Àger, 7 d’agost de 2016, 0:15h, 17ºc, 49% humitat, els papers estan secs. SQM: 21.60 al nord, 21.27 al zenit. Cel ras. Encara és aviat i el cel està molt inestabilitzat, el catabàtic encara està baixant.
A ull nu, la nebulosa M8, la Llacuna, es veu ja molt gran sense cap filtre. Amb UHC i amb NPB de 2″ posat sobre les ulleres, la veig molt més aixecada, ja que m’enfosqueixen el fons de cel, però la veig una mica més petita. Això si, molt més brillant que sense filtre, qüestió de contrast.
És molt fàcil de trobar perquè és en una zona fosca de la Via Làctia.
A sobre i a sota, els mapes per trobar la nebulosa de la Llacuna, M8, la nebulosa de Hodierna.
La història de la documentació i divulgació de les primeres descripcions dóna per fer un llibre, des de Flamsteed, de Chéseaux, Le Gentil i Lacaille, fins a la dissecció en parts pels Herschels.
A ull nu, a l’oest de Sagitari veiem una zona molt brillant de la Via Làctia. És fàcil de visualitzar, perquè coincideix amb el vapor que surt del bec de la tetera. A ull nu, ja veiem que la tapa de la tetera tanca bé, perquè a sobre de la tapa la Via Làctia no és tan brillant. A sobre del triangle del bec de la tetera la Via Làctia llueix molt més brillant, i pel bec, per on s’escapa el vapor, encara més.
Si ens allunyem de la tapa cap a l’oest la zona brillant de la Via Làctia s’acaba de cop, en una línia molt definida . Hi ha un núvol fosc què defineix clarament el límit. Si el mirem amb cura, però, hi veurem filagarses que entren cap a la zona brillant, fent que allò que apareix a primera vista com una clara línia recta sigui realment la costa noruega amb les entrades dels fiords negres que entren cap a la Via Làctia.
Només entrar al núvol fosc hi ha una immensa estrella, gran, brillant, allargada d’est a oest. No té pèrdua, és el complex de la Llacuna.
No caldria confirmar-ho, però podem posar un filtre sobre l’ull i la veurem gran, brillant, immensa.
Una de les visions més espectaculars del cel d’estiu.
apunts m3 