Texto en castellano

Mapa-Ofiuc-corregit-1024px

A sobre, mapa de les principals estrelles de referència de la seqüència 5.2. El nord és a dalt.

Abans d’iniciar el treball de localització dels objectes de la seqüència 5.2, la segona dels objectes d’estiu, és convenient tenir una idea global de la posició de diferents estrelles de referència d’Ofiüc i d’Escorpí. Això ens facilitarà molt la localització ràpida dels nou cúmuls globulars de la seqüència.

Quan no coneixen encara bé la zona, la referència ràpida és Antares. La busquem i just al nord trobem Zeta d’Ofiüc. Si visualitzem aquesta constel·lació com una caseta, Zeta seria el centre de la base. L’extrem oest de la base la forma l’espectacular doblet Yed Prior-Yed Posterior, és a dir, Delta i Epsilon Oph. Comptem sempre per ordre d’aparició al cel nocturn, a l’horitzó est. Primer surt Delta, Prior i després Epsilon, Posterior.

Seguint el contorn oest d’Ofiuc cap al nord, cap a Hércules, des de Yed Prior pugem al NE, fins Marfik, Lambda Ophiuchi, la referència de M12 y M10.

Pugem encara més i trobem Kappa. Yed Prior, Marfik i Kappa formen la paret oest de la caseta.

A Kappa, a més, comença el teulat. El seguim cap a llevant i trobem la lucida d’Ofiüc, Alpha o Rasalhague. Som a la part més alta de la teulada, baixem per l’altre costat i arribem a un altre doblet espectacular, Beta Oph o Cebalrai i Gamma Oph.

Des de Gamma baixem fins Eta Oph o Sabik, d’una a l’altra tenim la paret est de la caseta.

La paret est que hem visualitzat des d’Eta a Sabik, la podem visualitzar també de Cebalrai a Sabik. En aquest cas, al mig de la línia trobem 47 Oph, la referència de M14.

La base de la caseta està formada per quatre estrelles, Sabik a l’est, Yed Prior i Posterior i l’oest i Zeta Oph, d’on hem sortit, al centre.

Des de Zeta podem retornar a Antares o Alpha Sco per repassar algunes estrelles. Just a l’oest d’Antares, cap a les pinces, trobem Sigma Sco, i cap al sudest, cap a la cua, Tau Sco, i més al sud, Epsilon Sco.

Entre Sabik i la cua de l’Escorpí trobem una infiltrada, Theta Oph. Infiltrada, perquè no és d’Escorpí, sinó d’Ofiüc, com M19 i M62.

 

La seqüència 5.2: M12-M10-M14-M107-M9-M4-M80-M19-M62

EDIN-Mapa-Seq-5-2-color-tots-els-noms-1024px

 

A sota, el mateix mapa de l’inici de la pàgina ara amb la posició dels nou cúmuls globulars. L’itinerari què hem de visualitzar a ull nu és:

Busquem el doblet Yed Prior-Posterior i pugem a Marfik, estem en posició per iniciar la sèrie. Baixem al SE una mica i tenim M12, primera rodona groga, la més propera a Marfik. Una mica més al SE, a tocar, M10. Passem 47 Oph i M14. Hem fet el primer grup.

Tornem a M10 i baixem a Zeta Oph. De seguida, al sud, ja trobem M107.  Baixem cap al SE, paral·lels a la base de la caseta d’Ofiüc i només passar Sabik ja som a M9, hem fet el segon grup.

Anem a Antares i just al SW, tocant, hi ha M4, pugem una mica al NW i M80. Hem fet el tercer grup.

Des d’Antares anem a l’est, cap a Theta Oph i trobem M19 i just a sota M62. Hem fet el quart grup i acabat la seqüència.

5-2-mapa-general-amb-objectes-i-cosntellacions-1024px

 

A la pàgina Seqüència 5.2: introducció trobareu informació detallada sobre la situació de la seqüència a l’etapa, de l’encadenament de la sèrie, de la localització a la Galàxia, de la memorització, a més d’una sèrie de mapes equatorials i galàctics.

A més de la pàgina de localització dels objectes, què és de tipus general, al blog Quadern d’observació anem posant la localització més detallada dels objectes amb 7×50 i 15×85.

