Texto en castellano

edin-mapa-seq-6-1-amb-etapa-color-sense-noms-1024px

Als mapes de sobre i de sota, amb el nord a dalt, hi ha la posició dels dotze objectes de la sisena etapa de la marató. A la denominació tradicional de la marató s’anomenen Objectes de la sortida del Sol.

Són cúmuls globulars de l’hemisferi sud galàctic, de Sagitari, Pegàs, Aquari i Capricorni. Hi ha un infiltrat, M73, que és un petit asterisme.

Amb color clar estan marcats els set primers, els globulars de Sagitari, que forman la primera seqüència de l’etapa (6.1), de M28 a M75.

Amb cercles de color més fosc hi ha la seqüència 6.2, continuació de la 6.1, no hi ha discontinuïtat. Tota la sisena etapa podria formar una sola seqüència. L’hem separat en dues perquè a la marató de primavera la segona part exigeix una preparació específica  ja que s’està acabant la foscor de la nit i està espuntant el dia.

edin-mapa-seq-6-1-amb-etapa-color-amb-noms-1024px

Tornar a dalt

Índex de la pàgina

1- La sèrie, els objectes i l’encadenament

2- La perspectiva galàctica

3- Localització dels objectes

4- Memorització de la sèrie

5- Enllaços ràpids

 

1- La sèrie, els objectes i l’encadenament

edin-mapa-seq-6-1-amb-etapa-color-amb-constel-1024px

A sobre, la visualització a ull nu de la seqüència, tots els objectes són cúmuls globulars de Sagitari. A la marató diària, la que podem fer cada nit de l’any on aquests objectes siguin al cel, podem fer tota la seqüència amb uns prismàtics astronòmics grans, de 15x o més.

Nosaltres observem normalment des de les rodalies de Lleida i Àger, entre els paral·lels 41 i 43 nord, des d’on per a fer localitzacions ràpides no en tindrem prou amb els 7×50, ja que hi ha objectes què sempre són molt baixos a l’horitzó i poden oferir dificultats amb pocs augments i obertura.

 

La seqüència 6.1 és: M28-M22-M69-M70-M54-M55-M75

Normalment en aquesta seqüència utilitzem 7×50, 10×50, 15×85 i un refractor ”cromàtic” de 152mm a f5, excel·lent per a aquest tipus de treball, muntat en una giro altazimutal d’eixos totalment lliures.

La pàgina següent, Seqüència 6.1: objectes, desenvolupa la preparació pas a pas de cada un dels objectes.

Abans d’iniciar la preparació és convenient conèixer les estrelles més importants del camp per a la localitzación dels set cúmuls globulars.

Fent clic al mapa de sota es va a la pàgina següent o hi ha els mapes i l’explicació.

6-1-mapa-estrelles-amb-noms-1024px

 

La sisena etapa, formada per onze cúmuls globulars de l’hemisferi sud galàctic és l’equivalent dels globulars de les seqüències 5.1 i 5.2, de l’hemisferi nord galàctic, però ara a l’hemisferi sud galàctic. Tenint en compte, però que la seqüència 5.1 té un infiltrat, M71, què hauria de ser de la 6.1 perquè és del sud, però que per raons de tradició i pràctiques posem a la primera seqüència, 5.1, dels objectes d’estiu.

A la part de la dreta del mapa de sobre, en color blau fosc hi veiem alguns objectes de l’anterior etapa de la marató, concretament de la seqüència 5.3, cúmuls oberts i nebuloses del pla galàctic. Aquest pla baixa de nord a sud passant entre M16 i M17, a dalt a la dreta, i gairebé passa a tocar de M6, a baix de tot, que queda a l’esquerra del pla i que per tant és de l’hemisferi sud galàctic. Tots els objectes del mapa són de l’hemisferi sud galàctic excepte M16 i M23.

 

En maratons diàries ràpides, quan ja som ben conscients de què estem mirant, si objectes del disc, de l’halo o del bulb, podem avançar feina saltant directament des de M8 o M25 fins a M28 i M22, abans de passar a M6 i M7. De fet, com que aquests primers objectes, més alts, es veuen bé amb 7×50 podem localitzar gairebé alhora, com si fos un sol camp, onze objectes: M16-M17-M18-M24-M23-M21-M20-M8-M28-M22 i M25.

