Quadern d’observació

El cúmuls globulars Messier 10 i 12 amb prismàtics de 15×85

M10 a la wikipèdia

M12 a la wikipèdia

Aquest article és continuació de l’equivalent amb prismàtics de 7×50 d’aquest mateix blog d’observació.

A sota, els dos mapes amb els camps dels prismàtics de 15×85. El nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

A ull nu busquem 30 Oph (4.82). Posem els prismàtics i immediatament veurem el cúmul globular M10 a l’oest, a la meitat del radi del camp.

Aquest camp és molt fàcil de reconèixer quan hi passem per sobre, 30 Oph és el centre d’un asterisme irregular què pot semblar una papallona volant, és veu molt bé al mapa de sobre. L’eix del vol de la papallona està definit per dues estrelles que destaquen en extrems oposats del camp, al sud-est i al nord-oest. Aquest eix està marcat amb verd al mapa.

Si desplacem els prismàtics cap al sud-oest, apareix 23 Oph (5.23), L’altra estrella de la zona què es veu a ull nu. 23 Oph es distingeix fàcilment perquè és part d’un asterisme en forma de triangle o de rombe, en verd al mapa, segons comptem tres o quatre estrelles.

Si centrem els prismàtics a M10, surt a prop, a l’oest, un petit triangle molt vistós i al nord-oest, un parell d’estrelles què destaquen molt al camp, unides amb una línia groga de punts al mapa. Aquestes dues estrelles es poden visualitzar com un triangle, en verd, si hi afegim una estrella molt vistosa de més al nord. A l’altre costat del doblet o de la base del triangle, hi ha l’altre cúmul globular, M12.

Amb 15×85 veig M10 gran i brillant, amb gradient. Tant Stoyan a l’Atlas dels Messiers com O’Meara al The Messier Objects anoten una magnitud de 6.6.

Hi veig un nucli gran i brillant i una corona petita. Veig molt bé que és un cúmul globular, però no el veig rodó.

Com a confirmació de l’objecte és molt útil el petit triangle qué té a l’oest format per estrelles de magnitud set.

 

El cúmul globular M12 el veig diferent de M10 amb 15×85. Veig els dos cúmuls igual de grans, però no veig a M12 el gradient què veig a M10. La part brillant la veig més gran i la corona més petita. Això fa que potser em sembli que M12 és més brillant, però la lluentor la veig més concentrada que a M10, però aquesta part concentrada la veig més brillant que a M10.

Tant Stoyan a l’Atlas dels Messiers com O’Meara al The Messier Objects anoten una magnitud de 6.8.

 

 

A la pàgina Seqüència 5.2: objectes de la web Marató Messier de memòria, podem veure l’encadenament d’aquests cúmuls amb els altres set de la seqüència.

A la pàgina Seqüència 5.2: introducció hi podem veure les generalitats de la seqüència, els mapes generals i la integració dins de la cinquena etapa de la marató.

A l’apartat Estructura galàctica hi ha les dades astrofísiques, la posició a la Galàxia i els mapes amb referència galàctica.

 

A través de l’Índex es pot accedir directament a totes les pàgines de la web què ja estàn elaborades.

Al  0-facebook1 anem posant els enllaços als nous articles d’observació d’objectes del Quadern d’observació.

L’estructura de la m3, que pot semblar complicada, està explicada al primer quadre de la pàgina Marató Messier de memòria.

 

Anuncis

Los cúmulos globulares Messier 10 y 12 con prismáticos de 7×50

Leer el texto en catalán

M10 en la wikipedia

M12 en la wikipedia

M10 y M12 son dos cúmulos globulares fáciles de encontrar con prismáticos de 7×50, objetos de iniciación. Tienen magnitudes similares, sobre 6.6-6.8, y los dos son de medida angular intermedia entre los cúmulos globulares Messier, unos 19′ para M10 y unos 14′ para M12.

Con 7×50 son objetos muy similares.