De forma paral·lela a la web, construïm el Quadern on posem les revisions de la localització dels objectes amb prismàtics, en anar avançant en la comprovació dels apunts que anem passant a net.

Al  0-facebook1 posem els enllaços als nous articles del Quadern d’observació.

L’estructura de la m3, que pot semblar complicada, està explicada al primer quadre de la pàgina Marató Messier de memòria.

Al bloc Perspectiva galàctica s’explica la localització dels objectes des d’un punt de vista galàctic.

 

M12 i M10

Localitzem els dos cúmuls globulars alhora, perquè als prismàtics de 7×50 són en punts diametralment oposats del mateix camp.

Abans de començar, hem de tenir ben localitzades les estrelles Yed Posterior i Prior, Zeta, Marfik, Kappa, Cebalrai, 47 Oph, Sabik i altre cop Zeta. 

A ull nu, des de les pinces d’Escorpí pugeu directament cap al nord fins a l’espectacular doblet Yed Prior-Yed Posterior, Delta (2.73) i Epsilon Ophiuchi (3.23). Quan no coneguem encara bé els camps, la manera més ràpida és sortir d’Antares, saltar al nord cap a Zeta Oph, i d’aquí seguir a l’oest cap a Yed Posterior i Yed Prior. 

Al mapa de sota, la manera potser més ràpida és visualitzar-los a ull nu en una línia que surt de Marfik i és perpendicular al costat d’Ofiüc format per Kappa, Marfik i Yed. Visualitzem M10 a l’altura de Zeta, a la base de la caseta d’Ofiüc. Al mapa, en vermell, els cercles típics de dos prismàtics, un de gran camp (7×50) i un de més augments (15/20×70/80/100)

5-2-M12-prismatics-B

5-2-M10-prismatics-600px

Sortint de Marfik trobem un camp amb quatre o cinc estrelles de magnitud sis. La central, més difusa, és M12, a 5.5 graus de Marfik. Les quatre estrelles i M12 són dins del camp de quatre graus.

5-2-M12-prismatics-C-600px

M12 és a un terç en la línia M10-Marfik.  M12 i M10 són alhora al camp d’uns prismàtics de 7×50 o 10×50.

Els 10×50 tenen un camp típic de 6,5 graus i els 7×50 sobre els 7-7.5 graus. Els 15×85 tenen uns 3.3-3.8 graus, una mica menys que el telrad.

A sota, des de M12 seguim la direcció què ens indica un doblet i arribem a M10. El doblet el podem visualitzar com a triangle amb l’estrella de més al nord.

5-2-M10-prismatics-B-600px

A sota, posant augments podem certificar M12 perquè al costat té un doble rombe, un asterisme en llibre obert o en teulat.

5-2-M12-comprovacio-600px

Certifiquem M10 amb l’estrella brillant de 4.82 que té a l’est, a l’altre costat del doblet que hi ha encarat a M12. Les estrelles d’aquest doblet, que podem visualitzar com un triangle, són de magnitud 6.

5-2-M12-confirmacio-600px

 

M14

Al mapa de sota, per trobar M14 hem de trobar abans l’estrella 47 Oph, brillant, de magnitud 3.54. L’estrella 47 Oph està a mig camí entre Cebalrai i Sabik.

En vermell els camps típics de dos prismàtics, un de gran camp (7×50) i un de més augments (15/20×70/80/100)

A ull nu, localitzeu Yed Prior i Mu Serpentis (3.54), l’estrella més brillant que hi ha a l’oest de Yed Prior. No té confusió perquè la resta del camp són estrelles de magnitud 5 i 6. Aquesta línia, marcada en groc al mapa de sota, ens porta a M10 i al camp de M14 i 47 Oph. 

Si posem els prismàtics a 47 Oph i els movem cap al NE apareixerà una estrella de 6.72 i després M14. L’estrella de 6.72 ens pot servir de confirmació.

Al blog trobareu un article amb la localització més acurada amb prismàtics de 7×50 i 7.5 graus de camp i un altre amb 15×85.

També trobareu un article de com arribar a M14 des de M12 i M10 amb prismàtics de 7×50.

