Texto en castellano

5-3-BLOG-Mapa-general-objectes-1024px

 

Abans d’iniciar el treball de localització dels objectes de la seqüència 5.3, la tercera dels objectes d’estiu, és convenient tenir una idea global de la posició de les diferents estrelles de referència d’Escut, Sagitari i Escorpí. Això ens facilitarà molt la localització ràpida dels tretze objectes de la seqüència.

A la pàgina Seqüència 5.2: objectes trobareu un mapa amb les estrelles de les constel·lacions d’Ofiüc i Escorpí i una explicació per moure’s ràpidament per la zona.

A la pàgina Seqüència 5.3: introducció trobareu informació detallada sobre la situació de la seqüència a l’etapa, de l’encadenament de la sèrie, de la localització a la Galàxia, de la memorització, a més d’una sèrie de mapes equatorials i galàctics.

 

Hem de començar sempre a ull nu. Ens interessa sobretot saber trobar de seguida Antares i Altaïr i construir una línia que vagi des d’Altaïr fins l’agulló de l’Escorpí.

Just a la cua de l’Àliga hem d’aprendre a reconèixer ràpidament el núvol d’Escut i el triangle d’Escut, què és on comença la sèrie. La part central de la seqüència veiem que està just sobre la tapa de la tetera de Sagitari, i que acaba sobre l’agulló de l’Escorpí. Una línia molt directa i fàcil.

En marató, si l’objectiu és la localització dels objectes en lloc de l’observació detallada, és una seqüència que es fa en segons, en menys d’un minut. Al mapa de sobre, que té el nord a dalt, hem posat els cercles dels prismàtics de 7×50 de 7.5 graus i dels de 15×85 de 3.5 graus.

La sèrie comença al nord, a M11, a Scutum, al pla galàctic. Tots els objectes de la seqüència són del pla galàctic: cúmuls oberts i nebuloses.

La seqüència anterior, 5.2, la segona dels objectes d’estiu, en ha deixat situats al cúmul globular M62, que veiem prop d’Antares, a baix a la dreta del mapa. A M62 hi comença la fletxa verda del nostre itinerari. Des de M62 hem de tirar recte amunt, directes cap a Altaïr, per parar de cop al triangle d’Escut. No hem dibuixat aquesta fletxa, que passa per sobre dels objectes. Per a no tapar-los l’hem fet passar per la cua de la serp.

Només començar, veiem dos objectes a la vegada: M11 i 26. Una mica més avall en veiem cinc alhora: M16-17-18-24-25. Ens movem una mica cap al SW i en tenim una altra vegada cinc al mateix camp: repetim M24 i hi ha també M23-21-20-8.  Més al sud, M6-7, o M7-6, també es veuen al mateix camp.

Des del cúmul globular M62, l’últim objecte de la seqüència anterior, la 5.2, podríem anar directament a M6 i M7, que són a tocar. Molts autors ho fan així. Nosaltres preferim posar-los al final de la seqüència 5.3 ja que des de M11 a M7 són tot objectes del pla galàctic i els visitem seguits, baixant longitud galàctica.

Tots els objectes de la seqüència són molt fàcils, però alguns s’han d’haver preparat i vist si més no una vegada per distingir-los, ja que són cumuls oberts petits i concentrats i amb 7×50 tenen aspecte estelar.

 

La seqüència és:

5.3: M11-M26-M16-M17-M18-M24-M25-M23-M21-M20-M8-M6-M7

Com veurem més avall, entre M26 i M16 hi ha un asterisme que ens marca el camí. El podem visualitzar com una ma amb un dit que indica on és M16. Per això, a l’hora de memoritzar la sèrie per a la marató de memòria, va bé fer:

5.3: M11-M26-asterisme-M16-M17–M18-M24-M25-M23-M21-M20-M8-M6-M7

EDIN-Mapa-Seq-5-3-color-tots-els-noms-600px

 

Paral·lelament a aquesta pàgina n’hi ha una amb la localització dels objectes de la seqüència amb telrad.

