Seqüència 5.2 de la marató Messier: cúmuls globulars d’Ofiüc i Escorpí

Ja estan acabades les tres pàgines de la seqüència 5.2 dedicada als nou cúmuls globulars d’Ofiüc i Escorpí de la marató Messier de memòria, que serveix també per a la marató Messier.

Una pàgina és d’introducció, l’altra està dedicada a la localització dels objectes i la tercera a la localització amb el telrad.

A sota hi ha els enllaços a les pàgines.

0-Botonera-5-2-intro

0-Botonera-5-2-objectes

0-Botonera-5-2-telrad

 

Al   0-facebook  anem posant totes les novetats del blog i de la web de la marató Messier de memòria.

Anuncis

La cinquena etapa de la marató Messier des d’una perspectiva galàctica

Quan observem els objectes Messier els podem referenciar des d’una posició equatorial o bé des d’una posició galàctica. L’avantatge d’aquesta última opció és que avançarem molt ràpidament en la comprensió de l’estructura de la Galàxia i en la posició relativa dels objectes: galàctics vs extragalàctics, més propers que el centre galàctic o més llunyans, objectes del disc o de l’halo, cúmuls globulars de l’halo o del bulb, finestres de visió extragalàctica de l’hemisferi nord o sud galàctic, etc.

Per pensar en termes galàctics hem de treballar amb mapes galàctics. Si treballem en pla, en 2D, necessitarem sempre com a mínim dos mapes, un mirant als objectes, amb coordenades de longitud i latitud galàctica, i un altre en planta, amb la projecció dels objectes sobre el pla galàctic, amb la longitud i la distància.

En els mapes equatorials la Via Làctia serpenteja amunt i avall perquè ens interessa tenir pla, horitzontal i centrat, l’equador del cel. En canvi, als mapes galàctics posem pla, horitzontal i centrat el pla galàctic i qui serpenteja amunt i avall és l’equador celest.

 

Fent clic al mapa de sota anireu directament a l’aproximació galàctica de la seqüència 5.1 dels objectes Messier. (En fer-ho sortireu d’aquest blog i anireu a la web de la marató Messier).

5-1-mapa_pla_galactic

Pàgina de la primera seqüència de la cinquena etapa de la marató Messier

Ja està acabada la pàgina de la seqüència 5.1, la primera de la cinquena etapa de la marató Messier.

Els objectes de la seqüència són: M5, M13, M92, M57, M56, M29, M39, M27 i M71.

Podeu fer clic al mapa per anar a la pàgina web. (Quan ho feu, sortireu del blog i anireu a la web)

edin-mapa-seq-5-1-color-tots-els-noms-600px

A la web paral·lela a aquest blog, dedicada íntegrament a la marató Messier i a la marató Messier de memòria, hi ha deu pàgines dedicades a la cinquena etapa de la marató. A la marató de primavera aquesta cinquena etapa s’anomena sisena etapa perquè es fa una etapa de descans, la cinquena, que nosaltres no considerem, ja que la nostra marató és la què es pot fer cada dia a qualsevol hora, localitzant tots els Messier del cel.

A baix de tot de la pàgina de la seqüència 5.1 hi ha una botonera d’enllaços ràpids a les deu pàgines de l’etapa.

La cinquena etapa té una pàgina de presentació i està dividida en tres seqüències: 5.1, 5.2 i 5.3. Cada seqüència té tres pàgines, una d’introducció a la seqüència, una de localització dels objectes i una altra de localització amb el telrad. En total, deu pàgines cada etapa.

 

El planeta Urà amb prismàtics de 15×85

Àger, 4 de setembre de 2016, 01.00h,  19ºC, 54% d’humitat. SQM-L 21.36 al nord i 31.37 al zenit.

