Texto en castellano

 EDIN-Mapa-Seq-5-3-amb-etapa-color-sense-noms-1024px

A sobre i a sota, els mapes equatorials amb el nord a dalt dels objectes de la cinquena etapa de la marató Messier, els objectes d’estiu.

En blau clar, la seqüència 5.3, cúmuls oberts i nebuloses del pla galàctic, continuació de M39 i M29 que hem vist a la 5.1.

A la dreta dels objectes de color blau clar de la 5.3 hi ha els nou cúmuls globulars de la 5.2, d’Ofiüc i d’Escorpí. A la part superior, la 5.1.

 

Índex de la pàgina

1- La sèrie, els objectes i l’encadenament

2- La perspectiva galàctica

3- Localització dels objectes

4- Memorització de la sèrie

5- Enllaços ràpids

 

1- La sèrie, els objectes i l’encadenament

Pel que fa a la marató, a la simple localització dels objectes, és una etapa molt ràpida ja que es pot fer d’una sola tirada amb prismàtics o una obertura petita, el camp és petit en relació a altres camps, tots els objectes són molt propers i sempre n’hi ha més d’un al camp.

A més, gairebé tots els objectes estan en una línia, que a més és la línia del pla galàctic, només cal seguir-la.

La seqüència 5.3 és: M11-M26-M16-M17-M18-M24-M25-M23-M21-M20-M8-M6-M7

Per optimitzar la cerca, va molt bé incloure entre M26 i M16 un element a la sèrie, un asterisme en forma de mà que inclou Gamma d’Escut. Aquesta mà assenyala M16 amb el dit, M16 és una mica a l’oest de la línia de la seqüència.

Ara la sèrie seria: M11-M26-asterisme-M16-M17-M18-M24-M25-M23-M21-M20-M8-M6-M7

A les dues pàgines següents 5.3: objectes i 5.3 amb telrad, hi ha la localització dels objectes un a un i en encadenament, i amb telrad.

EDIN-Mapa-Seq-5-3-color-sense--noms-600px 

A sobre, el mapa mut de la sèrie i a sota amb la numeració. Com a totes les seqüències, més avall trobareu els mapes en blanc i negre que podeu utilitzar per a imprimir i entrenar.

La sèrie comença localitzant a ull nu el núvol d’Escut, i Beta i Alfa d’Escut. Posem els prismàtics a Beta, fem M11, baixem directe a M26 i continuem baixant amb prismàtics fins l’asterisme en forma de mà que inclou Gamma d’Escut. El dit de la mà us assenyalarà una direcció, seguiu-la i immediatament apareix M16. Seguim la línia del pla galàctic que portàvem a l’inici i immediatament apareixen al camp M17 i M18.

A ull nu busquem M24. Recordem que no és un objecte, és una immensa finestra galàctica que travessa els braços de Sagitari i Escut i ens mostra el braç de Norma.

Des de M24, fem una ziga-zaga est-oest per veure M25 a l’est i M23 a l’oest. Tornem a M24 i a la línia que seguirem fins M21, M20 i M8. Com abans, podríem seguir amb prismàtics, però podem saltar fins a Escorpí a ull nu.

Busquem l’agulló d’Escorpí a ull nu, posem els prismàtics a sobre i veiem els dos últims objectes, M6 i M7 alhora. Si us agrada més, podeu acabar la 5.3 amb 7-6 en lloc de amb 6-7.

EDIN-Mapa-Seq-5-3-color-tots-els-noms-600px

Quan practiquem, va bé no parar a M6-7 i tornar directament a M11 per tornar-la a fer. Com que la sèrie es fa en pocs segons, en dos o tres minuts la podem entrenar mitja dotzena de vegades.

La dificultat més gran és no embadalir-se amb els objectes perdent la finalitat de la feina. Com més ràpid acabem les sèries, abans podrem posar el tub gran encarat a Sagitari.

Tornar a dalt de la pàgina

Pujar a l’índex de la pàgina

2- La perspectiva galàctica

El treball amb coordenades equatorials no dóna informació a l’observador sobre l’estructura galàctica, més aviat serveix de distracció. És convenient, ja des de l’inici de la preparació de la marató Messier de veure la Galàxia en tres dimensions. Va bé entendre i utilitzar també coordenades galàctiques per poder transformar el mapa mental de l’esfera celest amb la Via Làctia serpentejant amunt i avall, en un altra esfera amb la Via Làctia plana i horitzontal.

