Texto en castellano

edin-mapa-seq-6-2-amb-etapa-color-sense-noms-1024px

Als mapes de sobre i de sota, amb el nord a dalt, hi ha la posició de dotze objectes de tardor, la sisena etapa de la marató. A la denominació tradicional de la marató s’anomenen Objectes de la sortida del Sol.

Amb cercles de color clar hi ha la seqüència 6.2, són cúmuls globulars de l’hemisferi sud galàctic: de M15 a M30.

La seqüència 6.2 és continuació estricta de la 6.1, no hi ha discontinuïtat. Tota la sisena etapa podria formar una sola seqüència. L’hem separat en dues perquè a la marató de primavera la segona part exigeix una preparació específica ja que s’està acabant la foscor de la nit i està espuntant el dia.

Amb color més fosc estan marcats els set primers objectes de la sisena etapa, els cúmuls globulars de Sagitari, els de la primera seqüència de l’etapa (6.1), de M28 a M75.

 

El cúmul globular M30, últim de la seqüència i per tant de la sisena etapa, és a més l’ultim objecte de la marató de primavera. En canvi, a la marató diària, la que fem cada nit de l’any amb aquests objectes al cel, des de M30 anirem a visitar directament les sis úniques galàxies Messier de l’hemisferi sud galàctic: M77, M74, M33, M31, M32 i M110, l’inici de la primera etapa de la marató.

edin-mapa-seq-6-2-amb-etapa-color-amb-noms-1024px

Tornar a dalt

Índex de la pàgina

1- La sèrie, els objectes i l’encadenament

2- La perspectiva galàctica

3- Localització dels objectes

4- Memorització de la sèrie

5- Enllaços ràpids

 

1- La sèrie, els objectes i l’encadenament

edin-mapa-seq-6-2-amb-etapa-color-amb-constel-1024px

Al mapa de sobre, la visualització a ull nu de la seqüència, els objectes són cúmuls globulars de l’hemisferi sud galàctic, de Pegàs, Aquari i Capricorni. Hi ha un infiltrat, M73, que és un petit asterisme. El nord és a dalt.

La seqüència 6.2 és: M15-M2-M72-M73-M30

Normalment en aquesta seqüència utilitzem 7×50, 10×50, 15×85 i un refractor ”cromàtic” de 152mm a f5, excel·lent per a aquest tipus de treball, muntat en una giro altazimutal d’eixos totalment lliures.

Més avall trobareu l’enllaç a la pàgina següent, que desenvolupa la preparació pas a pas de cada un dels objectes.

Tornar a dalt

Pujar a l’índex

2- La perspectiva galàctica

El treball amb coordenades equatorials no dóna informació a l’observador sobre l’estructura galàctica, més aviat serveix de distracció. És convenient, ja des de l’inici de la preparació de la marató Messier de veure la Galàxia en tres dimensions. Va bé entendre i utilitzar també coordenades galàctiques per poder transformar el mapa mental de l’esfera celest amb la Via Làctia serpentejant amunt i avall, en un altra esfera amb la Via Làctia plana i horitzontal.

En aquest moment entendrem de seguida que estructuralment aquesta seqüència i tota l’etapa, què és de l’hemisferi sud galàctic, són el simètric del grup de cúmuls globulars de la cinquena etapa, de l’hemisferi nord galàctic, encara que aquesta inclou molts objectes que no són globulars i la sisena etapa està formada per globulars, excepte M73.

A sota hi ha una taula amb un recull de dades de les distàncies en anys llum dels objectes de la seqüència. Les columnes marcades en blau més fort són cúmuls globulars.

6-1-dades-astrofisiques

Les dades estan ordenades cronològicament, excepte les de l’última línia en què no hem posat data, ja que és un recull de distàncies miscel·lànies.

O’Meara 1998 (2009) es refereix al The Messier Objects de Stephen James O’Meara de 1998, reimpressió de 2009 (Cambridge University Press), una guia bàsica utilitzada durant dècades pels observadors dels objectes Messier, i encara avui molt valuosa al camp.

Stoyan es refereix a l’Atlas of the Messier Objects de Ronald Stoyan i altres de 2006 (versió en alemany) i 2008, versió en anglès de Cambridge University Press què hem utilitzat. Per a la majoria de distàncies, Stoyan cita la font (R2005, K2005, etc.). A baix de tot de la taula hem copiat algunes mesures de les quals no cita la font, per evitar posar moltes línies al quadre hem obviat la data. Aquest atlas és una obra imprescindible per a qui treballi amb els objectes Messier.

