M15 amb prismàtics de 7×50

Àger, 29 de setembre de 2016, 23:24h, 12ºC, 64% d’humitat, SQM-L: 21.42 al nord i 21.36 al zenit. Cel poc fosc però molt estable. Prismàtics Helios Apollo de 7×50.

A l’article anterior hi ha l’aproximació general i la localització a ull nu, per això no les posem aquí.

El cúmul globular Messier 15 és un objecte fàcil amb prismàtics de 7×50 perquè té molt bones estrelles de referència i és dins un asterisme en forma de revòlver, de Colt, del qual en conforma el tambor de les bales.

A sota, el mapa amb el nord a dalt, centrat a Enif (8-Epsilon Peg, 2.38), que podem identificar de seguida amb prismàtics o telescopi a baix augment per la cadeneta de tres que té al NW. A ull nu de seguida la trobem Enif perquè és la més brillant de la zona, però en posar els prismàtics ens podríem confondre.

Si encarem els prismàtics a Enif i els desplacem totalment cap a l’est, apareix Baham (26-Theta Peg, 3.52). Si els prismàtics són de 7.5º de camp real potser les podrem veure les dues alhora, diametralment oposades.

Si anem ara cap a l’oest, dreta al dibuix, i baixem una mica, apareixen Delta i Gamma d’Equuleus (4.47 i 4.70), que formen un doblet separat però molt vistós.

Les quatre estrelles es veuen molt bé a ull nu, però les d’Equuleus queden una mica amagades degut al contrast que ens causa la gran figura del Pegàs, què absorbeix tot el camp.

Un cop haguem vist Delta i Gamma i la forma en angle que fan amb Baham i Enif, ja les veurem sempre a la primera.

6-2-blog-m15-7x50-amb-noms-600px

Si centrem els prismàtics just a Enif i els desplacem mig camp en direcció contrària a Baham, és a dir cap a l’oest, cap a la dreta al dibuix, tindrem M15 gairebé centrat. Desplaçar mig camp vol dir que allò que teníem al centre ara ho posem a la vora del camp.

Al camp de visió hi ha moltes estrelles de magnitud menys brillants que sis i moltes entre set i vuit que no posem. Només hem dibuixat les més evidents, com les tres de l’asterisme que inclou M15.

6-2-blog-m15-7x50-sense-noms-600px

A l’oest d’Enif de seguida veurem l’asterisme en forma de revòlver, de Colt, amb l’estrella de 6.1, la més brillant, encarada a l’est. Aquesta estrella es veu a ull nu i ens marca la posició del cúmul. El percutor del revòlver és una estrella de 7.62 i la de la punta del canó, encarada al sud, és de 7.31. Les dues estrelles de set i tot l’asterisme en general es veu molt bé, i sense cap mena de confusió, amb 7×50.

El tambor de les bales del revòlver és el cúmul globular M15 (6.40), què es veu molt clar, inconfusible, amb especte de boleta nebular petita i ben definida. El fet de tenir a la vora les tres estrelles de l’asterisme fa que puguem comparar molt bé l’aspecte del globular i el de les estrelles.

6-2-blog-m15-7x50-un-cercle-600px

Anuncis