oberts M7 i M6 són dos cúmuls molt fàcils de localitzar entre el bec de la tetera de Sagitari i l’agulló d’Escorpí. En marató hi arribem des de M8, la nebulosa de la Llacuna, i des d’aquí anem directes als globulars de l’hemisferi sud galàctic, començant per M28 o M22.

A sota, al mapa amb el nord a dalt, l’agulló de l’Escorpí, el camp de sortida amb prismàtics de 7×50.

A dalt a la dreta del mapa els Ull de gat (Cat’s Eyes), Shaula i Lesath, o Sharur i Shargaz de la llista mesopotàmica Estrelles de l’Arada o Mul Apin.

5-3-M6-BLOG-7x50-600px

A sota, les estrelles del camp de sortida per localitzar M6, el cúmul de la Papallona.

5-3-M6-BLOG-7x50-amb-noms-600px

Als mapes de sota, l’asterisme de l’agulló de l’Escorpí és el punt de sortida cap a M6. Si posem Shaula i Lesath al sud del camp dels 7×50 apareixen al nord M7 i M6, els dos fàcils i inconfusibles. Estan separats per una cadena de quatre estrelles molt vistosa.

5-3-M6-BLOG-7x50-M6-7-600px

Als mapes de sobre i de sota, a l’est del camp, a l’esquerra del mapa, hi ha el cúmul de Ptolemeu, M7, molt gran i lluminós, s’hi resol una gran quantitat d’estels.

Al nord del camp hi ha el cúmul obert M6. El veiem molt clar, gran, inconfusible, de forma triangular amb els vèrtex arrodonits, hi veiem xispejar moltes estrelles.

La majoria de les estrelles són dins dels triangle, sembla concentrat. Hi ha una estrella molt brillant i altres tres que es veuen gairebé tot el temps. Si les observem una bona estona veurem que hi ha quatre estrelles brillants i dues una mica més dèbils, entre les sis fan tres doblets paral·lels. Al voltant, en un menor tant per cent de temps s’encenen i apaguen mitja dotzena més d’estrelles, entre els sis doblets i aquestes potser se’n veuen una dotzena. A l’article següent del blog hi ha el dibuix dels doblets amb 15×85.

5-3-M6-BLOG-7x50-M6-7-amb-noms-600px

 

A  l’article següent del blog hi ha M6 amb prismàtics de 15×85

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

M16, M17 i M18 amb prismàtics de 7×50

Àger, 29 d’agost de 2016, 00:50h, 21ºC, 74% d’humitat. SQM-L al nord: 21.56, 21.39 al zenit. Cel clar, grisós, mediocre, estable, sembla amb pols a l’aire, humitat alta, però els papers s’humitegen només una mica. Prismàtics Helios Apollo 7×50.

La localització ràpida de M16, M17 i M18 és millor fer-la amb 7×50 que amb prismàtics de més augments per una qüestió de camp. Amb sis o set graus, els tres objectes són al mateix camp i es troben molt ràpidament, amb menys graus és més difícil. Amb 15×85, M16 ocupa tot el camp de visió i això és molt poc pràctic en treballs de cerca ràpida.

Hem de començar a Gamma d’Escut, hi podem arribar amb prismàtics des de M11 i M26 o bé a ull nu buscant Gamma, què forma el vèrtex sud del rombe d’Escut.

Al mapa de sota, per arribar a Gamma hem de localitzar l’Escut. Si no coneixem encara bé la zona hi podem arribar des de la tetera de Sagitari. També hi podríem arribar des de l’Àliga, perquè l’Escut és la continuació de la cua de l’Àliga.

5-3-M16-17-18-BLOG-ull-nu-600px

A sota, l’asterisme guia, que inclou Gamma d’Escut (4.67), està format per un triangle i un doblet molt vistosos en 7×50.  En marató, baixant ràpidament des de M11 i M26 arribem a l’asterisme, que inclou el vèrtex inferior del rombe l’Escut. Si visualitzem l’asterisme com una mà amb el dit estés, ens assenyala la direcció de M16, per trobar la línia 16-17-18-24.