Crossen&Rhemann 2004 es refereix a Sky Vistas: Astronomy for Binoculars and Richest Field Telescopes de Craig Crossen i Gerald Rhemann, de Springer-Verlag/Wien 2004. Tant el text del O’Meara com el del Stoyan són molt útils per a observadors de tots els nivells dels objectes Messier. En canvi, Sky Vistas és una obra més àmplia i de nivell avançat, amb visió d’estructura galàctica, no es limita als objectes Messier. Qualsevol observador avançat amb interès pel cel profund que busqui l’estructura galàctica de la distribució dels objectes la trobarà ja no sols al text, sinó fins i tot a l’índex.

Glyn Jones 1968 es refereix a un dels textos de referència dels últims cinquanta anys per als estudiosos de la història dels objectes Messier: Messier Nebulae & Star Clusters, de Kenneth Glyn Jones, Faber&Faber, 1968. Hem utilitzat la segona edició de 1991 de Cambridge University Press.

 

A sota, el mapa en coordenades galàctiques dels cúmuls globulars de la cinquena i sisena etapes de la marató. La línia horitzontal central és el pla galàctic. Hi ha representat el primer quadrant (long. 0º-90º) i deu graus del quart quadrant (360º-350º, o bé de 0º a -5º).

Els cúmuls marcats amb lletra més fosca són de la cinquena etapa, s’observa que són tots de l’hemisferi nord galàctic excepte M71, el cúmul de Sagitta, marcat amb un punt carabassa, que és de l’hemisferi sud galàctic.

La sisena etapa de la marató està formada només per cúmuls globulars de l’hemisferi sud galàctic, encara que hi ha un intrús, M73, que és un asterisme. Des d’una visió galàctica de la marató podríem fer M71 entre M75 i M15, com a primer objecte de la seqüència 6.2, última de la marató, abans de tornar a començar el cicle anual.

A la part inferior de la pàgina hi ha una taula d’enllaços ràpids a la seqüència anterior, 6.1, i a la cinquena etapa.

Entre els dos grups arbitraris de cúmuls globulars marcats al mapa, de l’hemisferi nord i de l’hemisferi sud, hi ha els objectes del disc galàctic de la cinquena etapa, cúmuls oberts, nebuloses i nebuloses planetàries, què no hem representat. Són a prop del pla galàctic, i els veiem a menys de cinc graus amunt i avall del pla, excepte M57 que sembla més allunyat del pla galàctic, però és una simple qüestió de perspectiva, és molt a prop nostre. Una cosa similar passa amb M7, M23 i M25, són molt propers.

6-1-2-mapa-galactic-long-lat-1024px

Al mapa galàctic de sobre veiem a la meitat inferior els quatre cúmuls globulars de la seqüència 6.2: M15, M2, M72 i M30. A la seva dreta hi ha la resta de globulars de la sisena etapa: M75, M55, M54, M70, M69, M22 i M28. Al mapa veiem que els  onze objectes, tots cúmuls globulars, podrien formar una sola seqüència. Hem separat els quatre últims objectes de l’etapa i de la marató perquè la seva localització a la marató de primavera té característiques específiques, ja que està començant el dia. A més, d’aquesta manera, els set objectes anteriors, de M28 a M75, són tots de Sagitari.

 

A sota, els dos mapes en planta de la posició dels objectes, un centrat al sistema solar i l’altre al centre galàctic, els dos vistos des del pol nord galàctic.

Tots els objectes són de l’hemisferi sud galàctic. La graella blava de coordenades representa el pla galàctic, tots els objectes són a sota, ja que ho estem mirant des del pol nord galàctic.

6-2-mapa-galactic-planta-centre-sol

Al mapa de sobre veiem en groc els quatre cúmuls globulars de la seqüència amb els angles visuals en longitud galàctica. En color blau veiem la resta de globulars de la sisena etapa, els de la seqüència 6.1.

Tots els objectes de l’etapa són al primer quadrant galàctic, estan entre zero i seixanta-cinc graus.  Els quatre globulars de la seqüència 6.2 estan entre els 27 i els 65 graus. Al mapa hi ha marcats els cercles de distància en anys llum centrats al sistema solar.

Els quatre objectes estan a una distància més gran que la que ens separa del centre galàctic, què hem situat a 27.000ly. M72 està a més del doble d’aquesta distància.

 

A sota hi ha el mateix mapa, però amb el centre al propi centre de la Galàxia.

