Comparació de M54, M69 i M70 amb 7×50 i 15×85

Leer el texto en castellano

M54 a la wikipèdia

M69 a la wikipèdia

M70 a la wikipèdia

Comparació de l’observació de tres cúmuls globulars del catàleg Messier, M54, M69 i M70, amb prismàtics de 7×50 i 15×85.

Aquests tres objectes són els Messier de la base de la tetera de Sagitari. Són objectes que en una primera aproximació poden semblar difícils amb 7×50 perquè des de la latitud des d’on observem habitualment, el paral·lel 42 de Lleida i Àger, són objectes molt baixos sobre l’horitzó, carregat de pols, contaminació lumínica i humitat, però que amb una mica de mètode podem observar sense dificultat.

 

A continuació veurem els resultats de l’observació i després les característiques dels objectes i les circumstàncies de la sessió d’observació.

 

Observació comparada dels tres cúmuls

Amb prismàtics de 7×50

Amb 7×50 trobo que M54 i M69 s’assemblen molt, dèbils, molt petits i estel·lars. M54 té 12.0′ de diàmetre i 7.2-7.7 de magnitud visual, M69 té 9.8′ de diàmetre i gairebé la mateixa magnitud, 7.4-7.7.

Intento apreciar la diferència de diàmetre però no puc, ja que no hi veig una vora definida, són objectes dèbils i el fons de cel és massa clar, ja que estem sobre la Via Làctia.

M54 s’assembla més a una estrella que M69, li veig un pic de llum estel·lar al centre que no veig a M69. Aquest el veig una mica més difuminat.

El tercer objecte, M70, que està entre els altres dos, el veig molt més dèbil, molt més tènue, molt més fantasmal, que apareix i desapareix. Avui però, no té res a veure amb altres observacions en què m’havia d’esperar a l’aguait a que sortís uns instants.

No podria assegurar si M70 és un cúmul globular o una galàxia, no trobo cap criteri visual amb 7×50 per valorar-ho.

Dels tres cúmuls, el què veig més fàcilment és M54, i després M69. Aquest el trobo molt de pressa, potser per l’estrella que té a tocar. L’estrella crec que té l’avantatge de què et permet trobar de seguida el cúmul si el cel no és bo, però té l’inconvenient què t’enganya en l’apreciació del cúmul perquè són massa a prop un de l’altre amb 7×50.

M70 no té res a veure amb els altres dos. Normalment amb 7×50 el trobo buscant-lo al nord de la cadeneta que hi ha al costat est del paral·lelogram de referència. M70 l’he de buscar i a vegades no hi és, en canvi M54 i M69 normalment hi són sempre i apareixen gairebé sense buscar-los.

 

Avui M70 el trobo fàcil, però hem de tenir en compte que el fet que la pantalla de l’ordinador la tingui al 4% d’il·luminació vol dir que aquesta sessió no em servirà de referència quotidiana en termes absoluts però si en termes relatius. Dues hores d’adaptació a la fosca permeten veure amb facilitat objectes que amb menys adaptació es mostren menys amigables.

 

Amb prismàtics de 15×85

Amb 15×85 el panorama canvia totalment. Els objectes no tan sols els veig més grans, sinó diferents.

Al passar rápidament pel camp amb els prismàtics, M54 pot semblar una estrella, però de seguida veiem que és un objecte, per l’aspecte d’estrella desenfocada.

Amb 15×85 veig M54 molt petit i concentrat, amb aspecte estel·lar. Però en comparar-lo amb M69 no els veig tan diferents com amb 7×50.

Veig també M69 molt petit, però més gran que M54, més difús i menys estel·lar. Menys estel·lar vol dir que no té el pic de llum central que li veig a M54

Amb 7×50 no era capaç de veure si era més gran M54 o M69. Amb 15×85 veig més gran M69, què realment és més petit. Potser el pic de llum central de M54 fa que no vegi bé la vora del cúmul i em sembli més petit que M69 quan en realitat és més gran, 12′ de M54 contra 9.8′ de diàmetre angular de M69.

Però ara, amb 15×85, veig més semblants M69 i M70, quan amb 7×50 són diferents.

Els veig molt petits, però similars, difusos, sense l’aspecte marcadament estel·lar de M54.

M70 el veig una mica més petit que M69, però és com si amb 15×85 la diferència entre els tres cúmuls fos d’una altra manera. Amb 7×50, M70 és molt diferent dels altres dos, amb 15×85 ja no és tan diferent, s’assembla a M69.

