Texto en castellano


EDIN-Mapa-Seq-5-2-amb-etapa-color-sense-noms-1024px

Als mapes de sobre i de sota, amb el nord a dalt, hi ha la localització dels trenta-un objectes de la cinquena etapa de la marató Messier, els objectes d’estiu.

Els nou cúmuls globulars d’Ofiüc i Escorpí de la seqüència 5.2 estan marcats amb cercles de color blau clar: M12-M10-M14-M107-M9-M4-M80-M19-M62.

A dalt del mapa, en blau més fort, hi ha la primera seqüència, 5.1, que va des de M5, a la dreta de tot, fins a M71.

A l’esquerra dels cúmuls globulars de la 5.2 hi ha els cúmuls oberts i nebuloses del pla galàctic, la seqüència 5.3, des de M11 fins a M6 i M7. Aquest pla es veu molt bé al mapa, delineat entre M39 a dalt de tot a l’esquerra i M7, a baix al centre.

EDIN-Mapa-Seq-5-2-amb-etapa-color-amb-noms-1024px

 

Índex de la pàgina

1- La sèrie, els objectes i l’encadenament

2- La perspectiva galàctica

3- Localització dels objectes

4- Memorització de la sèrie

5- Enllaços ràpids

 

1- La sèrie, els objectes i l’encadenament

A la seqüència 5.2, segona dels objectes d’estiu, visitem nou cúmuls globulars. El més alt és M12 que està a només uns 26 graus de latitud galàctica, encara que si ens ho mirem des de la Terra, en coordenades equatorials, és gairebé tocant a l’equador celest, a una declinació de gairebé menys dos graus.

M14, M80 i M19 són objectes que estan a distàncies de l’ordre dels trenta mil anys llum (33.300, 27.000 i 34.500 ly respectivament). Això els situa a la distància del centre galàctic i més enllà.

M12, M107, M9 i M62 són una mica més a prop, de l’ordre dels vint mil anys llum (18.000, 19.200, 22.500 i 19.560 ly respectivament).

M10 és a uns quinze mil anys llum (potser a uns 14.300 ly).

El més proper, amb diferència, és l’espectacular M4 a uns 6.800 ly.

Totes aquestes distàncies les hem de prendre com a aproximades, ja que estan en constant revisió. En l’última dècada les revisions han escurçat moltes distàncies de l’ordre d’entre el 25 i el 45%. Algunes distàncies curtes, contràriament, han augmentat. Si volem conèixer les distàncies més exactes hem de buscar els treballs acadèmics més recents sobre cada objecte i a més, les dels mòduls de càlcul de totes les distàncies galàctiques i la seva relació amb el radi de la Galàxia.

 

La seqüència 5.2 és: M12-M10-M14-M107-M9-M4-M80-M19-M62

Alguns autors col·loquen els cúmuls oberts M6 i M7 en aquesta sèrie, posant junts objectes del bulb i de l’halo, els nou cúmuls globulars, i objectes del disc galàctic, els dos cúmuls oberts.  Ho fan així perquè M6 i M7 són a Escorpí i és lògic des del punt de vista de les constel·lacions.

Però en mirar-ho des d’una perspectiva galàctica preferim una seqüència amb només els globulars d’Ofiüc i Escorpí i posar els cúmuls oberts M6 i M7 al final de la següent seqüència, la 5.3, ja que aquesta és tota dedicada al pla galàctic.

 

Fent clic al mapa de sota podreu accedir a la pàgina de localització dels objectes.

EDIN-Mapa-Seq-5-2-color-tots-els-noms-1024px

És una seqüència més ràpida que l’anterior perquè el camp és més petit, però cal preparar-la molt bé.

Tots els objectes de la seqüència es poden localitzar amb prismàtics, però en ser cúmuls globulars és millor preparar-los amb intruments d’obertura una mica més gran per caracteritzar bé els camps i l’aspecte dels objectes. Això, a més, també és important perquè a la zona hi ha molts altres cúmuls que no són Messier i ens podrien confondre.