 

Un cop acabada la seqüència 6.1 amb M75 anem directament a Enif, al cap del cavall del Pegàs, per buscar M15, el primer objecte de la seqüència 6.2, segona i última de la sisena etapa de la marató. Aquesta seqüència 6.2 està separada de la 6.1 per motius observacionals de cara a la marató de primavera, però estructuralment els objectes són similars, cúmuls globulars de l’halo i del bulb de l’hemisferi sud galàctic. A la marató de primavera hem hagut d’esperar molt a que pugi aquesta seqüència i és a punt de començar l’albada, això exigeix estratègies diferents d’observació que no necessitarem a la marató diària.

Tornar a dalt

Pujar a l’índex

2- La perspectiva galàctica

Als dos mapes següents podem comparar la visió equatorial i la visió galàctica. Hi distingim la tetera de Sagitari, l’asterisme en trapezi que té a l’est i els set cúmuls globulars.

Les estrelles estan marcades amb el centre blanc i els set cúmuls globulars estan dibuixats en forma de rodones de color blau.

6-1-mapa-estrelles-sense-noms-1024px

El mapa de sobre és equatorial, amb el nord a dalt. El mapa de sota és galàctic, a dalt té el nord galàctic i el pla galàctic coincideix amb la vora superior del mapa.

Observem que ara les posicions canvien, M75 que semblava l’objecte més al nord resulta que en realitat és el que és més al sud des d’un punt de vista galàctic, a més és molt llunyà, el segon globular Messier més llunyà, després de M54.

A M75 el segueix M55, en latitud galàctica. És un objecte del bulb, orbita a distàncies entre 5.000 i 20.000 ly del centre galàctic.

En posició galàctica veiem també que els objectes més propers al pla galàctic són M28 i M22, i això és molt interessant perquè M28 és un cúmul globular què ara està al bulb però possiblement sigui un objecte de l’halo. Està molt més enllà del centre galàctic. M22 en canvi és molt proper, és de l’halo.

6-1-mapa-estrelles-galactic-1024px

 

El treball amb coordenades equatorials no dóna informació a l’observador sobre l’estructura galàctica, més aviat serveix de distracció. És convenient, ja des de l’inici de la preparació de la marató Messier de veure la Galàxia en tres dimensions. Va bé entendre i utilitzar també coordenades galàctiques per poder transformar el mapa mental de l’esfera celest amb la Via Làctia serpentejant amunt i avall, en un altra esfera amb la Via Làctia plana i horitzontal.

En aquest moment entendrem de seguida que estructuralment aquesta seqüència i tota l’etapa, què és de l’hemisferi sud galàctic, són el simètric del grup de cúmuls globulars de la cinquena etapa, de l’hemisferi nord galàctic, encara que aquesta inclou molts objectes que no són globulars i la sisena etapa està formada per globulars, excepte M73 que no és un objecte, és un asterisme.

 

A sota hi ha una taula amb un recull de dades de les distàncies en anys llum dels objectes de la seqüència.

6-1-dades-astrofisiques

Les dades estan ordenades cronològicament, excepte les de l’última línia en què no hem posat data, ja que és un recull de distàncies miscel·lànies.

O’Meara 1998 (2009) es refereix al The Messier Objects de Stephen James O’Meara de 1998, reimpressió de 2009 (Cambridge University Press), una guia bàsica utilitzada durant dècades pels observadors dels objectes Messier, i encara avui molt valuosa al camp.

Stoyan es refereix a l’Atlas of the Messier Objects de Ronald Stoyan i altres de 2006 (versió en alemany) i 2008, versió en anglès de Cambridge University Press què hem utilitzat. Per a la majoria de distàncies, Stoyan cita la font (R2005, K2005, etc.). A baix de tot de la taula hem copiat algunes mesures de les quals no cita la font, per evitar posar moltes línies al quadre hem obviat la data. Aquest atlas és una obra imprescindible per a qui treballi amb els objectes Messier.

Crossen&Rhemann 2004 es refereix a Sky Vistas: Astronomy for Binoculars and Richest Field Telescopes de Craig Crossen i Gerald Rhemann, de Springer-Verlag/Wien 2004. Tant el text del O’Meara com el del Stoyan són molt útils per a observadors de tots els nivells dels objectes Messier. En canvi, Sky Vistas és una obra més àmplia i de nivell avançat, amb visió d’estructura galàctica, no es limita als objectes Messier. Qualsevol observador avançat amb interès pel cel profund que busqui l’estructura galàctica de la distribució dels objectes la trobarà ja no sols al text, sinó fins i tot a l’índex.

Glyn Jones 1968 es refereix a un dels textos de referència dels últims cinquanta anys per als estudiosos de la història dels objectes Messier: Messier Nebulae & Star Clusters, de Kenneth Glyn Jones, Faber&Faber, 1968. Hem utilitzat la segona edició de 1991 de Cambridge University Press.

