El cúmuls globulars Messier 10 i 12 amb prismàtics de 15×85

M10 a la wikipèdia

M12 a la wikipèdia

Aquest article és continuació de l’equivalent amb prismàtics de 7×50 d’aquest mateix blog d’observació.

A sota, els dos mapes amb els camps dels prismàtics de 15×85. El nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

A ull nu busquem 30 Oph (4.82). Posem els prismàtics i immediatament veurem el cúmul globular M10 a l’oest, a la meitat del radi del camp.

Aquest camp és molt fàcil de reconèixer quan hi passem per sobre, 30 Oph és el centre d’un asterisme irregular què pot semblar una papallona volant, és veu molt bé al mapa de sobre. L’eix del vol de la papallona està definit per dues estrelles que destaquen en extrems oposats del camp, al sud-est i al nord-oest. Aquest eix està marcat amb verd al mapa.

Si desplacem els prismàtics cap al sud-oest, apareix 23 Oph (5.23), L’altra estrella de la zona què es veu a ull nu. 23 Oph es distingeix fàcilment perquè és part d’un asterisme en forma de triangle o de rombe, en verd al mapa, segons comptem tres o quatre estrelles.

Si centrem els prismàtics a M10, surt a prop, a l’oest, un petit triangle molt vistós i al nord-oest, un parell d’estrelles què destaquen molt al camp, unides amb una línia groga de punts al mapa. Aquestes dues estrelles es poden visualitzar com un triangle, en verd, si hi afegim una estrella molt vistosa de més al nord. A l’altre costat del doblet o de la base del triangle, hi ha l’altre cúmul globular, M12.

Amb 15×85 veig M10 gran i brillant, amb gradient. Tant Stoyan a l’Atlas dels Messiers com O’Meara al The Messier Objects anoten una magnitud de 6.6.

Hi veig un nucli gran i brillant i una corona petita. Veig molt bé que és un cúmul globular, però no el veig rodó.

Com a confirmació de l’objecte és molt útil el petit triangle qué té a l’oest format per estrelles de magnitud set.

 

El cúmul globular M12 el veig diferent de M10 amb 15×85. Veig els dos cúmuls igual de grans, però no veig a M12 el gradient què veig a M10. La part brillant la veig més gran i la corona més petita. Això fa que potser em sembli que M12 és més brillant, però la lluentor la veig més concentrada que a M10, però aquesta part concentrada la veig més brillant que a M10.

Tant Stoyan a l’Atlas dels Messiers com O’Meara al The Messier Objects anoten una magnitud de 6.8.

 

 

A la pàgina Seqüència 5.2: objectes de la web Marató Messier de memòria, podem veure l’encadenament d’aquests cúmuls amb els altres set de la seqüència.

A la pàgina Seqüència 5.2: introducció hi podem veure les generalitats de la seqüència, els mapes generals i la integració dins de la cinquena etapa de la marató.

A l’apartat Estructura galàctica hi ha les dades astrofísiques, la posició a la Galàxia i els mapes amb referència galàctica.

 

A través de l’Índex es pot accedir directament a totes les pàgines de la web què ja estàn elaborades.

Al  0-facebook1 anem posant els enllaços als nous articles d’observació d’objectes del Quadern d’observació.

L’estructura de la m3, que pot semblar complicada, està explicada al primer quadre de la pàgina Marató Messier de memòria.

 

Anuncis

Tutorial: Localización encadenada con prismáticos de 7×50 y 15×85 de los siete cúmulos globulares de Sagitario del catálogo Messier. Sexta etapa de la maratón Messier, primera serie, Secuencia 6.1

Leer el texto en catalán

En la web Maratón Messier de memoria está terminada la página Secuencia 6.1: objetos, dedicada al encadenamiento de la localización de los objetos con prismáticos de 7×50 y 15×85.

 

La que denominamos Secuencia 6.1 de la maratón Messier está formada por los siete cúmulos globulares de Sagitario que están en el catálogo Messier. Sería el equivalente visual de los cúmulos globulares de las Secuencias 5.1 y 5.2, del hemisferio norte galáctico, pero ahora en el hemisferio sur galáctico.

 

En la página Secuencia 6.1: introducción, podemos ver diferentes informaciones sobre la naturaleza de los objetos de la secuencia. Su posición galáctica está en el apartado Perspectiva galáctica.

En la página Sexta etapa: objetos de la salida del Sol podemos ver las generalidades de la etapa completa, última de la maratón de primavera, que comprende las Secuencias 6.1 y 6.2.

Todas las páginas tienen en la parte inferior una tabla de enlaces rápidos.

A través del Índice se puede acceder directamente a todas las páginas de este espacio web.