A sota del mapa hi ha més informació sobre la posició galàctica dels objectes i a la pàgina següent, Seqüència 6.2: objectes, hi ha l’explicació de la localització encadenada dels quatre cúmuls globulars de la seqüència.

L’estructura de les dades d’aquest apartat està elaborada a partir de l’Atlas de Stoyan, del qual trobareu la cita bibliogràfica més amunt, a la taula de dades de distàncies dels objectes. Si hi ha errades, segur que són nostres.

6-2-mapa-galactic-planta-centre-gc

 

L’objecte més proper al sistema solar és el cúmul globular M30, l’últim de la marató de primavera, a gairebé uns 30.000ly, a l’halo interior.

L’òrbita, que recorre en uns 160 milions d’anys, és retrògrada i està inclinada uns 50º respecte al pla galàctic. L’òrbita retrògrada apunta a la captura del globular per part de la Via Làctia, potser era part d’una galàxia satèl·lit.

Té un nucli col·lapsat d’altíssima densitat que causa interessants efectes sobre la formació estelar, possiblement amb fusions d’estrelles properes, potser de sistemes dobles.

Al mapa de sobre, M30 sembla molt més proper del centre galàctic que a la realitat, ja que està a gairebé 47º de latitud sud.  Veiem que està dins del cercle de 25.000ly i podria semblar que és a menys d’aquesta distància, però està a uns 30.000ly del centre de la Galàxia. Ens l’hem d’imaginar en aquest mapa molt darrere del pla de la pantalla. 30.000ly és també la distància entre el cúmul i nosaltres.

 

M15 i M2 van ser descoberts per Maraldi el 1746. Són dos cúmuls relativament propers entre ells, a uns 39.000 i 40.850ly de distància respectivament.  Les mides són de 200ly i 190ly de diàmetre, la magnitud relativa 6.0 i 6.4 i el diàmetre angular 18′ i 16′. Messier els anota al 1764 i 1760 respectivament.

Pel que fa a M15, el Gran cúmul de Pegasus, segons la tècnica de mesura utilitzada trobarem distàncies entre els 30.000ly i els 40.000ly. Les mesures RRLyr se’n van cap als 39.000ly, altres donen distàncies més properes, cap als 33.000ly. Algunes imatges del Hubble el situen a uns 35.000ly i el SEDS als 33.600ly. Stoyan a l’Atlas el sitúa cap als 39.000ly. És a l’halo intermedi.

M15 és un dels globulars més antics i més densos de la Vía Làctia, amb un nucli col·lapsat, molt petit i compacte, dels més densos coneguts i amb un possible forat negre. El rang de mesures del diàmetre real està sobre els 175-210ly.

Conté la primera nebulosa planetària trobada dins un cúmul globular, Pease 1.

M2 és similar a M15, també és un dels més antics i compactes. Com podem veure a la taula de distàncies de més amunt, trobem mesures entre 36.500ly i 43.210ly, a més de les de 55.000ly de Glyn Jones, que són del 1991. Les mesures de 2001 del Hipparcos el situen a 41.460ly, el SEDS anota 37.500ly i Stoyan a l’Atlas 40.850ly.

Pel que fa al diàmetre real, és només una mica més petit que M15, trobem mesures sobre els 175ly a 190ly de diàmetre.

El diàmetre angular aparent d’aquests objectes, com de la resta de globulars, depèn de la profunditat de l’observació. En observacions visuals podem estar per sota dels 10′ d’arc en magnituds 6 o 7, que es pot estendre cap als 12 o 13′ en captures fotogràfiques i cap als 18 a 20′ en llargues exposicions. Els nuclis condensats poden tenir de l’ordre de 0.2-0.4′ d’arc i els radis de marea se’n van cap als 20-22′ d’arc, o sigui uns 40-44′ de diàmetre.

 

El cúmul globular M72, a uns 58.000ly de nosaltres, és un dels més llunyans entre els globulars que són Messier, només superat per M53, M75 i M54. Està al doble de la nostra distància al centre galàctic, que està a uns 27.000ly. El SEDS anota M72 a 53.00Oly i Stoyan a l’Atlas 58.510ly.

La seva òrbita retrògrada apunta a una captura. Podria ser que hagués estat part de la galàxia nana Sgr dwarf, que no hem de confondre amb la Sag DEG de M54.