En la maratón Messier son objetos de la quinta etapa, Objetos de verano, y concretamente de la Secuencia 5.2, de los nueve cúmulos globulares de Ofiuco y Escorpión. La quinta etapa en algunas maratones se denomina sexta etapa, porque hay una etapa de descanso. En la maratón diaria, la que podemos hacer cada día del año a cualquier hora, no es necesario hacer la parada esperando a que suba el cielo del este, y no la consideramos.

En los dos mapas que siguen, con el norte arriba y el este a la izquierda, vemos en azul algunas de las estrellas que se pueden ver a simple vista, las más importantes para encontrar los cúmulos. En color verde, de derecha a izquierda, M12, M10 y M14.

En el segundo mapa vemos los nombres de las estrellas y de los cúmulos.

En el mapa siguiente, que es el de arriba con nombres, destacan dos dobletes que en el cielo aún son más predominantes. A la derecha, Yed Prior y Yed Posterior. A la izquierda, Cebalrai y Gamma de Ofiuco. Estos dos dobletes permiten situar fácilmente la constelación en el cielo. Tiene la forma de una gran casa, con la base que va de Sabik a Yed, y con la parte superior del tejado en Rasalhague.

Para encontrar la constelación basta con salir a simple vista de las pinzas del Escorpión e ir al norte, enseguida encontraremos el destacado doblete Yed Prior-Yed Posterior. A partir de aquí podremos construir toda la figura de la caseta de Ofiuco.

En el mapa de encima vemos que a la izquierda de M10 hay dos estrellas, 30 Oph y 23 Oph, de 4.82 y 5.23 respectivamente. Se ven a simple vista, sobretodo la primera. Con un poco de atención encontraremos la segunda un poco al sudoeste, en dirección a Zeta.

Como vemos en el mapa siguiente, nos puede ayudar construir un romboide con Marfik, Yed Prior, Zeta y estas dos estrellas. Está dibujado con color verde en el mapa.

Si vemos a simple vista la estrella 30 Oph, de 4.82, que es fácil, basta con dirigir los prismáticos de 7×50 a la estrella. Muy cerca del centro del campo, al oeste, derecha en el mapa, veremos inmediatamente el cúmulo, muy evidente.

Si antes no hemos podido ver 23 Oph a simple vista, podemos aprovechar para alternar prismáticos y simple vista hasta conseguir verla y repasar el romboide Marfik, Yed, Zeta, 23 Oph y 30 Oph, marcado con color verde en el mapa.

Hay que tener en cuenta que toda la estructura está girada hacia el nordeste, por tanto, cuando pasemos con los prismáticos por este campo hemos de ver que la línea 30 Oph-23 Oph nos indica aproximadamente el sudoeste, que la línea 23 Oph-Marfik nos indica el noroeste, igual que la línea M10-M12 o que la línea Zeta Oph-Yed.

 

Debajo, mapas del campo de visión de los 7×50, con la misma orientación y códigos que en los otros mapas.

En el centro vemos dos nuevas estrelles que nos permitirán llegar a M12.

En el campo de los 7×50 vemos fácilmente que al noroeste de M10 hay dos estrellas que destacan mucho, de 6.32 y 6.96. Las centramos y tendremos un cúmulo a cada lado, M10 al sudeste y M12 al noroeste.

 

Debajo, las estrellas de comprobación del campo. Cuando venimos de simple vista y centramos los 7×50 en 30 Oph hemos de tener la garantía de que realmente estamos centrados en 30 Oph.

Esta comprobación es útil sobretodo con cielos mediocres, cuando no vemos los cúmulos a la primera.

Encima y debajo, al oeste de 30 Oph vemos M10. Más allá, al noroeste, las dos estrellas de referencia, de 6.96 y 6.32, para ir a M12. Estas dos estrellas también las podemos visualizar como un triángulo si añadimos la estrella de 6.25 que tienen al norte.

En la parte norte del campo tenemos un triángulo muy vistoso de estrellas de magnitud cinco y seis, y diametralmente opuesto, abajo en el mapa, otro, que también podemos visualizar como un trapecio si añadimos una cuarta estrella. Al este del triángulo, una cadena de cuatro estrellas, aunque realmente podemos ver algunas más. Podemos seguirla hacia arriba, hasta la estrella de 6.35 del este de 30 Oph.