Tutorial: Localització encadenada amb prismàtics de 7×50 i 15×85 dels set cúmuls globulars de Sagitari del catàleg Messier. Sisena etapa de la marató Messier, primera sèrie, Seqüència 6.1

Leer el texto en castellano

A la web Marató Messier de memòria està acabada la pàgina Seqüència 6.1: objectes, dedicada a l’encadenament de la localització dels objectes amb prismàtics de 7×50 i 15×85.

 

La què anomenem Seqüència 6.1 de la marató Messier està formada pels set cúmuls globulars de Sagitari què són al catàleg Messier. Seria l’equivalent visual dels cúmuls globulars de les Seqüències 5.1 i 5.2, de l’hemisferi nord galàctic, però ara a l’hemisferi sud galàctic.

 

A la página Seqüència 6.1: introducció, podem veure diferents informacions sobre les característiques dels objectes de la seqüència. La seva posició galáctica és a l’apartat Perspectiva galàctica.

A la pàgina Sisena etapa: objectes de la sortida del Sol, podem veure les generalitats de l’etapa, l’última de la marató de primavera, què comprèn les Seqüències 6.1 i 6.2.

Totes les págines tenen a la part inferior una taula d’enllaços ràpids.

A través de l’Índex es pot accedir directament a totes les pàgines d’aquest espai web.

 

 

Los cúmulos globulares de Sagitario que son Messier, con prismáticos

Leer el texto en catalán

En Sagitario hay siete cúmulos globulares que están en catálogo Messier. En el mapa que sigue, con el norte arriba y el este a la izquierda, vemos su posición.

Debajo del mapa hay enlaces a los artículos de este blog Cuaderno de observación i de la web Maratón Messier de memoria donde se explica la localización de estos objetos con prismáticos de 7×50 y de 15×85.

 

Los siete cúmulos forman la Secuencia 6.1 de la maratón Messier. La sexta y última etapa de la maratón la dividimos en dos partes, que denominamos Secuencia 6.1 y Secuencia 6.2. Lo que da unidad a la secuencia 6.1 es que todos los objetos son cúmulos globulares en la visual de Sagitario.

 

Con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 28 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 22 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 7×50 desde M55

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 7×50 desde el este

 

Con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 28 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 22 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 15×85 desde M55

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 15×85 desde el este

 

En la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación, se explica la posición de los siete cúmulos en la Galaxia.

 

Els cúmuls globulars de Sagitari què són Messier, amb prismàtics

Leer el texto en castellano

A Sagitari hi ha set cúmuls globulars què són al catàleg Messier. Al mapa de sota, amb el nord a dalt i l’est a l’esquerra, en veiem la posició.

A sota del mapa hi ha enllaços als articles del blog Quadern d’observació i de la web Marató Messier de memòria què expliquen la localització d’aquests objectes amb prismàtics de 7×50 i de 15×85.

 

Aquests set cúmuls formen la Seqüència 6.1 de la marató Messier. La sisena i última etapa de la marató la dividim en dues parts, què anomenem Seqüència 6.1 i Seqüència 6.2. Allò què dóna unitat a la Seqüència 6.1 és què tots els objectes són cúmuls globulars de la visual de Sagitari.

 

Amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 28 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 22 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 7×50 des de M55

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 7×50 des de l’est

 

Amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 28 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 22 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 15×85 des de M55

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 15×85 des de l’est

 

A la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació, hi ha l’explicació de la posició dels set cúmuls a la Galàxia.

 

El cúmulo globular M75 desde M55 con prismáticos de 15×85

Leer el texto en catalán

M75 a la wikipèdia

M55 a la wikipèdia

Este artículo es la continuación de El cúmulo globular M75 desde M55 con prismáticos de 7×50.  Este artículo y el de ahora explican cómo llegar al cúmulo globular M75 desde el oeste, desde Sagitario, siguiendo la secuencia de la maratón Messier.

En dos artículos anteriores de este blog, M75 con prismáticos de 7×50, y M75 con prismáticos de 15×85, podemos ver la localización del cúmulo desde el este, desde Capricornio.

Los cuatro artículos son complementarios y tienen como partes comunes los campos del asterismo que incluye la estrella Omega y el asterismo en forma de letra épsilon que está un poco más al norte .

 

Debajo, los dos mapas con la localización del cúmulo globular. La estrategia de búsqueda es la misma que con 7×50.

La diferencia es el campo de visión, con 7×50 vemos los dos asterismos en el mismo campo de 7.5 grados, en cambio, con los 15×85 cada asterismo llena por separado una gran parte del campo.

Además, la letra épsilon, que a veces nos esconde la parte superior del campo, el triángulo que incluye M75, con 15×85 normalmente se ve entera y sin ninguna dificultad, ya que la estrella más débil del asterismo, de magnitud 7.99, es brillante con este diámetro y el cúmulo es de 8.60.