M72 és un dels més petits i dèbils d’entre els cúmuls globulars Messier, té uns 6′ d’arc i 9.2 de magnitud. És un dels menys concentrats. Un objecte difícil, poc lluminós, que no va ser observat fins 1780. Méchain l’observa a finals d’agost i Messier no el veurà fins a primers d’octubre.

La mateixa nit Messier anota M73, que ara creiem que potser és un asterisme. Messier ja observa que es tracta només de tres o quatre estrelles dèbils però hi veu una certa nebulositat i ho anota. Aquests dos objectes M72 i M73 portaran durant molts anys confusió, ja que molts observadors i catàlegs situaran M73 al lloc de M72 i el citaran com a globular en lloc de com a asterisme. A part d’aquests problemes històrics, la qüestió de M73, si és un alineament d’estrelles o les restes d’un antic cúmul obert, encara no està tancada, encara que les mesures espectroscòpiques de 2002 (Odenkirchen i Soubiran) semblen evidenciar que no hi ha origen comú.

Durant aquest mes d’octubre de 1780 Messier va estar mol actiu, ja que a més de M72 i M73 (dia 4 i 5) anota M71 (dia 4), M74 i M75 (dia 18), M76 (dia 21) i tretze dies d’observació del cometa de 1780, descobert pel propi Messier, entre el 27 d’octubre i el 28 de novembre de 1780.

Tornar a dalt

Pujar a l’índex

3- Localització dels objectes

En aquesta web hi ha tres blocs diferents de contingut relacionat amb la localització dels objectes: localització objecte a objecte i en encadenament (3.1), localització amb telrad (3.2), i cerca amb prismàtics o a simple vista, si és el cas (3.3)

 

3.1. Localització objecte a objecte i en encadenament

Fent clic a la imatge de sota s’accedeix a la pàgina de localització de cada objecte.

edin-mapa-seq-6-2-amb-etapa-color-amb-constel-1024px

L’estructura de la m3, que pot semblar complicada, està explicada al primer quadre de la pàgina Marató Messier de memòria.

 

3.2. Localització dels objectes amb telrad

Feu clic a la imatge de sota per anar a la pàgina de la cerca ràpida amb telrad, vàlida per a qualsevol tipus de telescopi.

Telrad-150px

 

3.3. Localització dels objectes amb prismàtics de 7×50 o 15×85

A més de la pàgina de localització dels objectes, què és de tipus general, al blog Quadern d’observació anem posant la localització acurada dels objectes amb 7×50 i 15×85, o a ull nu, si és el cas.

De forma paral·lela a la web, construïm el Quadern on posem les revisions de la localització dels objectes amb prismàtics, en anar avançant en la comprovació dels apunts que anem passant a net.

Al  0-facebook1  anem anunciant els enllaços als nous articles d’observació d’objectes del Quadern d’observació i de la web.

A baix de tot de la pàgina hi ha un espai amb enllaços ràpids per a anar a qualsevol de les deu pàgines de la cinquena etapa i a les pàgines de les etapes anterior i posterior.

Tornar a dalt

Pujar a l’índex

4- Memorització de la sèrie

L’encadenament és molt fàcil de recordar perquè només té cinc objectes i té dos números seguits.

L’objectiu és memoritzar la sèrie 15-2-72-73-30

Com sempre, ens va resultar molt útil memoritzar grups de només dos o tres objectes i anar avançant en l’encadenament de tota la sèrie.

  • Memoritzem 15-2
  • Memoritzem 72-73-30
  • Revisem la sèrie completa unes quantes vegades seguides: 15-2-72-73-30

A sota trobareu tres plantilles que podeu imprimir a mida tarja de visita per portar a la butxaca i practicar la memorització. Un mapa mut, un amb els objectes dels extrems i un altre amb tota la numeració.

edin-mapa-seq-6-2-bn-sense-noms-1024px

edin-mapa-seq-6-2-bn-noms-puntes-1024px

edin-mapa-seq-6-2-bn-tots-els-noms-1024px

Tornar a dalt

Pujar a l’índex

5- Enllaços ràpids

0-Botonera-Etapa-6

0-Botonera-6-1-intro 0-Botonera-6-1-objectes 0-Botonera-6-1-telrad

0-Botonera-6-2-intro 0-Botonera-6-2-objectes 0-Botonera-6-2-telrad

0-Botonera-Etapa-1 0-Botonera-Etapa-5

0-Botonera-BLOG

0-facebook1

Pàgina creada a l’octubre de 2016

Pàgina revisada el 5 de desembre de 2016

 

Anuncis