El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 15×85

Leer el texto en castellano

M69 en la wikipedia

Aquest article és la continuació de l’equivalent amb 7×50 d’aquest mateix Quadern d’observació.

Per localitzar l’objecte, busquem a ull nu Kaus Australis (Eps Sgr, 1.79), l’estrella de la dreta (sud-oest) de la base de la tetera. Ara busquem també a ull nu Phi de Sagitari (3.17), l’estrella de la part esquerra (est) de la tapa de la tetera. Hem de visualitzar M69 a ull nu en la línia Kaus-Phi, a un quart de la distància, a la part de Kaus. Visualitzar vol dir que ens imaginem on és, sense veure’l.

Al mapa de sobre, visualització de M69 a la línia Èpsilon-Phi.

 

A sota, el camp dels prismàtics de 15×85 centrat a M69. Veiem que Kaus queda fora del camp, al sud-oest.  Entre M69 i Kaus hi un camí d’estrelles de magnituds 5, 6 i 7 en forma de ziga-zaga que es descriu més avall. La podem visualitzar fent diferents formes geomètriques. Inclou un doble triangle que forma un estel d’envolar, un triplet, i el triangle que conté M69.

Al mapa observem que a l’est de M69 hi ha M70. Entre els dos hi ha una mena de parel·lelogram, una mica irregular, però molt clar, que és la referència per trobar M70, el següent objecte en marató.

En marató, M69 ens marcarà l’instrument mínim per fer la resta de seqüència.  Si no el veiem a la primera amb 7×50, és millor deixar-los de banda i continuar amb 15×85 per a no perdre temps.

Tots els mapes tenen el nord a dalt i l’est a l’esquerra.

 

A sota, els dos mapes del camp visual dels 15×85.

Als mapes de sobre i de sota, centrats a M69, veiem que la ziga-zaga d’estrelles va des de Kaus fins a M69 i continua fins a M70.

Veiem de seguida que M69 té una petita estrella (8.02) tocant al nord-oest, que el fa característic. Veiem també que el cúmul i l’estrella formen el vèrtex nord d’un triangle.  La base del triangle és molt perquè les dues estrelles dels extrems són de 5.37 i 5.28. Destaquen molt sobre la resta, molt més dèbils.

Si volem sortir de Kaus Australis (Eps Sgr, 1.79) ens assegurarem què és Kaus Australis amb l’estrella de 6.30 que té al nord-est. Aquesta estrella forma el vèrtex sud-oest d’un triangle què apunta cap a Kaus, dibuixat al mapa de sota.  Les altres dues estrelles són de 7.14 la del nord i 7.04 la del sud.

M69 està en la línia de Kaus-estrella de 6.30-estrella de 7.14, la del nord del triangle. El cúmul està a una distància equivalent a una mica més del doble de la distància Kaus-estrella de 7.14, o bé a unes cinc vegades la distància Kaus-estrella de 6.30.

Si no trobem l’objecte a la primera ens hi podem atansar pel sud.

A l’altre costat del triangle citat n’hi ha una altre de més aixafat, més rectangle, simètric a l’anterior. Entre els dos formen un rombe irregular, en forma d’un estel dels que envolem els dies de vent. A l’extrem oposat a Kaus hi ha un bonic triplet de 7.70, 8.23 i 8.70, que destaca molt.

Amb 7×50 el triplet pot confondre a l’observador perquè capta molt l’atenció i amb pocs augments pot ser que no interpreti bé que és un triplet, pot semblar un objecte creient que s’ha trobat M69, que és una mica més al nord.

Més enllà del triplet, en el sentit del radi que estem seguint des de Kaus, hi ha dues estrelles molt brillants, de 5.37 i 5.28. Destaquen molt entre la resta d’estrelles, més dèbils.

El cúmul està fent triangle gairebé rectangle amb aquestes dues estrelles, just al nord de la de 5.37 i a una distància com la que separa les dues estrelles.

Si ens hi fixem, veurem que el cúmul està encarat amb el costat sud-nord de l’asterisme en forma d’estel. Si sortim de l’estrella de 7.04 i anem amunt, passem el triplet i a dues o tres vegades més de distància trobem el cúmul.

Podem confirma l’objecte veient que té una estrella que fa doblet amb el cúmul, que és el vèrtex nord d’un triangle, i que el costat sud del triangle té una estrella al centre, encara que una mica desplaçada al nord.

 

M69 té una magnitud entre 7.4 i 7.7 segons Stoyan, encara que a la bibliografia hem trobat magnituds d’entre 6.1 i 8.31.

 

Amb 15×85 veig M69 petit i dèbil, nebulós, globular però irregular, inconfusible per l’estrella.

El centre el veig brillar una mica més. No sé si amb 7×50 veig aquest centre més brillant, ho he d’esbrinar.

En aquest tipus d’objectes, magnitud i altura sobre l’horitzó, la diferència entre els 7×50 i els 15×85 és molt gran. Els primers tenen un diàmetre d’objectiu de 50mm o 25mm de radi, els segons, un diàmetre de 85mm què són 42,5mm de radi. Els quadrats dels radis són 625mm i 1806mm, per tant la relació de quadrats, que ens marcarà un dels paràmetres de la diferència de llum, és de 2,89.  Els 15×85 reben gairebé el triple de llum que els 7×50.

 

Trobareu més informació sobre l’objecte i la seva posició galàctica a la pàgina Seqüència 6.1: introducció, de la web de la Marató Messier de memòria.

Trobareu la localització de l’objecte en la seqüència de marató a la pàgina Seqüència 6.1: objectes.

 

Anuncis