En los mapas el norte está arriba i el este a la izquierda.

Del mismo modo que en el artículo anterior con 7×50, desde M55 vamos al nordeste hasta el asterismo que incluye Omega de Sagitario. Esto no ofrece ninguna dificultad porque el asterismo es muy brillante, se ve a simple vista, y al pasar por encima con los prismáticos es magnético, nos atrapa.

La estrella del oeste, derecha en el mapa, es Omega de Sagitario (4.70). Las otras tres estrellas también son de magnitud cuatro.

 

En el mapa inferior vemos que si desde el asterismo de Omega vamos un poco hacia el norte llegamos al de la épsilon inclinada, dibujados en amarillo.

Este último asterismo es de dimensiones similares al anterior pero mucho más débil, aunque también muy evidente. En el de Omega las estrellas son de magnitud cuatro y ahora en el que tiene forma de épsilon, las tres estrellas más brillantes, que son las del sur, son de magnitud seis.

Este asterismo lo podemos visualizar también como un triángulo arriba (norte) y un trapecio (sur). El lado largo del trapecio es el del norte, marcado con verde en el mapa.

Con 15×85 enseguida veremos el cúmulo, pero si tenemos un cielo mediocre puede ser que veamos a la primera solo el trapecio. Si lo vemos, hemos de buscar el triángulo.

La que parece la estrella del vértice sur del triángulo es el cúmulo globular M75.

Si el cielo es muy malo y no tenemos claro si estamos viendo el cúmulo, podemos contar las estrellas de la línea larga de la E. Si contamos cinco, estamos viendo el cúmulo, que es la que parece la segunda estrella. Si contamos las siete estrellas de la E entera, es la tercera.

 

En la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación está la explicación de la posición del cúmulo en la Galaxia.

En el mapa que sigue vemos la situación del cúmulo proyectada sobre el plano galáctico. Abajo a la derecha vemos el Sistema Solar y justo encima, el centro galáctico en rojo. Arriba, los dos cúmulos globulares más distantes del catálogo Messier, M75 y M54.

 

En la página Secuencia 6.1: objetos, de la web Maratón Messier de memoria, está explicado el encadenamiento de las localizaciones de este cúmulo con las de los otros objetos de la secuencia de la maratón.

 

Con este objeto se termina la serie de los siete cúmulos globulares de Sagitario que forman la que llamamos Secuencia 6.1 de la maratón Messier.

 

El cúmul globular M75 des de M55 amb prismàtics de 15×85

Leer el texto en castellano

M75 a la wikipèdia

M55 a la wikipèdia

Aquest article és la continuació de El cúmul globular M75 des de M55 amb prismàtics de 7×50.  Aquest article i el d’ara expliquen com arribar al cúmul globular M75 des de l’oest, des de Sagitari, seguint la seqüència de la marató Messier.

En dos articles anteriors d’aquest blog, M75 amb prismàtics de 7×50, i M75 amb prismàtics de 15×85, hi ha la localització del cúmul globular M75 des de l’est, des de Capricorni. Els quatre articles són complementaris i tenen com a parts comunes els camps de l’asterisme d’Omega de Sagitari i l’asterisme què és una mica més al nord en forma de lletra èpsilon.

 

A sota, els dos mapes amb la localització del cúmul globular. L’estratègia de cerca és la mateixa què amb 7×50.

La diferència és el camp de visió, amb els 7×50 veiem els dos asterismes al mateix camp de 7.5 graus. En canvi, amb els 15×85 cada asterisme omple per separat una gran part del camp.

A més, la lletra èpsilon, què a vegades amb 7×50 ens amaga una mica la part superior, el triangle què inclou M75, amb 15×85 normalment es veu sencera y sense cap dificultat, ja que l’estrella més dèbil de l’asterisme és brillant amb aquest diàmetre, de magnitud 7.99, i el cúmul és de 8.60.

Als mapes, el nord és a dalt i l’est és a l’esquerra.

De la mateixa manera que hem fet a l’article anterior amb 7×50, des de M55 anem al nord-est fins a l’asterisme què inclou Omega de Sagitari. Això no té cap dificultat perquè l’asterisme és molt brillant, es veu a ull nu, i en passar-hi per sobre amb els prismàtics, és magnètic, hi quedem atrapats.

L’estrella de l’oest, dreta al mapa, és Omega de Sagitari (4.70). Les altres tres estrelles també són de magnitud quatre.

 

Al mapa de sota veiem que si des de l’asterisme anem una mica al nord, amunt al mapa, arribem a un altre asterisme, en forma de lletra èpsilon inclinada. Els dos estan dibuixats amb groc al mapa.

