Texto en castellano

La què anomenem Seqüència 6.1 de la marató Messier està formada pels set cúmuls globulars de Sagitari què són al catàleg Messier. Seria l’equivalent visual dels cúmuls globulars de les Seqüències 5.1 i 5.2, de l’hemisferi nord galàctic, però ara a l’hemisferi sud galàctic.

Hem de tenir en compte, però, que la Seqüència 5.1 té un infiltrat, M71, què hauria de ser de la 6.1 perquè és del sud, però que per raons de tradició, i pràctiques, posem a la primera seqüència, 5.1, dels objectes d’estiu.

A la página Seqüència 6.1: introducció, podem veure diferents informacions sobre les característiques dels objectes de la seqüència. La seva posició galáctica és a l’apartat Perspectiva galàctica.

A la pàgina Sisena etapa: objectes de la sortida del Sol, podem veure les generalitats de l’etapa, l’última de la marató de primavera, què comprèn les Seqüències 6.1 i 6.2.

Totes les págines tenen a la part inferior una taula d’enllaços ràpids.

A través de l’Índex es pot accedir directament a totes les pàgines d’aquest espai web.

Al  0-facebook1 anem posant els enllaços als nous articles d’observació d’objectes del Quadern d’observació.

L’estructura de la m3, que pot semblar complicada, està explicada al primer quadre de la pàgina Marató Messier de memòria.

 

6-1-mapa-estrelles-sense-dso-sense-noms-1024px

A sobre i a sota, mapes amb les principals estrelles de referència de la Seqüència 6.1. Hi veiem les vuit estrelles de la tetera de Sagitari i l’asterisme què inclou Omega. Totes aquestes estrelles es veuen a ull nu. El nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

6-1-mapa-estrelles-sense-dso-amb-noms-1024px

A sota, els mateixos mapes però amb els objectes. El nord sempre és a dalt i l’est a l’esquerra.

Les estrelles estan marcades amb el centre blanc i els set cúmuls globulars són dibuixats en forma de rodones de color blau.

6-1-mapa-estrelles-sense-noms-1024px

El camp és molt fàcil, perquè cinc objectes, M28, M22, M69, M70, y M54, són a la tetera de Sagitari, pròxims a estrelles brillants.

Un altre objecte, M55, és entre la tetera i un vistós asterisme en forma de trapezi que hi ha a l’est, està format per quatre estrelles de magnitud quatre que es veuen a ull nu, inclou Omega de Sagitari (4.70).

L’últim objecte, M75, és a sobre (nord) d’aquest trapezi, inconfusible per la forma i la posició.

6-1-mapa-estrelles-amb-noms-1024px

Veiem que M28 i M22 són molt propers a la punta de la tapa de la tetera. Al mapa de sobre hi ha la referència dels cercles del telrad i els dels prismàtics de 7×50 i de 15×85. Com es pot veure, M28, M22 i Lambda de Sagitari, caben junts al camp dels prismàtics, la qual cosa fa que es puguin localitzar alhora.

Amb bones condicions de cel o des de latituds més meridionals també podem trobar alhora M69, M70 i M54, els tres objectes de la base de la tetera, perquè també són al mateix camp dels prismàtics. Però des de la latitud en què acostumem a observar, 42º, la de Lleida i Àger, no són fàcils de veure amb 7×50. Són objectes d’estiu, baixos a l’horitzó sud, i en aquesta època normalment el cel d’aquest horitzó sud és molt mediocre, carregat de pols, aigua i contaminació lumínica.

 

Més avall a la pàgina hi ha la localització detallada de tots els objectes.

A la part de la dreta del mapa de sobre, en perfilat de color blau fosc hi veiem alguns objectes de l’anterior etapa de la marató, concretament de la Seqüència 5.3, cúmuls oberts i nebuloses del pla galàctic. Aquest pla baixa de nord a sud passant entre M16 i M17, a dalt a la dreta, gairebé passa a tocar de M6, a baix de tot, que queda a l’esquerra del pla i que per tant, com M7, és de l’hemisferi sud galàctic.

En maratons diàries ràpides, quan ja som ben conscients de què estem mirant, si objectes del disc, de l’halo o del bulb, podem avançar feina saltant directament des de M8 o M25 fins a M28 i M22, abans de passar a M6 i M7. De fet, com que tots aquests objectes es poden veure amb 7×50, podem observar gairebé alhora, com si fos un sol camp, onze objectes: M16-M17-M18-M24-M23-M21-M20-M8-M28-M22 i M25.