A sota hi ha una taula amb un recull de dades de les distàncies en anys llum dels cúmuls oberts i nebuloses de la seqüència.

5-3-dades-astrofisiques

Les dades estan ordenades cronològicament, excepte les de l’última línia en què no hem posat data, ja que és un recull de distàncies miscel·lànies.

O’Meara 1998 (2009) es refereix al The Messier Objects de Stephen James O’Meara de 1998, reimpressió de 2009 (Cambridge University Press), una guia bàsica utilitzada durant dècades pels observadors dels objectes Messier, i encara avui molt valuosa al camp.

Stoyan es refereix a l’Atlas of the Messier Objects de Ronald Stoyan i altres de 2006 (versió en alemany) i 2008, versió en anglès de Cambridge University Press què hem utilitzat. Per a la majoria de distàncies, Stoyan cita la font utilitzada (R2005, K2005, etc.) A baix de tot de la taula hem copiat algunes mesures de les quals no cita la font, per evitar posar moltes línies al quadre hem obviat la data. Aquest atlas és una obra imprescindible per a qui treballi amb els objectes Messier.

Crossen&Rhemann 2004 es refereix a Sky Vistas: Astronomy for Binoculars and Richest Field Telescopes de Craig Crossen i Gerald Rhemann, de Springer-Verlag/Wien 2004. Tant el text del O’Meara com el del Stoyan són molt útils per a observadors de tots els nivells dels objectes Messier. En canvi, Sky Vistas és una obra més àmplia i de nivell avançat, amb visió d’estructura galàctica, que no es limita als objectes Messier. Qualsevol observador avançat amb interès pel cel profund que busqui l’estructura galàctica de la distribució dels objectes la trobarà ja no sols al text, sinó fins i tot a l’índex.

Glyn Jones 1968 es refereix a un dels textos de referència dels últims cinquanta anys per als estudiosos de la història dels objectes Messier: Messier Nebulae & Star Clusters, de Kenneth Glyn Jones, Faber&Faber, 1968. Hem utilitzat la segona edició de 1991 de Cambridge University Press.

 

A sota, el mapa de l’etapa en vista galàctica, amb el pla galàctic horitzontal que passaria entre els dos primers objectes en blau fosc de l’esquerra, M39 i M29. i amb el pol nord galàctic a dalt. El primer objecte de l’esquerra, M39 és sota la línia del pla galàctic i el segon de l’esquerra, M29, és a sobre.  Entre aquests dos objectes hi ha el Pelícan i la Nordamèrica, que són a la línia del pla. M29 i M39 són de la seqüència 5.1.

La longitud zero galàctica passa entre els tres objectes en blau clar de baix a la dreta. M6 i M7 són a la dreta del zero i M8 a l’esquerra del zero.

EDIN-Mapa-Seq-5-3-amb-etapa-color-sense-noms-posicio-galactica-1024px

A baix a la dreta del mapa de sobre veiem en blau clar els objectes de la 5.3. Són tot cúmuls oberts i nebuloses del disc galàctic.  La densitat d’objectes és molt alta, estem mirant cap al centre de la Galàxia i tenim davant els braços de Sagitari, d’Escut i de Norma, i darrere les estructures més internes.

A sobre dels objectes de color blau clar de la 5.3 hi ha els nou cúmuls globulars de la 5.2, d’Ofiüc i d’Escorpí. Ja no són objectes del disc, són objectes del bulb i de l’halo. Els tres objectes de dalt de tot del mapa, M92, M13 i M5, d’esquerra a dreta, també són cúmuls globulars. La posició d’aquests objectes és una anècdota comptant-ho en temps astronòmics, ja que estan en òrbita al voltant del centre galàctic i pugen i baixen de latitud galàctica al llarg dels milions d’anys.

 

A sota, els mapes de la seqüència en coordenades galàctiques.

5-3-mapa_mut_galactic

A sobre, mirant cap al centre de la Galàxia, cap al punt 0,0 que al mapa és just a l’esquerra de M6. En ser un mapa galàctic el pla de la Galàxia el representem pla i horitzontal.

A sota, la projecció dels objectes sobre el pla galàctic, mirat des del pol nord de la Galàxia. L’explicació és a sota del mapa.

