Los cúmulos globulares Messier 10 y 12 con prismáticos de 7×50

Leer el texto en catalán

M10 en la wikipedia

M12 en la wikipedia

M10 y M12 son dos cúmulos globulares fáciles de encontrar con prismáticos de 7×50, objetos de iniciación. Tienen magnitudes similares, sobre 6.6-6.8, y los dos son de medida angular intermedia entre los cúmulos globulares Messier, unos 19′ para M10 y unos 14′ para M12.

Con 7×50 son objetos muy similares.

En la maratón Messier son objetos de la quinta etapa, Objetos de verano, y concretamente de la Secuencia 5.2, de los nueve cúmulos globulares de Ofiuco y Escorpión. La quinta etapa en algunas maratones se denomina sexta etapa, porque hay una etapa de descanso. En la maratón diaria, la que podemos hacer cada día del año a cualquier hora, no es necesario hacer la parada esperando a que suba el cielo del este, y no la consideramos.

En los dos mapas que siguen, con el norte arriba y el este a la izquierda, vemos en azul algunas de las estrellas que se pueden ver a simple vista, las más importantes para encontrar los cúmulos. En color verde, de derecha a izquierda, M12, M10 y M14.

En el segundo mapa vemos los nombres de las estrellas y de los cúmulos.

En el mapa siguiente, que es el de arriba con nombres, destacan dos dobletes que en el cielo aún son más predominantes. A la derecha, Yed Prior y Yed Posterior. A la izquierda, Cebalrai y Gamma de Ofiuco. Estos dos dobletes permiten situar fácilmente la constelación en el cielo. Tiene la forma de una gran casa, con la base que va de Sabik a Yed, y con la parte superior del tejado en Rasalhague.

Para encontrar la constelación basta con salir a simple vista de las pinzas del Escorpión e ir al norte, enseguida encontraremos el destacado doblete Yed Prior-Yed Posterior. A partir de aquí podremos construir toda la figura de la caseta de Ofiuco.

En el mapa de encima vemos que a la izquierda de M10 hay dos estrellas, 30 Oph y 23 Oph, de 4.82 y 5.23 respectivamente. Se ven a simple vista, sobretodo la primera. Con un poco de atención encontraremos la segunda un poco al sudoeste, en dirección a Zeta.

Como vemos en el mapa siguiente, nos puede ayudar construir un romboide con Marfik, Yed Prior, Zeta y estas dos estrellas. Está dibujado con color verde en el mapa.

Si vemos a simple vista la estrella 30 Oph, de 4.82, que es fácil, basta con dirigir los prismáticos de 7×50 a la estrella. Muy cerca del centro del campo, al oeste, derecha en el mapa, veremos inmediatamente el cúmulo, muy evidente.

Si antes no hemos podido ver 23 Oph a simple vista, podemos aprovechar para alternar prismáticos y simple vista hasta conseguir verla y repasar el romboide Marfik, Yed, Zeta, 23 Oph y 30 Oph, marcado con color verde en el mapa.

Hay que tener en cuenta que toda la estructura está girada hacia el nordeste, por tanto, cuando pasemos con los prismáticos por este campo hemos de ver que la línea 30 Oph-23 Oph nos indica aproximadamente el sudoeste, que la línea 23 Oph-Marfik nos indica el noroeste, igual que la línea M10-M12 o que la línea Zeta Oph-Yed.

 

Debajo, mapas del campo de visión de los 7×50, con la misma orientación y códigos que en los otros mapas.

En el centro vemos dos nuevas estrelles que nos permitirán llegar a M12.

En el campo de los 7×50 vemos fácilmente que al noroeste de M10 hay dos estrellas que destacan mucho, de 6.32 y 6.96. Las centramos y tendremos un cúmulo a cada lado, M10 al sudeste y M12 al noroeste.

 

Debajo, las estrellas de comprobación del campo. Cuando venimos de simple vista y centramos los 7×50 en 30 Oph hemos de tener la garantía de que realmente estamos centrados en 30 Oph.

Esta comprobación es útil sobretodo con cielos mediocres, cuando no vemos los cúmulos a la primera.