M12 y M10 tienen magnitudes similares, cercanas a 6.6-6.8, y los dos son de medida angular intermedia entre los cúmulos globulares Messier, unos 19′ para M10 y unos 14′ para M12.

Con 7×50 vemos los dos cúmulos muy parecidos, pero M12 lo veo mayor que M10. Esto me sucede con algunos otros objetos al compararlos con 7×50,. En realidad M10 tiene unos 19′ y M12 unos 14′, debería ver M10 mayor que M12.

M10 lo veo más estelar, con un centro pequeño más brillante que el de M12 y con una corona más tenue. En M12 esta corona la veo muy pequeña, con el núcleo muy grande, ocupando casi todo el cúmulo.

Los dos los veo con el borde muy irregular, pero el dia que he hecho la comparativa había una humedad 80% y no sé hasta qué punto influye en la irregularidad y en que vea M12 mayor que M10.

 

En la página Secuencia 5.2: objetos de la web Maratón Messier de memoria, podemos ver el encadenamiento de estos cúmulos con los otros siete de la secuencia.

En la página Secuencia 5.2: introducción podemos ver las generalidades de la secuencia, los mapas generales y la integración dentro de la quinta etapa de la maratón.

En el apartado Estructura galáctica podemos ver datos astrofísicos, la posición en la Galaxia y los mapas con referencia galáctica.

A través del Índice se puede acceder directamente a todas les páginas de la web que ya están elaboradas.

En  0-facebook1 vamos poniendo los enlaces a los nuevos artículos de observación de objetos del Cuaderno de observación.

La estructura de la m3, que puede parecer complicada, está explicada en el primer cuadro de la página Maratón Messier de memoria.

 

Els cúmuls globulars Messier 10 i 12 amb prismàtics de 7×50

Leer el texto en castellano

M10 a la wikipèdia

M12 a la wikipèdia

M10 i M12 són dos cúmuls globulars fàcils de trobar amb prismàtics de 7×50, objectes d’iniciació. Tenen magnituds similars, al voltant de 6.6-6.8, i els dos són de mida angular intermitja entre els cúmuls globulars Messier, uns 19′ per a M10 i uns 14′ per a M12. Amb 7×50 són objectes molt similars.

A la marató Messier són objectes de la cinquena etapa, dels objectes d’estiu, i concretament de la Seqüència 5.2, dels nou cúmuls globulars d’Ofiüc i Escorpí. La cinquena etapa en algunes maratons s’anomena sisena etapa, perquè hi ha una etapa de descans. A la marató diària, què podem fer cada dia de l’any a qualsevol hora, no cal fer aquesta parada esperant que pugi el cel de l’est, i no la considerem.

Als dos mapes de sota, amb el nord a dalt i l’est a l’esquerra, veiem en blau algunes de les estrelles què es veuen a ull nu, les més importants per a trobar els cúmuls. En color verd, de dreta a esquerra, M12, M10 i M14.

Al segon mapa hi ha els noms de les estrelles i els cúmuls.

Al mapa de sota, què és el mateix què el superior però amb noms, hi destaquen dos doblets que al cel encara són molt més predominants. A la dreta, Yed Prior i Yed Posterior. A l’esquerra, Cebalrai i Gamma d’Ofiüc. Aquests dos doblets permeten situar fàcilment la constel·lacio al cel. Té forma d’una gran casa, amb la base què va de Sabik a Yed, i amb la part superior de la teulada a Rasalhague.

Per trobar la constel·lació només cal sortir a ull nu de les pinces de l’Escorpí i anar una mica al nord, de seguida trobarem el destacat doblet de Yed Prior i Yed Posterior. A partir d’aquí podrem construir tota la figura de la caseta d’Ofiüc.

Al mapa de sobre veiem què a l’esquerra de M10 hi ha dues estrelles, 30 Oph i 23 Oph, de 4.82 i 5.23 respectivament. Es veuen a ull nu, sobretot la primera. Amb una mica d’atenció trobarem la segona una mica al sud-oest, en direcció a Zeta.

