El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 15×85

Leer el texto en catalán

M54 en la wikipedia

Este artículo es continuación de El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 7×50 del Cuaderno de observación.

 

Con los 15×85, la aproximación más rápida es quizás poner los prismáticos de manera que abarquen las dos estrellas de la base del asa de la tetera de Sagitario, Tau (3.32) y Ascella (Zeta Sgr, 2.60).  La estrella de referencia es Ascella, pero abarcando toda la base del asa, garantizamos a la primera que Ascella es la estrella de la parte sur del campo.

 

En el mapa que sigue vemos el campo centrado en la base del asa, el norte está arriba y el este a la izquierda. Esta posición de los 15×85 nos servirá también para ir al objeto siguiente, M55.

 

En el mapa siguiente, recentramos el campo en Ascella. En la zona opuesta a Tau, al sur, vemos dos estrellas que destacan en el campo.

Encontradas las dos estrellas, desplazamos los prismáticos de manera que Ascella quede en la parte nordeste del campo y aparece una tercera estrella en el oeste (derecha). Si desde esta estrella volvemos un poco hacia Ascella aparece el cúmulo fácilmente. Si desplazamos un poco los prismáticos hacia el norte, encima del cúmulo veremos un triángulo formado por tres estrellas muy llamativas. En el mapa que sigue está dibujado en verde.

Las tres estrellas brillantes del sur del campo forman una cadena este-oeste. Al sur de la estrella central hay otra también brillante que con las otras tres de la cadena podemos visualizar como una gran T con la parte superior muy alargada este-oeste. Las tres estrellas de la derecha de la T (oeste) y el cúmulo forman un trapecio inclinado que nos puede servir para encontrar rápidamente el cúmulo en series rápidas viniendo de M69 y M70.

En el mapa siguiente se ve muy claro este trapecio.

En una anotación de 2 de setiembre de 2016 a les 23.30 en Àger, leo:

Con los Helios Apollo 15×85 veo M54 muy fácilmente, inconfundible, pero muy pequeño, con aspecto estelar. Veo el centro más brillante que la periferia, que veo difusa. En maratón se ha de haber preparado bien, porque puede ser que con condiciones mediocres de cielo se esconda tras el color gris del fondo del cielo en esta zona.

El 24 de julio de 2017 anoto: entre las 01:40 y las 02:10.

A la 01:40  T= 15º, 82% de humedad, SQM: 21.36 en el cenit, con la Vía Láctea, y 21.52 al norte.

A las 02:10  T= 15º, 84% de humedad, SQM: 21.38 en el cenit, con la Vía Láctea, y 21.50 al norte. La humedad es muy alta, ha llovido por la tarde, todo está empapado y los techos de los observatorios gotean. He de escribir dentro del observatorio, en el exterior los papeles se mojan enseguida.

Quiero comparar en serie los cúmulos globulares de Sagitario con 7×50 y 15×85, llevo más de dos horas adaptando la vista y la pantalla está solo al cuatro por cien de luz tras el metacrilato rojo. Sobre la pantalla luminosa de la tableta Kaiser de dibujo hay seis láminas de plástico rojo y dos hojas de papel blanco para terminar de amortiguar la luz.

Con los Helios Apollo 15×85 veo M54 muy claro, pero muy pequeño. Lo comparo con M69 y M70 y veo más brillante M54 que M69. M70 lo veo mucho más débil.

M54 lo veo muy estelar, como una estrella débil un poco desenfocada.

 

M54 es un objeto muy lejano, está a unos 85.000 LY de nosotros y como estamos mirando hacia el centro galáctico, eso significa que el cúmulo está a unos 58.000 LY detrás del centro, al otro lado de la Galaxia. Esto lo hace el cúmulo globular más lejano del catálogo Messier. Pero además, es posible que sea un objeto extragaláctico, y que no esté ligado gravitacionalmente a la Vía Láctea.

Esta cuestión está ampliada en la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación.

 

En el mapa que sigue vemos la situación del cúmulo. Abajo a la derecha, el Sistema Solar y justo encima, en rojo, el centro galáctico. Encima, M54.

Es una suerte poder ver este objeto tan alejado, y además poderlo hacer a través del disco galactico.

 

En la página Secuencia 6.1: objetos, de la web Maratón Messier de memoria, está explicado el encadenamiento de las localizaciones de este cúmulo con las de los otros objetos de la secuencia de la maratón.

 

 

Anuncis

El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 15×85

Leer el texto en castellano

M54 a la wikipèdia

Aquest article és continuació de El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50 del Quadern d’observació.

 

Amb els 15×85, l’aproximació més ràpida és potser posar els prismàtics de manera que agafin les dues estrelles de la base de l’ansa de la tetera de Sagitari, Tau (3.32) i Ascella (Zeta Sgr, 2.60).  L’estrella de referència és Ascella, però agafant tota la base de l’ansa, garantim a la primera que Ascella és l’estrella de baix del camp.