L’asterisme en forma d’èpsilon és de dimensions semblants a l’anterior, però molt més dèbil, encara que també molt evident. A l’asterisme què inclou Omega, les estrelles són de magnitud quatre i ara, les tres estrelles més brillants de la èpsilon , què són les del sud, són de magnitud sis.

L’asterisme el podem visualitzar també com un triangle a dalt (nord) i un trapezi a baix (sud). El costat llarg del trapezi és el de dalt i al mapa és verd.

Amb 15×85 de seguida veurem el cúmul, però si tenim un cel dolent pot ser que vegem a la primera només el trapezi. Si el veiem,  hem de buscar a sobre el triangle.

La què sembla l’estrella del vèrtex sud del triangle és el cúmul globular M75.

Si el cel és molt dolent i no tenim clar si estem veient el cúmul, podem comptar les estrelles de la línia llarga de la E. Si en comptem cinc, estem veient el cúmul, que és el que sembla la segona estrella, o la tercera si comptem les set estrelles de la E sencera.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació, hi ha l’explicació de la posició del cúmul a la Galàxia.

Al mapa de sota veiem la situació del cúmul projectada sobre el pla galàctic. A baix a la dreta, el Sistema Solar i just a sobre, en vermell, el centre galàctic. A dalt, els dos cúmuls globulars més llunyans del catàleg Messier, M75 i M54.

 

Amb aquest objecte s’acaba la sèrie dels set cúmuls globulars de Sagitari què formen la que anomenem Seqüència 6.1 de la marató Messier.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

 

 

Comparación de M54, M69 i M70 con 7×50 y 15×85

Leer el texto en catalán

M54 en la wikipedia

M69 en la wikipedia

M70 en la wikipedia

Comparación de las observaciones de tres cúmulos globulares del catálogo Messier, M54, M69 y M70, con prismáticos de 7×50 y 15×85.

Estos tres objetos son los Messier de la base de la tetera de Sagitario. Son objetos que en una primera aproximación pueden parecer difíciles con 7×50 porque en la latitud desde la que observamos habitualmente, el paralelo 42 de Lleida y Àger, son objetos muy bajos sobre el horizonte, cargado de polvo, contaminación lumínica y humedad, pero que con un poco de método podemos observar sin dificultad.

 

A continuación veremos los resultados de la observación y después las características de los objetos y las circunstancias de la sesión de observación.

 

Observación comparada de los tres cúmulos

Con prismáticos de 7×50

Con 7×50 veo que M54 y M69 se parecen mucho, débiles, muy pequeños y estelares. M54 tiene 12.0′ de diámetro y 7.2-7.7 de magnitud visual, M69 tiene 9.8′ de diámetro y casi la misma magnitud, 7.4-7.7.

Intento apreciar la diferencia de diámetro pero no puedo, ya que no veo un borde definido, son objetos débiles y el fondo de cielo es demasiado claro, ya que estamos sobre la Vía Láctea.

M54 se parece más a una estrella que M69, le veo un pico de brillo estelar en el centro que no veo en M69. Este lo veo un poco más difuminado.

El tercer objeto, M70, que está situado entre los otros dos, lo veo mucho más débil, mucho más tenue, mucho más fantasmal, aparece y desaparece. La observación de hoy no tiene nada que ver con otras en la cuales tenía que esperar al acecho a que apareciera unos instantes.

No podría asegurar si M70 es un cúmulo globular o una galaxia, no encuentro ningún criterio visual con 7×50 para valorarlo.

De los tres cúmulos, el que veo más fácilmente es M54, y después M69. Este lo encuentro muy rápido, quizás por la estrella que tiene junto a él. La estrella creo que tiene la ventaja de que te permite encontrar rápidamente el cúmulo si el cielo no es bueno, pero tiene el inconveniente de que te engaña en la apreciación del cúmulo porque son demasiado cercanos uno del otro con 7×50.

M70 no tiene nada que ver con los otros dos. Normalmente con 7×50 lo encuentro buscándolo al norte de la cadenita que hay en el lado este del paralelogramo de referencia. A M70 lo he de buscar y a veces no está, en cambio M54 y M69 normalmente están siempre y aparecen casi sin buscarlos.

Hoy encuentro fácilmente M70, pero he de tener en cuenta que el hecho de que tenga la pantalla del ordenadar a solo el cuatro por ciento de iluminación significa que esta sesión no me servirá de referencia para las observaciones cotidianas  en términos absolutos pero si en términos relativos. Dos horas de adaptación a la oscuridad permiten ver con facilidad objetos  que con menos adaptación se muestran menos amigables.

 

Con prismáticos de 15×85

Con 15×85 el panorama cambia totalmente. Los objetos no solo los veo más grandes, los veo diferentes.

Al pasar rápidamente por el campo con los prismáticos, M54 puede parecer una estrella, pero enseguida vemos que es un objeto por su aspecto de estrella desenfocada.