 

Els mapes de sobre són equatorials, amb el nord a dalt. El mapa de sota és galàctic, a dalt té el nord galàctic i el pla galàctic coincideix amb la vora superior del mapa.

Observem que les posicions canvien, M75 que semblava l’objecte més al nord resulta que en realitat és el que és més al sud des d’un punt de vista galàctic. M75 és molt llunyà, el segon globular Messier més llunya, després de M54.

A M75 el segueix M55 en declinació galàctica. Possiblement sigui un objecte del bulb encara que orbita a distàncies entre 5.000 i 20.000 ly del centre galàctic.

Al mapa en posició galàctica veiem també que els objectes més propers al pla galàctic són M28 i M22 i això és molt interessant perquè M28 és un cúmul globular què ara està al bulb però possiblement sigui un objecte de l’halo. És interessant perquè a més, està molt més lluny del centre galàctic. M22 en canvi és molt proper i és de l’halo.

Aquestes qüestions estan més desenvolupades a l’apartat Perspectiva galàctica.

6-1-mapa-estrelles-galactic-1024px

 

Localització encadenada dels objectes de la Seqüència 6.1: M28, M22, M69, M70, M54, M55 i M75

 

M28

Els dos primers objectes de la secuencia, els cúmuls globulars M28 i M22, són a menys de tres graus l’un de l’altre, es veuen al mateix camp tant amb 7×50 com amb 15×85. També són dins del cercle gran, de quatre graus, del telrad.

Si el cel és bo i fosc podrem localitzar els dos objectes directament amb 7×50, però si el cel és mediocre tindrem dificultats per veure M28.  Per tant, si veiem que tindrem la mínima dificultat, com que a la marató Messier i a la marató Messier de memòria es tracta de fer localitzacions ràpides, podem anar directament als prismàtics de 15×85.

La referència és Lambda de Sagitari (2.82), l’estrella del vèrtex nord, superior, de la tapa de la tetera de Sagitari. Amb instruments amb camps de visió grans, l’estrella no té confusió per la presència de M22. Amb camps petits, per confirmar Lambda són útils els triplets què s’expliquen als articles del Quadern d’observació dels enllaços de més avall.

 

A sota, la tetera de Sagitari, i més avall la posició dels objectes amb 7×50 i 15×85. A la dreta del camp veiem els contorns d’alguns objectes de l’etapa anterior. El nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

 

A sota, el camp dels objectes amb els 7×50.

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització acurada de M28 amb 7×50.

Amb 7×50 és un objecte més o menys difícil segons les condicions del cel i del lloc d’observació. S’ha d’haver preparat bé.

Es veu petit, difús, globular, dèbil i difícil.  Intuïm què és un cúmul globular més per la posició a la Galàxia que per l’observació real. Això també ens pot succeir amb M70 amb diàmetres de 2 polzades.

 

A sota, el camp dels objectes amb els 15×85.

Al blog Quadern d’observació hi ha un altre article amb la localització amb els 15×85.

Els 15×85 són equivalents al refractor de 85mm amb un ocular que ens doni 15x. Per tant, l’article ens servirà també per a petits telescopis, tenint en compte les corresponents inversions i rotacions de camp.

Amb els 15×85 es veu també petit, però ja es veu globular i amb el centre més brillant, estel·lar.

S’hi observa una corona petita, estreta, menys brillant i difuminada. L’aspecte és d’un cúmul petit i comprimit.

De M28 anem a M22, però possiblement ja l’haguem vist i si estem en marató podem anar directament a M69.

 

M22

La localització d’aquest cúmul globular és molt fàcil perquè és un objecte molt brillant, gran i inconfusible.

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització acurada de M22 amb els 7×50, que són els més ràpids per localitzar-lo, encara que en marató és millor anar a un instrument més gran per tal de fer tota la seqüència amb el mateix instrument.

A sota, el camp amb 7×50. El nord és a dalt i l’est a l’esquerra. La vora sud del camp situada tangent a Lambda i Phi de Sagitari, que formen la part esquerra de la tapa de la tetera.

Al blog Quadern d’observació hi ha un altre article amb la localització amb els 15×85, amb els quals podrem fer tota la seqüència.

 

M69

M69, M70 i M54 són els tres cúmuls globulars de la base de la tetera de Sagitari.

A sota el camp de 7.5 graus, genèric d’uns prismàtics de 7×50. Veiem que podem veure els tres objectes alhora. Però des de la latitud des de la qual observem, els 42º d’Àger i Lleida, són objectes molt baixos, i a més, són objectes d’estiu, amb l’horitzó amb molta càrrega de pols, humitat i contaminació lumínica. Si tenim una nit amb el cel molt bo els podrem veure els tres alhora amb els 7×50, però si amb M28 ja hem vist que el cel no és molt bo, val més que anem directament als prismàtics de 15×85.