 

Al mapa de sota veiem el camp centrat a la base de l’ansa, el nord és a dalt i l’est a l’esquerra.  Aquesta posició dels 15×85 ens servirà també per anar al següent objecte, M55.

 

Al mapa de sota, recentrem a Ascella. A la part oposada a Tau, al sud, veiem dues estrelles que destaquen al camp.

Un cop trobades les dues estrelles de sota, desplacem els prismàtics de manera que Ascella quedi a la part nord-est del camp. Ens apareix una tercera estrella a l’oest (dreta). Si des d’aquesta tercera estrella tornem una mica cap a Ascella apareix el cúmul fàcilment. Si desplacem una mica els prismàtics cap al nord, a sobre del cúmul apareix un triangle gran i fàcil de veure. Al mapa de sota està dibuixat amb verd.

Les tres estrelles brillants del sud del camp formen una cadena est-oest. Al sud de l’estrella central n’hi ha una altra de brillant què amb les tres de la cadena es poden visualitzar com una gran T amb la part de dalt molt allargada est-oest.  Les tres estrelles de la dreta de la T (oest) i el cúmul formen un trapezi inclinat què ens pot servir per a trobar ràpidament el cúmul en sèries ràpides venint de M69 i M70.

Al mapa de sota es veu molt bé aquest trapezi.

En una anotació de 2 de setembre de 2016 a les 23.30 a Àger, hi llegeixo:

Amb els Helios Apollo 15×85 veig M54 molt fàcilment, inconfusible, però molt petit, amb aspecte estel·lar. El centre el veig més brillant que la perifèria, que veig difusa. Així i tot, en marató s’ha d’haver preparat bé, perquè pot ser què amb condicions mediocres de cel s’amagui darrere la grisor del fons.

El 24 de juliol de 2017 anoto: entre les 01:40 i les 02:10.

A la 01:40  T= 15º, 82% d’humitat, SQM: 21.36 al zenit, amb la Via Làctia a dalt, i 21.52 al nord.

A les 02:10  T= 15º, 84% d’humitat, SQM: 21.38 al zenit, amb la Via Làctia a dalt, i 21.50 al nord. La humitat és molt alta, ha plogut a la tarda, tot està amarat i els sostres dels observatoris regalimen. He d’escriure dins l’observatori, a fora, els papers es mullen de seguida.

Vull comparar en sèrie els cúmuls globulars de Sagitari amb 7×50 i 15×85, porto més de dues hores adaptant la vista i la pantalla de l’ordinador està només al quatre per cent de lluminositat sota el metacrilat vermell. A sobre de la pantalla de la tauleta Kaiser de dibuix hi ha sis capes de plàstic vermell i dues fulles de paper blanc per acabar d’esmorteir la llum.

Amb 15×85 veig M54 molt clar, però molt petit. El comparo amb M69 i M70 i potser veig més brillant M54 que M69. M70 el veig molt més dèbil.

M54 el veig molt estel·lar, com una estrella dèbil una mica desenfocada.

 

M54 és un objecte molt llunyà, està a uns 85.000 LY de nosaltres i com que estem encarats cap al centre galàctic, vol dir que el cúmul és uns 58.000 LY darrere del centre, a l’altre costat de la Galàxia. Això el fa el més llunyà dels cúmuls globulars Messiers. Però a més, és possible que sigui un objecte extragalàctic i que no estigui lligat gravitacionalment a la Via Làctia.

Trobareu ampliada aquesta qüestió a la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació.

Al mapa de sota veiem la situació del cúmul. A baix a la dreta, el Sistema Solar i just a sobre, en vermell, el centre galàctic. A dalt, M54.

És una sort poder veure aquest objecte tan llunyà i a més, poder fer-ho a través del disc galàctic.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 7×50

Leer el texto en catalán

M54 en la wikipedia

Para buscar M54 podemos partir de Ascella (Zeta de Sagitario, 2.60). Lo más práctico es poner los 7×50 de manera que toda el asa de la tetera de Sagitario quede en el campo de visión, así nos cercioramos enseguida dónde estamos mirando. Una vez centrada el asa, recentramos los prismáticos en la estrella del sur del asa, en Ascella o Zeta Sgr.

Debajo, el mapa de la aproximación a Ascella. Vemos los cinco primeros cúmulos globulares de los siete de la serie de Sagitario, faltan M55 y M75 que están más al este (izquierda). El norte del mapa está arriba y el este a la izquierda.

 

Debajo, los mapas mudo e interpretado con la búsqueda de M54 con 7×50. El norte está arriba y el este a la izquierda.