Encima y debajo, al oeste de 30 Oph vemos M10. Más allá, al noroeste, las dos estrellas de referencia, de 6.96 y 6.32, para ir a M12. Estas dos estrellas también las podemos visualizar como un triángulo si añadimos la estrella de 6.25 que tienen al norte.

En la parte norte del campo tenemos un triángulo muy vistoso de estrellas de magnitud cinco y seis, y diametralmente opuesto, abajo en el mapa, otro, que también podemos visualizar como un trapecio si añadimos una cuarta estrella. Al este del triángulo, una cadena de cuatro estrellas, aunque realmente podemos ver algunas más. Podemos seguirla hacia arriba, hasta la estrella de 6.35 del este de 30 Oph.

M12 y M10 tienen magnitudes similares, cercanas a 6.6-6.8, y los dos son de medida angular intermedia entre los cúmulos globulares Messier, unos 19′ para M10 y unos 14′ para M12.

Con 7×50 vemos los dos cúmulos muy parecidos, pero M12 lo veo mayor que M10. Esto me sucede con algunos otros objetos al compararlos con 7×50,. En realidad M10 tiene unos 19′ y M12 unos 14′, debería ver M10 mayor que M12.

M10 lo veo más estelar, con un centro pequeño más brillante que el de M12 y con una corona más tenue. En M12 esta corona la veo muy pequeña, con el núcleo muy grande, ocupando casi todo el cúmulo.

Los dos los veo con el borde muy irregular, pero el dia que he hecho la comparativa había una humedad 80% y no sé hasta qué punto influye en la irregularidad y en que vea M12 mayor que M10.

 

En la página Secuencia 5.2: objetos de la web Maratón Messier de memoria, podemos ver el encadenamiento de estos cúmulos con los otros siete de la secuencia.

En la página Secuencia 5.2: introducción podemos ver las generalidades de la secuencia, los mapas generales y la integración dentro de la quinta etapa de la maratón.

En el apartado Estructura galáctica podemos ver datos astrofísicos, la posición en la Galaxia y los mapas con referencia galáctica.

A través del Índice se puede acceder directamente a todas les páginas de la web que ya están elaboradas.

En  0-facebook1 vamos poniendo los enlaces a los nuevos artículos de observación de objetos del Cuaderno de observación.

La estructura de la m3, que puede parecer complicada, está explicada en el primer cuadro de la página Maratón Messier de memoria.

 

Anuncis

Els cúmuls globulars Messier 10 i 12 amb prismàtics de 7×50

Leer el texto en castellano

M10 a la wikipèdia

M12 a la wikipèdia

M10 i M12 són dos cúmuls globulars fàcils de trobar amb prismàtics de 7×50, objectes d’iniciació. Tenen magnituds similars, al voltant de 6.6-6.8, i els dos són de mida angular intermitja entre els cúmuls globulars Messier, uns 19′ per a M10 i uns 14′ per a M12. Amb 7×50 són objectes molt similars.

A la marató Messier són objectes de la cinquena etapa, dels objectes d’estiu, i concretament de la Seqüència 5.2, dels nou cúmuls globulars d’Ofiüc i Escorpí. La cinquena etapa en algunes maratons s’anomena sisena etapa, perquè hi ha una etapa de descans. A la marató diària, què podem fer cada dia de l’any a qualsevol hora, no cal fer aquesta parada esperant que pugi el cel de l’est, i no la considerem.

Als dos mapes de sota, amb el nord a dalt i l’est a l’esquerra, veiem en blau algunes de les estrelles què es veuen a ull nu, les més importants per a trobar els cúmuls. En color verd, de dreta a esquerra, M12, M10 i M14.

Al segon mapa hi ha els noms de les estrelles i els cúmuls.

Al mapa de sota, què és el mateix què el superior però amb noms, hi destaquen dos doblets que al cel encara són molt més predominants. A la dreta, Yed Prior i Yed Posterior. A l’esquerra, Cebalrai i Gamma d’Ofiüc. Aquests dos doblets permeten situar fàcilment la constel·lacio al cel. Té forma d’una gran casa, amb la base què va de Sabik a Yed, i amb la part superior de la teulada a Rasalhague.

