M8 amb prismàtics de 15×85

Àger, 7 d’agost de 2016,  0:50h, 17ºc, 51% d’humitat. Prismàtics Helios Apollo de 15×85.

M8, M20 i M21 pertànyen a la mateixa associació d’estrelles joves Sagitari OB1 del braç espiral galàctic de Sagitari, dominada per Mu Sag (3.9, B8), l’estrella més brillant de l’associació. Per això, i per la seva proximitat angular, val la pena veure-l’s junts.

M8 és un conjunt de dos objectes, el cúmul obert NGC6530 i NGC6523, la nebulosa de la Llacuna, la llacuna envoltada de boira brillant de la descripció de 1890 d’Agnes Clerk.

En termes absoluts, la Llacuna és molt més gran que la nebulosa d’Orió, en les observacions actuals té uns 90’x40′, és a dir un grau i mig per dos terços de grau, hi caben quatre o cinc Llunes.

Per a una distància de 4310 ly la Llacuna dóna una mida de 115×50 anys llum. La nebulosa d’Orió, amb menys de 40 anys llum, queda petita al costat de M8. L’efecte visual és degut a que M42 és a menys d’un terç de la distància de M8.

Amb prismàtics de 15×85 és un objecte extraordinari, i més amb l’ajut d’un filtre nebular. Es veu a ull nu, amb i sense filtre.

Trobareu informació per trobar-la a ull nu en un article anterior del blog Quadern d’Observació, i en un altre article veureu com localitzar-la amb 7×50.

5-3-BLOG-M8-15x85-cercle-A-600px

Al mapa de sobre i al de sota, amb 15×85 destaca al nord una forma en arbre de Nadal, que té com a estrella el cúmul obert, M21, molt concentrat i brillant. A sota, al sud, una línia est-oest d’estrelles de magnituds cinc a set, en la qual hi ha el cúmul i la nebulosa. Les dues línies s’articulen a 4 Sag.

A sota, si les condicions són bones podrem resoldre una dotzena o més d’estrelles del cúmul, i veurem la nebulositat que envolta el cúmul i que arriba molt més cap a l’oest, cap a l’estrella 9 Sag (6.0), que depassa amb escreix.

5-3-BLOG-M8-15x85-cercle-noms-600px

Als mapes de sota, les dues estrelles clau de l’observació, el doblet nord-sud marcat amb una curta línia groga: HD164816 (7.1) i 9 Sag (6.0). A l’est del doblet hi ha el cúmul, què és NGC6530. Amb 15×85 la imatge és molt neta, resolem més d’una dotzena d’estrelles com a mínim. No hem posat les de menys magnitud. A l’oest del cúmul hi ha una llàgrima nebulosa clara centrada a l’estrella 9 Sagitari i orientada NE-SW.  Tot està envoltat per la nebulosa NGC6523 que agafa una part del cúmul i tot el doblet.

5-3-M8-15x85-noms-600px

A sota, l’ampliació dels mapes de dalt, amb els 15×85 sense filtre i amb filtre nebular.

5-3-M8-15x85-600px

A sota, amb filtre UHC hem observat diferents estructures nebulars. La nebulositat de fons s’estèn cap a l’oest, cap al nord i cap al sud, centrada a 9 Sag. La llàgrima nebulosa brillant que agafava sense filtre el doblet HD164816-9 Sag, ara s’ha fet gran cap al SW. A més, des de 9 Sag surt una altra llàgrima nebulosa molt brillant amb una inclinació diferent, aixecada més cap a l’oest.

A la part oest del cúmul hi veiem una altra llàgrima nebulosa brillant, similar a la del doblet. Entre les dues parts brillants hi ha una zona fosca que més que una llacuna sembla un canal d’aigües fondes entre dues illes.

Hi ha vegades que les dues zones brillants les veiem unides per la part inferior i el conjunt sembla una ferradura oberta cap al NE. En resum, una de les visions amb 15×85 més espectaculars de l’estiu .

5-3-M8-15x85-filtre-600px

Hem tret les dades astrofísiques de: Stoyan, R., Binnewies, S., Friedrich., Schroeder, K.-P. (2008). Atlas of Messier Objects. Cambridge: Cambridge University Press.

 

A l’article anterior hi ha M8 amb 7×50.

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

 

 

Anuncis