El planeta Urà amb prismàtics de 7×50

Àger, 4 de setembre de 2016, 00.40h,  19ºC, 54% d’humitat. SQM-L 21.36 al nord i 31.37 al zenit.

El cel sembla estable, però és clar, il·luminat, molt grisós, a nivell de terra es veu tot bé, gairebé es poden llegir els papers. Al cel no hi ha cap núvol aparent. Molt brut fins 15-20º d’altura a l’horitzó. Al satèl·lit IR es veuen les bandes de núvols laminars que passen en altura provinents de l’Àtlàntic des de Finisterre.

Prismàtics Helios Apollo 7×50.

 

Urà és molt fàcil de trobar, ja que té a la vora un trapezi que és molt vistós, i a més, el planeta és a la punta d’una cadena d’estrelles brillants.

Les estrelles d’aproximació a ull nu són fàcils i brillants, de magnitud quatre: Omicron, Nu, Mu i Èpsilon de Peixos. Sense comptar la lucida, Alfa Psc, de 3.82, que forma el vèrtex sud de la constel·lació.

Com veiem al mapa de sota, amb el nord a dalt, Urà és gairebé a la línia de l’eclíptica, una mica al sud.

blog-ura-gran-camp-600px

Als mapes de sota, la localització d’Urà.

Al mapa sense noms es veu de seguida l’asterisme clau, el vistós trapezi del centre del camp.

A la dreta una cadena d’estrelles brillants, la de dalt és realment Urà. Amb 7×50 es veu amb aspecte estel·lar, però si ens hi estem una estona veurem que té un aspecte diferent. A l’article següent en parlem més, en veure’l amb 15×85.

blog-ura-7x50-600px

A sota, les estrelles brillants Omicron, Nu i Mu de Peixos enquadren el camp. De Mu surt precisament la cadeneta marcada en carbassa que ens porta a Urà. Molt fàcil.

Però els ulls se n’aniran directament al trapezi marcat en groc al mapa. El costat llarg ens assenyala la direcció del planeta.

blog-ura-7x50-amb-noms-600px

A l’article següent hi ha l’observació amb 15×85.

Advertisements