 

A sota, el mapa en coordenades galàctiques dels cúmuls globulars de la cinquena i sisena etapes de la marató. La línia horitzontal central representa el pla galàctic. Hi ha el primer quadrant (long. 0º-90º) i deu graus del quart quadrant (360º-350º, o 0º a -5º). L’explicació és a sota.

6-1-2-mapa-galactic-long-lat-1024px

Els cúmuls marcats amb lletra més fosca són de la cinquena etapa, s’observa que són tots de l’hemisferi nord galàctic excepte M71, el cúmul de Sagitta, marcat amb un punt carabassa, que és de l’hemisferi sud galàctic.

Amb numeració més clara veiem la sisena etapa de la marató formada només per cúmuls globulars de l’hemisferi sud galàctic, encara que hi ha un intrús, M73, que és un asterisme i que per tant no hem posat.

Des d’una visió galàctica de la marató podríem veure M71 entre M75 i M15, com a primer objecte de la seqüència 6.2 i última de la marató diària, abans de tornar a començar el cicle anual.

Entre els dos grups arbitraris de cúmuls globulars marcats al mapa, de l’hemisferi nord i de l’hemisferi sud, hi podríem visualitzar els objectes del disc galàctic, cúmuls oberts, nebuloses i nebuloses planetàries. Són a prop del pla galàctic i els veuríem a menys de cinc graus amunt i avall del pla, excepte M57 que semblaria més allunyat del pla galàctic, però és una simple qüestió de perspectiva, és molt a prop nostre. Una cosa similar passaria amb M7, M23 i M25, són molt propers.

 

A sota dos mapes galàctics en planta de la posició dels objectes, un centrat al sistema solar i l’altre al centre galàctic, els dos vists des del pol nord galàctic.

Tots els objectes són de l’hemisferi sud galàctic. La graella blava de coordenades representa el pla galàctic, tots els objectes són a sota, ja que estem mirant des del pol nord galàctic.

6-1-mapa-galactic-planta-centre-sol

Al mapa de sobre veiem els set cúmuls globulars de la seqüència amb els angles visuals en longitud galàctica, veiem que tots els objectes són al primer terç del primer quadrant galàctic, entre zero i vint graus. Al mapa hi ha marcats els cercles de distància en anys llum centrats al sistema solar.

Dos objectes, M22 i M55 estan entre nosaltres i el centre galàctic, què hem situat a 27.000ly. Tres objectes, M28, M70 i M69, són just darrere del centre galàctic, propers entre ells.

Molt més lluny, al triple de la distància què ens separa del centre, hi ha dos objectes més, M75 i M54, els cúmuls globulars més distants del catàleg Messier.

A sota hi ha el mateix mapa, però amb el centre al propi centre de la Galàxia.

A sota del mapa hi ha més informació sobre la posició galàctica dels objectes i a la pàgina següent, Seqüència 6.1: objectes, hi ha l’explicació de la localització encadenada dels set cúmuls globulars de la seqüència.

6-1-mapa-galactic-planta-centre-gc

 

Un cop dominat l’encadenament, podem fer l’observació dels set globulars des d’una perspectiva galàctica, anant des dels més propers fins als més llunyans. Ara l’ordre seria: M22-M55-M28-M70-M69-M75-M54.

L’estructura de les dades què segueixen està basada en els apartats d’astrofísica dels diferents objectes Messier de l’Atlas de Stoyan, la referència del qual és més amunt, a sota de la taula de distàncies als objectes. Si hi ha errors segur que són nostres.

Quan mirem M22 amb els prismàtics ja suposem què és l’objecte més proper de la seqüència. És només a uns 10.400ly de nosaltres, encara que al catàleg Messier hi ha un altre globular més proper, M4, de la cinquena etapa (Seq. 5.2), a uns 5.640ly.

M22 és un objecte de l’halo que fa una òrbita cada 200 milions d’anys. El seu origen és discutit, hi ha dades compatibles amb el fet de que podria haver format part d’una altra galàxia canibalitzada per la nostra.

El Chandra X-R va confirmar al 2012 la compatibilitat de les observacions del Hubble amb l’existència de dos o més forats negres al cúmul.

Una mica al sud de M22 en la nostra visual, però realment a gairebé el doble de distància, hi ha el cúmul globular M55, a uns 19.300ly. És un objecte del bulb, possiblement no en surt mai, anant des dels 5.000ly fins als 20.000ly del centre galàctic en la seva òrbita que tarda 100 milions d’anys en completar. És molt poc concentrat, això pot ser causat pels successius passos pel bulb intern, en els quals ha pogut perdre gran quantitat de materia.