A més de la pàgina de localització dels objectes, què és de tipus general, al blog Quadern d’observació anem posant la localització acurada dels objectes amb 7×50 i 15×85.

De forma paral·lela a la web, construïm el Quadern on posem les revisions de la localització dels objectes amb prismàtics, en anar avançant en la comprovació dels apunts que anem passant a net.

Al   0-facebook1 anem posant els enllaços als nous articles d’observació d’objectes del Quadern d’observació.

L’estructura de la m3, que pot semblar complicada, està explicada al primer quadre de la pàgina Marató Messier de memòria.

Al bloc Perspectiva galàctica s’explica la localització dels objectes des d’un punt de vista galàctic.

Tornar a dalt

M11

Venim de la seqüência 5.2, els cúmuls globulars d’Ofiüc. Hem acabat a M62 i hem d’anar a buscar el pla galàctic a l’altura del triangle d’Escut. Des de M62, a ull nu, només cal anar directe a Altaïr, i abans d’arribar-hi, quedar-nos a la cua de l’Àliga, què ens assenyala on és M11, un cúmul obert brillant, gran i fàcil.

A sota, la localització del cúmul. Trobareu una explicació més acurada als articles M11 amb prismàtics 7×50 i M11 amb 15×75 del blog Quadern d’observació.

5-2-M11-BLOG-ull-nu-600px

Podem visualitzar Escut com un rombe o com un romboide. Podem arribar al cúmul des d’Escut o des d’Àliga. Als mapes, el nord és a dalt.

5-2-M11-BLOG-7x50-A-noms-600px

Al mapa de sobre, el cúmul obert M11 és molt fàcil de trobar amb qualsevol instrument, al SE de Beta d’Escut.

Podeu confirmar l’objecte amb el petit trapezi que té al NW.

Des d’aquí, gairebé sense moure els prismàtics, ja som a M26.

 

M26

Venim de M11, els dos objectes són alhora al camp dels prismàtics de 7×50.

Com es veu al mapa de sobre, de M11, només cal seguir la base del triangle cap al SE, i de seguida trobem el cúmul obert. El veurem molt més petit i tènue, amb aspecte de globular. Quan l’haguem vist una vegada, ja el reconeixerem sempre per l’alineació del cúmul amb les dues estrelles de la base del triangle d’Escut.

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització de M26 amb prismàtics de 7×50 i un altre amb 15×85.

5-2-M26-BLOG-7x50-noms-600px

Al mapa de sobre, la confirmació de l’objecte, intenteu visualitzar al camp la papallona.

Des d’aquí hem de seguir baixant directe seguint la línia M11-M26, fins arribar a un asterisme d’estrelles molt brillants, que es poden visualitzar com una mà què assenyala M16.

A sota, l’asterisme guia. L’estrella de la dreta, oest, és Gamma d’Escut, el vèrtex inferior del rombe de l’escut, això facilita la localització de l’asterisme a simple vista.

5-3-M16-asterisme-600px

 

M16

La localització ràpida de M16, M17 i M18 és millor fer-la conjuntament amb 7×50. En aquests objectes els prismàtics de 7×50 són millor que els de més augments per una qüestió de camp. Amb sis o set graus, els tres objectes són al mateix camp i es troben molt ràpidament, amb menys graus és més difícil. Amb 15×85, M16 ocupa tot el camp de visió i això és molt poc pràctic en treballs de cerca ràpida.

A sota, mapes amb el nord a dalt, hem de començar a l’asterisme que conté Gamma d’Escut. Hi podem arribar amb prismàtics des de M11 i M26 o bé a ull nu buscant Gamma, què forma el vèrtex sud del rombe d’Escut.

Centrem els prismàtics a Gamma Sct (4.67), caracteritzem l’asterisme, triangle, doblet, mà que assenyala a l’oest, i desplacem els prismàtics de manera que la mà quedi a l’est del camp, esquerra al mapa.

5-3-M16-17-18-BLOG-7x50-600px

Busquem amb 7×50 les estrelles més brillants, veurem que són les de l’asterisme i dues més, de 5.71 i 5.39, que fan una línia perpendicular a la direcció de la mà.  Aquestes dues estrelles i Gamma Sct fan un triangle.