A la preparació, cal definir característiques de comprovació diferents de les de cerca per estar perfectament segurs que l’objecte que hem vist és el que volem veure realment. Poden ser del tipus: al nord té una estrelleta vermella molt a prop.

En aquesta sèrie podem anar directament a un instrument gran, com un dobson, encara que després, si volem passar a prismàtics, haurem de refer totes les posicions relatives dels objectes.

En visió directa, un cop tenim interioritzat el gest de l’encadenament, que consisteix senzillament en una S i una lletra alfa girada dreta-esquerra, una llaçada, podem localitzar els nou globulars en pocs segons.

 

Comencem l’encadenament sortint de Marfik i fem de cop M12 i M10. Amb una mica de pràctica podem anar directament també a M14 fent M12-M10-M14, ens ho facilita l’estrella 47 Oph. Però també podem fer 12-10 i després fer 14, al nostre gust.

Al començar l’entrenament, per trobar Marfik amb molta rapidesa podem fer Antares-Zeta Oph-doblet Yed Prior/Posterior-Marfik.

Al sud de Zeta Oph trobem M107 i al sudest d’Eta Oph trobem M9.  Amb aquests cinc objectes hem dibuixat una S al cel, o més exactament una Z invertida dreta-esquerra.

Anem a M4 i d’aquest, a M80. Els fem en aquest ordre perquè en baixar amb prismàtics des de M9, M4 apareix al camp molt fàcilment. Acabem aquesta segona part de l’itinerari amb forma de llaçada, anant a M19 i M62, a l’est d’Antares.

Tornar a dalt de la pàgina

Pujar a l’índex de la pàgina

2- La perspectiva galàctica

A sota trobareu una taula amb les distàncies dels objectes de la seqüència i els mapes en perspectiva galàctica, mirant al centre galàctic i amb coordenades galàctiques, i en planta, amb els objectes projectats sobre el pla galàctic.

El treball amb coordenades equatorials no dóna informació a l’observador sobre l’estructura galàctica, més aviat serveix de distracció. És convenient, ja des de l’inici de la preparació de la marató Messier de veure la Galàxia en tres dimensions. Va bé entendre i utilitzar també coordenades galàctiques per poder transformar el mapa mental de l’esfera celest amb la Via Làctia serpentejant amunt i avall, en un altra esfera amb la Via Làctia plana i horitzontal.

A sota hi ha una taula amb un recull de dades de les distàncies en anys llum dels nou cúmuls globulars de la seqüència.

5-2-dades-astrofisiques

Les dades estan ordenades cronològicament, excepte les de l’última línia en què no hem posat data, ja que és un recull de distàncies miscel·lànies.

O’Meara 1998 (2009) es refereix al The Messier Objects de Stephen James O’Meara de 1998, reimpressió de 2009 (Cambridge University Press), una guia bàsica utilitzada durant dècades pels observadors dels objectes Messier, i encara avui molt valuosa al camp.

Stoyan es refereix a l’Atlas of the Messier Objects de Ronald Stoyan i altres de 2006 (versió en alemany) i 2008, versió en anglès de Cambridge University Press què hem utilitzat. Per a la majoria de distàncies, Stoyan cita la font utilitzada (R2005, K2005, etc.) A baix de tot de la taula hem copiat algunes mesures de les quals no cita la font, per evitar posar moltes línies al quadre n’hem obviat la data. Aquest atlas és una obra imprescindible per a qui treballi amb els objectes Messier.

Crossen&Rhemann 2004 es refereix a Sky Vistas: Astronomy for Binoculars and Richest Field Telescopes de Craig Crossen i Gerald Rhemann, de Springer-Verlag/Wien 2004. Tant el text del O’Meara com el del Stoyan són molt útils per a observadors de tots els nivells dels objectes Messier. En canvi, Sky Vistas és una obra més àmplia i de nivell avançat, amb visió d’estructura galàctica, no es limita als objectes Messier. Qualsevol observador avançat amb interès pel cel profund que busqui l’estructura galàctica de la distribució dels objectes la trobarà ja no sols al text, sinó fins i tot a l’índex.