En los mapas de encima y debajo, hemos de buscar la línea Tau-Ascella (Zeta). Al sur de Ascella, en la parte opuesta a Tau, hay una cadena este-oeste de tres estrellas separadas que destacan en el campo. La estrella central de la cadena tiene debajo otra estrella también muy destacada. En el mapa que sigue, este conjunto está dibujado con una línea verde. Lo podemos visualizar como una cadena de tres, este-oeste, o bien como una T con la parte de superior muy alargada este-oeste.

Para encontrar M54 hemos de ir a la estrella del oeste de la cadena (derecha) y movernos un poco hacia Ascella. Enseguida encontraremos una estrella con el borde difuminado, es el cúmulo globular M54.

Encima del cúmulo, antes de llegar a la línea del lateral del cuerpo de la tetera, hay un triángulo muy evidente, y a la izquierda de la base del asa, dos líneas, marcadas también en verde, que luego nos serán útiles para llegar a M55.

Cuando ya sabemos dónde está el cúmulo, en futuras localizaciones podemos utilizar la estrella de más al sur, la que forma la base de la T alargada, para definir un trapecio con el cúmulo y las dos estrellas de la derecha de la cadena este-oeste. En el mapa mudo de encima, este trapecio es muy evidente.

M54 es un cúmulo relativamente fácil con 7×50 porque las referencias son muy claras y no hay ninguna estrella próxima de magnitud similar. Basta con buscar las tres estrelles de debajo de Ascella y desde la de la derecha (oeste), volver un poco hacia Ascella.

De los tres cúmulos de la base de la tetera, M69, M70 y M54, si los observo en serie, el que veo más fácilmente es M54 y luego M69. M70 lo veo más etéreo, más fantasmal con 7×50.

 

Tengo anotado: Àger, 24 de julio de 2017   2:10h  T: 15º, 84% de humedad, SQM: 21.38 en el cenit y 21:50 al norte. La Vía Láctea está en el cenit. Ha llovido por la tarde, el cielo está despejado pero la humedad es muy alta, por encima del 80%. Todo está empapado y los techos de los observatorios están goteando. Prismáticos Helios Apollo 7×50.

Lo veo muy pequeño, estelar, como una pequeña estrella desenfocada, pero se reconoce enseguida a la primera, se ve bien que es un objeto.

En otras observaciones en peores condiciones, hemos tenido que esperar concentrados con los 7×50 en el punto donde debería estar el cúmulo y esperar el flash, o bien buscarlo con visión lateral. Hoy, a pesar de la alta humedad, el cielo está muy despejado, con el fondo granulado y los siete cúmulos globulares Messier de Sagitario se ven a la primera.

 

De estos siete cúmulos, M69 es el que se parece más a M54. Los dos los veo muy débiles y estelares, pero quizás M54 se parece más a una estrella y veo el centro más brillante que el de M69.

La diferencias con 7×50 y con 15×85 son muy diferentes cuando comparamos estos dos cúmulos.

M54 y sus vecinos son objetos muy bajos sobre el horizonte desde donde observamos, en el paralelo 42, y la localización de los objetos con 7×50 puede ofrecer dificultades según la época del año y la hora, hemos de esperar a que estén altos. En Àger nos va bien hacer coincidir que estén altos con que sea una hora avanzada de la noche, pasadas las dos o las tres de la madrugada.

 

M54 es un objeto muy lejano, está a unos 85.000 LY de nosotros. Al estar visualmente cercano a la línea del centro galáctico, eso significa que el cúmulo está a unos 58.000 LY tras el centro, al otro lado de la Galaxia. Es el cúmulo globular Messier más lejano, pero además, es posible que sea un objeto extragaláctico y que no esté ligado gravitacionalmente a la Via Làctia.

Esta cuestión está ampliada en la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación.

 

En el blog Cuaderno de observación hay un artículo sobre la observación de M54 con 15×85.

 

En la página Secuencia 6.1: objetos, de la web Maratón Messier de memoria, está explicado el encadenamiento de las localizaciones de este cúmulo con las de los otros objetos de la secuencia de la maratón.

 

 

 

El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50

Leer el texto en castellano

M54 a la wikipèdia

Per buscar M54 podem partir d’Ascella (Zeta de Sagitari, 2.60). El més pràctic és posar els 7×50 de manera que agafi tota l’ansa de la tetera de Sagitari, així garantirem de seguida on estem mirant. Un cop centrada l’ansa, recentrem els prismàtics a l’estrella del sud de l’ansa, Ascella o Zeta Sgr.

A sota, el mapa de l’aproximació a Ascella. Hi veiem els cinc primers cúmuls globulars dels set de la sèrie de Sagitari, falten M55 i M75 què són més a l’est (esquerra). El nord és a dalt i l’est és a l’esquerra.

 

A sota, els mapes mut i interpretat amb la cerca de M54 amb 7×50. El nord és a dalt i l’est és a l’esquerra.