El cel sembla estable, però és clar, il·luminat, molt grisós, a nivell de terra es veu tot bé, gairebé es poden llegir els papers. Al cel no hi ha cap núvol aparent. Molt brut fins 15-20º d’altura a l’horitzó. Al satèl·lit IR es veuen les bandes de núvols laminars que passen en altura provinents de l’Àtlàntic des de Finisterre.

Prismàtics Helios Apollo 15×85. Objecte a 33º d’altura sobre l’horitzó.

 

A l’article anterior del blog hi ha la localització amb 7×50.

 

Amb 15×85 veig el planeta molt brillant. M’hi estic una estona i el veig rodó, l’aspecte és totalment diferent del de les estrelles properes de la cadeneta. Comparo i veig les estrelles puntuals, però el planeta el veig rodó, un petit disc molt clar, petit però un cercle clar, no és un punt.

No el veig de color fred, el veig de color càlid, d’un ataronjat molt suau, groguenc, n’hauré d’esbrinar la causa: recobriments dels prismàtics, cel? No havia mirat mai Urà amb aquests Helios Apollo de 15×85 (United Optics BA8 Series: 15x85MS?). Se’m gira feina.

blog-ura-15x85-600px

Als mapes de sobre i de sota, la localització del planeta. En passar-hi per sobre amb els 15×85 salta a la vista de seguida el trapezi, en groc al mapa, i la cadeneta que puja de Mu Psc, en carbassa. Si nes hi fixem bé apareixen al camp altres formes, un rombe i un estrany animal, en verd, que no sé si va cap a la dreta o cap a l’esquerra.

blog-ura-15x85-amb-noms-600px

A l’article anterior del blog hi ha la localització amb 7×50.

El planeta Urà amb prismàtics de 7×50

Àger, 4 de setembre de 2016, 00.40h,  19ºC, 54% d’humitat. SQM-L 21.36 al nord i 31.37 al zenit.

El cel sembla estable, però és clar, il·luminat, molt grisós, a nivell de terra es veu tot bé, gairebé es poden llegir els papers. Al cel no hi ha cap núvol aparent. Molt brut fins 15-20º d’altura a l’horitzó. Al satèl·lit IR es veuen les bandes de núvols laminars que passen en altura provinents de l’Àtlàntic des de Finisterre.

Prismàtics Helios Apollo 7×50.

 

Urà és molt fàcil de trobar, ja que té a la vora un trapezi que és molt vistós, i a més, el planeta és a la punta d’una cadena d’estrelles brillants.

Les estrelles d’aproximació a ull nu són fàcils i brillants, de magnitud quatre: Omicron, Nu, Mu i Èpsilon de Peixos. Sense comptar la lucida, Alfa Psc, de 3.82, que forma el vèrtex sud de la constel·lació.

Com veiem al mapa de sota, amb el nord a dalt, Urà és gairebé a la línia de l’eclíptica, una mica al sud.

blog-ura-gran-camp-600px

Als mapes de sota, la localització d’Urà.

Al mapa sense noms es veu de seguida l’asterisme clau, el vistós trapezi del centre del camp.

A la dreta una cadena d’estrelles brillants, la de dalt és realment Urà. Amb 7×50 es veu amb aspecte estel·lar, però si ens hi estem una estona veurem que té un aspecte diferent. A l’article següent en parlem més, en veure’l amb 15×85.

blog-ura-7x50-600px

A sota, les estrelles brillants Omicron, Nu i Mu de Peixos enquadren el camp. De Mu surt precisament la cadeneta marcada en carbassa que ens porta a Urà. Molt fàcil.

Però els ulls se n’aniran directament al trapezi marcat en groc al mapa. El costat llarg ens assenyala la direcció del planeta.

blog-ura-7x50-amb-noms-600px

A l’article següent hi ha l’observació amb 15×85.