5-2-M14-prismatics-600px

A sota, una altra confirmació dels tres objectes. M14, 47 Oph, M10 i M12 fan una barca. Marfik potser és la punta del bauprès.

5-2-M14-barca-600px

 

M107

Abans de tot, localitzem a ull nu Zeta d’Ofiüc (2.54), que hem utilitzat de referència per a M12 i M10, i Sigma d’Escorpí (2.90), la veïna de l’oest d’Antares. Aquestes dues estrelles, Zeta i Sigma estan unides per una cadena d’estrelles de magnitud quatre que uneix Ofiüc i Escorpí: Phi, Chi, Psi, Omega i Rho d’Ofiüc, i Omicron d’Escorpí, entre d’altres. En una visita llampec, aquesta cadena ens portaria a M107, M80 i M4.

A sota, el mapa amb la situació de M107. Al camp d’uns prismàtics de 7×50 hi entren Zeta (2.54), el cúmul i la primera estrella brillant de la cadeneta, Phi Oph (4.29). M107 és més tènue que els tres cúmuls anteriors, però es veu més gran que M12 i M14.

D’altra banda, amb uns prismàtics de més augment, 15×85, 20×80 o similar, si posem al NE del camp Zeta Oph ens apareixerà el cúmul al SW.

5-1-107-600px

Si posem una mica d’augment i no veiem el cúmul perquè el cel no és massa bo, posem Zeta Oph al NE del camp i busquem al centre o al SW segons els augments, un triangle molt evident d’estrelles de magnitud una mica per sobre i per sota de 7. Veureu que el costat est del triangle és una cadeneta de tres. L’estrella difuminada del sud és M107.

5-1-M107-prismatics-A-600px

Comfirmem el cúmul mirant si just al SW té un altre triangle. Les dues estrelles del sud del triangle són de magnituds també properes a 7. Pot ser que segons el cel i els prismàtics en lloc del triangle veieu només el doblet de la base, perquè l’estrella del vèrtex del nord és de 9.22.

5-1-M107-prismatics-B-600px

Al blog Quadern d’observació trobareu un article amb la localització acurada de M107 amb 7×50 i un altre amb 15×85.

 

M9

A ull nu, uniu Sabik (2.43) i Gamma Sagitari (2.98) amb una línia. Gamma Sagitari és Alnasl o Al Nasl, Nash o Nasl, la punta del bec de la tetera.

Per localitzar el cúmul globular M9 amb 7×50, situeu els prismàtics de manera que el centre sigui a la línia Sabik-Alnash i que Sabik sigui a la vora NE del camp. Tenim l’objecte més o menys centrat al camp, globular, com un nuvolet rodó i petit. 

5-2-M9-prismatics-600px

Per distingir-lo d’altres globulars del camp, de menys magnitud, poseu augment i observeu que M9 és el centre d’una cadena de cinc en forma de boomerang o bé en d’ala d’avió.

Al quadern d’observació trobareu un article amb l’observació acurada amb 7×50 i un altre amb 15×85.

 

M4

A ull nu localitzem Antares i Sigma Esc, la veïna de l’oest d’Antares.

Posem els prismàtics fent triangle al sud d’Antares i Sigma Sco i veiem el cúmul globular sense cap problema, tan gran com la Lluna. Altra cosa és veure’l a ull nu, degut a que és a tocar d’Antares que ens enlluerna. És un cúmul globular realment petit en termes absoluts, però que actualment veiem molt gran i brillant perquè és molt proper. És un objecte molt fàcil de localitzar.

Com els globulars, normalment objectes de l’halo, orbita al voltant del centre galàctic. Dóna la casualitat que en el període actual, comptant en milions d’anys, està a prop del pla galàctic i és un dels globulars més propers, a una distància de cúmul obert, això el fa un objecte molt estudiat.

5-2-M4-prismatics-600px

Al blog Quadern d’observació hi ha una entrada amb la localització de M4 amb 7×50 i una altra amb 15×85.

 

M80

A ull nu, localitzeu Antares i Graffias, Beta Sco (2.56). Feu una línia imaginària entre les dues estrelles i centreu els prismàtics al punt mig.  El cúmul globular M80 té l’aspecte d’una estrella desenfocada amb el nucli central molt més brillant, això en facilita la localització.