Per trobar la constel·lació només cal sortir a ull nu de les pinces de l’Escorpí i anar una mica al nord, de seguida trobarem el destacat doblet de Yed Prior i Yed Posterior. A partir d’aquí podrem construir tota la figura de la caseta d’Ofiüc.

Al mapa de sobre veiem què a l’esquerra de M10 hi ha dues estrelles, 30 Oph i 23 Oph, de 4.82 i 5.23 respectivament. Es veuen a ull nu, sobretot la primera. Amb una mica d’atenció trobarem la segona una mica al sud-oest, en direcció a Zeta.

Com veiem al mapa de sota, ens pot ajudar construir un romboide amb Marfik, Yed Prior, Zeta i aquestes estrelles. Està marcat amb color verd al mapa.

Si veiem a ull nu l’estrella 30 Oph, de 4.82, la qual cosa és fàcil, només cal encarar-hi els prismàtics de 7×50. Molt a prop del centre del camp, a l’oest, dreta al mapa, veurem immediatament el cúmul, molt evident.

Si abans no hem pogut veure 23 Oph a ull nu, podem aprofitar ara per alternar prismàtics i ull nu fins conseguir veure-la i repassar el romboide Marfik, Yed, Zeta, 23 Oph i 30 Oph, marcat amb color verd al mapa.

Cal afegir què tota l’estructura està girada cap al nord-est, per tant, quan hi passem amb els prismàtics hem de veure què la línia 30 Oph-23 Oph ens indica aproximadament el sud-oest, que la línia 23 Oph-Marfik ens indica el nord-oest, igual que la línia M10-M12 o que la línia Zeta Oph-Yed.

 

A sota, els dos mapes del camp de visió dels 7×50, amb la mateixa orientació i codis què als altres mapes.

Al centre hi veiem dues estrelles noves què ens permetran arribar a M12.

Al camp dels 7×50 veurem fàcilment que al nord-oest de M10 hi ha dues estrelles que destaquen molt, de 6.32 i 6.96. Les centrem i tindrem un cúmul a cada costat, M10 al sud-est i M12 al nord-oest.

 

A sota, les estrelles de comprovació del camp. Quan estem a ull nu i encarem els 7×50 a 30 Oph hem de tenir la garantia de què estem centrats a 30 Oph.

A sobre i a sota, a l’oest de 30 Oph, el cúmul globular M10. Més enllà, al nord-oest, les dues estrelles de referència, de 6.96 i 6.32, per anar a M12. Aquestes dues estrelles també les podem visualitzar com un triangle si hi afegim l’estrella de 6.25 què tenen al nord.

A la part nord del camp tenim un triangle molt vistós d’estrelles de magnitud cinc i sis, i diametralment oposat, a baix al mapa, un altre, què també podem visualitzar com un trapezi si hi afegim una quarta estrella. A l’est del triangle, una cadena de quatre estrelles, encara què en té més. Podem seguir-la amunt, fins a l’estrella de 6.35 de l’est de 30 Oph.

M12 i M10 tenen magnituds similars, al voltant de 6.6-6.8, i els dos són de mida angular intermitja entre els Messier, uns 19′ per a M10 i uns 14′ per a M12.

Amb 7×50 veig els dos cúmuls molt semblants, M12 el veig més gran que M10. Això em passa amb molts altres objectes en comparar-los amb 7×50. Però resulta què en realitat, M10 té uns 19′ i M12 uns 14′, hauria de veure M10 més gran.

M10 el veig més estel·lar, amb un centre petit més brillant què a M12 i amb una corona més tènue. A M12 aquesta corona la veig molt petita, amb el nucli molt gran, ocupant gairebé tot el cúmul.

Els dos els veig amb la vora molt irregular, però el dia que he fet la comparativa hi havia una humitat del 80% i no sé fins a quin punt influeix en la irregularitat i en què vegi M12 més gran que M10.

 

A la pàgina Seqüència 5.2: objectes de la web Marató Messier de memòria, podem veure l’encadenament d’aquests cúmuls amb els altres set de la seqüència.

A la pàgina Seqüència 5.2: introducció hi podem veure les generalitats de la seqüència, els mapes generals i la integració dins de la cinquena etapa de la marató.

A l’apartat Estructura galàctica hi ha les dades astrofísiques, la posició a la Galàxia i els mapes amb referència galàctica.