Con 15×85 veo M54 muy pequeño y concentrado, con aspecto estelar. Pero al compararlo con M69 no los veo tan diferentes como con 7×50.

Veo M69 también muy pequeño, pero más grande que M54, más difuso y menos estelar. Con menos estelar quiero decir que no tiene el pico de brillo central que veo en M54.

Con 7×50 no era capaz de ver si era mayor M54 o M69. Con 15×85 veo mayor M69, que realmente es más pequeño. Quizás el pico de luz central de M54 hace que no aprecie bien el borde del cúmulo y me parezca más pequeño que M69 cuando en realidad es mayor, 12′ de M54 contra 9.8′ de diámetro angular de M69.

Ahora, con 15×85, veo más parecidos M69 y M70, cuando con 7×50 eran totalmente diferentes.

Los veo muy pequeños pero similares, difusos, sin el aspecto marcadamente estelar de M54.

Veo M70  un poco más pequeño que M69, pero es como si con 15×85 las diferencias entre los tres cúmulos fuesen diferentes. Con 7×50, M70 es muy diferente de los otros dos, con 15×85 ya no lo veo tan diferente, se parece a M69.

 

Localitzación de los objetos

En este mismo blog Cuaderno de observación hay seis artículos explicando con detalle la localización de los tres cúmulos con 7×50 y con 15×85.

Con prismáticos de 7×50
El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 7×50
El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 7×50
El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 7×50

Con prismáticos de 15×85
El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 15×85
El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 15×85
El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 15×85

 

Los objetos

Archinal&Hynes, una bíblia de cúmulos de 2003, Star Clusters, da los siguientes datos:

M54 (NGC6715, Mel 216): 12.0′ de diámetro, 7.7 de magnitud visual total y 21.200 pc

Flujo en SIMBAD: 7.973 en g y 6.946 en z

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.2
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.2

 

M69 (NGC6637, =NGC6634, Mel 202): 9.8′ de diámetro, 7.7 de magnitud visual total y 10.100 pc

Flujos en SIMBAD: 9.32 en B, 8.31 en V, 8.295 en g, 7.693 en r y 7.306 en i

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.4
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.7

 

M70 (NGC6681, Mel 211): 8.0′ de diámetro, 7.8 de magnitud visual total y 9.200 pc

Flujos en SIMBAD: 9.76 en B, 9.06 en V y 8.859 en g

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.8
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.8

 

La sessión de observación

Es domingo 23 de julio, la meteo marca lluvia en Àger para la tarde y es posible que por la noche queden espacios con el cielo suficientemente bueno para el objetivo marcado: comparar M54, M69 y M70 con 7×50 y 15×85.

El 24 de julio de 2017 trabajo en estos tres cúmulos en Àger entre las 01:40 y las 02:10.

A la 01:40 T= 15º, 82% de humedad, SQM: 21.36 en el cenit, con la Vía Láctea arriba, y 21.52 al norte.

A las 02:10 T= 15º, 84% de humedad, SQM: 21.38 en el cenit, con la Vía Láctea arriba, y 21.50 al norte.

La humedad es muy alta, ha llovido por la tarde, todo está empapado y los techos de los observatorios gotean. He de tomar los apuntes dentro del observatorio ya que fuera los papeles se mojan enseguida.

Al llover por la tarde, el cielo ha quedado limpio, y no hay nubes. El fondo de cielo es granulado, pero la humedad es muy alta, por encima del 80%.

 

Los prismáticos

Trabajo toda la noche con los Helios Apollo 7×50 sin trípode y con los Helios Apollo 15×85 montados en el trípode grande.

 

Adaptación

Al empezar con estos tres objetos ya llevo casi dos horas de adaptación a la oscuridad. A lo largo de la noche he ido bajando la intensidad de la iluminación de la pantalla del ordenador y se quedará finalmente en el cuatro por ciento, bajo el metacrilato rojo transparente.

Encima de la pantalla de la tableta de luz Kaiser que utilizo para dibujar hay ya seis capas de plástico rojo y dos hojas de papel blanco para amortiguar la luz.

Ya hace mucho rato que no enciendo ningún frontal rojo ni ninguna linterna roja porque hacen demasiada luz. Estoy solo en los observatorios y esto hace que no haya ninguna otra luz, aunque sea roja, que me pueda desbaratar la adaptación.

Para dibujar utilizo una tableta de dibujo Kaiser negative/slide Light Box de medida DIN A5, que es una caja de luz blanca para mirar negativos y diapositivas. Para controlar la luz de la tableta hay pegada encima una funda de plástico rojo transparente para folios, dentro de la cual voy poniendo láminas de plástico rojo de separador de carpesano para disminuir la luz. Cuando ya estoy muy adaptado, pongo también en la funda hojas de papel blanco. Es un sistema muy efectivo para controlar la intensidad de la luz de la caja de dibujo. He probado muchos sistemas de dibujo, incluyendo tabletas digitales de distintas marcas y modelos y la caja de luz es la que me va mejor. Trabajo con papeles cortados a A5, muchos con un círculo ya impreso ocupando casi todo el papel. En otras hojas, ocupa solo la parte izquierda y escribo en la parte derecha.

