Texto en castellano

EDIN-Mapa-Seq-5-1-amb-etapa-color-sense-noms-1024px

Al mapes de sobre i de sota, amb el nord a dalt, hi ha la posició dels trenta-un objectes d’estiu de la cinquena etapa de la marató Messier. Amb color clar estan marcats els nou primers, els de la primera seqüència de l’etapa (5.1), de M5 a M71: 5-13-92-57-56-29-39-27-71.

Amb cercles de color més fosc hi ha les seqüències 5.2 i 5.3. Baixant de la 5.1 trobem la 5.2 formada pels nou cúmuls globulars d’Ofiüc i Escorpí, i a continuació, en el grup de baix a l’esquerra, els cúmuls oberts i nebuloses del pla galàctic de la seqüència 5.3, des d’Escut fins a Sagitari i Escorpí.

EDIN-Mapa-Seq-5-1-amb-etapa-color-amb-noms-1024px

 

Índex de la pàgina

1- La sèrie, els objectes i l’encadenament

2- La perspectiva galàctica

3- Localització dels objectes

4- Memorització de la sèrie

5- Enllaços ràpids

 

1- La sèrie, els objectes i l’encadenament

EDIN-Mapa-5-1-color-amb-noms-ull-nu-1024px

Si el cel acompanya, tota l’etapa es pot fer amb prismàtics, un cop haguem preparat les seqüències i resolt la localització dels dos o tres objectes menys lluminosos.

 

La seqüència 5.1 és:  M5-M13-M92-M57-M56-M29-M39-M27-M71

EDIN-Mapa-Seq-5-1-color-tots-els-noms-1024px

És una seqüència molt ràpida, com les altres dues de l’etapa, en el benentès que l’objectiu de l’exercici que fem és la localització dels objectes, no l’observació acurada. Un cop memoritzades les sèries de números i preparats els camps, ens interessa agafar soltura i trobar intuïtivament els objectes amb la menor abertura possible, prismàtics o ull nu.

Tots els objectes de la seqüència es poden localitzar amb prismàtics de 50mm d’obertura. De fet, M39 es veu sempre a ull nu, i M13 també si el cel és bo. Segons l’altura de l’objecte, les condicions del cel i l’alçària del lloc d’observació, que elimina la part inferior de l’atmosfera, podríem arribar a localitzar a ull nu M5, M92 i M29.

Normalment en aquesta seqüència utilitzem 7×50 o 10×50, 15×85 i un refractor ”cromàtic” de 152mm a f5, excel·lent per a aquest tipus de treball, muntat en una giro altazimutal d’eixos totalment lliures.  Tenim a mà sempre filtres nebulars de diferents finestres, marques i mides. Evitem l’ús del dobson o de grans obertures en les etapes on no es fa necesari, com aquesta, perquè ens distreu molt en aquest tipus de feina, on la intenció és localitzar ràpidament els objectes. El dobson fa que ens parem a gaudir de les observacions i que perdem l’objectiu del treball.

Més avall trobareu l’enllaç a la pàgina següent, que desenvolupa la preparació pas a pas de cada un dels objectes.

 

La seqüència comença amb tres globulars, M5-M13-M92, que estan aproximadament a la mateixa distància del Sol, de l’ordre dels 25.000-28.000 ly.

Un cop preparat l’itinerari d’aquests tres objectes, que es poden arribar a veure a ull nu, els localitzem en deu o quinze segons.

Anem ara a M57 i M56. Amb petits instruments la nebulosa planetària de Lira, M57, s’ha d’haver preparat bé, memoritzant l’aspecte de l’objecte amb els prismàtics que utilitzem i les estrelles de camp, les dobles, triples, lineacions, que ens ajudaran a no confondre l’objecte amb una estrella difuminada.

El cúmul globular M56 és senzill de localitzar perquè és a la vora d’un asterisme molt fàcil de veure. És un cúmul globular una mica més llunyà, però poc, que els tres anteriors.

Hem localitzat 57 i 56 en quinze o vint segons més.

