El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 15×85

Leer el texto en castellano

M70 a la wikipèdia

Aquest article és continuació de “El cúmul globular M70 amb prismàtics de 7×50” què hi ha en aquest mateix blog Quadern d’observació.

A dalt a la dreta de la pàgina hi ha un Menú a través del qual podreu accedir a tots els mapes, etapes, seqüències i explicacions de la marató Messier.

Al Menú hi ha un Índex amb accessos directes a totes les pàgines ja fetes.

 

Amb 7×50 el cúmul M70 (NGC6681) molts dies se m’amaga i no el puc veure, en canvi amb 15×85 normalment el veig sempre.

El veig petit i dèbil, fantasmal, però clar, sense confusió.

L’observació té inconvenients i avantatges. Els inconvenients són lligats a la situació i a l’època. Des dels 42º de latitud des d’on acostumem a observar, des d’Àger i des de Lleida, és un objecte baix, on el cel és més brut, turbulent i il·luminat. A més, és un objecte d’estiu, amb cels grisosos, menys foscos que a l’hivern i amb poques hores de nit.

Els avantatges són lligats a les referències del camp on és el cúmul, amb estrelles fàcils d’identificar i amb asterismes què ens permeten determinar amb precisió la localització del cúmul encara que no el vegem.

 

A sota, el mapa d’aproximació a ull nu. El nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

A ull nu, hem de buscar el punt mig de la línia de la base de la tetera de Sagitari, formada per Ascella (Zet Sgr, 2.60) i Kaus Australis (Eps Sgr, 1.79)

 

A sota, els mapes sense noms i amb noms del camp de visió dels prismàtics de 15×85.

Si centrem els 15×85 al punt mig de la base de la tetera veurem clarament quatre asterismes: un gran paral·lelogram al sud-oest, dos triangles a l’est i una cadeneta al mig, formada per estrelles més dèbils, de magnitud nou.

El cúmul és al nord de la cadeneta, alineat amb la vora nord del paral·lelogram. Als mapes podem observar que M70 i les dues estrelles del costat est del paral·lelogram formen un triangle rectangle. El catet superior, que marca la distància al cúmul, és més o menys la meitat que l’altre catet.

Segons com, si el cel és mediocre, ens pot semblar que una part de la cadeneta és un objecte, l’hem de buscar una mica més al nord, alineat amb el costat del paralel·logram.

També hi podem arribar des de l’oest, venint de M69. Només cal seguir cap a l’est la base (sud) del triangle que conté M69 i arribarem amb facilitat al paral·lelogram què és la referència per trobar M70.

 

M70 i M69 són objectes similars, cap als 33-35.000 anys llum de nosaltres, 7′-8′ de diàmetre angular i magnitud gairebé vuit. Però, a més, realment són propers entre ells.

A l’apartat Perspectiva galàctica, de la pàgina d’introducció a la seqüència 6.1 de la marató Messier, trobareu informació astrofísica d’aquests objectes i explicacions i mapes de la seva posició galàctica: Seqüencia 6.1: introducció: Perspectiva galàctica.

A sota, un dels mapes de la citada pàgina.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

 

 

Anuncis