A sobre i a sota, ens hem de fixar en la línia Tau-Ascella (Zeta). Al sud d’Ascella, a la part oposada a Tau, hi ha una cadena est-oest de tres estrelles bastant separades però què destaquen molt al camp. L’estrella central de la cadena té una altra estrella a sota què destaca molt. Aquest conjunt, al mapa de sota està marcat amb una línia verda. Ho podem visualitzar com una cadena de tres, est-oest, o bé com una T amb la part de dalt molt allargada.

Per trobar M54 hem d’anar a l’estrella de l’oest de la cadena (dreta) i moure’ns una mica cap a Ascella. De seguida trobarem una estrella estranya, amb la vora difuminada, és el cúmul globular M54.

A sobre del cúmul, abans d’arribar a la línia del lateral del cos de la tetera, hi ha un triangle molt evident, i a l’esquerra de la base de l’ansa, dues línies que després són útils per anar a M55.

Quan ja sabem bé on és el cúmul, podem utilitzar l’estrella de més al sud, la que forma la base de la T allargada, per definir un trapezi amb el cúmul i les dues estrelles de la dreta de la cadena est-oest. Al mapa mut de sobre, aquest trapezi és molt evident.

M54 és un cúmul relativament fàcil amb 7×50 perquè les referències són molt bones i no té cap estrella propera de magnitud similar. Només cal buscar les tres estrelles de sota d’Ascella i des de la de la dreta (oest), tornar una mica cap a Ascella.

Dels tres cúmuls de la base de la tetera, M69, M70 i M54, si els miro alhora, en sèrie, el què veig més fàcilment és M54 i després M69. M70 és més eteri, més fantasmal amb 7×50.

 

Tinc anotat: Àger, 24 de juliol de 2017   2:10h  T: 15º, 84% humitat, SQM: 21.38 al zenit i 21:50 al nord. La Via Làctia és al zenit. Ha plogut a la tarda, el cel està ras però la humitat és molt alta, per sobre del 80%. Tot està amarat i els sostres dels observatoris regalimen aigua. Prismàtics Helios Apollo 7×50.

El veig molt petit, estel·lar, com una petita estrella desenfocada, però es reconeix de seguida a la primera, es veu bé que és un objecte.

En altres observacions amb pitjors condicions, hem hagut d’esperar una estona concentrats amb els 7×50 en la seva posició i esperar el flash, o bé mirar en visió lateral. Avui, però, malgrat l’alta humitat, el cel és molt bo i amb els fons granulat, i els set cúmuls globulars de Sagitari que són Messier es veuen ràpidament i a la primera.

 

D’aquests set cúmuls, M69 és el què s’assembla més a M54. Els dos els veig molt dèbils i estel·lars, però potser M54 s’assembla més a una estrella i veig el centre més brillant que el de M69.

Les diferències amb 7×50 i amb 15×85 són molt diferents quan comparem aquests dos cúmuls.

M54 i els seus veïns són objectes molt baixos sobre l’horitzó des d’on observem, al paral·lel 42, i la seva localització amb 7×50 pot tenir dificultats segons l’època de l’any i l’hora. Hem d’esperar a què estiguin ben alts. A Àger va bé fer coincidir que estiguin alts amb què sigui una hora avançada de la nit, a partir de quarts de tres de la matinada.

 

M54 és un objecte molt llunyà, està a uns 85.000 LY de nosaltres i com que estem encarats cap al centre galàctic, vol dir que el cúmul és uns 58.000 LY darrere del centre, a l’altre costat de la Galàxia. Això el fa el més llunyà dels cúmuls globulars Messiers, però a més, és possible que sigui un objecte extragalàctic i que no estigui lligat gravitacionalment a la Via Làctia.

Trobareu ampliada aquesta qüestió a la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació.

 

Al blog Quadern d’observació hi ha un article sobre la localització de M54 amb 15×85.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

 

El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 15×85

Leer el texto en catalán

M55 en la wikipedia

Este artículo es continuación del anterior de este mismo blog que trata de M55 con prismáticos de 7×50.

M55 es un cúmulo globular muy fácil con prismáticos de 15×85 o un refractor equivalente.

En el mapa que sigue, vemos que el cúmulo está más o menos bajo el punto medio de la línea Omega-Tau de Sagitario, un poco hacia el este. En el mapa hemos dibujado esta aproximación con un triángulo verde. El norte está arriba y el este a la izquierda.

En el artículo con 7×50 hay un itinerario más detallado para llegar a M55 desde Tau y Zeta, útil si tenemos un cielo mediocre.

 

Debajo hay tres mapas de la visión con 15×85. Están centrados en el cúmulo, el norte está arriba y el este a la izquierda.

En el primer mapa vemos las estrellas más interesantes para localizar el cúmulo, en el segundo la interpretación con cielo mediocre, y en el tercero con buenas condiciones de cielo.