Anem ara a M29, sembla un infiltrat ja que és un cúmul obert, sembla una petita papallona o un intercanviador de calor de central nuclear. Si ens hi fixem, el que hem fet des de M92 és baixar cap al pla galàctic. M29 ens indica que ja hi som. Si seguíssim el pla cap al centre de la Galàxia, aniríem a trobar els cúmuls oberts d’Escut i Sagitari. Però els deixem per a la seqüència 5.3 i ho fem al revés, anem cap a longituds galàctiques més grans i, si la nit i el cel són acceptables, trobem M39 a ull nu, què és un cúmul obert molt proper a nosaltres. Ara som més o menys a uns noranta graus del centre galàctic. Si hem preparat bé M29, acabem aquests dos cúmuls oberts en deu segons o menys.

Acabem la seqüència amb M27 i M71, una nebulosa planetària molt propera al Sol i el globular de Sagita, molt més proper que els quatre globulars anteriors, i que en la seva òrbita està travessant el pla galàctic.

En aquest moment és convenient tenir a mà algun filtre nebular de polzada i quart, M27 ho agraeix. El podeu interposar entre l’ull i els prismàtics. Proveu diferents tipus de banda i diferents marques, a veure quin us agrada més. Si els prismàtics són de 50mm d’obertura potser podeu posar un filtre nebular de dues polzades a dalt, a l’objectiu. Si aneu amb compte, com que mireu amunt, no caurà.

Amb M27 i M71 som en una zona molt interessant del pla galàctic. Cap als 55 graus galàctics hem passat ja la gran densitat de la tangent de Sagitari, que marca el límit exterior de la curva d’aquest braç galàctic, i tenim davant una finestra d’entre 30.000 i 25.000 anys llums de profunditat abans d’arribar al braç de Perseu, que ens apareix al fons entre el de Sagitari i el nostre braç d’Orió. En aquest aparent carreró sense sortida hi ha molt pocs objectes. M27 és aquí mateix i M71 és allí per casualitat, tard o d’hora deixarà el pla galàctic seguint la seva òrbita. Diem aparent carreró sense sortida, perquè realment és l’espai més o menys buit que separa els braços de Perseu i Sagitari i gira cap a darrere de les barres centrals de la Galàxia.

Quan comencem a preparar aquesta etapa ens hi estarem força estona, però quan l’haguem practicat una mica la farem en cinc minuts, i després en menys de la meitat. No hi ha cap secret amagat, només és qüestió de pràctica i d’un bon cel.

A baix de tot de la pàgina hi ha un espai amb enllaços ràpids per a anar a qualsevol de les deu pàgines de la cinquena etapa i a les pàgines de les etapes anterior i posterior.

Tornar a dalt de la pàgina

Anar a l’índex de la pàgina

2- La perspectiva galàctica

El treball amb coordenades equatorials no dóna informació a l’observador sobre l’estructura galàctica, més aviat serveix de distracció. És convenient, ja des de l’inici de la preparació de la marató Messier de veure la Galàxia en tres dimensions. Va bé entendre i utilitzar també coordenades galàctiques per poder transformar el mapa mental de l’esfera celest amb la Via Làctia serpentejant amunt i avall, en un altra esfera amb la Via Làctia plana i horitzontal. En aquest moment entendrem de seguida que estructuralment M5, M13, M92 i M56 estan en relació amb la seqüència 5.2, ja que tots són cúmuls globulars, i que M29 i M39 són la continuació de la seqüència 5.3, encara que els fem abans, ja que són cúmuls oberts, objectes del pla galàctic.

A sota hi ha una taula amb un recull de dades de les distàncies en anys llum dels objectes de la seqüència. Les columnes marcades en blau més fort són cúmuls globulars.

5-1-dades-astrofisiques

Les dades estan ordenades cronològicament, excepte les de l’última línia en què no hem posat data, ja que és un recull de distàncies miscel·lànies.

O’Meara 1998 (2009) es refereix al The Messier Objects de Stephen James O’Meara de 1998, reimpressió de 2009 (Cambridge University Press), una guia bàsica utilitzada durant dècades pels observadors dels objectes Messier, i encara avui molt valuosa al camp.