 

Al mapa de sota veiem l’estratègia amb 7×50. Centrem Kaus Australis (Eps Sgr, 1.79) amb els prismàtics i anem cap al nord-est, trobem un primer triangle, un altre d’oposat què acaba amb un triplet i d’aquí saltem a un altre triangle que conté a M69 al vèrtex nord. Confirmem M69 amb l’estrella què té a tocar.

Amb 7×50, el triplet es pot confondre amb un objecte, pensant què ja som a M69. Hem d’anar més amunt, a buscar l’altre triangle què inclou el cúmul.

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització molt més detallada de M69 amb prismàtics de 7×50.

Al mateix blog hi ha un article comparant M69, M70 i M54.

La base del triangle què conté M69 ens encara cap a l’est, esquerra al mapa, al paral·lelogram de referència per trobar M70.

 

A sota, el mapa amb el camp dels 15×85. Des de Kaus, desplaçant el camp cap al nord-est de seguida veiem els dos triangles oposats, el triplet, què veiem ara molt clar, i l’altre triangle què inclou M69 al vèrtex nord, a dalt al mapa. Els triangles marcats amb groc.

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització molt més detallada de M69 amb prismàtics de 15×85.

La base del triangle què inclou el cúmul és part d’una cadeneta d’estrelles què podem seguir cap a l’est, esquerra al mapa, per arribar al paral·lelogram de referència de M70.

 

M70

Si el cel és molt bo, venint amb els 7×50 des de M69, ja haurem vist de seguida el paral·lelogram i els dos triangles què defineixen el camp de M70. Però és molt possible que no haguem vist el cúmul a la primera, perquè és un objecte petit, dèbil i difús què exigeix una mica de concentració en l’observació.

Hem de buscar una cadeneta d’estrelles de magnitud nou què és tocant al costat est del paral·lelogram. Si no veiem la cadeneta no cal perdre el temps, canviem de prismàtics i anem als 15×85.

Si amb 7×50 veiem la cadeneta, el cúmul és just a sobre (nord), alineat amb el costat del paral·lelogram.

 

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització molt més detallada de M70 amb prismàtics de 7×50.

Al mateix blog hi ha un article comparant M69, M70 i M54.

 

Al mapa de sota, amb el nord a dalt i l’est a l’esquerra, veiem marcats amb groc el paral·lelogram i els triangles de referència.

 

Al mapa de sota, el camp amb 15×85, amb els quals possiblement vegem la cadeneta a la primera. Hem de buscar el cúmul globular una mica al nord de la cadeneta, alineat amb el costat llarg del paral·lelogram.

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització molt més detallada de M70 amb prismàtics de 15×85.

Des de M70, anant al nord-est, farem cap fàcilment a M54, però si encara no coneixem bé el camp, és més ràpid recentrar els 7×50 o els 15×85 a Ascella, l’estrella del sud de l’ansa de la tetera de Sagitari.

 

M54

A sota, la cerca del cúmul globular M54 amb 7×50. Nord a dalt i est a l’esquerra.

Centrem els prismàtics a Ascella i busquem al sud, a la part oposada a Tau, tres estrelles en línia est-oest què destaquen molt i què també podem visualitzar, si n’hi afegim una quarta, com una T amb la part de dalt molt allargada. Si des de l’estrella de l’oest de la T (dreta al mapa) anem cap a Ascella, de seguida trobarem el cúmul.

A la primera passada el podem confondre amb una estrella perquè és molt petit i té un centre brillant estel·lar. Comprovem que al nord hi ha un triangle i de què a l’oest (dreta) té l’estrella de referència, la de l’oest de la cadena. Si en hi fixem bé, veurem la corona més difusa i dèbil. No es pot confondre perquè no hi ha cap estrella de magnitud similar al voltant.

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització molt més detallada de M54 amb prismàtics de 7×50.

Al mateix blog hi ha un article comparant M69, M70 i M54.

 

Al mapa de sota, el camp dels 15×85, amb els quals trobarem el cúmul a la primera.

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització molt més detallada de M54 amb prismàtics de 15×85.

Seguint la línia perpendicular a la base de l’ansa de la tetera de Sagitari anirem directament a M55, però també hi podem anar baixant els prismàtics i buscant a ull nu el vèrtex del triangle què té com a costat llarg la línia Tau de Sagitari i l’asterisme què inclou Omega de Sagitari, què es veu a ull nu a l’est de la tetera, esquerra al mapa. Aquest camp és molt gran, però amb una mica de mètode no té pèrdua perquè les referències són molt clares.