 

Contexto galáctico

La posición de los tres cúmulos en la Galaxia esta explicada en la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación.

En el mapa que sigue vemos la situación de los cúmulos. Abajo a la derecha, el Sistema Solar y justo encima, en rojo, el centro galáctico. Encima vemos M67 y M70, y más arriba, M54, el cúmulo globular más lejano del catálogo Messier, si es que realmente es un cúmulo en el sentido que entendemos el resto de cúmulos globulares de la Galaxia.

 

Comparació de M54, M69 i M70 amb 7×50 i 15×85

Leer el texto en castellano

M54 a la wikipèdia

M69 a la wikipèdia

M70 a la wikipèdia

Comparació de l’observació de tres cúmuls globulars del catàleg Messier, M54, M69 i M70, amb prismàtics de 7×50 i 15×85.

Aquests tres objectes són els Messier de la base de la tetera de Sagitari. Són objectes que en una primera aproximació poden semblar difícils amb 7×50 perquè des de la latitud des d’on observem habitualment, el paral·lel 42 de Lleida i Àger, són objectes molt baixos sobre l’horitzó, carregat de pols, contaminació lumínica i humitat, però que amb una mica de mètode podem observar sense dificultat.

 

A continuació veurem els resultats de l’observació i després les característiques dels objectes i les circumstàncies de la sessió d’observació.

 

Observació comparada dels tres cúmuls

Amb prismàtics de 7×50

Amb 7×50 trobo que M54 i M69 s’assemblen molt, dèbils, molt petits i estel·lars. M54 té 12.0′ de diàmetre i 7.2-7.7 de magnitud visual, M69 té 9.8′ de diàmetre i gairebé la mateixa magnitud, 7.4-7.7.

Intento apreciar la diferència de diàmetre però no puc, ja que no hi veig una vora definida, són objectes dèbils i el fons de cel és massa clar, ja que estem sobre la Via Làctia.

M54 s’assembla més a una estrella que M69, li veig un pic de llum estel·lar al centre que no veig a M69. Aquest el veig una mica més difuminat.

El tercer objecte, M70, que està entre els altres dos, el veig molt més dèbil, molt més tènue, molt més fantasmal, que apareix i desapareix. Avui però, no té res a veure amb altres observacions en què m’havia d’esperar a l’aguait a que sortís uns instants.

No podria assegurar si M70 és un cúmul globular o una galàxia, no trobo cap criteri visual amb 7×50 per valorar-ho.

Dels tres cúmuls, el què veig més fàcilment és M54, i després M69. Aquest el trobo molt de pressa, potser per l’estrella que té a tocar. L’estrella crec que té l’avantatge de què et permet trobar de seguida el cúmul si el cel no és bo, però té l’inconvenient què t’enganya en l’apreciació del cúmul perquè són massa a prop un de l’altre amb 7×50.

M70 no té res a veure amb els altres dos. Normalment amb 7×50 el trobo buscant-lo al nord de la cadeneta que hi ha al costat est del paral·lelogram de referència. M70 l’he de buscar i a vegades no hi és, en canvi M54 i M69 normalment hi són sempre i apareixen gairebé sense buscar-los.

 

Avui M70 el trobo fàcil, però hem de tenir en compte que el fet que la pantalla de l’ordinador la tingui al 4% d’il·luminació vol dir que aquesta sessió no em servirà de referència quotidiana en termes absoluts però si en termes relatius. Dues hores d’adaptació a la fosca permeten veure amb facilitat objectes que amb menys adaptació es mostren menys amigables.

 

Amb prismàtics de 15×85

Amb 15×85 el panorama canvia totalment. Els objectes no tan sols els veig més grans, sinó diferents.

Al passar rápidament pel camp amb els prismàtics, M54 pot semblar una estrella, però de seguida veiem que és un objecte, per l’aspecte d’estrella desenfocada.

Amb 15×85 veig M54 molt petit i concentrat, amb aspecte estel·lar. Però en comparar-lo amb M69 no els veig tan diferents com amb 7×50.

Veig també M69 molt petit, però més gran que M54, més difús i menys estel·lar. Menys estel·lar vol dir que no té el pic de llum central que li veig a M54

Amb 7×50 no era capaç de veure si era més gran M54 o M69. Amb 15×85 veig més gran M69, què realment és més petit. Potser el pic de llum central de M54 fa que no vegi bé la vora del cúmul i em sembli més petit que M69 quan en realitat és més gran, 12′ de M54 contra 9.8′ de diàmetre angular de M69.