 

En el mapa que sigue, con cielo mediocre veremos el triángulo del oeste (derecha) y las dos estrellas del este (izquierda), todo dibujado en verde. El triángulo es el que sirve de referencia para encontrar M55 cuando venimos de la base del asa de la tetera de Sagitario. Este itinerario está dentro del triángulo isósceles dibujado en amarillo en el primer mapa de esta página. Está explicado en el artículo anterior, con 7×50.

La estrella grande de abajo a la izquierda es la más brillante del campo, tiene magnitud 5.51, y se ve a simple vista.

 

Debajo, el campo de referencia con buen cielo. Ahora el triángulo verde de la derecha se desdibuja, porque la estrella del vértice oeste (derecha) queda fuera del campo y en vez de un triángulo vemos una cadena irregular de siete o más estrella, de dirección norte-sur, que incluye las dos estrellas del este (izquierda) del triángulo.

Las dos estrellas brillantes de la izquierda del campo (este), a la izquierda de M55, ahora forman dos cadenas separadas, aunque podemos visualizar todo el conjunto como un gran triángulo.

 

Con 15×85 veo el cúmulo muy grande y redondo, poco luminoso, no le veo gradiente ni relieve, lo veo plano.

Lo reconozco rápidamente porque es muy grande y redondo.

Aquí puede haber un efecto psicológico, porque normalmente llego a M55 viniendo de M69, M70 y M54, que son totalmente diferentes, pequeños y débiles.

 

Podemos terminar la observación con 15×85 visitando el asterismo que incluye a la estrella Omega de Sagitario. Este asterismo se ve a simple vista, permitiendo situar rápidamente el cúmulo sin ningún instrumento.  Además, nos marca el itinerario para ir al siguiente objeto de la maratón, M75.

 

En el bloque de contenido Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria hay datos astrofísicos de este objeto y su posición en la galaxia.

En la página Secuencia 6.1: Introducción hay datos, mapas y explicaciones sobre la secuencia 6.1 de la maratón, donde están los siete cúmulos globulares de Sagitario que son Messier.

 

En la página Secuencia 6.1: objetos, de la web Maratón Messier de memoria, está explicado el encadenamiento de las localizaciones de este cúmulo con las de los otros objetos de la secuencia de la maratón.

 

 

El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 15×85

Leer el texto en castellano

M55 a la wikipèdia

Aquest article és continuació del què hi ha en aquest mateix blog que tracta de M55 amb prismàtics de 7×50.

M55 és un cúmul globular molt fàcil amb prismàtics de 15×85 o un refractor equivalent.

Al mapa de sota, veiem que el cúmul està més o menys a sota del punt central entre Omega i Tau de Sagitari, una mica cap a l’est. Al mapa hem dibuixat aquesta aproximació amb un triangle verd. El nord està a dalt i l’est a l’esquerra.

A l’article amb 7×50 hi ha un itinerari més acurat per arribar-hi des de Tau i Zeta, útil si tenim un cel mediocre.

 

A sota hi ha tres mapes de la visió amb 15×85. Estan centrats al cúmul, el nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

Al primer hi ha les estrelles més interessants per trobar el cúmul, al segon hi ha la interpretació amb males condicions, i al tercer amb condicions normals de cel.

 

Al mapa de sota, amb cel mediocre veurem sobretot el triangle de l’oest (dreta) i les dues estrelles de l’est (esquerra), tot dibuixat en verd. El triangle és el què ens serveix de  referència per trobar M55 quan venim de la base de l’ansa de la tetera de Sagitari. Aquest itinerari està dins del triangle isòsceles dibuixat en groc al primer mapa de la pàgina. Està explicat a l’article anterior de 7×50.

L’estrella gran de baix a l’esquerra és la més brillant del camp, té magnitud 5.51, i es veu a ull nu.

 

A sota, el camp de referència amb bon cel. Ara el triangle verd de la dreta es desdibuixa, perquè l’estrella del vèrtex oest queda fora del camp i en lloc del triangle veiem una cadeneta irregular de set o més estrelles de direcció nord-sud què inclou les dues estrelles de l’est del triangle.

Les dues estrelles brillants de l’esquerra del camp de visió (est) ara formen dues cadenetes separades, encara que podem visualitzar tot el conjunt com un triangle gran.

 

El cúmul globular M55 el veig molt gran i rodó amb 15×85. Poc lluminós, no li veig gradient ni relleu, el veig pla. El reconec molt fàcilment perquè és molt gran i rodó.

Pot haver-hi aquí un efecte psicològic, perquè normalment arribo a M55 venint de M69, M70 i M54, què són totalment diferents, petits i dèbils.

 

Podem acabar l’observació amb 15×85 visitant l’asterisme què inclou l’estrella Omega de Sagitari. Aquest asterisme es veu a ull nu i permet situar de manera immediata el cúmul sense cap instrument. A més, ens marca l’itinerari per anar al següent objecte de la marató: M75.