Glyn Jones 1968 es refereix a un dels textos de referència dels últims cinquanta anys per als estudiosos de la història dels objectes Messier: Messier Nebulae & Star Clusters, de Kenneth Glyn Jones, Faber&Faber, 1968. Hem utilitzat la segona edició de 1991 de Cambridge University Press.

 

Tots els objectes de la seqüència són cúmuls globulars, tant la longitud galàctica com la latitud i la seva distància al Sistema Solar és una anècdota en termes de temps astronòmic, ja que el terme coordenades galàctiques és equívoc. Realment són coordenades solars si el centre és el Sol, o terrestres si el centre és la Terra. Amb galàctiques ens referim a que l’origen de coordenades, el 0,0 és orientat cap al centre de la Galàxia i que el pla galàctic és l’eix d’abscisses, però les distàncies i els cercles d’igual distància no els mesurem a partir del centre galàctic sinó del centre del Sistema Solar.

Per això les dues coordenades de posició d’aquests objectes són canviants parlant en temps astronòmic.

Per a elaborar els gràfics de sota hem optat per les distàncies del Messier Objects de l’O’Meara, però podríem haver optat per les de Stoyan. En tot cas, les hem de prendre sempre com a aproximades, ja que les mesures de les diastancies canvien amb molta rapidesa. La combinació de l’Hipparcos, VLBA, Gaia i altres ens oferirà mesures cada cop menys disperses.

 

A sota, el mapa de dalt de tot de la pàgina, de la cinquena etapa, ara amb orientació galàctica, amb el nord galàctic a dalt.

En color clar, els nou cúmuls globulars de la seqüència. A la meitat de l’esquerra del mapa i a la part de dalt, la seqüència 5.1, de M5 a M71. A sota, la 5.3, els cúmuls i nebuloses d’estiu del pla galàctic, de M11 a M7.

5-2-mapa_mut_galactic

A sota, el mapa dels nou cúmuls globulars en coordenades galàctiques. A l’eix d’abscisses, longitud galàctica en graus.  L’origen de coordenades (0,0) o (360,0) és orientat cap al centre de la Galàxia. A l’eix d’ordenades, latitud galàctica, distància en graus al pla galàctic. Els quatre quadrants galàctics es compten en sentit antihorari, per tant hi ha cinc objectes del primer quadrant, a l’esquerra del mapa, i quatre del quart quadrant, a la dreta.

Aquest mapa és una ampliació del de sobre, amb coordenades, considerant només els objectes de la seqüència.

5-2-mapa_mut_galactic

A sota, la posició dels nou cúmuls globulars projectada sobre el pla galàctic, vist des del pol nord de la Galàxia. A sota del mapa hi ha l’explicació. Més amunt hi ha un quadre amb les distàncies dels objectes.

5-2-mapa_pla_galactic

Les coordenades són galàctiques, longitud i latitud galàctiques. La longitud es compta partint del centre galàctic (0,0) en sentit antihorari, són objectes del primer quadrant (0º-90º) i del quart quadrant (270º-360º).

Els mapes dels objectes projectats sobre el pla galàctic de les diferents seqüències tenen una escala distinta. El mapa de sobre arriba a 40.000 anys llum, en canvi el de la seqüència anterior, 5.1, arribava als 30.000 anys llum, i el de la següent, 5.3, arriba als 10.000 anys llum.

 

M4 és un cúmul globular molt proper, de l’ordre dels set mil anys llum, menys de la meitat de la distància de qualsevol altre objecte de la seqüència. El seu veí aparent, M80, és gairebé quatre vegades més lluny, potser cap als trenta mil anys llum. Això ho podem visualitzar bé amb prismàtics. Quan observem M80 podem visualitzar perfectament la distància al centre de la Galàxia, uns vint-i-set mil anys llum.