Però ara, amb 15×85, veig més semblants M69 i M70, quan amb 7×50 són diferents.

Els veig molt petits, però similars, difusos, sense l’aspecte marcadament estel·lar de M54.

M70 el veig una mica més petit que M69, però és com si amb 15×85 la diferència entre els tres cúmuls fos d’una altra manera. Amb 7×50, M70 és molt diferent dels altres dos, amb 15×85 ja no és tan diferent, s’assembla a M69.

 

Localització dels objectes

En aquest mateix blog Quadern d’observació hi ha sis articles explicant la localització acurada dels tres cúmuls amb 7×50 i amb 15×85.

Amb prismàtics de 7×50
El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50
El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 7×50
El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 7×50

Amb prismàtics de 15×85
El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 15×85
El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 15×85
El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 15×85

 

Els objectes

Archinal&Hynes, una bíblia de cúmuls de 2003, Star Clusters, dóna les següents dades:

M54 (NGC6715, Mel 216): 12.0′ de diàmetre, 7.7 de magnitud visual total i 21.200 pc

Fluxos a SIMBAD: 7.973 en g i 6.946 en z

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.2
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.2

 

M69 (NGC6637, =NGC6634, Mel 202): 9.8′ de diàmetre, 7.7 de magnitud visual total i 10.100 pc

Fluxos a SIMBAD: 9.32 en B, 8.31 en V, 8.295 en g, 7.693 en r i 7.306 en i

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.4
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.7

 

M70 (NGC6681, Mel 211): 8.0′ de diàmetre, 7.8 de magnitud visual total i 9.200 pc

Fluxos a SIMBAD: 9.76 en B, 9.06 en V i 8.859 en g

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.8
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.8

 

La sessió d’observació

És diumenge 23 de juliol, la méteo marca pluja a Àger per la tarda i és possible que a la nit quedin espais amb el cel prou bo per a l’objectiu marcat: comparar M54, M69 i M70 amb 7×50 i 15×85.

El 24 de juliol de 2017 treballo en aquests tres cúmuls a Àger entre la 01:40 i les 02:10.

A la 01:40 T= 15º, 82% d’humitat, SQM: 21.36 al zenit, amb la Via Làctia a dalt, i 21.52 al nord.

A les 02:10 T= 15º, 84% d’humitat, SQM: 21.38 al zenit, amb la Via Làctia a dalt, i 21.50 al nord.

La humitat és molt alta, ha plogut a la tarda, tot està amarat i els sostres dels observatoris regalimen. He d’escriure dins l’observatori, a fora, els papers es mullen de seguida.

En ploure a la tarda, el cel ha quedat net, i no hi ha núvols. El fons de cel és granulat, però la humitat és molt alta, per sobre del 80%.

 

Els prismàtics

Treballo tota la nit amb els Helios Apollo 7×50 sense trípode i els Helios Apollo 15×85 muntats al trípode gran.

 

Adaptació

En començar amb aquests tres objectes ja porto gairebé dues hores d’adaptació a la foscor. Al llarg de la nit he anat baixant la intensitat de la llum de la pantalla de l’ordinador i es quedarà al final només al quatre per cent, sota la pantalla de metacrilat vermell transparent.

A sobre de la pantalla de la tauleta de llum Kaiser què utilitzo per a dibuixar hi ha sis capes de plàstic vermell i dues fulles de paper blanc per acabar d’esmorteir la llum.

Ja fa estona què no encenc per a res els frontals ni les llanternes vermelles perquè fan massa llum. Estic sol als observatoris i això fa que no hi hagi cap altra llum, ni que sigui vermella, que em pugui trencar l’adaptació.

Per dibuixar utilitzo una tauleta de dibuix Kaiser negative/slide Light Box de mida DIN A5, què és una caixa de llum blanca per mirar negatius i diapositives. Per controlar la llum de la tauleta, hi tinc enganxada a sobre una funda de plàstic vermell transparent per a folis, dins de la qual hi vaig posant làmines de plàstic vermell de separador de carpesano per disminuir la llum. Quan ja estic molt adaptat, hi poso també a dins, làmines de paper blanc. És un sistema molt efectiu de controlar el flux de llum de la caixa de llum de dibuix. He provat molts sistemes de dibuix, fins i tot tauletes digitals de diferents marques i la caixa de llum és la que em va millor. Treballo en papers A5, ja tallats, molts amb un cercle ja imprès ocupant gairebé tot el paper. En altres fulls, ocupa només la part esquerra del paper i escric a la part dreta.

 

Context galàctic

La posició dels tres cúmuls a la Galàxia està explicada a la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació.