Stoyan es refereix a l’Atlas of the Messier Objects de Ronald Stoyan i altres de 2006 (versió en alemany) i 2008, versió en anglès de Cambridge University Press què hem utilitzat. Per a la majoria de distàncies, Stoyan cita la font (R2005, K2005, etc.). A baix de tot de la taula hem copiat algunes mesures de les quals no cita la font, per evitar posar moltes línies al quadre hem obviat la data. Aquest atlas és una obra imprescindible per a qui treballi amb els objectes Messier.

Crossen&Rhemann 2004 es refereix a Sky Vistas: Astronomy for Binoculars and Richest Field Telescopes de Craig Crossen i Gerald Rhemann, de Springer-Verlag/Wien 2004. Tant el text del O’Meara com el del Stoyan són molt útils per a observadors de tots els nivells dels objectes Messier. En canvi, Sky Vistas és una obra més àmplia i de nivell avançat, amb visió d’estructura galàctica, no es limita als objectes Messier. Qualsevol observador avançat amb interès pel cel profund que busqui l’estructura galàctica de la distribució dels objectes la trobarà ja no sols al text, sinó fins i tot a l’índex.

Glyn Jones 1968 es refereix a un dels textos de referència dels últims cinquanta anys per als estudiosos de la història dels objectes Messier: Messier Nebulae & Star Clusters, de Kenneth Glyn Jones, Faber&Faber, 1968. Hem utilitzat la segona edició de 1991 de Cambridge University Press.

 

A sota, el mapa de dalt de tot de la pàgina, de la cinquena etapa, ara en posició galàctica, amb el nord galàctic a dalt. En blau clar, els objectes de la seqüència i a la dreta en blau fosc les altres dues seqüències, els nou globulars de la 5.2 i a sota els cúmuls oberts i nebuloses del pla galàctic de la 5.3.

Els dos objectes de l’esquerra són M39 i M29, cúmuls oberts del pla galàctic. Continuen a baix a la dreta, en blau fosc, amb la 5.3, entre M11 i M7. Els dos cercles clars de baix al centre són M27 i M71, que no és obert, sinó globular. Veiem que els cúmuls oberts defineixen perfectament, de dreta a esquerra, el pla galàctic, dibuixat al segon mapa de sota.

5-1-mapa_mut_galactic

 

A sota, els mapes de la seqüència en coordenades galàctiques.

Mapa-galactic-5-1-1024px

Al mapa de sobre veiem una part de la Galàxia des del nostre punt de vista. El centre de la Galàxia és a baix a la dreta, al punt 0,0, a Sagitari. La línia horitzontal és el pla galàctic, del qual es mostra el primer quadrant: 0-90 graus de longitud galàctica. L’eix vertical és latitud galàctica en graus.

Veiem que tota la seqüència 5.1 es mou per la segona meitat del primer quadrant galàctic, entre els 45 i els 90 graus de longitud galàctica, aproximadament. Hi ha però, un objecte, M5, que és sobre l’origen de coordenades, encara que a més de quaranta graus de latitud galàctica. M5 és el primer d’aquests objectes que es pon i va bé posar-lo en aquesta seqüència.

M5, M13, M92, M56 i M71 són cúmuls globulars, objectes molt antics de l’halo galàctic, de milers de milions d’anys, que orbiten al voltant del centre galàctic, per tant, poden estar en qualsevol latitud galàctica. En aquest moment astronòmic, M56 i M71 en la seva òrbita estan prop del pla galàctic i podrien semblar objectes del disc, encara que no ho són, com va determinar Shapley ara fa un segle.

Al mapa hi ha indicada la tangent de Sagitari que marca el límit exterior del braç del mateix nom. Les seqüències 5.2 i 5.3 es mouen sobre la primera meitat del primer quadrant, dins la tangent de Sagitari i de la de Scutum, omplint la part buida de la dreta del diagrama.

M29 i M39 són cúmuls oberts, objectes del disc galàctic, de menys de cent i menys de cinc-cents milions d’anys respectivament. Són objectes joves i propers comparats amb els cúmuls globulars.

Just a l’esquerra de la tangent de Sagitari s’obre un camí buit, un espai de ningú, amb pocs objectes. És el buit entre els braços de Sagitari i de Perseu, que sembla un carreró sense fons, però que realment el que fa és curvar-se cap a la dreta, cap a la part posterior del centre galàctic. Aquest espai el tenim apantallat a l’esquerra pel nostre propi braç d’Orió, pels objectes i super-objectes de diferents menes i extensions que veiem a la constel·lació de Cygnus.