Normalment els tres primers objectes de la seqüència, M12-M10-M14, s’observen seguits. M10, a uns catorze o quinze mil anys llum de distància, és al doble de distància que M4, el més proper, i M12 és una mica més enllà, cap als divuit mil anys llum.

Però el tercer de la sèrie, M14, és molt més enllà, a més de trenta mil anys llum, per tant més lluny que el centre galàctic.

Quan observem la sèrie M12-M10-M14 podem estar pensant precisament en això: tinc M12 i M10 al camp dels prismàtics, M10 al doble de distància que M4, i M12 una mica més enllà. Però en saltar a M14, salto a un altre rang, més enllà del centre galàctic, al doble que M10 i a gairebé cinc vegades la distància de M4.

M19 també és en aquest rang de distàncies, sobre els trenta mil anys llum o més. També és més lluny, bastant més lluny, que el centre galàctic. Tenim sort de veure’l, no per la distància sinó per la proximitat al disc i al bulb galàctic què ens el podrien amagar, està a una distància angular de només uns tres graus de longitud i a menys de deu graus de latitud galàctica.

Amb M9 podria passar el mateix, ja que té unes coordenades angulars molt petites. Encara que està en aquest costat del centre galàctic podria quedar fàcilment amagat dins o darrere d’una zona fosca.

M62 i M107 estan en el rang de distància de M12, a una mica menys de vint mil anys llum.

Tornar a dalt de la pàgina

Pujar a l’índex de la pàgina

3- Localització dels objectes

En aquesta web hi ha tres blocs diferents de contingut relacionats amb la localització dels objectes: cerca objecte a objecte i en encadenament (3.1), cerca amb telrad (3.2), i localització amb prismàtics de 7×50 i 15×85, o a ull nu, si és el cas (3.3).

3.1. Localització objecte a objecte i en encadenament

A la pàgina objectes de la seqüència hi trobareu la localització dels nou cúmuls globulars sols i en encadenament, i un mapa amb les estrelles de la zona i una explicació.

Per accedir-hi feu clic al mapa de sota.

Abans d’iniciar el treball de localització dels objectes és convenient tenir una idea global a ull nu de la posició de diferents estrelles de referència d’Ofiüc i d’Escorpí. Això ens facilitarà molt la localització ràpida dels nou cúmuls globulars de la seqüència.

A sota, el mateix mapa de sobre ara amb la posició dels nou cúmuls globulars. L’itinerari què hem de visualitzar a ull nu és:

Busquem el doblet Yed Prior-Posterior i pugem a Marfik, estem en posició per iniciar la sèrie. Baixem al SE una mica i tenim M12, primera rodona groga, la més propera a Marfik. Una mica més al SE, a tocar, M10. Passem 47 Oph i M14. Hem fet el primer grup.

Tornem a M10 i baixem a Zeta Oph. De seguida, al sud, ja trobem M107.  Baixem cap al SE, paral·lels a la base de la caseta d’Ofiüc i només passar Sabik ja som a M9, hem fet el segon grup.

Anem a Antares i just al SW, tocant, hi ha M4, pugem una mica al NW i M80. Hem fet el tercer grup.

Des d’Antares anem a l’est, cap a Theta Oph i trobem M19 i just a sota M62. Hem fet el quart grup i acabat la seqüència.

Fent clic al mapa anireu a la pàgina Seqüència 5.2: objectes, o s’explica la localització de cada objecte.

5-2-mapa-general-amb-objectes-i-cosntellacions-1024px

L’estructura de la m3, la marató Messier de memòria, que pot semblar complicada, és la mateixa que la de la marató Messier, està explicada al primer quadre de la pàgina Marató Messier de memòria.

 

3.2. Localització dels objectes amb telrad

Fent clic a la imatge de sota podreu accedir a la pàgina de localització dels objectes amb telrad.

Telrad-300px

 

3.3. Localització dels objectes amb prismàtics de 7×50 o 15×85

A més de la pàgina de localització dels objectes, què és de tipus general, al blog Quadern d’observació anem posant la localització acurada dels objectes amb 7×50 i 15×85.