 

Al bloc de contingut Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria hi ha les dades astrofísiques de l’objecte i la seva posició a la Galàxia.

A la pàgina Seqüència 6.1: Introducció trobareu dades, mapes i explicacions sobre la seqüència 6.1 de la marató, on hi ha els set cúmuls globulars de Sagitari què són Messier.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

 

 

El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 7×50

Leer el texto en catalán

M55 en la wikipedia

M55 (NGC6809) es un cúmulo globular relativamente fácil con 7×50 porque se ve grande y claro, aunque el cielo no sea muy bueno. Este hecho se agradece, sobretodo en maratón, porque venimos de tres cúmulos más difíciles, M69, M70 y M54.

Primero hemos de situar el objeto a simple vista, visualizándolo al sur de la línea Omega-Tau Sagitario, como vemos en el mapa inferior. Con visualizar, entendemos que nos imaginamos el objeto en un lugar del cielo, aunque no lo veamos. Con ayuda de los prismáticos podemos ir ajustando esta posición de manera que con un poco de práctica enseguida podremos situar exactamente en el cielo muchos objetos sin verlos.

Omega de Sagitario es parte de un asterismo muy vistoso, formado por estrellas de magnitud cuatro, que se ve a simple vista al este de la tetera.

En el mapa inferior, vemos que el cúmulo está más o menos bajo el punto medio entre Omega y Tau, un poco hacia el este. En el mapa hemos dibujado con un triángulo verde esta primera aproximación. El norte está arriba y el este a la izquierda.

Con un triángulo amarillo hemos dibujado la posición en relación a Tau y Zeta de Sagitario, las estrellas de la base del asa de la tetera. Vemos que M55 y estas dos estrellas forman un triángulo isósceles bastante alargado. Dentro de este triángulo amarillo están las estrellas que nos permitirán llegar al cúmulo desde Tau y Zeta, aunque es posible que al poner los 7×50 siguiendo la aproximación a simple vista con los dos triángulos veamos M55 a la primera.

Una vez pasado M54 viniendo de M70, hemos de hacer un giro radical para ir hacia M55. Este gesto nos puede engañar bastante, pensando que estamos bajando, pero realmente M54 y M55 estan casi a la misma declinación. El efecto es debido a que la tetera de Sagitario está muy girada hacia el oeste.

Con 7×50 veo M55 grande y claro, aunque poco luminoso. No le veo gradiente. Es un objeto que una vez has pasado por encima con los prismáticos, ya se encuentra siempre de manera inconfundible. Creo que lo encuentro rápido sobretodo porque lo veo grande.

Debajo, los mapas mudo e interpretado con la estrategia de búsqueda cuando el cielo es muy malo. Si el cielo es bueno, lo encontraremos con sólo la aproximación a simple vista. El norte está arriba y el este a la izquierda.

El itinerario sigue una línea perpendicular a la base del asa de la tetera, formada por Tau y Zeta. Si ponemos Tau y Zeta en el borde del campo, hemos de pasar cuatro figuras y llegar a un triángulo, lo hemos dibujado en verde.

Saliendo de Tau y Zeta encontramos primero un par de estrellas muy claro, otro par y luego una línea en ángulo formada por tres estrellas. A continuación vemos un ángulo que incluye dos estrella gemelas muy juntas y un poco más débiles.  Si ahora desplazamos un poco los prismáticos ya aparece el triángulo de referencia y enseguida, sin ninguna dificultad, veremos el cúmulo. Al otro lado de M55 veremos dos estrella brillantes, M55 está entre las dos estrellas y el triángulo anterior.

Podemos terminar el itinerario observando el magnífico asterismo que incluye a Omega de Sagitario. Si bajamos los prismáticos veremos que se ve a simple vista. Nos será útil porque siguiendo la línea M55-asterismo, llegaremos más arriba a M75, el siguiente objeto en la maratón Messier.

 

En el blog Cuaderno de observación hay un artículo sobre la localización de M55 con 15×85.

 

En la página Secuencia 6.1: objetos, de la web Maratón Messier de memoria, está explicado el encadenamiento de las localizaciones de este cúmulo con las de los otros objetos de la secuencia de la maratón.

El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 7×50

Leer el texto en castellano

M55 a la wikipèdia

M55 (NGC6809) és un cúmul globular relativament fàcil amb 7×50 perquè es veu gran i clar, encara que el cel no sigui massa bo. Això s’agraeix, sobretot en marató, perquè venim de tres cúmuls més difícils, M69, M70 i M54.

