El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 7×50

Leer el texto en castellano

M55 a la wikipèdia

M55 (NGC6809) és un cúmul globular relativament fàcil amb 7×50 perquè es veu gran i clar, encara que el cel no sigui massa bo. Això s’agraeix, sobretot en marató, perquè venim de tres cúmuls més difícils, M69, M70 i M54.

Primer hem de situar l’objecte a ull nu, visualitzant-lo al sud de la línia Omega-Tau Sagitari, com viem al mapa. Amb visualitzar entenem que ens imaginem l’objecte en un lloc del cel, encara que no el vegem. Amb l’ajut dels prismàtics podem anar ajustant aquesta posició de manera que amb una mica de pràctica de seguida podrem situar exactament al cel molts objectes sense veure’ls.

Omega de Sagitari és part d’un asterisme molt vistós, format per estrelles de magnitud quatre, què es veu a ull nu a l’est de la tetera.

Al mapa de sota, veiem que el cúmul està més o menys a sota del punt central entre Omega i Tau, una mica cap a l’est. Al mapa hi hem dibuixat amb un triangle verd aquesta primera aproximació. El nord està a dalt i l’est a l’esquerra.

Amb un triangle groc hem dibuixat la posició en relació a Tau i Zeta de Sagitari, les estrelles de la base de l’ansa de la tetera. Veiem que M55 i aquestes dues estrelles formen un triangle isòsceles allargat. Dins d’aquest triangle groc hi ha el seguit d’estrelles que ens permetran arribar al cúmul des de Tau i Zeta, encara que és possible que només posar els 7×50 el vegem a la primera seguint l’aproximació a ull nu dels dos triangles.

Hem de fer esment que al passar M54 venint de M70, hem de fer un gir radical per anar cap a M55.  Aquest gest ens pot enganyar molt, pensant que estem baixant, però realment M54 i M55 estan a gairebé la mateixa declinació. L’efecte és degut a que la tetera de Sagitari està molt girada cap a l’oest.

Amb 7×50 veig M55 gran i clar, però poc lluminós. No li veig gradient. És un objecte que quan hi has passat una vegada per sobre amb els prismàtics, ja es troba sempre de manera inconfusible. Crec que el trobo de seguida sobretot perquè el veig gran.

A sota, els mapes mut i interpretat amb l’estratègia de cerca quan el cel és molt dolent. Si el cel és bo, el trobarem només amb l’aproximació a ull nu. El nord és a dalt i l’est és a l’esquerra.

L’itinerari segueix una línia perpendicular a la base de l’ansa de la tetera, formada per Tau i Zeta. Si posem Tau i Zeta a la vora del camp, hem de passar quatre figures per arribar a un triangle. Ho dibuixat en verd.

Sortint de Tau i Zeta trobem primer un parell d’estrelles molt clar, un altre parell i després una línia en angle formada per tres estrelles. A continuació un angle que inclou dues estrelles bessones molt juntes i una mica més dèbils.  Si ara desplacem una mica els prismàtics ja ens apareix el triangle de referència i de seguida, sense cap tipus de dificultat, veurem el cúmul. A l’altre costat de M55 veurem dues estrelles molt vistoses, M55 està entre les dues estrelles i el triangle anterior.

Podem acabar l’itinerari veient el magnífic asterisme què inclou Omega de Sagitari. Si treiem els prismàtics veurem que es veu a ull nu. Ens anirà bé perquè seguint la línia M55-asterisme arribarem més amunt a M75, el següent objecte de la marató Messier.

 

Al blog Quadern d’observació hi ha un article sobre la localització de M55 amb 15×85.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

 

Anuncis