Els cúmuls globulars Messier 10 i 12 amb prismàtics de 7×50

Leer el texto en castellano

M10 a la wikipèdia

M12 a la wikipèdia

M10 i M12 són dos cúmuls globulars fàcils de trobar amb prismàtics de 7×50, objectes d’iniciació. Tenen magnituds similars, al voltant de 6.6-6.8, i els dos són de mida angular intermitja entre els cúmuls globulars Messier, uns 19′ per a M10 i uns 14′ per a M12. Amb 7×50 són objectes molt similars.

A la marató Messier són objectes de la cinquena etapa, dels objectes d’estiu, i concretament de la Seqüència 5.2, dels nou cúmuls globulars d’Ofiüc i Escorpí. La cinquena etapa en algunes maratons s’anomena sisena etapa, perquè hi ha una etapa de descans. A la marató diària, què podem fer cada dia de l’any a qualsevol hora, no cal fer aquesta parada esperant que pugi el cel de l’est, i no la considerem.

Als dos mapes de sota, amb el nord a dalt i l’est a l’esquerra, veiem en blau algunes de les estrelles què es veuen a ull nu, les més importants per a trobar els cúmuls. En color verd, de dreta a esquerra, M12, M10 i M14.

Al segon mapa hi ha els noms de les estrelles i els cúmuls.

Al mapa de sota, què és el mateix què el superior però amb noms, hi destaquen dos doblets que al cel encara són molt més predominants. A la dreta, Yed Prior i Yed Posterior. A l’esquerra, Cebalrai i Gamma d’Ofiüc. Aquests dos doblets permeten situar fàcilment la constel·lacio al cel. Té forma d’una gran casa, amb la base què va de Sabik a Yed, i amb la part superior de la teulada a Rasalhague.

Per trobar la constel·lació només cal sortir a ull nu de les pinces de l’Escorpí i anar una mica al nord, de seguida trobarem el destacat doblet de Yed Prior i Yed Posterior. A partir d’aquí podrem construir tota la figura de la caseta d’Ofiüc.

Al mapa de sobre veiem què a l’esquerra de M10 hi ha dues estrelles, 30 Oph i 23 Oph, de 4.82 i 5.23 respectivament. Es veuen a ull nu, sobretot la primera. Amb una mica d’atenció trobarem la segona una mica al sud-oest, en direcció a Zeta.

Com veiem al mapa de sota, ens pot ajudar construir un romboide amb Marfik, Yed Prior, Zeta i aquestes estrelles. Està marcat amb color verd al mapa.

Si veiem a ull nu l’estrella 30 Oph, de 4.82, la qual cosa és fàcil, només cal encarar-hi els prismàtics de 7×50. Molt a prop del centre del camp, a l’oest, dreta al mapa, veurem immediatament el cúmul, molt evident.

Si abans no hem pogut veure 23 Oph a ull nu, podem aprofitar ara per alternar prismàtics i ull nu fins conseguir veure-la i repassar el romboide Marfik, Yed, Zeta, 23 Oph i 30 Oph, marcat amb color verd al mapa.

Cal afegir què tota l’estructura està girada cap al nord-est, per tant, quan hi passem amb els prismàtics hem de veure què la línia 30 Oph-23 Oph ens indica aproximadament el sud-oest, que la línia 23 Oph-Marfik ens indica el nord-oest, igual que la línia M10-M12 o que la línia Zeta Oph-Yed.

 

A sota, els dos mapes del camp de visió dels 7×50, amb la mateixa orientació i codis què als altres mapes.

Al centre hi veiem dues estrelles noves què ens permetran arribar a M12.

Al camp dels 7×50 veurem fàcilment que al nord-oest de M10 hi ha dues estrelles que destaquen molt, de 6.32 i 6.96. Les centrem i tindrem un cúmul a cada costat, M10 al sud-est i M12 al nord-oest.

 

A sota, les estrelles de comprovació del camp. Quan estem a ull nu i encarem els 7×50 a 30 Oph hem de tenir la garantia de què estem centrats a 30 Oph.

A sobre i a sota, a l’oest de 30 Oph, el cúmul globular M10. Més enllà, al nord-oest, les dues estrelles de referència, de 6.96 i 6.32, per anar a M12. Aquestes dues estrelles també les podem visualitzar com un triangle si hi afegim l’estrella de 6.25 què tenen al nord.

A la part nord del camp tenim un triangle molt vistós d’estrelles de magnitud cinc i sis, i diametralment oposat, a baix al mapa, un altre, què també podem visualitzar com un trapezi si hi afegim una quarta estrella. A l’est del triangle, una cadena de quatre estrelles, encara què en té més. Podem seguir-la amunt, fins a l’estrella de 6.35 de l’est de 30 Oph.

M12 i M10 tenen magnituds similars, al voltant de 6.6-6.8, i els dos són de mida angular intermitja entre els Messier, uns 19′ per a M10 i uns 14′ per a M12.

Amb 7×50 veig els dos cúmuls molt semblants, M12 el veig més gran que M10. Això em passa amb molts altres objectes en comparar-los amb 7×50. Però resulta què en realitat, M10 té uns 19′ i M12 uns 14′, hauria de veure M10 més gran.

M10 el veig més estel·lar, amb un centre petit més brillant què a M12 i amb una corona més tènue. A M12 aquesta corona la veig molt petita, amb el nucli molt gran, ocupant gairebé tot el cúmul.

Els dos els veig amb la vora molt irregular, però el dia que he fet la comparativa hi havia una humitat del 80% i no sé fins a quin punt influeix en la irregularitat i en què vegi M12 més gran que M10.

 

A la pàgina Seqüència 5.2: objectes de la web Marató Messier de memòria, podem veure l’encadenament d’aquests cúmuls amb els altres set de la seqüència.

A la pàgina Seqüència 5.2: introducció hi podem veure les generalitats de la seqüència, els mapes generals i la integració dins de la cinquena etapa de la marató.

A l’apartat Estructura galàctica hi ha les dades astrofísiques, la posició a la Galàxia i els mapes amb referència galàctica.

A través de l’Índex es pot accedir directament a totes les pàgines de la web què ja estàn elaborades.

Al  0-facebook1 anem posant els enllaços als nous articles d’observació d’objectes del Quadern d’observació.

L’estructura de la m3, que pot semblar complicada, està explicada al primer quadre de la pàgina Marató Messier de memòria.

 

Anuncis