Com veiem al mapa de sota, ens pot ajudar construir un romboide amb Marfik, Yed Prior, Zeta i aquestes estrelles. Està marcat amb color verd al mapa.

Si veiem a ull nu l’estrella 30 Oph, de 4.82, la qual cosa és fàcil, només cal encarar-hi els prismàtics de 7×50. Molt a prop del centre del camp, a l’oest, dreta al mapa, veurem immediatament el cúmul, molt evident.

Si abans no hem pogut veure 23 Oph a ull nu, podem aprofitar ara per alternar prismàtics i ull nu fins conseguir veure-la i repassar el romboide Marfik, Yed, Zeta, 23 Oph i 30 Oph, marcat amb color verd al mapa.

Cal afegir què tota l’estructura està girada cap al nord-est, per tant, quan hi passem amb els prismàtics hem de veure què la línia 30 Oph-23 Oph ens indica aproximadament el sud-oest, que la línia 23 Oph-Marfik ens indica el nord-oest, igual que la línia M10-M12 o que la línia Zeta Oph-Yed.

 

A sota, els dos mapes del camp de visió dels 7×50, amb la mateixa orientació i codis què als altres mapes.

Al centre hi veiem dues estrelles noves què ens permetran arribar a M12.

Al camp dels 7×50 veurem fàcilment que al nord-oest de M10 hi ha dues estrelles que destaquen molt, de 6.32 i 6.96. Les centrem i tindrem un cúmul a cada costat, M10 al sud-est i M12 al nord-oest.

 

A sota, les estrelles de comprovació del camp. Quan estem a ull nu i encarem els 7×50 a 30 Oph hem de tenir la garantia de què estem centrats a 30 Oph.

A sobre i a sota, a l’oest de 30 Oph, el cúmul globular M10. Més enllà, al nord-oest, les dues estrelles de referència, de 6.96 i 6.32, per anar a M12. Aquestes dues estrelles també les podem visualitzar com un triangle si hi afegim l’estrella de 6.25 què tenen al nord.

A la part nord del camp tenim un triangle molt vistós d’estrelles de magnitud cinc i sis, i diametralment oposat, a baix al mapa, un altre, què també podem visualitzar com un trapezi si hi afegim una quarta estrella. A l’est del triangle, una cadena de quatre estrelles, encara què en té més. Podem seguir-la amunt, fins a l’estrella de 6.35 de l’est de 30 Oph.

M12 i M10 tenen magnituds similars, al voltant de 6.6-6.8, i els dos són de mida angular intermitja entre els Messier, uns 19′ per a M10 i uns 14′ per a M12.

Amb 7×50 veig els dos cúmuls molt semblants, M12 el veig més gran que M10. Això em passa amb molts altres objectes en comparar-los amb 7×50. Però resulta què en realitat, M10 té uns 19′ i M12 uns 14′, hauria de veure M10 més gran.

M10 el veig més estel·lar, amb un centre petit més brillant què a M12 i amb una corona més tènue. A M12 aquesta corona la veig molt petita, amb el nucli molt gran, ocupant gairebé tot el cúmul.

Els dos els veig amb la vora molt irregular, però el dia que he fet la comparativa hi havia una humitat del 80% i no sé fins a quin punt influeix en la irregularitat i en què vegi M12 més gran que M10.

 

A la pàgina Seqüència 5.2: objectes de la web Marató Messier de memòria, podem veure l’encadenament d’aquests cúmuls amb els altres set de la seqüència.

A la pàgina Seqüència 5.2: introducció hi podem veure les generalitats de la seqüència, els mapes generals i la integració dins de la cinquena etapa de la marató.

A l’apartat Estructura galàctica hi ha les dades astrofísiques, la posició a la Galàxia i els mapes amb referència galàctica.

A través de l’Índex es pot accedir directament a totes les pàgines de la web què ja estàn elaborades.

Al  0-facebook1 anem posant els enllaços als nous articles d’observació d’objectes del Quadern d’observació.