Als mapes de sobre i de sota, nord a dalt, la línia de les dues estrelles de 5.71 i 5.39 que és la clau per trobar els tres objectes alhora: M16, M17 i M18.

M16, la nebulosa de l’Àliga, està entre les dues estrelles, però desplaçada cap a l’oest. És molt gran, lluminosa i fàcil de trobar.

5-3-M16-17-18-BLOG-7x50-noms-600px

 

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb una explicació més acurada de la localització de M16 amb prismàtics de 7×50.

 

M17

Al mapa de sota, nord a dalt, just al sud de l’estrella guia de 5.39 hi ha una altra nebulosa, totalment diferent de l’anterior i més petita. La part lluminosa la veiem en forma de triangle, amb el costat superior (nord) més brillant i el vèrtex més agut apuntant a l’est. Aquesta nebulosa ha rebut diferents noms: Omega, Checkmark, Swan, Horseshoe, Lobster, etc.

5-3-M18-BLOG-7x50-noms-600px

 

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb una explicació més acurada de la localització de M17 amb prismàtics de 7×50.

 

M18

Al mapa de l’article anterior, centrat a M17, hi veiem també M18.

El tercer objecte de la minisèrie, que es localitza conjuntament amb M16 i M17, és el cúmul obert M18. És més difícil de veure però el tenim davant, petit i poc brillant. Per trobar-lo només cal seguir la línia guia de les estrelles de 5.71 i 5.39 i just a sota de M17 hi ha M18.

Més avall, al sud, hi ha una línia d’estrelles en arc de les quals en podem veure tres, cinc o més segons l’estat del cel. La podem visualitzar com una separació del conjunt M16-17-18 i de M24. Just a sota de la cadena ja comencen els innumerables camps d’estrelles, que no hem posat, de la finestra galàctica M24. Aquesta cadena va molt bé per a no buscar el cúmul ja en el camp d’estrelles de M24.

 

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb una explicació més acurada de la localització de M18 amb prismàtics de 7×50.

 

M24

M24 no és un objecte, es un escenari amb el teló aixecat, una alineació de finestres a través de les quals veiem el braç de Norma. En la línia de visió de M24 coincideix una gran finestra als núvols foscos del Rift a menys de mil anys llum, amb una altra gran finestra, realment molt més gran, al braç espiral de Sagitari. Però, a més, coincideix amb una tercera finestra al següent braç espiral, el d’Escut. L’augment de la densitat d’objectes cap al centre de la Galàxia en la nostra línia de visió fa que M24 sigui una finestra molt brillant.

Aquestes finestres no s’han d’imaginar com les que hi ha en la paret d’una habitació, sinó com els trossos de cel blau que veiem entre el núvols quan cobreixen una franja de cel.

Un efecte visual fa que la part central il·luminada de M24 sembli més propera que l’entorn. Realment l’entorn són els laterals de l’escenari i el teló aixecat, el centre és molt llunyà. Hi veiem objectes que són a més de la meitat del camí fins al centre galàctic.

5-2-M8-BLOG-7x50-600px

Al mapa de sobre, alguns dels objectes que es veuen a ull nu. A baix a l’esquerra la tetera de Sagitari, al centre la Via làctia, a dalt a la dreta, molt gran i lluminosa, la finestra galàctica M24. A l’esquerra de M24, M25, i a sota de M24, M8.

Al mapa de baix, la interpretació dels objectes.

M24 és molt gran, brillant i fàcil de reconèixer, un cop s’ha vist una sola vegada ja es reconeix sempre.

Només cal seguir l’eix de la tetera de Sagitari amunt, cap al NE, travessem una part de la Via Làctia i passada una estreta franja menys brillant, ja som a M24.  Hi veiem objectes molt llunyans, a més de 16.000 ly.  Per comparar, M7 és a uns 1.000 ly i M8 a una mica més de 4.000 ly.