Les coordenades són galàctiques, longitud i latitud galàctiques. La longitud es compta partint del centre galàctic (0,0) en sentit antihorari, som essencialment al primer quadrant, encara que M6 i M7 són del quart quadrant.

Al primer mapa veiem que tots els objectes tenen latituds molt petites, properes al pla galàctic.

Només hi ha dos objectes al nord del pla, M23 i M16, són els únics objectes de l’hemisferi nord galàctic en aquesta seqüència. M23 és l’objecte més al nord, però no arriba als tres graus de latitud galàctica. M25 i M7 són els objectes més al sud, encara que no arriben als cinc graus sud.

Si ens ho mirem des del punt de vista equatorial, amb la Via Làctia serpentejant amunt i avall, per poder dibuixar un mapa esfèric amb l’equador celest pla, el panorama canvia, M7 continua essent el més meridional, però M25 puja amunt, és a més declinació. Per veure-ho podem fer l’exercici de girar el primer mapa galàctic de sobre, el que mira cap al centre galàctic, i aixecar mentalment el costat de l’esquerra per posar la Via Làctia en posició d’estiu.

 

Quan observem la seqüència amb prismàtics comencem per M11 i M26 a l’Escut. Veiem que  aquests dos cúmuls oberts realment són dos objectes en el mateix rang de distància, de longitud i de latitud. Una mica més amunt trobareu un quadre amb les distàncies a tots els objectes.

Al segon grup que es veu alhora, M16-M17-M18, no sols anem baixant de latitud, sinó que ens atansem d’una manera molt brusca. M16 és l’objecte més llunyà de la seqüència, a uns nou mil anys llum. M17 és a una mica més de la meitat, i M18 una mica més a prop.

Diem que M16 és l’objecte més llunyà de la seqüència perquè considerem M24 com a finestra galàctica. A través de M24 veiem objectes que estan a totes les distàncies, algunes poden arribar a més de quinze mil anys llum, que són distàncies coherents amb el braç de Norma.

M25 i M23 són objectes propers, a uns 2.300 i uns 2.100 anys llum.

Diem propers perquè la nostra referència, en l’observació de la Galàxia a ull nu i amb prismàtics, són els mil anys llum. Ho fem així per una qüestió pràctica, quan mirem cap al centre de la Galàxia tenim un objecte, M7, el cúmul de Ptolemeu, que es veu a ull nu. Està a una mica menys de mil anys llum, potser a una mica menys de vuit-cents. Als noranta graus de longitud galàctica tenim M39 que també es veu a ull nu, i que està també a una mica menys de mil anys llum, potser a uns nou-cents cinquanta. Aquests dos objectes, M7 i M39 ens defineixen a ull nu el primer quadrant galàctic.

Els objectes del grup M21-M20-M8 també són propers entre ells, en distància, longitud i latitud. Les seves distàncies relatives encara són controvertides.

Finalment, els objectes de l’últim grup, M7 i M6, són molt propers a nosaltres. M7 és a uns 780 ly i M6 potser al doble, a uns 1.585 ly. Són dels objectes més propers, amb la Califòrnia, les Pléiades, el cúmul del Pesebre, les Hiades, etc.

Tornar a dalt de la pàgina

Pujar a l’índex de la pàgina

3- Localització dels objectes

En aquesta web hi ha tres blocs diferents de contingut relacionats amb la localització dels objectes: cerca objecte a objecte i en encadenament (3.1), cerca amb telrad (3.2), i localització amb prismàtics de 7×50 i 15×85, o a ull nu, si és el cas (3.3).

3.1. Localització objecte a objecte i en encadenament

Feu clic a la imatge de sota per anar a la pàgina de localització de cada objecte.

5-3-BLOG-Mapa-general-objectes-600px

 

3.2. Localització dels objectes amb telrad

Feu clic a la imatge de sota per anar a la pàgina de la cerca ràpida amb telrad, vàlida per a qualsevol tipus de telescopi.

Telrad-150px

 

3.3. Localització dels objectes amb prismàtics de 7×50 o 15×85

A més de la pàgina de localització dels objectes, què és de tipus general, al blog Quadern d’observació anem posant la localització acurada dels objectes amb 7×50 i 15×85.

De forma paral·lela a la web, construïm el Quadern on posem les revisions de la localització dels objectes amb prismàtics, en anar avançant en la comprovació dels apunts que anem passant a net.