Primer hem de situar l’objecte a ull nu, visualitzant-lo al sud de la línia Omega-Tau Sagitari, com viem al mapa. Amb visualitzar entenem que ens imaginem l’objecte en un lloc del cel, encara que no el vegem. Amb l’ajut dels prismàtics podem anar ajustant aquesta posició de manera que amb una mica de pràctica de seguida podrem situar exactament al cel molts objectes sense veure’ls.

Omega de Sagitari és part d’un asterisme molt vistós, format per estrelles de magnitud quatre, què es veu a ull nu a l’est de la tetera.

Al mapa de sota, veiem que el cúmul està més o menys a sota del punt central entre Omega i Tau, una mica cap a l’est. Al mapa hi hem dibuixat amb un triangle verd aquesta primera aproximació. El nord està a dalt i l’est a l’esquerra.

Amb un triangle groc hem dibuixat la posició en relació a Tau i Zeta de Sagitari, les estrelles de la base de l’ansa de la tetera. Veiem que M55 i aquestes dues estrelles formen un triangle isòsceles allargat. Dins d’aquest triangle groc hi ha el seguit d’estrelles que ens permetran arribar al cúmul des de Tau i Zeta, encara que és possible que només posar els 7×50 el vegem a la primera seguint l’aproximació a ull nu dels dos triangles.

Hem de fer esment que al passar M54 venint de M70, hem de fer un gir radical per anar cap a M55.  Aquest gest ens pot enganyar molt, pensant que estem baixant, però realment M54 i M55 estan a gairebé la mateixa declinació. L’efecte és degut a que la tetera de Sagitari està molt girada cap a l’oest.

Amb 7×50 veig M55 gran i clar, però poc lluminós. No li veig gradient. És un objecte que quan hi has passat una vegada per sobre amb els prismàtics, ja es troba sempre de manera inconfusible. Crec que el trobo de seguida sobretot perquè el veig gran.

A sota, els mapes mut i interpretat amb l’estratègia de cerca quan el cel és molt dolent. Si el cel és bo, el trobarem només amb l’aproximació a ull nu. El nord és a dalt i l’est és a l’esquerra.

L’itinerari segueix una línia perpendicular a la base de l’ansa de la tetera, formada per Tau i Zeta. Si posem Tau i Zeta a la vora del camp, hem de passar quatre figures per arribar a un triangle. Ho dibuixat en verd.

Sortint de Tau i Zeta trobem primer un parell d’estrelles molt clar, un altre parell i després una línia en angle formada per tres estrelles. A continuació un angle que inclou dues estrelles bessones molt juntes i una mica més dèbils.  Si ara desplacem una mica els prismàtics ja ens apareix el triangle de referència i de seguida, sense cap tipus de dificultat, veurem el cúmul. A l’altre costat de M55 veurem dues estrelles molt vistoses, M55 està entre les dues estrelles i el triangle anterior.

Podem acabar l’itinerari veient el magnífic asterisme què inclou Omega de Sagitari. Si treiem els prismàtics veurem que es veu a ull nu. Ens anirà bé perquè seguint la línia M55-asterisme arribarem més amunt a M75, el següent objecte de la marató Messier.

 

Al blog Quadern d’observació hi ha un article sobre la localització de M55 amb 15×85.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

 

El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 15×85

Leer el texto en catalán

M70 en la wikipedia

Este artículo es continuación de “El cúmulo globular M70 con prismáticos de 7×50” de este mismo blog Cuaderno de observación.

Arriba a la derecha de la página hay un Menú a través del cual podemos acceder a todos los mapas, etapas, secuencias y explicaciones de la maratón Messier.

En el Menú hay un Índice con accesos directos a todas la páginas ya elaboradas.

 

Con 7×50 el cúmulo M70 (NGC6681) muchos días se me esconde y no lo puedo ver, en cambio, con 15×85 normalmente lo veo siempre.

Lo veo pequeño, débil, fantasmal, pero claro y sin confusión.

La observación tiene inconvenientes y ventajas. Los inconvenientes son debidos a la situación y la época. Desde los 42º de latitud desde los que acostumbramos a observar, desde Àger y desde Lleida, M70 es un objeto bajo, donde el cielo es más sucio, turbulento e iluminado. Además, es un objeto de verano, con cielos más grises en esa zona, menos oscuros que en invierno y con pocas horas de noche.

La ventajas están asociadas a las referencias del campo donde está situado el cúmulo, con estrellas fáciles de identificar y con asterismos que nos permiten determinar con precisión la localización del cúmulo aunque no lo veamos.

 

Debajo, el mapa de aproximación a simple vista. El norte está arriba y el este a la izquierda.

A simple vista, hemos de buscar el punto central de la línea de la base de la tetera de Sagitario, formada por Ascella (Zet Sgr, 2.60) y Kaus Australis (Eps Sgr, 1.79). En amarillo, el círculo de 3.5º de los prismáticos de 15×85, muy parecido al círculo exterior de 4º del Telrad.