Gamma Sct és la més brillant de l’oest, a la dreta del mapa.

5-3-M16-asterisme-600px

Centrem els prismàtics a Gamma Sct (4.67), caracteritzem l’asterisme, triangle, doblet, mà que assenyala a l’oest, i desplacem els prismàtics de manera que la mà quedi a l’est del camp. Busquem les estrelles més brillants, veurem que són les de l’asterisme i dues més (5.71 i 5.39) que fan una línia perpendicular a la direcció de la mà.  Aquestes dues estrelles i Gamma Sct fan un triangle.

5-3-M16-17-18-BLOG-7x50-600px

Als mapes de sobre i de sota, la línia de les dues estrelles de 5.71 i 5.39 és la clau per trobar els tres objectes.

M16, la nebulosa de l’Àliga, està entre les dues estrelles, però desplaçada cap a l’oest. És molt gran, lluminosa i fàcil de trobar.

Amb 7×50 la veiem ovalada amb l’eix encarat a l’estrella de 5.39. Dins hi veiem una zona molt més brillant, no està centrada sinó desplaçada al NW. Amb el cel grisós i brut d’avui, hi veig brillar estrelles de manera intermitent, dues o tres a la part més brillant i una o dues a la part nebulosa del sud.

Just al sud de l’estrella guia de 5.39 hi ha una altra nebulosa, totalment diferent de l’anterior. En veure-la, ens adonem que M16 és molt gran, perquè veiem M17 clarament i diríem que és gran si no hi hagués al costat M16. La part lluminosa la veiem en forma de triangle, amb el costat superior més o menys est-oest i el vèrtex més agut apuntant a l’est.

Dins de la part superior de la nebulosa, paral·lela al costat del nord hi veiem una franja molt brillant, destaca molt. Baixa per l’oest.

5-3-M16-17-18-BLOG-7x50-noms-600px

Al mapa de sota, el tercer objecte, el cúmul obert M18, és més difícil de veure però el tenim davant. És petit i poc brillant. Avui el cel no està bé i distingeixo clarament el cúmul però se’m fa difícil descriu-re’l, el veig borrós. Per trobar-lo només cal seguir la línia guia de les estrelles de 5.71 i 5.39 i just a sota de M17 trobem M18. Més avall, al sud, hi ha una línia d’estrelles en arc de les quals en podem veure tres, cinc o més segons l’estat del cel. La podem visualitzar com una separació del conjunt M16-17-18 i de M24. Just a sota de la cadena ja comencen els innumerables camps d’estrelles, que no hem posat, de la finestra galàctica M24.

5-3-M18-BLOG-7x50-noms-600px

 

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

M25 amb prismàtics de 15×85

Àger, 27 d’agost de 2016, 0:35h, 16.8ºC, 63% d’humitat. SQM-L al nord: 21.55 i 21.31 al zenit.  Cel cobert a ponent amb estrats intermitents que arriben a trenta o quaranta graus d’altura a l’oest. Per sobre de cinquanta graus tot net.

Prismàtics Helios Apollo de 15×85.

A l’article anterior hi ha la situació general del cúmul obert M25 i la localització amb 7×50.

Aquest cúmul està en terra nullius, a l’espai gairebé buit entre el nostre braç galàctic i el braç espiral de Sagitari.

Als mapes de sota, amb el nord a dalt, l’aspecte amb 15×85.

5-3-M25-BLOG-15x85-600px

El cúmul obert és gran i brillant amb 15×85. Té un aspecte diferent que amb 7×50 on destaquen molt les lineacions en arc.  Amb 15×85 les estrelles del cúmul són ben separades i brillants, amb una visió totalment diferent.

El gran arc marcat al mapa de sota amb una línia groga ens ajuda a situar-lo de seguida, sobretot si venim dels 7×50.

Hi ajuda molt la figura que recorda un nautilus o un estel en forma de dragó amb cua com els que envolen a l’extrem orient. Aquesta figura, un cop vista una sola vegada, ja no s’oblida més.

Al cúmul amb 15×85 avui que no hi ha massa bon cel s’hi resolen una dotzena d’estrelles o més, encara que nosaltres no sabem amb certesa si són del cúmul o no.