L’estructura de la m3, que pot semblar complicada, està explicada al primer quadre de la pàgina Marató Messier de memòria.

 

Maratón Messier: Sexta etapa: Secuencia 6.1

Leer el texto en catalán

En la web Maratón Messier de memoria están terminadas las páginas dedicadas a la Secuencia 6.1 de la maratón, los cúmulos globulares de Sagitario.

Esta secuencia es la primera de la sexta y última etapa, los Objetos de la salida del Sol, en la denominación de la maratón de primavera.

 

Secuencia 6.1: introducción

1- La serie, los objetos y el encadenamiento

2- La perspectiva galáctica

3- Localización de los objetos

4- Memorización de la serie

 

Secuencia 6.1: objetos, localización de los objetos, encadenamiento.

 

Secuencia 6.1: localización con telrad

 

En la página Secuencia 6.1: introducción hay información detallada sobre la situación de la secuencia en la etapa, el encadenamiento de la serie, la localización en la galaxia, la memorización, y una serie de mapas ecuatoriales y galácticos de la secuencia.

En el  0-facebook1  ponemos los enlaces a las nuevas páginas de la web y los de los nuevos artículos del Cuaderno de observación.

La estructura de la m3, que puede parecer complicada, está explicada en el primer cuadro de la página Maratón Messier de memoria.

En el bloque Perspectiva galáctica se explica la localización de los objetos desde un punto de vista galáctico.

En la página Secuencia 6.1: objetos hay información sobre la localización de cada objeto.

 

Enlaces rápidos

0-botonera-etapa-6-castella

0-botonera-6-1-intro-cast

0-botonera-6-1-objectes-cast

0-botonera-6-1-telrad-cast

0-botonera-6-2-intro-cast

0-botonera-etapa-1-cast

0-botonera-etapa-5-castella

0-botonera-blog-castella

Marató Messier: Sisena etapa: Seqüència 6.1

Leer el texto en castellano

A la web Marató Messier de memòria estan acabades les pàgines dedicades a la Seqüència 6.1 de la marató, els cúmuls globulars de Sagitari.

Aquesta seqüència és la primera de la sisena i última etapa, els Objectes de la sortida del Sol, en la denominació de la marató de primavera.

 

Seqüència 6.1: introducció

1- La sèrie, els objectes i l’encadenament

2- La perspectiva galàctica

3- Localització dels objectes

4- Memorització de la sèrie

 

Seqüència 6.1: objectes, localització dels objectes, encadenament.

 

Seqüència 6.1: localització amb telrad

 

 

A la pàgina Seqüència 6.1: introducció trobareu informació detallada sobre la situació de la seqüència a l’etapa, de l’encadenament de la sèrie, de la localització a la Galàxia, de la memorització, a més d’una sèrie de mapes equatorials i galàctics.

A més de la Pàgina de localització dels objectes, què és de tipus general, al blog Quadern d’observació anem posant la localització acurada dels objectes amb 7×50 i 15×85.

Al  0-facebook1 anem posant els enllaços als nous articles d’observació d’objectes del Quadern d’observació.

L’estructura de la m3, que pot semblar complicada, està explicada al primer quadre de la pàgina Marató Messier de memòria.

Al bloc Perspectiva galàctica s’explica la localització dels objectes des d’un punt de vista galàctic.

 

Enllaços ràpids

0-Botonera-Etapa-6

0-Botonera-6-1-intro

0-Botonera-6-1-objectes

0-Botonera-6-1-telrad

0-Botonera-6-2-intro

0-Botonera-Etapa-1

0-Botonera-Etapa-5

0-Botonera-BLOG

Tutorial: Localización encadenada con prismáticos de 7×50 y 15×85 de los siete cúmulos globulares de Sagitario del catálogo Messier. Sexta etapa de la maratón Messier, primera serie, Secuencia 6.1

Leer el texto en catalán

En la web Maratón Messier de memoria está terminada la página Secuencia 6.1: objetos, dedicada al encadenamiento de la localización de los objetos con prismáticos de 7×50 y 15×85.