 

M55

Deixem la tetera a l’oest (dreta al mapa) i anem cap a l’est (esquerra al mapa). Si ja coneixem bé el camp d’Ascella podem baixar cap a M55 sense aixecar els prismàtics, siguin de 7×50 o de 15×85, però si encara no el tenim ben interioritzat ens ajudarà, com hem dit més amunt, partir a ull nu visualitzant el cúmul com a vèrtex sud d’un triangle, marcat amb verd al mapa, què té com a costat llarg la línia Tau de Sagitari i l’asterisme què inclou Omega de Sagitari.

Al mapa de sota veiem aquest gran triangle en verd. L’asterisme què inclou Omega de Sagitari es veu a ull nu.

També hi veiem un triangle groc què delimita un itinerari què ens permet anar des de Tau i Ascella (Zeta) fins a M55 sense baixar els prismàtics. L’itinerari és al segon mapa. El nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

 

 

A sota, els camps dels 7×50. Veiem que la zona és molt gran, tant com la tetera.

M55 és un objecte gran i clar, el trobarem fàcilment entre un triangle i un parell d’estrelles alineades nord-sud.

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització molt més detallada de M55 amb prismàtics de 7×50. A l’article hi ha també l’itinerari des de la base de la tetera, des d’Ascella (Zeta) i Tau.

 

A sota, el camp dels 15×85. Amb aquests prismàtics veurem M55 a la primera. Ara les referències han canviat, el triangle de l’oest (dreta) s’ha convertit en una cadena nord-sud i apareixen altres estructures triangulars que només necessitarem en cas de cel dolent.

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització molt més detallada de M55 amb prismàtics de 15×85.

Des de M55 anirem al nord-est per retrobar l’asterisme què inclou Omega de Sagitari, per saltar al nord a buscar l’asterisme en forma d’èpsilon què conté M75.

 

M75

M75 és un cúmul globular dèbil, però en ser part d’un asterisme, és molt fàcil de trobar.

Posant al sud del camp de visió dels 7×50 l’asterisme què inclou Omega de Sagitari, apareix al nord, a dalt al mapa, un asterisme en forma de lletra èpsilon inclinada. Els dos asterismes tenen una mida similar.

Per saber si veiem M75, podem comptar les estrelles de la línia llarga de la E. Si en comptem cinc, estem veient el cúmul, que és el que sembla la segona estrella, o la tercera si comptem la E sencera, de set estrelles.

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització molt més detallada de M75 amb prismàtics de 7×50.

 

Al mapa de sota, els camps amb 15×85. La diferència és el camp de visió, amb els 7×50 veiem els dos asterismes al mateix camp de 7.5 graus, en canvi, amb els 15×85 cada asterisme omple per separat una gran part del camp.

Amb 15×85 normalment veurem la èpsilon a la primera.

L’estratègia de cerca és la mateixa què amb 7×50, buscar la èpsilon i la tercera estrella de les set és el cúmul.

Al blog Quadern d’observació hi ha un article amb la localització molt més detallada de M75 amb prismàtics de 15×85.

 

M75 és l’últim cúmul globular de la sèrie de set què forma la Seqüència 6.1 de la marató Messier. Els set són a Sagitari.

 

Des d’aquí anirem directament a Enif, el musell de Pegàs, a buscar M15, el primer objecte de la Seqüència 6.2, segona i última de la sisena etapa de la marató.

Aquesta Seqüència 6.2 està separada de la 6.1 per motius observacionals de cara a la marató de primavera, però estructuralment els objectes són els mateixos, cúmuls globulars de l’halo i del bulb de l’hemisferi sud galàctic, a Pegàs, Aquari i Capricorni.

A la sèrie hi ha un infiltrat, M73, què no és un cúmul globular sinó un petit grup de quatre estrelles.

A la marató de primavera hem hagut d’esperar molt a que pugi aquesta seqüència i està a punt de començar l’albada.

Tornar a dalt

Enllaços ràpids

0-Botonera-Etapa-6

0-Botonera-6-1-intro 0-Botonera-6-1-objectes 0-Botonera-6-1-telrad

0-Botonera-6-2-intro 0-Botonera-6-2-objectes 0-Botonera-6-2-telrad

0-Botonera-Etapa-1 0-Botonera-Etapa-5

0-Botonera-BLOG

Pàgina creada al novembre de 2016

Revisada el 5 d’agost de 2017

Anuncis