Al Viewing the Constellations with Binoculars, Kambic diu que a M25 hi ha una cinquantena d’estrelles més brillants que la magnitud 11, i dotzenes de més dèbils. Per tant és un bon candidat per intentar resoldre unes quantes dotzenes d’estrelles en una nit amb un cel excel·lent.

5-3-M25-BLOG-15x85-amb-noms-600px

 

A l’article anterior hi ha M25 amb 15×85

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

M25 amb prismàtics de 7×50

Àger, 27 d’agost de 2016, 00:25h, 17ºC, 62% d’humitat. Un front de núvols estratificats avança des de ponent i fa una cortina laminar horitzontal que va de nord a sud fins a trenta o quaranta graus d’altura a l’oest. Entre línia i línia d’estrats queda una petita estona per observar, encara que hem d’anar canviant d’objecte segons la finestra de núvols i després tornar-hi una i altra vegada.

Prismàtics Helios Apollo 7×50.

El cúmul obert M25 és molt gran i fàcil de trobar a l’est, gairebé a tocar, de M24, que es veu sempre a ull nu. Aquesta finestra galàctica i M25 comparteixen camp amb 7×50.

També hi podem arribar des de la tetera de Sagitari. En qualsevol cas és un objecte sense cap mena de dificultat i molt bonic, sobretot pel camp i per les múltiples lineacions en arc que hi ha a diferent escala.

M25 està en un camp d’estrelles molt característic, en forma de nautilus, encara que a vegades hi veig en estel en forma de drac amb cua com els que envolen als països de l’extrem orient.

El camp és immens, més gran encara que la ja immensa finestra de M24.

Aquest cúmul està en terra nullius, a l’espai gairebé buit entre el nostre braç galàctic i el braç espiral de Sagitari.

A sota, les dues maneres ràpides, i molt fàcils, de trobar M25, des de M24 i des de la tetera de Sagitari.

5-3-M25-BLOG-ull-nu-600px

A sota, els dos mapes, amb el nord a dalt, del camp de visió dels 7×50 centrat a M25.

5-3-M25-BLOG-7x50-sense-noms-600px

El cúmul és molt gran, amb 7×50 s’hi distingeixen moltes estrelles ben individualitzades, la més brillant és la cefeida U Sag (6.3-7.1) al centre del cúmul. Competeix com a lucida, al llarg dels dies de la setmana, amb l’estrella de 6.81, al NW.

Al mapa interpretat de baix, en groc hi ha un dels molts arcs del camp, que recorda la figura d’un nautilus, o la cua d’un estel de l’extrem orient en forma de drac.

En carbassa dos asterismes de confirmació, un rombe i un triangle, encara que segons com, hi podem veure dos rombes encadenats.

A més, les dues primeres estrelles de la cua de l’estel en forma de drac, a sobre del cúmul, fan un triangle isòsceles amb l’estrella del NW.

5-3-M25-BLOG-7x50-amb-noms-600px

Al proper article hi ha M25 amb 15×85

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

.

M75 amb prismàtics de 15×85

Àger, 25 d’agost de 2016, 0:40h, 17ºC, 63% d’humitat, olor d’humitat, objecte a 25º d’altura. SQM-L: 21.60 al nord, 21.35 al zenit, hi ha la Via Làctia.

Prismàtics Helios Apollo 15×85. Veig bé fins a mag. 11 i regular entre 11 i 12, fluctuant sobre 11.5, arribo a 12.5, potser 12.8 uns moments. SQM-L a la zona de M75: 21.23

A l’article anterior hi ha M75 amb 7×50 i la situació general.

Amb prismàtics de 15×85, el cúmul globular M75 el veig molt petit, rodó i globular, com una estrella difusa però gran. Per la mida que té, si fos una estrella, seria molt brillant.

Hi ha estones que a dins hi veig brillar el centre, com si fos una estrella.

Al mapa de sota, amb 15×85 no es pot confondre i és fàcil de localitzar gràcies a l’esterisme en forma d’èpsilon, del qual forma part.