Al mapa de sota veiem la situació del cúmuls. A baix a la dreta, el Sistema Solar i just a sobre, en vermell, el centre galàctic. Just a sobre M67 i M70 i més amunt, M54, el cúmul globular més llunyà del catàleg Messier, si és que realment és un cúmul en el sentit què entenem la resta de cúmuls globulars de la Galàxia.

 

 

El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 15×85

Leer el texto en catalán

M54 en la wikipedia

Este artículo es continuación de El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 7×50 del Cuaderno de observación.

 

Con los 15×85, la aproximación más rápida es quizás poner los prismáticos de manera que abarquen las dos estrellas de la base del asa de la tetera de Sagitario, Tau (3.32) y Ascella (Zeta Sgr, 2.60).  La estrella de referencia es Ascella, pero abarcando toda la base del asa, garantizamos a la primera que Ascella es la estrella de la parte sur del campo.

 

En el mapa que sigue vemos el campo centrado en la base del asa, el norte está arriba y el este a la izquierda. Esta posición de los 15×85 nos servirá también para ir al objeto siguiente, M55.

 

En el mapa siguiente, recentramos el campo en Ascella. En la zona opuesta a Tau, al sur, vemos dos estrellas que destacan en el campo.

Encontradas las dos estrellas, desplazamos los prismáticos de manera que Ascella quede en la parte nordeste del campo y aparece una tercera estrella en el oeste (derecha). Si desde esta estrella volvemos un poco hacia Ascella aparece el cúmulo fácilmente. Si desplazamos un poco los prismáticos hacia el norte, encima del cúmulo veremos un triángulo formado por tres estrellas muy llamativas. En el mapa que sigue está dibujado en verde.

Las tres estrellas brillantes del sur del campo forman una cadena este-oeste. Al sur de la estrella central hay otra también brillante que con las otras tres de la cadena podemos visualizar como una gran T con la parte superior muy alargada este-oeste. Las tres estrellas de la derecha de la T (oeste) y el cúmulo forman un trapecio inclinado que nos puede servir para encontrar rápidamente el cúmulo en series rápidas viniendo de M69 y M70.

En el mapa siguiente se ve muy claro este trapecio.

En una anotación de 2 de setiembre de 2016 a les 23.30 en Àger, leo:

Con los Helios Apollo 15×85 veo M54 muy fácilmente, inconfundible, pero muy pequeño, con aspecto estelar. Veo el centro más brillante que la periferia, que veo difusa. En maratón se ha de haber preparado bien, porque puede ser que con condiciones mediocres de cielo se esconda tras el color gris del fondo del cielo en esta zona.

El 24 de julio de 2017 anoto: entre las 01:40 y las 02:10.

A la 01:40  T= 15º, 82% de humedad, SQM: 21.36 en el cenit, con la Vía Láctea, y 21.52 al norte.

A las 02:10  T= 15º, 84% de humedad, SQM: 21.38 en el cenit, con la Vía Láctea, y 21.50 al norte. La humedad es muy alta, ha llovido por la tarde, todo está empapado y los techos de los observatorios gotean. He de escribir dentro del observatorio, en el exterior los papeles se mojan enseguida.

Quiero comparar en serie los cúmulos globulares de Sagitario con 7×50 y 15×85, llevo más de dos horas adaptando la vista y la pantalla está solo al cuatro por cien de luz tras el metacrilato rojo. Sobre la pantalla luminosa de la tableta Kaiser de dibujo hay seis láminas de plástico rojo y dos hojas de papel blanco para terminar de amortiguar la luz.

Con los Helios Apollo 15×85 veo M54 muy claro, pero muy pequeño. Lo comparo con M69 y M70 y veo más brillante M54 que M69. M70 lo veo mucho más débil.

M54 lo veo muy estelar, como una estrella débil un poco desenfocada.

 

M54 es un objeto muy lejano, está a unos 85.000 LY de nosotros y como estamos mirando hacia el centro galáctico, eso significa que el cúmulo está a unos 58.000 LY detrás del centro, al otro lado de la Galaxia. Esto lo hace el cúmulo globular más lejano del catálogo Messier. Pero además, es posible que sea un objeto extragaláctico, y que no esté ligado gravitacionalmente a la Vía Láctea.

Esta cuestión está ampliada en la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación.

 

En el mapa que sigue vemos la situación del cúmulo. Abajo a la derecha, el Sistema Solar y justo encima, en rojo, el centro galáctico. Encima, M54.

Es una suerte poder ver este objeto tan alejado, y además poderlo hacer a través del disco galactico.

 

En la página Secuencia 6.1: objetos, de la web Maratón Messier de memoria, está explicado el encadenamiento de las localizaciones de este cúmulo con las de los otros objetos de la secuencia de la maratón.