 

A sota el mapa amb la projecció dels objectes sobre el pla galàctic, amb el zero a dalt, que està orientat cap al centre de la Galàxia. Tots els objectes són del primer quadrant galàctic, de 0º a 90º, excepte M39 que ja és del segon quadrant. Algunes distàncies poden ser discrepants amb les dels mapes de sota, aquest mapa és més nou.

5-1-mapa_pla_galactic

A sota, el mapa de la mateixa seqüència orientat mirant al Cigne, de manera que estaríem mirant al punt 90º del cel. Deneb està a 84º i NGC7000 a 85.5º de longitud galàctica. El mapa galàctic s’acostuma a fer amb el zero a dalt o a baix com el que hi ha a sobre, l’interès d’aquest que hem dibuixat aquí sota, amb els 90º a dalt, és que permet veure molt ràpidament la posició dels objectes més propers en relació amb el Cigne.

Mapa-pla-galactic-5-1-fins-30000ly-1024px

Al mapa de sobre es mostren els objectes projectats sobre el primer quadrant del pla galàctic, vist des del pol nord galàctic. Les referències de distància són deu mil, vint mil i trenta mil anys llum. Aquest mapa ha de ser llegit contrastant-lo amb el tercer diagrama de més amunt, de longituds i latituds, ja que pot portar a confusió el fet que objectes molt llunyans entre ells semblin molt propers quan els projectem sobre el pla. Els cas més evident aquí és el de M13 i M56. Al mapa podria semblar que són a prop un de l’altre, però si mirem el diagrama de longitud i latitud observarem que són a diferent altura, a diferent latitud galàctica.

Com hem vist a l’explicació del mapa anterior, M5, M13, M92, M56 i M71 són cúmuls globulars. Els quatre primers estan en un rang de distàncies entre els 23.000 i els 31.000 anys llum. M71 és més proper, està a una mica més de 13.000 anys llum, encara que hi ha dades que el situen una mica més lluny.

Hem de tenir en compte que totes les distàncies de la Galàxia estan en constant revisió. Les distàncies als cúmuls globulars ara es consideren inferiors a les de fa deu anys i les hem de prendre com a distàncies relatives.

Mapa-pla-galactic-5-1-fins-4000ly-1024px

El mapa de sobre és una ampliació de la regió central del mapa anterior, hi veiem els objectes de la seqüència a menys de quatre mil anys llum. Els cinc cúmuls globulars que hem vist al mapa anterior són molt més lluny.

M29 i M39 són objectes del disc galàctic, cúmuls oberts bastant propers, M29 és a uns 4.400 anys llum i M39 és molt més proper, a menys de mil anys llum, sobre els 950 ly.

M57 i M27 són nebuloses planetàries. M57 és un objecte molt proper i jove, està entre mil i dos mil anys llum, potser sobre els 1.140 ly, i té potser només entre deu mil i vint mil anys. M27 és encara molt més propera i jove, a menys de mil anys llum, sobre els 815 ly, i amb menys de deu mil anys d’antiguitat.

Aquests dos extraordinaris objectes del cel són simples anècdotes en termes de temps astronòmic.

Tornar a dalt de la pàgina

Anar a l’index de la pàgina

3- Localització dels objectes

En aquesta web hi ha tres blocs diferents de contingut relacionats amb la localització dels objectes: cerca objecte a objecte i en encadenament (3.1), cerca amb telrad (3.2), i localització amb prismàtics o a ull nu, si és el cas (3.3).

 

3.1. Localització objecte a objecte i en encadenament

Feu clic a la imatge per anar a la pàgina de localització de cada objecte, sol i en encadenament.

5-1-M5-150px

L’estructura de la m3, que pot semblar complicada, està explicada al primer quadre de la pàgina Marató Messier de memòria.

 

3.2. Localització dels objectes amb telrad

Feu clic a la imatge de sota per anar a la pàgina de la cerca ràpida amb telrad, vàlida per a qualsevol tipus de telescopi.