5-2-M8-BLOG-ull-nu-noms-600px

L’estratègia de marató a M24 és diversa. Podem arribar-hi amb prismàtics des de M18 i fer M24-M5-M24-M23 i anar directament a M6-7 passant pel camp de M21-20-8, o bé podem començar una sèrie a la pròpia M24.

 

M25

El cúmul obert M25 és molt gran i fàcil de trobar a l’est de M24, que es veu sempre a ull nu. Aquesta finestra galàctica i M25 comparteixen camp amb 7×50.

A sota, el mapa amb el nord a dalt, amb les dues maneres ràpides i fàcils de trobar M25, des de M24 i des de la tetera de Sagitari.

M25 està en un camp d’estrelles molt característic en forma de nautilus encara que a vegades hi veiem un estel en forma de drac amb cua, com els que envolen als països de l’extrem orient. El camp és immens, més gran encara que la ja immensa finestra de M24.

El cúmul M25 està en terra nullius, a l’espai gairebé buit entre el nostre braç galàctic i el braç espiral de Sagitari.

5-3-M25-BLOG-ull-nu-600px

A sota, els dos mapes, amb el nord a dalt, del camp de visió dels 7×50 centrat a M25.

5-3-M25-BLOG-7x50-sense-noms-600px

Al mapa interpretat de baix, en groc hi ha un dels molts arcs del camp, que recorda la figura d’un nautilus, o la cua d’un estel de l’extrem orient en forma de drac.

En carbassa dos asterismes de confirmació, un rombe i un triangle, encara que segons com, hi podem veure dos rombes encadenats.

A més, les dues primeres estrelles de la cua de l’estel en forma de drac, a sobre del cúmul, fan un triangle isòsceles amb l’estrella del NW.

5-3-M25-BLOG-7x50-amb-noms-600px

 

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb una explicació més acurada de la localització de M25 amb prismàtics de 7×50 i un altre amb 15×85.

 

M23

En marató, la manera més ràpida de localitzar el cúmul obert M23 és fer-ho amb 7×50 i amb la ziga-zaga M24-M25-M24-M23, però som vora del pla galàctic i hi ha innumerables objectes que ens poden confondre quan no coneixem aquest camp amb prismàtics.

Les primeres vegades que el visitem pot ser interessant fer-ho des de M8-M20-M21, ja que és un grup molt fàcil que es localitza a ull nu. Al blog Quadern d’observació hi ha un article de com trobar aquest grup amb 7×50 i un altre article amb 15×85.

A sota, els dos mapes de localització de M23 amb prismàtics de 7×50, sense noms i amb noms, centrats a l’objecte. El nord és a dalt.

Al blog Quadern d’observació trobareu un article amb una explicació més acurada de la localització de M23 amb 7×50 i un altre amb 15×85.

5-3-M23-BLOG-7x50-B-600px

Al centre, M23 dins el quadrat aixafat lateralment. El cúmul es veu gran, molt difús, fàcil de reconèixer un cop se sap que és el que té l’estrella del NW a tocar. La part més brillant del cúmul es veu desplaçada cap al NE. Amb visió lateral puja molt.

Amb M23 centrat, al camp destaquen sobretot l’estrella de 6.48 del vèrtex NW del quadrat i les dues estrelles brillants del nord del camp, de 5.52 i 5.93. Les tres estrelles formen un triangle molt gran, molt fàcil de reconèixer. Quan l’haguem vist ja podem anar vàries vegades a l’esquerra, a l’est, per fer M23-M24-M25-M24-M23, què és el camí fàcil i ràpid en marató.

Un problema que pot tenir un observador en començar amb aquests camps és que en ser vora del pla galàctic hi ha molts i molts objectes, els menys vistosos (aparentment) com M26, M18, M23 o M21 s’han d’haver preparat bé per a no confondre’ls.

5-3-M23-BLOG-7x50-B-amb-noms-600px

 

M21

M21, M20 i M8 són al mateix camp, fins i tot dels prismàtics de 15×85. Hi podem arribar des de M23 o des de la tetera de Sagitari, des dels dos costats és fàcil i ràpid, ja que M8 es veu normalment a ull nu. Si venim de M23 amb 7×50, tindrem els quatre objectes alhora al camp. Si venim de Sagitari hem de buscar M8.