M23 amb prismàtics de 15×85

Àger, 3 de setembre de 2016, 22:50h, 23ºC, 46% d’humitat. SQM-L: 21.44 al nord i 21.21 al zenit. El cel sembla ras, però està molt il·luminat i grisós. Molt brut fins 15º o 20º d’altura a l’horitzó. Fa el mateix cel que ahir, sembla net, però no és fosc. El satèl·lit IR ens mostra la realitat, hi ha grans masses laminars de núvols alts provinents de l’Atlàntic entrant a la península per Finisterre i que avancen cap a l’est en forma de cintes allargades SW-NW. És la tònica de les últimes nits.

Prismàtics Helios Apollo 15×85.

 

A l’article anterior del blog hi ha M23 amb 7×50 amb la localització ràpida de l’objecte.

 

Amb els 15×85 el cúmul obert M23 es veu molt gran i lluminós, molt fàcil. S’hi resolen innumerables estrelles.

Hi puc distingir tres parts, una molt més brillant, desplaçada cap al NE, amb moltes estrelles brillants juntes, amb molta densitat.

Hi ha una segona corona d’estrelles brillants què destaquen molt perquè estan una mica més separades entre elles, hi ha menys densitat. Aquesta segona zona atrapa l’estrella del vèrtex NE del quadrat de referència.

Finalment veig una tercera corona, molt més tènue, que depassa tot el quadrat, amb l’aspecte d’una nebulositat dèbil formada per múltiples estrelles molt dèbils, què no veig.

A sota, els dos mapes de referència amb el nord a dalt, centrats a M23.

5-3-M23-15x85-600px

Al camp ja no hi ha les dues estrelles brillants, s’han quedat al nord. Si pugem una mica els prismàtics les trobarem de seguida.

Si recentrem M23 veurem que ara el quadrat aixafat domina el camp, l’hem pintat en groc al mapa de sota. L’estrella del NW és molt brillant i amb 6.48 sembla la més brillant del camp. Però realment la més brillant, amb 6.22, és la que hi ha al SE, passat el petit triangle. A l’oest del quadrat hi ha un asterisme en forma de triangle amb cua. Nosaltres hi veiem un altre cullerot. Amb 7×50 n’hi ha un altre més avall. Hem marcat el triangle i el cullerot amb verd al mapa interpretat. A dalt del camp, al NE, hi ha diverses lineacions.

5-3-M23-BLOG-15x85-amb-noms-600px

En preparar la marató, i molt més a la m3, la marató Messier de memòria, cal que ens inventem referències. Així, en passar-hi amb els prismàtics, sense fer cap esforç ja sabem quin objecte és perquè l’associem a una forma. El tambor del colt mirant avall, ja sé que sóc a M15. El centre de la X al costat de l’arrel quadrada, M56. La cadeneta de quatre, ja sé que a sobre hi ha M70, etc.

 

A l’article anterior hi ha la localització de M23 amb prismàtics de 7×50.

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

M23 amb prismàtics de 7×50

Àger, 3 de setembre de 2016, 23:00h, 22ºC, 48% d’humitat. SQM-L: 21.44 al nord i 21.21 al zenit. El cel sembla ras, però està molt il·luminat i grisós. Molt brut fins 15º o 20º d’altura a l’horitzó. Fa el mateix cel que ahir, sembla net, però no és fosc. El satèl·lit IR ens mostra la realitat, hi ha grans masses laminars de núvols alts provinents de l’Atlàntic entrant a la península per Finisterre i que avancen cap a l’est en forma de cintes allargades SW-NW. És la tònica de les últimes nits.

Prismàtics Helios Apollo 7×50.

 

En marató, la manera més ràpida de localitzar el cúmul obert M23 és fer-ho amb 7×50 i amb la ziga-zaga M24-M25-M24-M23, però som vora del pla galàctic i hi ha innumerables objectes que ens poden confondre quan no coneixem aquest camp amb prismàtics.

Les primeres vegades que el visitem pot ser interessant fer-ho des de M8-M20-M21, ja que és un grup molt fàcil que es localitza a ull nu. Al blog hi ha un article anterior de com trobar aquest grup amb 7×50 i un altre article amb 15×85.