5-2-M80-prismatics-600px

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització detallada de M80 amb prismàtics de 7×50 i un altre amb 15×85.

 

L’itinerari, un cop entrenat, veureu que és una Z molt ràpida. D’aquesta manera, aquests sis objectes es poden localitzar d’una sola tirada en pocs segons.

Quan tingueu els camps una mica practicats, en podeu avançar fent M107-cadeneta d’estrelles-M80-M4-M9, i d’aquí baixar directe a Epsilon Sco passant per M19 i M62.

Aquesta rapidesa de cerca no és un objectiu per ella mateixa. La rapidesa, assolida amb l’entrenament i la repetició, permet elaborar un mapa mental del cel suficientment potent com per visualitzar la posició d’altres objectes. A més, quan llegim per exemple que la nova T Scorpii que va aparèixer el 1860 a M80 va arribar a brillar més que el propi cúmul, visualitzarem la nova en lloc del cúmul i la seva posició entre Graffias i Antares. Ara visualitzarem tres estrelles en línia en lloc de dues.

 

M19

Al mapa de sota, abans de tot va bé repassar a ull nu les quatre estrelles de magnitud dos, molt brillants i fàcils, que ens serviran de guia per centrar el cúmul globular: Sabik (2.43), Delta Sco (2.29), Epsilon Sco (també 2.29) i Gamma de Sagitari (2.98).

Per trobar M19 només cal encarar els prismàtics a la intersecció de les línies Sabik-Epsilon Sco i Delta Sco-Gamma de Sagitari.

5-2-M19-600px

A 20x el globular té l’aspecte d’una petita bola nebulosa.

A sota, per confirmar M19 comprovem que fa rombe amb tres doblets.

5-2-M19-rombe-600px

Al quadern d’observació hi ha un article amb la localització acurada de M19 i un altre amb 15×85.

 

M62

A ull nu, localitzeu Mu d’Escorpí (3.00), l’estrella del sud d’Epsilon (2.29). Feu una línia entre Sabik d’Ofiüc i Mu d’Escorpí i centreu els prismàtics en aquesta línia, aproximadament a dos terços de la distància Sabik-Mu.

5-2-M62-600px

M 62 és al camp. Relativament fàcil. Petit com l’anterior M 19, globular, d’aspecte de bola nebular.

Per confirmar l’objecte comprovem si a mig grau al nord hi ha un petit doblet (7.39-8.02). Si seguim la direcció del doblet arribem de seguida a M19, a uns quatre graus de distància.

5-2-M62-doblet-600px

Si anem directament des de M19 a M62 només cal baixar una mica cap a Mu Sco i M62 apareix al camp, a un terç de la distància M19-Mu Sco. Quan arribem al doblet de (7.39-8.02), tindrem M62 a només mig grau al sud.

Un cop coneguem una mica els camps, ja no ens caldrà utilitzar la referència de Sabik, ja que M62 fa un triangle isòsceles amb Mu Sco i Antares. A més, és a mitja distància entre Antares i l’agulló de l’Escorpí. Podem fer alhora M19 i M62.

Al Quadern d’observació hi ha un article amb la localització acurada de M62 amb 7×50 i un altre amb 15×85.

 

Molts autors col·loquen M6 i M7 aquí, després de M62. Com ja hem explicat, des d’una visió galàctica té més sentit posar-los al final de la 5.3. A la pàgina d’introducció de la Seqüència 5.3, hi ha els mapes que ho justifiquen.

Trobareu més informació sobre la localització dels objectes a la pàgina Seqüència 5.2 amb telrad, de l’enllaç de sota.

Anar a dalt de la pàgina

Enllaços ràpids

0-Botonera-Etapa-5

0-Botonera-5-1-intro  0-Botonera-5-1-objectes  0-Botonera-5-1-telrad

0-Botonera-5-2-intro  0-Botonera-5-2-objectes  0-Botonera-5-2-telrad

0-Botonera-5-3-intro  0-Botonera-5-3-objectes  0-Botonera-5-3-telrad

0-Botonera-Etapa-6  0-Botonera-Etapa-4

0-Botonera-BLOG

0-facebook1

Pàgina creada al juliol de 2016

Pàgina revisada el 26 de setembre de 2016