En marató, si donem prioritat a l’encadenament ràpid, no cal ni parar-hi, des de M23 anem una mica a l’est a buscar la línia de M24, i baixem recte cap a M6-M7 passant per sobre de M21-20-8.

5-2-M21-M20-M8-BLOG-7x50-600px

Al mapa de sota, amb el nord a dalt, veiem el cúmul obert M21, molt brillant i concentrat, com un petit grumoll d’estrelles. El veurem a l’extrem NE d’un hexàgon una mica aixafat. A l’altra punta de l’hexàgon hi ha M20. Amb cel dolent només veiem dues estrelles oposades de l’hexàgon i visualitzarem un triagle format per M21 i les dues estrelles, o bé un rombe, format per M21, les dues estrelles i M20.

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització de M21 amb prismàtics de 7×50 i un altre amb 15×85.

5-3-M21-7x50-rombe-noms-600px

Si el cel és bo, podeu intentar visualitzar M21 com l’estrella d’un arbre de Nadal que baixa cap a l’hexàgon, M20 i més avall.

 

M20

M20 és un complex constituït per un cúmul obert, una nebulosa de reflexió, una d’emissió i nebuloses fosques.

En encadenament podem passar pel camp de M21-M20 i M8, que es veuen alhora i ho podem donar per validat. De fet, en aquest divertimento els jutges som només nosaltres mateixos. M21 és l’objecte anterior en aquesta pàgina, i M8 és el següent.

5-3-M21-7x50-triangle-600px

A sobre i a sota, dues mirades una mica diferents al grup M21-M20. La interpretació d’aquest dos mapes és al mapa de l’article anterior, de M21.

A sobre, a la dreta, M21 fa triangle amb dues estrelles, i just a sota M20, la Trífida. També ho podem visualitzar com un rombe. Dependrà de l’estat del cel que M20 brilli més o menys i hi hagi un triangle o un rombe.

A sota, si el cel és bo, veurem un hexàgon una mica aixafat. A la punta de dalt hi ha M21 i a la de baix M20.

Si el cel encara és més bo veurem l’hexàgon com una mica mogut, com si tinguéssim visió doble, algunes de les estrelles de l’hexàgon tenen companyes més dèbils que podem visualitzar sense voler com un altre hexàgon desplaçat, un doble hexàgon.

El triangle o l’hexàgon, o el rombe, i la brillantor de M8 ens guiaran quan passem pel camp ràpidament amb prismàtics anant de M24 cap a M6-M7.

Podem utilitzar un filtre nebular interposat entre l’ocular i l’ull, aguantat simplement amb la mà. Un UHC per iniciar-se no és massa car, nou val uns cinquanta euros de 2016, els resultats són espectaculars. És una despesa de la qual en treurem un gran rendiment.

5-3-M21-7x50-rombe-600px

 

M8

Al blog Quadern d’observació hi ha un article per la localització a ull nu, un amb 7×50 i un altre amb 15×85.

El grup de cúmul obert i nebulosa de la Llacuna, M8, és un dels grans espectacles del cel d’estiu, amb qualsevol instrument, o sense. Hi ajuda, però, un filtre nebular. Per començar, qualsevol és bo, la diferència és notòria sempre. És un objecte molt fàcil.

M8-M20 i M21 es veuen alhora, ja que són al mateix camp fins i tot dels prismàtics de 15×85. Als articles immediatament a sobre, de M20 i M21, es parla d’aquest camp.

A M8 hi podem arribar a ull nu, començant sèrie amb prismàtics fent M8-M20-M21, o de passada, baixant de M24 anant cap a M6-M7.

5-2-M8-BLOG-7x50-600px

A sobre i a sota, els mapes amb i sense noms. El nord és a dalt.

A ull nu, des de la tetera de Sagitari anem cap al NW, entrem en la zona brillant de la Via Làctia, i de sobte, de seguida, la llum desapareix. A la zona més fosca hi trobem un objecte allargat, lluminós, és M8. Amb un filtre nebular posat a sobre de l’ull l’espectacle serà magnífic.

