M16, M17 i M18 amb prismàtics de 7×50

Àger, 29 d’agost de 2016, 00:50h, 21ºC, 74% d’humitat. SQM-L al nord: 21.56, 21.39 al zenit. Cel clar, grisós, mediocre, estable, sembla amb pols a l’aire, humitat alta, però els papers s’humitegen només una mica. Prismàtics Helios Apollo 7×50.

La localització ràpida de M16, M17 i M18 és millor fer-la amb 7×50 que amb prismàtics de més augments per una qüestió de camp. Amb sis o set graus, els tres objectes són al mateix camp i es troben molt ràpidament, amb menys graus és més difícil. Amb 15×85, M16 ocupa tot el camp de visió i això és molt poc pràctic en treballs de cerca ràpida.

Hem de començar a Gamma d’Escut, hi podem arribar amb prismàtics des de M11 i M26 o bé a ull nu buscant Gamma, què forma el vèrtex sud del rombe d’Escut.

Al mapa de sota, per arribar a Gamma hem de localitzar l’Escut. Si no coneixem encara bé la zona hi podem arribar des de la tetera de Sagitari. També hi podríem arribar des de l’Àliga, perquè l’Escut és la continuació de la cua de l’Àliga.

5-3-M16-17-18-BLOG-ull-nu-600px

A sota, l’asterisme guia, que inclou Gamma d’Escut (4.67), està format per un triangle i un doblet molt vistosos en 7×50.  En marató, baixant ràpidament des de M11 i M26 arribem a l’asterisme, que inclou el vèrtex inferior del rombe l’Escut. Si visualitzem l’asterisme com una mà amb el dit estés, ens assenyala la direcció de M16, per trobar la línia 16-17-18-24.

Gamma Sct és la més brillant de l’oest, a la dreta del mapa.

5-3-M16-asterisme-600px

Centrem els prismàtics a Gamma Sct (4.67), caracteritzem l’asterisme, triangle, doblet, mà que assenyala a l’oest, i desplacem els prismàtics de manera que la mà quedi a l’est del camp. Busquem les estrelles més brillants, veurem que són les de l’asterisme i dues més (5.71 i 5.39) que fan una línia perpendicular a la direcció de la mà.  Aquestes dues estrelles i Gamma Sct fan un triangle.

5-3-M16-17-18-BLOG-7x50-600px

Als mapes de sobre i de sota, la línia de les dues estrelles de 5.71 i 5.39 és la clau per trobar els tres objectes.

M16, la nebulosa de l’Àliga, està entre les dues estrelles, però desplaçada cap a l’oest. És molt gran, lluminosa i fàcil de trobar.

Amb 7×50 la veiem ovalada amb l’eix encarat a l’estrella de 5.39. Dins hi veiem una zona molt més brillant, no està centrada sinó desplaçada al NW. Amb el cel grisós i brut d’avui, hi veig brillar estrelles de manera intermitent, dues o tres a la part més brillant i una o dues a la part nebulosa del sud.

Just al sud de l’estrella guia de 5.39 hi ha una altra nebulosa, totalment diferent de l’anterior. En veure-la, ens adonem que M16 és molt gran, perquè veiem M17 clarament i diríem que és gran si no hi hagués al costat M16. La part lluminosa la veiem en forma de triangle, amb el costat superior més o menys est-oest i el vèrtex més agut apuntant a l’est.

Dins de la part superior de la nebulosa, paral·lela al costat del nord hi veiem una franja molt brillant, destaca molt. Baixa per l’oest.

5-3-M16-17-18-BLOG-7x50-noms-600px

Al mapa de sota, el tercer objecte, el cúmul obert M18, és més difícil de veure però el tenim davant. És petit i poc brillant. Avui el cel no està bé i distingeixo clarament el cúmul però se’m fa difícil descriu-re’l, el veig borrós. Per trobar-lo només cal seguir la línia guia de les estrelles de 5.71 i 5.39 i just a sota de M17 trobem M18. Més avall, al sud, hi ha una línia d’estrelles en arc de les quals en podem veure tres, cinc o més segons l’estat del cel. La podem visualitzar com una separació del conjunt M16-17-18 i de M24. Just a sota de la cadena ja comencen els innumerables camps d’estrelles, que no hem posat, de la finestra galàctica M24.

5-3-M18-BLOG-7x50-noms-600px

 

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

Advertisements