El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 7×50

Leer el texto en castellano

M70 a la wikipèdia

M70 (NGC6681) és un objecte difícil de veure amb 7×50. Potser difícil no és la paraula exacta, la seva posició és fàcil de trobar perquè té referències clares i fàcils, però moltes vegades el cúmul no es pot observar amb 7×50 a causa de l’estat del cel. Més que difícil és un objecte que exigeix paciència.

L’estratègia de localització passa per memoritzar la posició d’un paral·lelogram, dos triangles i una cadeneta de quatre estrelles. Amb aquestes quatre estructures podrem visualitzar perfectament la posició del cúmul i saber si el veiem o no.

En marató, s’ha d’haver preparat molt bé el camp, perquè sinó, hi perdrem molt temps. Si amb l’anterior objecte, M69, hem tingut problemes, no val la pena continuar amb 7×50, podem posar directament un instrument més potent. De fet, M70 és l’objecte que marcarà quin instrument mínim hem de posar a la seqüència.

M70 s’assembla molt a l’objecte anterior de la marató, M69, però és una mica més difícil de veure. Els dos objectes exigeixen un bon cel.

 

Amb 7×50 podem seguir diferents estratègies de cerca, venir des de Kaus Australis (Eps Sgr, 1.79), seguint la ziga-zaga d’estrelles què ens porta al triangle que conté M69, o bé centrar directament els prismàtics al punt mig de la línia Ascella-Kaus Australis, és a dir al mig de la base de la tetera de Sagitari. Ascella és Zet Sgr (2.60).

A sota, el mapa amb 7×50, el nord és a dalt i l’est a l’esquerra. Veiem M70 centrat a la línia entre Kaus Australis i Ascella, a les dues puntes de la base de la tetera de Sagitari.

Veiem que M69, M70 i M54 són al mateix camp visual dels 7×50, es poden localitzar els tres alhora.

 

Venint des de Kaus podem seguir l’itinerari descrit a l’article de M69 amb 7×50 del blog Quadern d’observació.

Sortim de Kaus, passem els dos triangles oposats i el triplet i arribem al triangle que inclou M69 com a vèrtex nord. A l’est d’aquest triangle hi ha quatre estrelles (7.78, 7.29, 7.86 i 8.08) que formen un paral·lelogram una mica inclinat cap a l’oest, molt fàcil de veure. Més enllà, cap a l’est, hi ha sis estrelles que formen dos triangles molt vistosos, un de 7.70, 7.39 i 7.58, i l’altre de 7.74, 8.76 i 6.69.

A aquesta zona hi podem anar directament posant els prismàtics just al mig de la base de la tetera, el paral·lelogram i els dos triangles seran al terç central del camp.

A sota, els mapes sense noms i interpretat, el nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

La referència de M70 és el costat est del paral·lelogram, format per dues estrelles de 7.78 i 8.08, al mapa de sota el veiem en groc. A l’est d’aquest costat hi ha una cadeneta de quatre estrelles de 9.27, 9.89, 9.18 i 9.21. Segons l’estat del cel és possible que aquesta cadeneta aparegui i desaparegui, hem d’esperar a veure-la unes quantes vegades per a poder visualitzar-la de manera constant, memoritzant la seva posició en relació a les estrelles de 7.78 i 8.08 del costat est del paral·lelogram, que possiblement vegem de manera continuada.

El cúmul és al nord de la cadeneta, alineat amb la vora nord del paral·lelogram. Hem de fixar la vista a les dues estrelles i si hi és, a la cadeneta. Als mapes podem observar que M70 i les dues estrelles del costat est del paral·lelogram formen un triangle rectangle. El catet superior, que marca la distància al cúmul, és més o menys la meitat que l’altre catet.

Ara que sabem exactament on és, només cal esperar a que aparegui el cúmul.

Segons com, ens pot semblar que una part de la cadeneta és un objecte, l’hem de buscar una mica més al nord, alineat amb el costat del paralel·logram.

 

A sota, alguns apunts del meu Quadern d’observació:

2 de setembre de 2016, Àger, 42º de latitud.  T: 22º, humitat: 53%.  SQM: 21.56 al nord i 21.28 al zenit. Cel ras al zenit i molt brut fins a 15º d’altura. Tot el cel és grisós, sembla net, però realment no ho és. Al satèl·lit IR es veuen grans franges laminars de núvols alts què venen del NW de la península i de l’Atlàntic.

Prismàtics Helios Apollo 7×50.

He de reconstruir constantment el paral·lelogram, ja que no veig alhora les quatre estrelles. Em concentro llarga estona en el costat est del paral·lelogram, a les estrelles de 7.78 i 8.08.  La cadeneta d’estrelles de magnitud nou apareix de tant en tant en visió lateral, però avui no veig clar què és una cadeneta de quatre estrelles. Sembla un objecte més o menys allargat. Podria semblar que he trobat el cúmul, però sé on és, és més amunt, alineat amb el costat del paral·lelogram.  Estic força estona a l’aguait, però avui no es deixa veure.