 

La que denominamos Secuencia 6.1 de la maratón Messier está formada por los siete cúmulos globulares de Sagitario que están en el catálogo Messier. Sería el equivalente visual de los cúmulos globulares de las Secuencias 5.1 y 5.2, del hemisferio norte galáctico, pero ahora en el hemisferio sur galáctico.

 

En la página Secuencia 6.1: introducción, podemos ver diferentes informaciones sobre la naturaleza de los objetos de la secuencia. Su posición galáctica está en el apartado Perspectiva galáctica.

En la página Sexta etapa: objetos de la salida del Sol podemos ver las generalidades de la etapa completa, última de la maratón de primavera, que comprende las Secuencias 6.1 y 6.2.

Todas las páginas tienen en la parte inferior una tabla de enlaces rápidos.

A través del Índice se puede acceder directamente a todas las páginas de este espacio web.

Tutorial: Localització encadenada amb prismàtics de 7×50 i 15×85 dels set cúmuls globulars de Sagitari del catàleg Messier. Sisena etapa de la marató Messier, primera sèrie, Seqüència 6.1

Leer el texto en castellano

A la web Marató Messier de memòria està acabada la pàgina Seqüència 6.1: objectes, dedicada a l’encadenament de la localització dels objectes amb prismàtics de 7×50 i 15×85.

 

La què anomenem Seqüència 6.1 de la marató Messier està formada pels set cúmuls globulars de Sagitari què són al catàleg Messier. Seria l’equivalent visual dels cúmuls globulars de les Seqüències 5.1 i 5.2, de l’hemisferi nord galàctic, però ara a l’hemisferi sud galàctic.

 

A la página Seqüència 6.1: introducció, podem veure diferents informacions sobre les característiques dels objectes de la seqüència. La seva posició galáctica és a l’apartat Perspectiva galàctica.

A la pàgina Sisena etapa: objectes de la sortida del Sol, podem veure les generalitats de l’etapa, l’última de la marató de primavera, què comprèn les Seqüències 6.1 i 6.2.

Totes les págines tenen a la part inferior una taula d’enllaços ràpids.

A través de l’Índex es pot accedir directament a totes les pàgines d’aquest espai web.

 

 

Los cúmulos globulares de Sagitario que son Messier, con prismáticos

Leer el texto en catalán

En Sagitario hay siete cúmulos globulares que están en catálogo Messier. En el mapa que sigue, con el norte arriba y el este a la izquierda, vemos su posición.

Debajo del mapa hay enlaces a los artículos de este blog Cuaderno de observación i de la web Maratón Messier de memoria donde se explica la localización de estos objetos con prismáticos de 7×50 y de 15×85.

 

Los siete cúmulos forman la Secuencia 6.1 de la maratón Messier. La sexta y última etapa de la maratón la dividimos en dos partes, que denominamos Secuencia 6.1 y Secuencia 6.2. Lo que da unidad a la secuencia 6.1 es que todos los objetos son cúmulos globulares en la visual de Sagitario.

 

Con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 28 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 22 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 7×50 desde M55

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 7×50 desde el este

 

Con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 28 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 22 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 15×85 desde M55

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 15×85 desde el este

 

En la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación, se explica la posición de los siete cúmulos en la Galaxia.

 

Els cúmuls globulars de Sagitari què són Messier, amb prismàtics

Leer el texto en castellano

A Sagitari hi ha set cúmuls globulars què són al catàleg Messier. Al mapa de sota, amb el nord a dalt i l’est a l’esquerra, en veiem la posició.

A sota del mapa hi ha enllaços als articles del blog Quadern d’observació i de la web Marató Messier de memòria què expliquen la localització d’aquests objectes amb prismàtics de 7×50 i de 15×85.

 

Aquests set cúmuls formen la Seqüència 6.1 de la marató Messier. La sisena i última etapa de la marató la dividim en dues parts, què anomenem Seqüència 6.1 i Seqüència 6.2. Allò què dóna unitat a la Seqüència 6.1 és què tots els objectes són cúmuls globulars de la visual de Sagitari.

