M11 amb prismàtics de 15×85

Àger, 7 d’agost de 2016, 02:00h  15ºC,  55% humitat, SQM: 21.46 al pol, 21:53 al zenit. Prismàtics Helios Apollo 15×85, M11 a 40º d’altura. El paper s’humiteja, molta turbulència a la Via Làctia d’Àliga, Escut i Sagitari.

Observo dues nits seguides el cúmul obert M11 per comparar la visió. La nit del 5 al 6 el cel era enterbolit i humit. La nit del 6 al 7 és més net però molt més turbulent, les estrelles tremolen fins a ben bé cinquanta graus d’altura. S’inverteixen els valors SQM, avui el zenit és més fosc.

5-2-M11-BLOG-15x85-600px

A sobre i a sota, els camps amb 15×85 per a la localització del cúmul obert. A la dreta del mapa, la part superior del triangle d’Escut amb el vèrtex nord a Beta Sct. A l’esquerra Eta Sct, l’estrella guía que ens permet arribar al cúmul venint des de la cua de l’Àliga.

Un trapezi molt evident ens confirma l’objecte.

A l’article anterior del quadern d’observacions hi ha la localització amb 7×50.

5-2-M11-BLOG-15x85-noms-600px

5-2-M11-BLOG-15x85-detall-600px

A sobre i a sota, visions amb 15×85 del cúmul en dues nits diferents. Les dues de dalt amb el cel enterbolit de la nit del 5 al 6 i la gran de baix la de la nit del 6 al 7 amb el cel turbulent, amb el fons de cel poc fosc, però amb molt bona transparència amb 15×85.

La diferència a les dues visions superiors de la imatge és el desdoblament de les estrelles bessones de magnitud nou de l’est del cúmul. Hem obviat les altres estrelles.

La visió amb els prismàtics de 15×85 és molt diferent d’un dia a l’altre.

A la imatge gran, malgrat els paràmetres mesurats la nit del sis al set i la turbulència a la zona d’Escut el cel és cristal·lí i depasso 10.00 de magnitud amb 15×85. Veig 10.35, però no veig algunes estrelles que estan sobre 10.15-10.20.

El cúmul avui és molt gran i lluminós, i amb visió lateral encara ho és molt més. El veig en forma de sector circular, fugint del doblet, nebulós, com un cometa. A 7×50 semblava un cúmul globular estrany, irregular, ara té un aspecte totalment diferent.  No m’estranya que antigament es considerés globular. A primera vista dins la nebulositat només hi veig l’estrella de magnitud vuit.

A l’esquerra hi ha dues estrelles bessones de magnitud nou, a partir de les quals es desplega el cúmul com un ventall. Dins del cúmul hi ha una línia més lluminosa que va de NE a SW, desplaçada del centre cap al SE, cap a les estrelles bessones externes de novena.

Les dues estrelles del SW, exteriors al cúmul, i la de vuit que veig a dins del cúmul fan en conjunt un petit asterisme en pal de jockey similar a la constel·lació d’Àries.

A l’interior del cúmul, però desplaçada cap al nord o potser NE, hi ha l’estrella de magnitud vuit. Amb 15×85 normalment la veig sempre. Caldrà esbrinar si aquesta estrella pertany al cúmul.

Avui, a més, veig intermitentment però sempre al mateix lloc, una estrelleta al NW i una al SW de la principal. Dedico molta estona a aquestes dues estrelles i potser a una tercera que fa quadrat amb les tres anteriors. La del NW la veig sovint, la del SW menys. Possiblement siguin les estrelles de 9.74 i la de 9.55, però veig més la de 9.74 que la de 9.55? La que tanca el quadrat, la veig només molt de tant en tant en un periode de deu o quinze minuts. Potser a sota de la del sud n’hi ha una tercera, en cadeneta de tres. Potser en total en veig cinc.

Treballar una bona estona dos dies seguits el mateix objecte em permet anar-me’n fent una idea més acurada de les seves possibilitats a 15×85.

5-2-M11-BLOG-15x85-detall-nom-600px

 

A l’article anterior del quadern d’observacions hi ha la localització amb 7×50.

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

Advertisements