El cúmul globular M75 des de M55 amb prismàtics de 15×85

Leer el texto en castellano

M75 a la wikipèdia

M55 a la wikipèdia

Aquest article és la continuació de El cúmul globular M75 des de M55 amb prismàtics de 7×50.  Aquest article i el d’ara expliquen com arribar al cúmul globular M75 des de l’oest, des de Sagitari, seguint la seqüència de la marató Messier.

En dos articles anteriors d’aquest blog, M75 amb prismàtics de 7×50, i M75 amb prismàtics de 15×85, hi ha la localització del cúmul globular M75 des de l’est, des de Capricorni. Els quatre articles són complementaris i tenen com a parts comunes els camps de l’asterisme d’Omega de Sagitari i l’asterisme què és una mica més al nord en forma de lletra èpsilon.

 

A sota, els dos mapes amb la localització del cúmul globular. L’estratègia de cerca és la mateixa què amb 7×50.

La diferència és el camp de visió, amb els 7×50 veiem els dos asterismes al mateix camp de 7.5 graus. En canvi, amb els 15×85 cada asterisme omple per separat una gran part del camp.

A més, la lletra èpsilon, què a vegades amb 7×50 ens amaga una mica la part superior, el triangle què inclou M75, amb 15×85 normalment es veu sencera y sense cap dificultat, ja que l’estrella més dèbil de l’asterisme és brillant amb aquest diàmetre, de magnitud 7.99, i el cúmul és de 8.60.

Als mapes, el nord és a dalt i l’est és a l’esquerra.

De la mateixa manera que hem fet a l’article anterior amb 7×50, des de M55 anem al nord-est fins a l’asterisme què inclou Omega de Sagitari. Això no té cap dificultat perquè l’asterisme és molt brillant, es veu a ull nu, i en passar-hi per sobre amb els prismàtics, és magnètic, hi quedem atrapats.

L’estrella de l’oest, dreta al mapa, és Omega de Sagitari (4.70). Les altres tres estrelles també són de magnitud quatre.

 

Al mapa de sota veiem que si des de l’asterisme anem una mica al nord, amunt al mapa, arribem a un altre asterisme, en forma de lletra èpsilon inclinada. Els dos estan dibuixats amb groc al mapa.

L’asterisme en forma d’èpsilon és de dimensions semblants a l’anterior, però molt més dèbil, encara que també molt evident. A l’asterisme què inclou Omega, les estrelles són de magnitud quatre i ara, les tres estrelles més brillants de la èpsilon , què són les del sud, són de magnitud sis.

L’asterisme el podem visualitzar també com un triangle a dalt (nord) i un trapezi a baix (sud). El costat llarg del trapezi és el de dalt i al mapa és verd.

Amb 15×85 de seguida veurem el cúmul, però si tenim un cel dolent pot ser que vegem a la primera només el trapezi. Si el veiem,  hem de buscar a sobre el triangle.

La què sembla l’estrella del vèrtex sud del triangle és el cúmul globular M75.

Si el cel és molt dolent i no tenim clar si estem veient el cúmul, podem comptar les estrelles de la línia llarga de la E. Si en comptem cinc, estem veient el cúmul, que és el que sembla la segona estrella, o la tercera si comptem les set estrelles de la E sencera.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació, hi ha l’explicació de la posició del cúmul a la Galàxia.

Al mapa de sota veiem la situació del cúmul projectada sobre el pla galàctic. A baix a la dreta, el Sistema Solar i just a sobre, en vermell, el centre galàctic. A dalt, els dos cúmuls globulars més llunyans del catàleg Messier, M75 i M54.

 

Amb aquest objecte s’acaba la sèrie dels set cúmuls globulars de Sagitari què formen la que anomenem Seqüència 6.1 de la marató Messier.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

 

 

Anuncis