 

Amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 28 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 22 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 7×50 des de M55

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 7×50 des de l’est

 

Amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 28 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 22 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 15×85 des de M55

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 15×85 des de l’est

 

A la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació, hi ha l’explicació de la posició dels set cúmuls a la Galàxia.

 

El cúmulo globular M75 desde M55 con prismáticos de 15×85

Leer el texto en catalán

M75 a la wikipèdia

M55 a la wikipèdia

Este artículo es la continuación de El cúmulo globular M75 desde M55 con prismáticos de 7×50.  Este artículo y el de ahora explican cómo llegar al cúmulo globular M75 desde el oeste, desde Sagitario, siguiendo la secuencia de la maratón Messier.

En dos artículos anteriores de este blog, M75 con prismáticos de 7×50, y M75 con prismáticos de 15×85, podemos ver la localización del cúmulo desde el este, desde Capricornio.

Los cuatro artículos son complementarios y tienen como partes comunes los campos del asterismo que incluye la estrella Omega y el asterismo en forma de letra épsilon que está un poco más al norte .

 

Debajo, los dos mapas con la localización del cúmulo globular. La estrategia de búsqueda es la misma que con 7×50.

La diferencia es el campo de visión, con 7×50 vemos los dos asterismos en el mismo campo de 7.5 grados, en cambio, con los 15×85 cada asterismo llena por separado una gran parte del campo.

Además, la letra épsilon, que a veces nos esconde la parte superior del campo, el triángulo que incluye M75, con 15×85 normalmente se ve entera y sin ninguna dificultad, ya que la estrella más débil del asterismo, de magnitud 7.99, es brillante con este diámetro y el cúmulo es de 8.60.

En los mapas el norte está arriba i el este a la izquierda.

Del mismo modo que en el artículo anterior con 7×50, desde M55 vamos al nordeste hasta el asterismo que incluye Omega de Sagitario. Esto no ofrece ninguna dificultad porque el asterismo es muy brillante, se ve a simple vista, y al pasar por encima con los prismáticos es magnético, nos atrapa.

La estrella del oeste, derecha en el mapa, es Omega de Sagitario (4.70). Las otras tres estrellas también son de magnitud cuatro.

 

En el mapa inferior vemos que si desde el asterismo de Omega vamos un poco hacia el norte llegamos al de la épsilon inclinada, dibujados en amarillo.

Este último asterismo es de dimensiones similares al anterior pero mucho más débil, aunque también muy evidente. En el de Omega las estrellas son de magnitud cuatro y ahora en el que tiene forma de épsilon, las tres estrellas más brillantes, que son las del sur, son de magnitud seis.

Este asterismo lo podemos visualizar también como un triángulo arriba (norte) y un trapecio (sur). El lado largo del trapecio es el del norte, marcado con verde en el mapa.

Con 15×85 enseguida veremos el cúmulo, pero si tenemos un cielo mediocre puede ser que veamos a la primera solo el trapecio. Si lo vemos, hemos de buscar el triángulo.

La que parece la estrella del vértice sur del triángulo es el cúmulo globular M75.

Si el cielo es muy malo y no tenemos claro si estamos viendo el cúmulo, podemos contar las estrellas de la línea larga de la E. Si contamos cinco, estamos viendo el cúmulo, que es la que parece la segunda estrella. Si contamos las siete estrellas de la E entera, es la tercera.

 

En la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación está la explicación de la posición del cúmulo en la Galaxia.

En el mapa que sigue vemos la situación del cúmulo proyectada sobre el plano galáctico. Abajo a la derecha vemos el Sistema Solar y justo encima, el centro galáctico en rojo. Arriba, los dos cúmulos globulares más distantes del catálogo Messier, M75 y M54.

 

En la página Secuencia 6.1: objetos, de la web Maratón Messier de memoria, está explicado el encadenamiento de las localizaciones de este cúmulo con las de los otros objetos de la secuencia de la maratón.

 

Con este objeto se termina la serie de los siete cúmulos globulares de Sagitario que forman la que llamamos Secuencia 6.1 de la maratón Messier.