Al  0-facebook1 anem posant els enllaços als nous articles d’observació d’objectes del Quadern d’observació.

A baix de tot de la pàgina hi ha una botonera d’enllaços ràpids que permet moure’s amb facilitat per les deu pàgines de l’etapa.

L’estructura de la m3, que pot semblar complicada, està explicada al primer quadre de la pàgina Marató Messier de memòria.

Tornar a dalt de la pàgina

Pujar a l’índex de la pàgina

4- Memorització de la sèrie

Encara que té tretze objectes, l’encadenament és molt fàcil de memoritzar ja que conté grups d’objectes que es veuen alhora.

Com sempre, ens va resultar molt útil memoritzar grups de només dos o tres objectes i anar avançant en l’encadenament de tota la sèrie.

  • Memoritzem 11-26 o bé 11-26-mà
  • Memoritzem 16-17-18
  • Ara tot junt: 11-26-mà-16-17-18
  • Memoritzem 24-25-23
  • Ara tot junt: 11-26-mà-16-17-18-24-25-23
  • Ara 21-20-8
  • Des de l’inici: 11-26-mà-16-17-18-24-25-23-21-20-8
  • Ara 6-7 (o 7-6)
  • Revisem la sèrie completa unes quantes vegades seguides: 11-26-mà-16-17-18-24-25-23-21-20-8-6-7 (o 7-6)
  • Revisem les sèries completes de les tres seqüències de la cinquena etapa:
    • 5-13-92-57-56-29-39-27-71
    • 12-10-14-107-9-4-80-19-62
    • 11-26-mà-16-17-18-24-25-23-21-20-8-6-7 (o 7-6)

En la fase de memorització i de preparació de les localitzacions de cada objecte ens va resultar important preparar i observar aquests objectes seguint sempre aquest ordre i amb aquests grups. Quan ja tinguem ben assolida la sèrie al camp amb els prismàtics, podrem fer qualsevol altre ordre.

Tota la marató l’hem dividit en disset seqüències, això vol dir que si dediquem dues setmanes a memoritzar cada seqüència amb tranquil·litat, acabarem aquesta tasca en trenta-quatre setmanes, que són uns vuit mesos. Quan comencem a memoritzar, podem fer una seqüència en una setmana o menys, però en anar avançant, com que és recomanable repassar tots els objectes ja estudiats, el ritme s’alenteix. Quan acabem una seqüència s’han de repassar de memòria totes les anteriors.

És important no barrejar objectes de diferents etapes en la fase de memorizació. Si treballo l’etapa tres, memoritzo i preparo només les seqüències de la tres. En canvi, creiem que l’ordre de les etapes no és prioritari, ja que el més important és començar a memoritzar l’etapa que d’aquí unes setmanes tindrem al cel. Així podrem saltar amb immediatesa de la sèrie memoritzada a l’encadenament de les localitzacions.

Per memoritzar va bé escriure la sèrie moltes vegades, dotzenes i dotzenes, en paper a totes hores del dia, en els petits espais lliures de temps, ja que és una tasca que dura menys d’un minut. Primer només la numeració i després el gest, el moviment, l’itinerari encadenat. En començar podeu utilitzar les plantilles que us posem a sota, després va bé fer-ho en paper blanc.

 

A sota trobareu tres plantilles que podeu imprimir a mida tarja de visita per portar a la butxaca i practicar la memorització. Un mapa mut, un amb els objectes dels extrems i un altre amb tota la numeració.
EDIN-Mapa-Seq-5-3-BN-sense-noms-600px

EDIN-Mapa-Seq-5-3-BN-noms-puntes-600px

EDIN-Mapa-Seq-5-3-BN-amb-noms-600px

Tornar a dalt de la pàgina

Pujar a l’índex de la pàgina

5- Enllaços ràpids

0-Botonera-Etapa-5

0-Botonera-5-1-intro  0-Botonera-5-1-objectes  0-Botonera-5-1-telrad

0-Botonera-5-2-intro  0-Botonera-5-2-objectes  0-Botonera-5-2-telrad

0-Botonera-5-3-intro  0-Botonera-5-3-objectes  0-Botonera-5-3-telrad

0-Botonera-Etapa-6  0-Botonera-Etapa-4

0-Botonera-BLOG

0-facebook1

Pàgina creada al juliol de 2016

Pàgina revisada el 26 de setembre de 2016

Anuncis