6-1-M75-BLOG-15x85-sense-noms-600px

Al mapa de sobre, amb el nord a dalt, veiem a dalt l’asterisme en èpsilon i el trapezi del sud. Aquest, format per Omega Sag i les estrelles 59, 62 i 60 Sag amb els 15×85 és espectacular i molt brillant, ocupa gairebé tot el camp. Els quatre vèrtex són de magnitud quatre.

A sota en línia blava, si en aquest trapezi del sud seguim la línia 59 Sag-60 Sag, de seguida trobarem un altre trapezi, encara que molt menys brillant, hem baixat dues magnituds. Immediatament a sobre trobarem el triangle que inclou M75. Si unim el trapezi i el triangle veurem la lletra èpsilon.

Aquesta E mirant al NW sembla ocupar gairebé tot el camp. Amb 15×85 és molt més fàcil que amb 7×50, encara que el trapezi del sud és molt més ràpid de trobar amb 7×50 al tenir el doble de camp de visió.

6-1-M75-BLOG-15x85-amb-noms-600px

M75 amb prismàtics de 7×50

M75 a la wikipèdia

En aquest article hi ha l’aproximació al cúmul globular M75 des de l’est, des de Capricorni, en un altre article, M75 des de M55 amb prismàtics de 7×50, hi ha l’aproximació des de l’oest, des de Sagitari, el camí normal en marató Messier.

 

Àger, 24 d’agost de 2016, 23:50, 19.5ºC, 59% humitat. Els papers es comencen a humitejar. Cel ras A0.  Prismàtics Helios Apollo 7×50

Amb 7×50 el cúmul globular M75 té l’aspecte d’una estrella una mica difusa. Seria un objecte difícil de localitzar si no hi hagués bones referències al camp dels 7×50.

Al mapa de sota, amb el nord a dalt, veiem que el costat oest del pseudotriangle de Capricorni té dos grans doblets als extrems. El de dalt, al NW, format per Alfa i Beta Cap, i el del sud, format per Psi i Omega Cap. De fet, el vèrtex est de la constel·lació té un altre gran doblet format per Delta i Gamma Cap.

Per iniciar-se en la cerca de M75 val la pena començar a Alfa de Capricorni per visitar el doblet Alfa 01 i Alfa 02 (4.30 -3.58). Al mateix camp dels 7×50, una mica al sud hi ha el sistema binari de Beta, molt vistós, que en realitat és un complex sistema múltiple d’estrelles.

Seguint el costat oest del triangle de Capricorni, i encara al camp de 7×50 de Beta, arribem a un petit asterisme en triangle format per Rho, Pi i Omicron Cap. Més avall, al vèrtex sud, trobem el doblet Psi i Omega.

Si des de Psi o Omega anem una mica a l’oest ens apareix al camp un trapezi en forma d’estel molt vistós perquè està format per quatre estrelles de magnitud quatre, que destaquen sobre les estrelles de camp.

6-1-M75-BLOG-mapa-capricorni-600px

6-1-M75-BLOG-7x50-sense-noms-600px

A sobre i a sota, el camp de 7×50. El nord és a dalt. Al camp hi destaquen dues formes (en groc al mapa de sota), el trapezi en forma d’estel i un asterisme en forma de lletra èpsilon que es pot visualitzar com un trapezi (en verd) amb tres estrelles a sobre en triangle. L’estrella del sud del triangle de sobre és el cúmul globular M75.

Les estrelles més brillants de l’asterisme en èpsilon són de magnitud sis. Si el cel és mediocre, veurem clarament el trapezi inferior del mapa, al sud de la èpsilon i pot ser que ens costi una mica veure la E inclinada. Si insistim el trobarem perquè la referència del trapezi de sota és molt bona. Si no el veiem, posem el trapezi de 59-60-62-Omega Sag al sud del camp i al nord ens apareixerà la E.

Per saber si veiem M75 podem comptar les estrelles de la línia llarga de la E. Si en comptem cinc, estem veient el cúmul, què és el que sembla la segona estrella, o la tercera si comptem la E sencera.