 

Localització dels objectes

En aquest mateix blog Quadern d’observació hi ha sis articles explicant la localització acurada dels tres cúmuls amb 7×50 i amb 15×85.

Amb prismàtics de 7×50
El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50
El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 7×50
El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 7×50

Amb prismàtics de 15×85
El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 15×85
El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 15×85
El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 15×85

 

Els objectes

Archinal&Hynes, una bíblia de cúmuls de 2003, Star Clusters, dóna les següents dades:

M54 (NGC6715, Mel 216): 12.0′ de diàmetre, 7.7 de magnitud visual total i 21.200 pc

Fluxos a SIMBAD: 7.973 en g i 6.946 en z

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.2
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.2

 

M69 (NGC6637, =NGC6634, Mel 202): 9.8′ de diàmetre, 7.7 de magnitud visual total i 10.100 pc

Fluxos a SIMBAD: 9.32 en B, 8.31 en V, 8.295 en g, 7.693 en r i 7.306 en i

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.4
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.7

 

M70 (NGC6681, Mel 211): 8.0′ de diàmetre, 7.8 de magnitud visual total i 9.200 pc

Fluxos a SIMBAD: 9.76 en B, 9.06 en V i 8.859 en g

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.8
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.8

 

La sessió d’observació

És diumenge 23 de juliol, la méteo marca pluja a Àger per la tarda i és possible que a la nit quedin espais amb el cel prou bo per a l’objectiu marcat: comparar M54, M69 i M70 amb 7×50 i 15×85.

El 24 de juliol de 2017 treballo en aquests tres cúmuls a Àger entre la 01:40 i les 02:10.

A la 01:40 T= 15º, 82% d’humitat, SQM: 21.36 al zenit, amb la Via Làctia a dalt, i 21.52 al nord.

A les 02:10 T= 15º, 84% d’humitat, SQM: 21.38 al zenit, amb la Via Làctia a dalt, i 21.50 al nord.

La humitat és molt alta, ha plogut a la tarda, tot està amarat i els sostres dels observatoris regalimen. He d’escriure dins l’observatori, a fora, els papers es mullen de seguida.

En ploure a la tarda, el cel ha quedat net, i no hi ha núvols. El fons de cel és granulat, però la humitat és molt alta, per sobre del 80%.

 

Els prismàtics

Treballo tota la nit amb els Helios Apollo 7×50 sense trípode i els Helios Apollo 15×85 muntats al trípode gran.

 

Adaptació

En començar amb aquests tres objectes ja porto gairebé dues hores d’adaptació a la foscor. Al llarg de la nit he anat baixant la intensitat de la llum de la pantalla de l’ordinador i es quedarà al final només al quatre per cent, sota la pantalla de metacrilat vermell transparent.

A sobre de la pantalla de la tauleta de llum Kaiser què utilitzo per a dibuixar hi ha sis capes de plàstic vermell i dues fulles de paper blanc per acabar d’esmorteir la llum.

Ja fa estona què no encenc per a res els frontals ni les llanternes vermelles perquè fan massa llum. Estic sol als observatoris i això fa que no hi hagi cap altra llum, ni que sigui vermella, que em pugui trencar l’adaptació.

Per dibuixar utilitzo una tauleta de dibuix Kaiser negative/slide Light Box de mida DIN A5, què és una caixa de llum blanca per mirar negatius i diapositives. Per controlar la llum de la tauleta, hi tinc enganxada a sobre una funda de plàstic vermell transparent per a folis, dins de la qual hi vaig posant làmines de plàstic vermell de separador de carpesano per disminuir la llum. Quan ja estic molt adaptat, hi poso també a dins, làmines de paper blanc. És un sistema molt efectiu de controlar el flux de llum de la caixa de llum de dibuix. He provat molts sistemes de dibuix, fins i tot tauletes digitals de diferents marques i la caixa de llum és la que em va millor. Treballo en papers A5, ja tallats, molts amb un cercle ja imprès ocupant gairebé tot el paper. En altres fulls, ocupa només la part esquerra del paper i escric a la part dreta.

 

Context galàctic

La posició dels tres cúmuls a la Galàxia està explicada a la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació.

Al mapa de sota veiem la situació del cúmuls. A baix a la dreta, el Sistema Solar i just a sobre, en vermell, el centre galàctic. Just a sobre M67 i M70 i més amunt, M54, el cúmul globular més llunyà del catàleg Messier, si és que realment és un cúmul en el sentit què entenem la resta de cúmuls globulars de la Galàxia.

 

 

Anuncis