M15 a ull nu

Independentment de si la figura de sota és el Pegàs de Zeus i Bel·lerofont o és Ocírroe transformada en Hipe per Àrtemis, l’únic que sabem amb certesa és que és a punt de menjar-se el cúmul globular M15.

6-2-blog-m15-pegas-namibia-600px

Al dibuix de sobre, amb el nord a baix perquè és imaginat des de l’hemisferi sud, veiem el cavall, o l’euga si era Hipe, rampant o envolant-se, o potser colpejant la muntanya amb els cascs per obrir noves deus d’aigua com ens ensenyà Hesíode que feia Pegàs.

A l’esquerra, el Cigne, a sobre la Fletxa, més amunt el Dofí i a dalt de tot un altre cavall, ara petit, Equuleus, que no sabem ben bé si era germà o fill de Pegàs.

Si era Celeris, el germà de Pegàs, potser estaven jugant amb el cúmul, no és d’estranyar perquè Celeris era un poltre.

Però també podria ser que M15 fos el tàvec que li va enviar Zeus a picar-lo per fer caure Bel·lerofont, quan volia pujar a l’Olimp cavalcant Pegàs. Que no sabia que només hi poden pujar els déus? Ptolemeu en sabia molt de totes les històries i ja els va situar al cel de l’Almagest, tant al cavall gran com al petit.

 

La part important de la història és que els dos cavalls ens ajudaran a trobar M15 a ull nu. Mirem-ho des de les nostres latituds.

6-2-blog-m15-pegas-ager-600px

A baix a l’esquerra, de cap per avall, el Pegàs. Davant, marcat amb un punt groc de vora taronja, el cúmul globular M15. A la dreta de M15, el Cavallet, Equuleus. La línia del cap del cavall va cap a M15, passa per sobre del cap del Dofí i va directe a M27.

A sota, una ampliació del cap del Pegàs, amb les estrelles que hem de localitzar amb soltura al camp: Theta i Epsilon Peg, i Delta i Gamma Equ.

6-2-blog-m15-amb-noms-nord-a-dalt-600px

 

Àger, 30 de setembre de 2016, 00:10h, 11ºC,  66% d’humitat, papers molt lleugerament humits. SQM-L: 21.48 al nord i 21.47 al zenit. Avui el cel no és gaire fosc però és molt estable.

Tinc l’objecte a uns 55º d’altura i és 6.3 de magnitud. Li dedico potser una mica més d’una hora d’observació a ull nu.

Estic una bona estona estudiant la zona a ull nu, les magnituds, les posicions, defineixo bé l’angle format per Theta-Epsilon i el parell Delta-Gamma. Aquestes dues estrelles, de 4.47 i 4.70, quan comences el treball passen una mica desapercebudes perquè la figura del Pegàs es menja la resta d’estrelles. Quan fa una estona que hi estàs treballant, de seguida veus a la primera l’angle amb centre a Enif.

No he vist mai encara M15 a ull nu i, com sempre, he de definir l’estratègia per a garantir que el què veig és allò què vull veure.

Busco l’estrella de 6.1 alineada amb Theta i Epsilon, i a la meitat d’aquesta distància més enllà d’Epsilon, d’Enif. Es fa pregar, només la veig a estones, però molt clara i conspícua, com una finíssima picada d’agulla però relativament molt brillant. No em puc equivocar d’estrella perquè en aquesta posició no n’hi ha cap més de magnitud sis o menys, hem d’anar com a mínim a 7.31.

Però ja fa estona que veig el fantasma, allargat, gran, molt difuminat, molt al límit, amb molt soroll ocular, amb visió lateral em puja bastant, no massa, el suficient per apreciar que hi ha alguna cosa no estel·lar, nebular, gran i difusa.

Tinc la sensació de què el veig molt més gran del què l’hauria de veure, com si estigués integrant la llum del cúmul i de les tres estrelles de camp, de 6.1, 7.31 i 7.62. El cúmul és 6.3. Suposo que no puc integrar les estrelles de set.

 

A sota, el camp què hem de dominar, ara girat per facilitar la visualització. Amb molta facilitat trobarem Enif (Epsilon Peg) i Biham (Theta Peg). A partir d’aquestes dues, fent una simetria o un triangle molt aplanat, busquem Delta i Gamma d’Equuleus. No són tan brillants però amb la referència del triangle aplanat les trobarem molt fàcilment.

6-2-blog-m15-sense-noms-600px

A sobre del costat dret del triangle hem de buscar a ull nu l’estrella de 6.1. No hi ha pressa, si no la veiem només cal esperar que surti, ja apareixerà. Hem d’esperar que aparegui unes quantes vegades per veure’n bé la posició.

6-2-blog-m15-amb-noms-600px

Possiblement vegem que l’estrella és a l’extrem d’una petita nebulositat molt fantasmal, gran, allargada i molt indefinida, molt al límit de la visió quan un s’hi està poca estona. Quan fa una estona que hi estem treballant, posem vint minuts o mitja hora amb la vista fixada a la zona de l’objecte, comencem a veure diferents estrelles encenent-se i apagant-se al camp del gran triangle, totes de cap a sis i de més de sis de magnitud. Però a la vora del cúmul només hi ha la de 6.1.

Pot ser que unes vegades vegem l’estrella, altres el fantasma, altres els dos junts, si és així veurem l’estrella a l’esquerra (SE) del fantasma.

Es veu gran en relació a un diminut globular. Si no veiem l’estrella, potser veiem la nebulositat i no podem saber si el que veiem és l’estrella o el cúmul. A mi em va bé esperar que surti l’estrella. A vegades veig l’estrella i a vegades la nebulositat.

Hi ha dues estrelles més a la vora de M15, una de 7.31 i una de 7.62. No n’hi ha de més lluminoses a tocar del cúmul. Si veiem l’estrella i el fantasma, estem veient el cúmul.

 

Quan acabo l’objecte he de plegar perquè l’estona ha estat extenuant, tinc els ulls molt cansats. Però ara que en sé l’estratègia, trobo l’objecte al moment sense cap instrument.

Anuncis