6-1-M75-BLOG-7x50-amb-noms-600px

 

M80 amb prismàtics de 15×85

Àger, 6 d’agost de 2016, 01:15. Prismàtics Helios Apollo de 15×85.

Mentre vaig revisant altres objectes, miro de reüll el cúmul globular M80 que faré la propera nit. Amb els 15×85 no el trobo. Sé exactament on és i no el veig, però és poc brillant i petit. He esperat massa estona i ja està a menys de cinc graus, ran del port d’Àger. Intueixo la “petjada d’ocell”, o potser de “velociraptor”. La propera nit m’hi posaré només pondre’s el Sol.

 

Àger, 6 d’agost de 2016, 23:15h.    19ºC, 47% d’humitat.  SQM: 21.54 al nord, 21.49 al zenit.  Prismàtics Helios Apollo de 15×85.

Cel espectacular, encara no massa fosc, però som a l’estiu. Molta turbulència fins molt amunt. Cel brut fins a 15º d’altura. M80 a 19º d’altura, molt a prop de la zona tèrbola. La temporada d’estiu ja és molt avançada i els objectes d’Escorpí són molt baixos. Un moment molt interessant per forçar una mica i buscar objectes entre la turbulència, la póls i la humitat, avui encara baixa, els papers són secs.

La passada nit el vaig buscar massa tard i no el vaig trobar, era massa baix, entre l’aire brut de sobre del port d’Àger.

Avui, a les 23:15h el tinc a uns 19º d’altura. Amb 15×85 veig clar que no és una estrella, gran però molt tènue, no en veig bé el contorn. El centre sembla molt brillant, estel·lar, com si hi hagués una estrella al mig. En les condicions d’avui aquest globular no ha estat gens fàcil. Als papers hi veig anotat: “molt difícil”.

 

A sota, els dos mapes per trobar el cúmul globular amb 15×85. El nord és a dalt. A l’article anterior del blog hi ha M80 amb 7×50.

5-2-M80-BLOG-15x85-600px

El camp està centrat al cúmul globular, que forma part de l’asterisme, en groc, que anomenem “petjada d’ocell” o de “velociraptor”. Aquesta visualització ens ajuda a trobar immediatament l’objecte, ja que a la part superior de l’asterisme, nord, només hi ha una estrella. Si en veiem dues, estem veient el cúmul, encara que no el reconeguem com a cúmul i només veiem una estrella.

Les dues estrelles guia més brillants tenen una corona carbassa al mapa, són Rho d’Escorpí (4.57), en un cercle verd, molt fàcil de reconèixer, i Omicron Sco (4.55). Omicron és en una cadena d’estrelles a la vora oest de Rho. Segons la magnitud veurem la cadena més o menys llarga i amb més o menys estrelles. Hem dibuixat altres cadenetes que són fàcils amb 15×85 i que ens poden ajudar a reconèixer ràpidament el camp.

El més fàcil és buscar Rho, després la cadeneta i Omicron, i saltar a la “petjada” què inclou M80. Aquest asterisme és petit, però un cop s’ha vist una vegada es reconeix fàcilment en passar-hi amb els prismàtics.

5-2-M80-BLOG-15x85-noms-600px

 

A l’article anterior hi ha M80 amb 7×50.

 

A la web Marató Messier de memòria podeu veure l’objecte en el conjunt de la seqüència, l’encadenament amb els altres objectes i la localització amb telrad.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

 

M80 amb prismàtics de 7×50

Àger, 6 d’agost de 2016, 23:33h  19.4ºC, 44% d’humitat.  Prismàtics Helios Apollo de 7×50. Cel A0, espectacular. Calmat, brut fins a 15º d’altura.

El cúmul globular M80 està a 17º d’altura, gairebé a tocar de la zona més bruta, massa baix, bon moment per anar més enllà i forçar una mica més.

El localitzo perquè intueixo l’asterisme que visualitzo com una “petjada d’ocell” o de “velociraptor”. Hi veig les dues estrelles de dalt, del nord. Ja he vist el cúmul, perquè si veig la segona estrella, sé què és el cúmul. Si no fos així no el reconeixeria, només veig una estrella. El cel fluctúa molt, hi ha estones que veig bé la “petjada” i estones que no la veig, a tocar del port d’Àger. La “petjada” amb 7×50 és petita i dèbil. Hi ha moments que veig el cúmul més lluminós i el diferencio d’una estrella, altres moments no, és una estrella més. Avui ha resultat un objecte molt difícil, la temporada és avançada i l’objecte molt baix.