Amb els prismàtics de 7×50 podem entrar directament amb el centre del camp a M8, però si el cel no es bo o encara no coneixem la zona hi podem entrar des de Sagitari. Si en sortim amb les estrelles de la punta de dalt de la tapa de la tetera i el bec en punts diametralment oposats del camp i ens desplacem cap al NW, ja tenim M8 al camp.

5-2-M8-BLOG-7x50-noms-600px

 

M7-M6

Els cúmuls oberts M7 i M6 els localitzem alhora perquè són al mateix camp de visió dels prismàtics de 7×50 entre el bec de la tetera de Sagitari i l’agulló d’Escorpí, a més són cúmuls grans, brillants, i fàcils i ràpids de localitzar .

En marató hi arribem des de M8, la nebulosa de la Llacuna, i des de M6-M7 anirem directes cap a l’etapa següent, cap als globulars de l’hemisferi sud galàctic, començant per M28 i M22.

5-3-M6-BLOG-7x50-600px

A sobre i a sota, els mapes de l’agulló de l’Escorpí, el camp de sortida amb prismàtics de 7×50. El nord és a dalt.

Les estrelles de referència són molt brillants, de magnitud u i dos. Encara que estiguin baixes a l’horitzó les veurem clarament.

5-3-M6-BLOG-7x50-amb-noms-600px

 

Als mapes de sota, la localització de M6 i M7. Si posem Shaula i Lesath al sud del camp dels 7×50 apareixen al nord M7 i M6, els dos fàcils i inconfusibles. Estan separats per una cadena de quatre estrelles molt vistosa.

5-3-M6-BLOG-7x50-M6-7-600px

Als mapes de sobre i de sota, a l’est del camp, a l’esquerra del mapa, hi ha el cúmul de Ptolemeu, M7, rodó, molt gran i lluminós, amb prismàtics de 7×50 s’hi resolen una gran quantitat d’estels .

Al nord del camp hi ha el cúmul obert M6. El veiem molt clar, gran, inconfusible, de forma triangular amb els vèrtex arrodonits, hi veiem xispejar moltes estrelles.

Al blog Quadern d’observació trobareu més informació sobre M6 i M7 amb 7×50 i 15×85.

5-3-M6-BLOG-7x50-M6-7-amb-noms-600px

 

Un cop acabada la seqüència 5.3 i la cinquena etapa, anem cap al NE, cap a la tapa de la tetera de Sagitari per localitzar els cúmuls globulars M28 i M22. Amb aquests cúmuls comencem la sisena etapa i última, i curta, de la marató: els objectes de la sortida del Sol.

 

Molts autors col·loquen M6 i M7 al final de la 5.2, després de M62. Com ja hem explicat, des d’una visió galàctica té més sentit posar-los al final de la 5.3. A la pàgina anterior, d’introducció de la Seqüència 5.3, hi ha els mapes que ho justifiquen.

Trobareu més informació sobre la localització dels objectes a la pàgina Seqüència 5.3 amb telrad.

 

A la pàgina Marató Messier de memòria trobareu informació sobre aquest projecte, les etapes i les seqüències, i les estratègies de preparació i de memorització que vam utilitzar.

Paral·lelament a la pàgina Marató Messier de memòria (m3 o mmm), anem elaborant el Quadern d’observació, on posem les comprobacions dels objectes que passem a net a la web.

Tornar a dalt

Enllaços ràpids

0-Botonera-Etapa-5

0-Botonera-5-1-intro  0-Botonera-5-1-objectes  0-Botonera-5-1-telrad

0-Botonera-5-2-intro  0-Botonera-5-2-objectes  0-Botonera-5-2-telrad

0-Botonera-5-3-intro  0-Botonera-5-3-objectes  0-Botonera-5-3-telrad

0-Botonera-Etapa-6  0-Botonera-Etapa-4

0-Botonera-BLOG

0-facebook1

Pàgina creada a l’agost de 2016.

Revisada el 27 de setembre de 2016