Només M22 i M55 són al nostre costat de Galàxia, a menys dels 27.000ly a què calculem que hi ha el centre, els altres cinc globulars són darrere.

 

Just darrere del centre galàctic, a entre 7.500 i 10.000ly, hi ha tres globulars propers entre ells, M28, M70 i M69. Amb els prismàtics els observem molt propers entre ells, realment n’estan. Al mapa de sobre, Marató Messier de memòria: cúmuls globulars de la cinquena i sisena etapes, veiem aquesta proximitat angular, que a més és real.

Els tres globulars, M28, M70 i M69, són al bulb, a l’altre costat de la Galàxia des del nostre punt de vista.

M28 està a uns 34.500ly de nosaltres, això el situa a uns 7.500ly més enllà del centre, és el més interior dels tres objectes. Sembla que M28, per la seva baixa metal·licitat, encara que ara està al bulb, prové de l’halo.

M70 està en posició intermèdia, però molt a prop de M28, a uns 34.770ly de nosaltres, això el situa a uns 7.800ly més enllà del centre en la nostra visual. Sembla que mai surt del bulb.

M69 és el més allunyat, però poc, uns 2.000ly més lluny. Està a uns 36.900ly de nosaltres, uns 10.000ly més enllà del centre galàctic. Com M70 sembla que tampoc mai deixa el bulb.

 

M75 és un objecte diferent, és de l’halo exterior. No està clara la seva distància però sembla que se’n va cap als 78.000ly, uns 50.000ly més enllà del centre. És el segon globular Messier més llunyà després de M54. Però veurem que M54 és de SagDEG, per tant M75 és el Messier globular més llunyà lligat gravitacionalment a la Via Làctia.

En els propers anys, Gaia ens proporcionarà informacions molt valuoses d’aquesta zona tan interessant com és l’halo exterior, de cara a esbrinar quina participació han tingut estructures alienes a la Galàxia en la seva evolució, en la de la seva massa, energia, estructura i objectes.

 

M54 és un objecte molt controvertit i a una distància discutida. És el cúmul globular més llunyà del catàleg Messier. Les mesures de distància amb RRLyr (2002) se’n van cap als 85.000ly. Si tenim el centre de la Galàxia a uns 27.000ly, això vol dir que M54 està a uns 58.000ly del centre, però a l’altre costat de la Galàxia. Això és més del doble de la distància que ens separa a nosaltres del centre, per tant tenim M54 a més del triple de la nostra distància al centre.

Amb els anys, la mesura de la distància a aquest peculiar objecte ha anat augmentant des dels 50.000 als 70.000 i ara als 85.000ly, segons les noves tècniques de mesura.

M54 és l’únic globular Messier que no és lligat gravitacionalment a la Vía Làctia, ho és a la galàxia nana esferoïdal Sagittarius Dwarf Spheroidal Galaxy (Sgr dSph) anomenada també SagDEG (Sagittarius Dwarf Elliptical Galaxy) descoberta el 1994.

Sag dSph és un satèl·lit de la Via Làctia, a uns 70.000ly de nosaltres, uns 43.000ly més enllà del centre, i amb un diàmetre d’uns 10.000ly. És un objecte molt gran, difícil d’estudiar perquè és mig amagat darrere del bulb galàctic.

Sag dSph, M54 i altres objectes associats, com els cúmuls globulars Arp2, Terzan 7 i Terzan 8, en els propers anys ens proporcionaran valuoses informacions sobre la implicació d’aquest sistema en la matèria fosca de la Galàxia i en la forma actual dels braços galàctics, especialment en les zones externes.

Quan mirem M54 hem de pensar que si el Sistema Solar fos a l’altre costat de Galàxia, tindríem igualment el centre a 27.000ly, però tindríem Sag dSph a uns 30.000ly, mirant cap a l’exterior de la Galàxia.

Un altre aspecte interessant de M54, què comparteix amb Omega Centauri, és esbrinar quina relació tenen amb el centre de les seves respectives galàxies, si en formaven part, de Sag dSph i de la possible galàxia ancestral que contenia Omega Centauri.

 

No s’ha de confondre Sag-dSph (SagDEG) amb la galàxia nana irregular de Sagitari o SagDIG (Sagittarius Dwarf Elliptical Galaxy) amb la qual no té cap relació si no és la posició relativa des del nostre punt de vista. SagDIG és del Grup local i està a una mica més de quatre milions d’anys llum.