Ahir a la nit m’hi vaig posar a les 01:15h i encara no sé ara si el vaig veure o el vaig intuir.  Massa tard, estava a menys de cinc graus d’altura.

 

A sota, la primera aproximació, M80 a mig camí de la línia Antares-Graffias. En marató hi podem arribar fàcilment des de M4, des de M107 o des de M9.

5-2-M80-BLOG-600px

A sota, els dos mapes per localitzar M80 amb 7×50. El nord és a dalt.

5-2-M80-BLOG-7x50-600px

A sobre i a sota, el camp dels 7×50 centrat a Omicron d’Escorpí. Omicron és l’estrella clau per anar a M80 des d’Antares i M4. És l’extrem superior d’un romboide que té a baix Antares i Sigma. L’altre vèrtex és 22 Sco. Omicron a més, és a la línia Antares-Omicron-M80-Graffias, marcada amb una fletxa verda. Omicron és en una cadeneta a l’oest de Rho, una estrella en un diminut grup molt característic.

Des d’Antares, busquem el rombe Antares-Sigma-Omicron-22 Sco. En direcció a Graffias hi ha l’asterisme que ens recorda una petjada d’ocell, sobretot amb obertures més grans. Si no visualitzem bé la petjada, veurem una cadeneta de tres, la segona estrella començant per dalt, pel nord, sempre és M80.

La línia rosa és l’eclíptica. Mart ara és a Escorpí, va guanyant ascensió recta i molt poc a poc s’atansa a l’eclíptica. Si no ho calculem malament, la creuarà a finals de febrer de 2017, a Peixos. En el viatge, passarà entre M4 i M80, molt a prop de M19, gairebé fregarà M28 i  passarà encara més a prop de M75.

5-2-M80-BLOG-7x50-noms-600px

 

Al següent article hi ha M80 amb 15×85.

 

A la web Marató Messier de memòria podeu veure l’objecte en el conjunt de la seqüència, l’encadenament amb els altres objectes i la localització amb telrad.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

 

M4 amb prismàtics de 15×85

Àger, 5 d’agost de 2016, 00:00 h,  20ºC.  SQM: 21.47 al nord, 21.34 al zenit. Prismàtics Helios Apollo 7×50

El cúmul globular M4 és un objecte molt fàcil amb 7×50 i molt més encara amb 15×85. A l‘article anterior del blog Quadern d’observació hi ha la localització amb 7×50.

Per trobar-lo, primer busquem a ull nu Antares, el cor de l’Escorpí, i les dues estrelles veïnes, Sigma o Alniyat i Tau.

Als mapes de sota, els detalls amb 15×85.

5-2-M4-BLOG-15x85-600px

Als mapes de sobre i de sota, hem posat el centre una mica desplaçat de M4 per a que entrin al camp els elements que ens confirmaran l’objecte, encara que és molt fàcil i Antares és una estrella que no es pot confondre.

M4 fa triangle amb Antares i Alniyat. Tau Sco queda fora del camp, al SE.  Al NE d’Antares hi ha un triangle rectangle vistós i gran amb 15×85, dominat per 22 Sco, que destaca sobre la multitud d’estrelles de magnituds més altes, vuit, nou, deu, que ocupen el camp.

Avui amb 15×85 l’he vist gran, poc lluminós, potser hi veig una mica una estrella més brillant al centre, puntual, però possiblement només veig una mica el nucli més il·luminat, perquè les estrelles són de magnitud gairebé onze o més.

5-2-M4-BLOG-15x85-noms-600px

 

A l‘article anterior del blog Quadern d’observació hi ha la localització de M4 amb 7×50.

 

A la web Marató Messier de memòria podeu veure l’objecte en el conjunt de la seqüència, l’encadenament amb els altres objectes i la localització amb telrad.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.