El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 15×85

Leer el texto en castellano

M55 a la wikipèdia

Aquest article és continuació del què hi ha en aquest mateix blog que tracta de M55 amb prismàtics de 7×50.

M55 és un cúmul globular molt fàcil amb prismàtics de 15×85 o un refractor equivalent.

Al mapa de sota, veiem que el cúmul està més o menys a sota del punt central entre Omega i Tau de Sagitari, una mica cap a l’est. Al mapa hem dibuixat aquesta aproximació amb un triangle verd. El nord està a dalt i l’est a l’esquerra.

A l’article amb 7×50 hi ha un itinerari més acurat per arribar-hi des de Tau i Zeta, útil si tenim un cel mediocre.

 

A sota hi ha tres mapes de la visió amb 15×85. Estan centrats al cúmul, el nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

Al primer hi ha les estrelles més interessants per trobar el cúmul, al segon hi ha la interpretació amb males condicions, i al tercer amb condicions normals de cel.

 

Al mapa de sota, amb cel mediocre veurem sobretot el triangle de l’oest (dreta) i les dues estrelles de l’est (esquerra), tot dibuixat en verd. El triangle és el què ens serveix de  referència per trobar M55 quan venim de la base de l’ansa de la tetera de Sagitari. Aquest itinerari està dins del triangle isòsceles dibuixat en groc al primer mapa de la pàgina. Està explicat a l’article anterior de 7×50.

L’estrella gran de baix a l’esquerra és la més brillant del camp, té magnitud 5.51, i es veu a ull nu.

 

A sota, el camp de referència amb bon cel. Ara el triangle verd de la dreta es desdibuixa, perquè l’estrella del vèrtex oest queda fora del camp i en lloc del triangle veiem una cadeneta irregular de set o més estrelles de direcció nord-sud què inclou les dues estrelles de l’est del triangle.

Les dues estrelles brillants de l’esquerra del camp de visió (est) ara formen dues cadenetes separades, encara que podem visualitzar tot el conjunt com un triangle gran.

 

El cúmul globular M55 el veig molt gran i rodó amb 15×85. Poc lluminós, no li veig gradient ni relleu, el veig pla. El reconec molt fàcilment perquè és molt gran i rodó.

Pot haver-hi aquí un efecte psicològic, perquè normalment arribo a M55 venint de M69, M70 i M54, què són totalment diferents, petits i dèbils.

 

Podem acabar l’observació amb 15×85 visitant l’asterisme què inclou l’estrella Omega de Sagitari. Aquest asterisme es veu a ull nu i permet situar de manera immediata el cúmul sense cap instrument. A més, ens marca l’itinerari per anar al següent objecte de la marató: M75.

 

Al bloc de contingut Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria hi ha les dades astrofísiques de l’objecte i la seva posició a la Galàxia.

A la pàgina Seqüència 6.1: Introducció trobareu dades, mapes i explicacions sobre la seqüència 6.1 de la marató, on hi ha els set cúmuls globulars de Sagitari què són Messier.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

 

 

Anuncis