Amb els 15×85 veig perfecta la cadeneta d’estrelles de magnitud nou i M70 es veu clar i inconfusible, però petit i dèbil. Amb 7×50 no el veig.

 

3 de setembre de 2016, Àger, 42º de latitud.  T: 22º, humitat: 48%.  SQM: 21.44 al nord i 21.21 al zenit. Cel ras al zenit i molt brut fins a 15º d’altura. Tot el cel és grisós, sembla net, però realment no ho és. Fa el mateix temps que ahir. Al satèl·lit IR es veuen grans franges laminars de núvols alts què venen del NW de la península i de l’Atlàntic.

Prismàtics Helios Apollo 7×50.

Es repeteix la situació d’ahir. Veig el paral·lelogram i els dos triangles què té a l’est. Veig amb visió lateral la cadeneta d’estrelles de magnitud nou i al lloc on hi ha M70 només veig la grisor del fons de cel. Però no veig el cúmul.

 

28 de setembre de 2016.  Àger, 42º de latitud.  Entre les 21h i les 22.25h.

A les 22.25h T: 14º i 60% d’humitat.  SQM: 21.48 al nord i 21.25 al zenit.

Prismàtics Helios Apollo 7×50.

S’ha acabat l’estiu i no he vist encara M70 amb 7×50, per tant avui hi dedicaré una bona estona, fins que aparegui. El cel és molt clar, començo aviat i ja és molt estable.

Com que la cosa pot ser llarga, ho tinc tot ben preparat, taula, cadira i tumbona, la tauleta de dibuix de llum vermella (Kaiser negative/slide Light Box), els Helios Apollo 7×50 i els Helios Apollo 15×85 muntats al trípode gran.

Com que m’estaré força estona quiet, m’he posat les botes i la roba d’hivern, i tinc a mà la manta polar que em serveix per tapar-me i per posar-me-la a sobre del cap i dels prismàtics per tapar la llum del cel.

A la taula, llanternes, prismàtics de 7×50, termohigròmetre, SQM, tauleta de dibuix, paper, etc. A 14º de T i 60% d’humitat els papers gairebé són encara secs. Per controlar la llum de la tauleta de dibuix, què és una caixa de llum blanca, hi tinc enganxada a sobre una funda de plàstic vermell, dins de la qual hi vaig posant làmines de plàstic vermell per disminuir la llum. Quan ja estic molt adaptat, hi poso també a dins, làmines de paper blanc. És un sistema molt efectiu de controlar el flux de llum de la caixa de llum de dibuix. He provat molts sistemes de dibuix, fins i tot tauletes digitals de diferents marques i la caixa de llum és la que em va millor. Treballo en papers A5, ja tallats, i molts amb un cercle ja imprès ocupant gairebé tot el paper. En altres fulls, ocupa només la part esquerra del paper i escric a la part dreta.

 

Inicio sessió de M70 a les 21h. Vaig directe a M69, perfecte, vaig a M70 i no hi és, el camp està buit. No he adaptat encara.

Poso els 15×85 per anar adaptant i vaig repassant el camp.  Tenia por de que l’estrella de 9.89 em pugués confondre, però amb els 15×85 comprovo què és menys brillant què el cúmul, cosa ben lògica.

Repasso el camp 7.78-8.08, el costat est del paral·lelogram, la cadeneta, i l’estrella de 8.86/8.93 (TheSky6/CdC) de sobre.

Torno a posar els 7×50: paral·lelogram, els dos triangles de l’est.   Les dues estrelles, de 7.78 i 8.08, què formen el costat est del paral·lelogram hi són sempre. La cadeneta d’estrelles de magnitud nou apareix i desapareix.  L’estrella de 8.86/8.93 també apareix i desapareix.

Al cap d’una estona, flash, apareix M70, i s’hi queda una estona, és relativament gran pel què esperava. Quan dic gran, vol dir en relació a la puntualitat de les estrelles del voltant.

 

El veig petit, difús, nebular, fantasmal, gairebé invisible, però deixa que el vegi uns moments amb 7×50. Desapareix.

Potser porto mitja hora i m’ha ensenyat el nas uns pocs segons. Per tant, estadísticament, si m’hi estic mitja hora més, el tornaré a veure. Al final m’hi estaré una hora més, una hora i vint-i-cinc minuts en total, amb la vista fixa en un sol punt, la tècnica què he utilitzat per caçar algun que altre asteroide en visual.

Al final ha vingut unes quantes vegades.  Ha estat una nit memorable. L’objecte estava només a 12º d’altura sobre l’horitzó.

 

Al blog Quadern d’observació hi ha un article sobre la localització de M70 amb 15×85.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

 

 

Anuncis