 

A sota, amb el nord a dalt, el mapa sense noms i l’interpretat del camp dels 7×50, que inclou alhora M23 i M24 a la part superior i M21-M20-M8 a baix, al sud.

5-3-M23-BLOG-7x50-A-600px

Som al pla galàctic. A baix, a l’esquerra del centre del mapa hi ha M8, la nebulosa de la Llacuna. A l’oest, tocant a M8, a la dreta al mapa, hi ha quatre estrelles que fan un asterisme com un cullerot soper de cap per avall. Si ara veiem a sobre de la Llacuna un triangle ja tenim la certesa de que som on volem ser. D’aquest triangle, el vèrtex superior, nord, és el cúmul obert M21. En un altre article del blog en trobareu més informació. Hi podeu accedir pel núvol d’etiquetes de la dreta de la pàgina.

Més cap al NW (extrem dret del mapa) hi ha cinc estrelles molt brillants que formen una ona de mar. Les dues formes en groc al mapa.

Si des de la cresta de l’ona seguim amunt la cadeneta d’estrelles (línia verda) arribem a un quadrat una mica aixafat lateralment, dins del qual hi ha el cúmul obert M23. L’estrella del vèrtex NW destaca molt sobre les altres.

5-3-M23-BLOG-7x50-A-amb-noms-600px

 

A sota, els dos mapes, sense noms i amb noms, centrats a M23. El nord és a dalt.

5-3-M23-BLOG-7x50-B-600px

Al centre, M23 dins el quadrat aixafat lateralment. El cúmul es veu gran, molt difús, fàcil de reconèixer un cop se sap que és el que té l’estrella del NW a tocar. La part més brillant del cúmul es veu desplaçada cap al NE. Amb visió lateral puja molt.

Amb M23 centrat, al camp destaquen sobretot l’estrella de 6.48 del vèrtex NW del quadrat i les dues estrelles brillants del nord del camp, de 5.52 i 5.93. Les tres estrelles formen un triangle molt gran, molt fàcil de reconèixer. Quan l’haguem vist ja podem anar vàries vegades a l’esquerra, a l’est, per fer M23-M24-M25-M24-M23, què és el camí fàcil i ràpid en marató. Un problema que pot tenir un observador en començar amb aquests camps és que en ser vora del pla galàctic hi ha molts i molts objectes, els menys vistosos (aparentment) com M26, M18, M23 o M21 s’han d’haver preparat bé.

Un altre problema és que l’aspecte és diferent a ull nu i amb prismàtics. M24, per exemple, a ull nu es veu com un núvol brillant molt gran, veiem sobretot el bosc i menys els arbres. Quan posem els prismàtics veiem els arbres, les estrelles, i es fa molt menys evident el bosc.

5-3-M23-BLOG-7x50-B-amb-noms-600px

 

A sota, una situació de finals d’estiu, amb l’objecte molt baix, o bé en una altra època de l’any amb un cel dolent o contaminat.

Cel grisós, objectes brillants que ara semblem dèbils i que només centellegen entre la póls i l’humitat.

5-3-M23-BLOG-7x50-C-600px

La póls, la humitat i els núvols filtren els objectes del camp i ens mostren els més evidents que hem de memoritzar. No hem posat les estrelles de M24 a l’esquerra.

Si venim de M24, escanejant el cel d’est a oest, només que aquesta finestra galàctica surt del camp, apareixen les dues estrelles brillants de 5.52 i 5.93 de dalt i l’estrella de 6.48 del vèrtex NW del quadrat, que formen un triangle molt evident.

5-3-M23-BLOG-7x50-C-amb-noms-600px

Els cels mediocres són molt bons per entrenar la marató perquè filtren les distraccions i t’ensenyen només els elements més importants dels camps de cada objecte. Cal no desaprofitar aquestes nits.

 

A l’article següent hi ha M23 amb prismàtics de 15×85.

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.