Telrad-150px

 

3.3. Localització dels objectes amb prismàtics de 7×50 o 15×85

A més de la pàgina de localització dels objectes, què és de tipus general, al blog Quadern d’observació anem posant la localització acurada dels objectes amb 7×50 i 15×85, o a ull nu, si és el cas.

De forma paral·lela a la web, construïm el Quadern on posem les revisions de la localització dels objectes amb prismàtics, en anar avançant en la comprovació dels apunts que anem passant a net.

 

Al  0-facebook1 anem anunciant els enllaços als nous articles d’observació d’objectes del Quadern d’observació i de la web.

A baix de tot de la pàgina hi ha un espai amb enllaços ràpids per a anar a qualsevol de les deu pàgines de la cinquena etapa i a les pàgines de les etapes anterior i posterior.

Tornar a dalt de la pàgina

Anar a l’índex de la pàgina

4- Memorització de la sèrie

L’encadenament és molt fàcil de recordar ja que la sèrie conté objectes molt visitats per observadors de tots els nivells.

L’objectiu és memoritzar la sèrie 5-13-92-57-56-29-39-27-71

Com sempre, ens va resultar molt útil memoritzar grups de només dos o tres objectes i anar avançant en l’encadenament de tota la sèrie.

  • Memoritzem 5-13-92
  • Memoritzem 57-56
  • Ara tot junt: 5-13-92-57-56
  • Memoritzem 29-39
  • Des de l’inici: 5-13-92-57-56-29-39
  • Memoritzem 27-71
  • Revisem la sèrie completa unes quantes vegades seguides: 5-13-92-57-56-29-39-27-71

En la fase de memorització i de preparació de les localitzacions de cada objecte ens va resultar important preparar i observar aquests objectes seguint sempre aquest ordre i amb aquests grups. Quan ja tinguem ben assolida la sèrie al camp amb els prismàtics, podrem fer qualsevol altre ordre.

Tota la marató l’hem dividit en disset seqüències, això vol dir que si dediquem dues setmanes a memoritzar cada seqüència amb tranquil·litat, acabarem aquesta tasca en trenta-quatre setmanes, que són uns vuit mesos. Quan comencem a memoritzar, podem fer una seqüència en una setmana o menys, però en anar avançant, com que és recomanable repassar tots els objectes ja estudiats, el ritme s’alenteix. Quan acabem una seqüència s’han de repassar de memòria totes les anteriors.

És important no barrejar objectes de diferents etapes en la fase de memorizació. Si treballo l’etapa tres, memoritzo i preparo només les seqüències de la tres. En canvi, creiem que l’ordre de les etapes no és prioritari, ja que el més important és començar a memoritzar l’etapa que d’aquí unes setmanes tindrem al cel. Així podrem saltar amb immediatesa de la sèrie memoritzada a l’encadenament de les localitzacions.

Per memoritzar va bé escriure la sèrie moltes vegades en paper, dotzenes i dotzenes, a totes hores del dia, en els petits espais lliures de temps, ja que és una tasca que dura menys d’un minut. Primer només la numeració i després el gest, el moviment, l’itinerari encadenat. En començar podeu utilitzar les plantilles que us posem a sota, després va bé fer-ho en paper blanc.

 

A sota trobareu tres plantilles que podeu imprimir a mida tarja de visita per portar a la butxaca i practicar la memorització. Un mapa mut, un amb els objectes dels extrems i un altre amb tota la numeració.

EDIN-Mapa-Seq-5-1-BN-sense-noms-1024px

EDIN-Mapa-Seq-5-1-BN-amb-noms-1024px

EDIN-Mapa-Seq-5-1-BN-tots-els-noms-1024px

Tornar a dalt de la pàgina

Anar a l’índex de la pàgina

5- Enllaços ràpids

0-Botonera-Etapa-5

0-Botonera-5-1-intro  0-Botonera-5-1-objectes  0-Botonera-5-1-telrad

0-Botonera-5-2-intro  0-Botonera-5-2-objectes  0-Botonera-5-2-telrad

0-Botonera-5-3-intro  0-Botonera-5-3-objectes  0-Botonera-5-3-telrad

0-Botonera-Etapa-6  0-Botonera-Etapa-4

0-Botonera-BLOG

0-facebook1

Pàgina creada al juliol de 2016

Revisada: 25 de setembre de 2016

Anuncis