 

Debajo, los mapas mudo y con nombres del campo de visión de los prismáticos de 15×85.

Si centramos los 15×85 en el punto central de la base de la tetera veremos claramente cuatro asterismos: un gran paralelogramo al sudoeste, dos triángulos al este y una cadenita enmedio, formada por estrelles más débiles, de magnitud nueve.

El cúmulo está al norte de la cadenita, alineado con el lado norte del paralelogramo. En los mapas podemos observar que M70 y las dos estrellas del lado este del paralelogramo forman un triángulo rectángulo. El cateto superior, que marca la distancia al cúmulo, es más o menos la mitad del otro cateto.

Según cómo, si el cielo es mediocre, nos puede parecer que una parte de la cadenita es un objeto, pero lo hemos de buscar un poco más al norte, alineado con el lado del paralelogramo.

También podemos llegar desde el oeste, viniendo de M69. Basta con seguir hacia el este la base (sur) del triángulo que contiene a M69 y llegaremos con facilidad al paralelogramo que es la referencia para encontrar M70.

 

M70 y M69 son objetos similares, hacia los 33-35.000 años luz de nosotros, 7′-8′ de diámetro angular y magnitud casi ocho. Pero, además, realmente son próximos entre ellos.

En el apartado Perspectiva galáctica, de la página de introducción a la secuencia 6.1 de la maratón Messier, hay información astrofísica de estos objetos, y explicaciones y mapas de su posición galáctica: Secuencia 6.1: introducción: Perspectiva galáctica.

Debajo, uno de los mapas de la página citada.

 

En la página Secuencia 6.1: objetos, de la web Maratón Messier de memoria, está explicado el encadenamiento de las localizaciones de este cúmulo con las de los otros objetos de la secuencia de la maratón.

 

 

El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 15×85

Leer el texto en castellano

M70 a la wikipèdia

Aquest article és continuació de “El cúmul globular M70 amb prismàtics de 7×50” què hi ha en aquest mateix blog Quadern d’observació.

A dalt a la dreta de la pàgina hi ha un Menú a través del qual podreu accedir a tots els mapes, etapes, seqüències i explicacions de la marató Messier.

Al Menú hi ha un Índex amb accessos directes a totes les pàgines ja fetes.

 

Amb 7×50 el cúmul M70 (NGC6681) molts dies se m’amaga i no el puc veure, en canvi amb 15×85 normalment el veig sempre.

El veig petit i dèbil, fantasmal, però clar, sense confusió.

L’observació té inconvenients i avantatges. Els inconvenients són lligats a la situació i a l’època. Des dels 42º de latitud des d’on acostumem a observar, des d’Àger i des de Lleida, és un objecte baix, on el cel és més brut, turbulent i il·luminat. A més, és un objecte d’estiu, amb cels grisosos, menys foscos que a l’hivern i amb poques hores de nit.

Els avantatges són lligats a les referències del camp on és el cúmul, amb estrelles fàcils d’identificar i amb asterismes què ens permeten determinar amb precisió la localització del cúmul encara que no el vegem.

 

A sota, el mapa d’aproximació a ull nu. El nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

A ull nu, hem de buscar el punt mig de la línia de la base de la tetera de Sagitari, formada per Ascella (Zet Sgr, 2.60) i Kaus Australis (Eps Sgr, 1.79)

 

A sota, els mapes sense noms i amb noms del camp de visió dels prismàtics de 15×85.

Si centrem els 15×85 al punt mig de la base de la tetera veurem clarament quatre asterismes: un gran paral·lelogram al sud-oest, dos triangles a l’est i una cadeneta al mig, formada per estrelles més dèbils, de magnitud nou.

El cúmul és al nord de la cadeneta, alineat amb la vora nord del paral·lelogram. Als mapes podem observar que M70 i les dues estrelles del costat est del paral·lelogram formen un triangle rectangle. El catet superior, que marca la distància al cúmul, és més o menys la meitat que l’altre catet.

Segons com, si el cel és mediocre, ens pot semblar que una part de la cadeneta és un objecte, l’hem de buscar una mica més al nord, alineat amb el costat del paralel·logram.

També hi podem arribar des de l’oest, venint de M69. Només cal seguir cap a l’est la base (sud) del triangle que conté M69 i arribarem amb facilitat al paral·lelogram què és la referència per trobar M70.

 

M70 i M69 són objectes similars, cap als 33-35.000 anys llum de nosaltres, 7′-8′ de diàmetre angular i magnitud gairebé vuit. Però, a més, realment són propers entre ells.

A l’apartat Perspectiva galàctica, de la pàgina d’introducció a la seqüència 6.1 de la marató Messier, trobareu informació astrofísica d’aquests objectes i explicacions i mapes de la seva posició galàctica: Seqüencia 6.1: introducció: Perspectiva galàctica.

A sota, un dels mapes de la citada pàgina.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.