Tornar a dalt

Pujar a l’índex

3- Localització dels objectes

A totes les etapes de la marató d’aquesta web hi ha tres blocs diferents de contingut relacionat amb la localització dels objectes: localització objecte a objecte i en encadenament (3.1), localització amb telrad (3.2), i cerca amb prismàtics o a simple vista, si és el cas (3.3)

 

3.1. Localització objecte a objecte i en encadenament

Fent clic a la imatge de sota s’accedeix a la pàgina de localització de cada objecte.

edin-mapa-seq-6-1-amb-etapa-color-amb-noms-300px

 

3.2. Localització dels objectes amb telrad

Feu clic a la imatge de sota per anar a la pàgina de la cerca ràpida amb telrad, vàlida per a qualsevol tipus de telescopi.

Telrad-150px

 

3.3. Localització dels objectes amb prismàtics de 7×50 o 15×85

A més de la pàgina de localització dels objectes, què és de tipus general, al blog Quadern d’observació anem posant la localització acurada dels objectes amb 7×50 i 15×85, o a ull nu, si és el cas.

De forma paral·lela a la web, construïm el Quadern on posem les revisions de la localització dels objectes amb prismàtics, en anar avançant en la comprovació dels apunts que anem passant a net.

Al  0-facebook1 anem anunciant els enllaços als nous articles d’observació d’objectes del Quadern d’observació i de la web.

A baix de tot de la pàgina hi ha un espai amb enllaços ràpids per a anar a qualsevol de les deu pàgines de la sisena etapa i a les pàgines de les etapes anterior i posterior.

Tornar a dalt

Pujar a l’índex

4- Memorització de la sèrie

L’encadenament és molt fàcil de recordar perquè només té set objectes i hi ha dos parells de números seguits.

L’objectiu és memoritzar la sèrie 28-22-69-70-54-55-75

Com sempre, ens va resultar molt útil memoritzar grups de només dos o tres objectes i anar avançant en l’encadenament de tota la sèrie.

  • Memoritzem 28-22
  • Memoritzem 69-70
  • Ara tot junt: 28-22-69-70
  • Memoritzem 54-55-75
  • Revisem la sèrie completa unes quantes vegades seguides: 28-22-69-70-54-55-75

En la fase de memorització i de preparació de les localitzacions de cada objecte ens va resultar important preparar i observar aquests objectes seguint sempre aquest ordre i amb aquests grups. Quan ja tinguem ben assolida la sèrie al camp amb els prismàtics, podrem fer qualsevol altre ordre.

Tota la marató l’hem dividit en disset seqüències, això vol dir que si dediquem dues setmanes a memoritzar cada seqüència amb tranquil·litat, acabarem aquesta tasca en trenta-quatre setmanes, que són uns vuit mesos. Quan comencem a memoritzar, podem fer una seqüència en una setmana o menys, però en anar avançant, com que és recomanable repassar tots els objectes ja estudiats, el ritme s’alenteix. Quan acabem una seqüència s’han de repassar de memòria totes les anteriors.

És important no barrejar objectes de diferents etapes en la fase de memorizació. Si treballo la sisena etapa, memoritzo i preparo només les seqüències de la sisena. En canvi, creiem que l’ordre de les etapes no és prioritari, ja que el més important és començar a memoritzar l’etapa que d’aquí unes setmanes tindrem al cel. Així podrem saltar amb immediatesa de la sèrie memoritzada a l’encadenament de les localitzacions.

Per memoritzar va bé escriure la sèrie moltes vegades en paper, dotzenes i dotzenes, a totes hores del dia, en els petits espais lliures de temps, ja que és una tasca que dura menys d’un minut. Primer només la numeració i després el gest, el moviment, l’itinerari encadenat. En començar podeu utilitzar les plantilles que us posem a sota, després va bé fer-ho en paper blanc.

 

A sota trobareu tres plantilles que podeu imprimir a mida tarja de visita per portar a la butxaca i practicar la memorització. Un mapa mut, un amb els objectes dels extrems i un altre amb tota la numeració.

edin-mapa-seq-6-1-bn-sense-noms-1024px

edin-mapa-seq-6-1-bn-noms-puntes-1024px

edin-mapa-seq-6-1-bn-tots-els-noms-1024px

Tornar a dalt

Pujar a l’índex

5- Enllaços ràpids

0-Botonera-Etapa-6

0-Botonera-6-1-intro 0-Botonera-6-1-objectes 0-Botonera-6-1-telrad

0-Botonera-6-2-intro 0-Botonera-6-2-objectes 0-Botonera-6-2-telrad

0-Botonera-Etapa-1 0-Botonera-Etapa-5

0-Botonera-BLOG

Pàgina creada a l’octubre de 2016

Pàgina revisada el 20 de novembre de 2016

 

Anuncis