De forma paral·lela a la web, construïm el Quadern on posem les revisions de la localització dels objectes amb prismàtics, en anar avançant en la comprovació dels apunts que anem passant a net.

Al  0-facebook1 anem posant els enllaços als nous articles d’observació d’objectes del Quadern d’observació.

Tornar a dalt de la pàgina

Pujar a l’índex de la pàgina

4- Memorització de la sèrie

L’encadenament és molt fàcil de memoritzar ja que la sèrie conté només nou objectes: 12-10-14-107-9-4-80-19-62

Com sempre, ens va resultar molt útil memoritzar grups de només dos o tres objectes i anar avançant en l’encadenament de tota la sèrie.

  • Memoritzem 12-10-14
  • Memoritzem 107-9
  • Ara tot junt: 12-10-14-107-9
  • Memoritzem 4-80
  • Ara tot junt: 12-10-14-107-9-4-80
  • Ara 19-62
  • Des de l’inici: 12-10-14-107-9-4-80-19-62
  • Revisem la sèrie completa unes quantes vegades seguides: 12-10-14-107-9-4-80-19-62
  • Revisem les sèries completes de les dues seqüències:
    • 5-13-92-57-56-29-39-27-71
    • 12-10-14-107-9-4-80-19-62

En la fase de memorització i de preparació de les localitzacions de cada objecte ens va resultar important preparar i observar aquests objectes seguint sempre aquest ordre i amb aquests grups. Quan ja tinguem ben assolida la sèrie al camp amb els prismàtics, podrem fer qualsevol altre ordre.

Tota la marató l’hem dividit en disset seqüències, això vol dir que si dediquem dues setmanes a memoritzar cada seqüència amb tranquil·litat, acabarem aquesta tasca en trenta-quatre setmanes, que són uns vuit mesos. Quan comencem a memoritzar, podem fer una seqüència en una setmana o menys, però en anar avançant, com que és recomanable repassar tots els objectes ja estudiats, el ritme s’alenteix. Quan acabem una seqüència s’han de repassar de memòria totes les anteriors.

És important no barrejar objectes de diferents etapes en la fase de memorizació. Si treballo l’etapa tres, memoritzo i preparo només les seqüències de la tres. En canvi, creiem que l’ordre de les etapes no és prioritari, ja que el més important és començar a memoritzar l’etapa que d’aquí unes setmanes tindrem al cel. Així podrem saltar amb immediatesa de la sèrie memoritzada a l’encadenament de les localitzacions.

Per memoritzar va bé escriure la sèrie moltes vegades, dotzenes i dotzenes, en paper a totes hores del dia, en els petits espais lliures de temps, ja que és una tasca que dura menys d’un minut. Primer només la numeració i després el gest, el moviment, l’itinerari encadenat. En començar podeu utilitzar les plantilles que us posem a sota, després va bé fer-ho en paper blanc.

 

A sota trobareu tres plantilles que podeu imprimir a mida tarja de visita per portar a la butxaca i practicar la memorització. Un mapa mut, un amb els objectes dels extrems i un altre amb tota la numeració.

EDIN-Mapa-Seq-5-2-BN-sense-noms-1024px

EDIN-Mapa-Seq-5-2-BN-noms-puntes-1024px

EDIN-Mapa-Seq-5-2-BN-tots-els-noms-1024px

Tornar a dalt de la pàgina

Pujar a l’índex de la pàgina

5- Enllaços ràpids

0-Botonera-Etapa-5

0-Botonera-5-1-intro  0-Botonera-5-1-objectes  0-Botonera-5-1-telrad

0-Botonera-5-2-intro  0-Botonera-5-2-objectes  0-Botonera-5-2-telrad

0-Botonera-5-3-intro  0-Botonera-5-3-objectes  0-Botonera-5-3-telrad

0-Botonera-Etapa-6  0-Botonera-Etapa-4

0-Botonera-BLOG

0-facebook1

Pàgina creada al juliol de 2016

Pàgina revisada el 26 de setembre de 2016