A través de l’Índex es pot accedir directament a totes les pàgines de la web què ja estàn elaborades.

Al  0-facebook1 anem posant els enllaços als nous articles d’observació d’objectes del Quadern d’observació.

L’estructura de la m3, que pot semblar complicada, està explicada al primer quadre de la pàgina Marató Messier de memòria.

 

Tutorial: Localización encadenada con prismáticos de 7×50 y 15×85 de los siete cúmulos globulares de Sagitario del catálogo Messier. Sexta etapa de la maratón Messier, primera serie, Secuencia 6.1

Leer el texto en catalán

En la web Maratón Messier de memoria está terminada la página Secuencia 6.1: objetos, dedicada al encadenamiento de la localización de los objetos con prismáticos de 7×50 y 15×85.

 

La que denominamos Secuencia 6.1 de la maratón Messier está formada por los siete cúmulos globulares de Sagitario que están en el catálogo Messier. Sería el equivalente visual de los cúmulos globulares de las Secuencias 5.1 y 5.2, del hemisferio norte galáctico, pero ahora en el hemisferio sur galáctico.

 

En la página Secuencia 6.1: introducción, podemos ver diferentes informaciones sobre la naturaleza de los objetos de la secuencia. Su posición galáctica está en el apartado Perspectiva galáctica.

En la página Sexta etapa: objetos de la salida del Sol podemos ver las generalidades de la etapa completa, última de la maratón de primavera, que comprende las Secuencias 6.1 y 6.2.

Todas las páginas tienen en la parte inferior una tabla de enlaces rápidos.

A través del Índice se puede acceder directamente a todas las páginas de este espacio web.

Tutorial: Localització encadenada amb prismàtics de 7×50 i 15×85 dels set cúmuls globulars de Sagitari del catàleg Messier. Sisena etapa de la marató Messier, primera sèrie, Seqüència 6.1

Leer el texto en castellano

A la web Marató Messier de memòria està acabada la pàgina Seqüència 6.1: objectes, dedicada a l’encadenament de la localització dels objectes amb prismàtics de 7×50 i 15×85.

 

La què anomenem Seqüència 6.1 de la marató Messier està formada pels set cúmuls globulars de Sagitari què són al catàleg Messier. Seria l’equivalent visual dels cúmuls globulars de les Seqüències 5.1 i 5.2, de l’hemisferi nord galàctic, però ara a l’hemisferi sud galàctic.

 

A la página Seqüència 6.1: introducció, podem veure diferents informacions sobre les característiques dels objectes de la seqüència. La seva posició galáctica és a l’apartat Perspectiva galàctica.

A la pàgina Sisena etapa: objectes de la sortida del Sol, podem veure les generalitats de l’etapa, l’última de la marató de primavera, què comprèn les Seqüències 6.1 i 6.2.

Totes les págines tenen a la part inferior una taula d’enllaços ràpids.

A través de l’Índex es pot accedir directament a totes les pàgines d’aquest espai web.

 

 

Los cúmulos globulares de Sagitario que son Messier, con prismáticos

Leer el texto en catalán

En Sagitario hay siete cúmulos globulares que están en catálogo Messier. En el mapa que sigue, con el norte arriba y el este a la izquierda, vemos su posición.

Debajo del mapa hay enlaces a los artículos de este blog Cuaderno de observación i de la web Maratón Messier de memoria donde se explica la localización de estos objetos con prismáticos de 7×50 y de 15×85.

 

Los siete cúmulos forman la Secuencia 6.1 de la maratón Messier. La sexta y última etapa de la maratón la dividimos en dos partes, que denominamos Secuencia 6.1 y Secuencia 6.2. Lo que da unidad a la secuencia 6.1 es que todos los objetos son cúmulos globulares en la visual de Sagitario.

 

Con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 28 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 22 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 7×50 desde M55

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 7×50 desde el este

 

Con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 28 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 22 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 15×85 desde M55

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 15×85 desde el este

 

En la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación, se explica la posición de los siete cúmulos en la Galaxia.

 

Els cúmuls globulars de Sagitari què són Messier, amb prismàtics

Leer el texto en castellano

A Sagitari hi ha set cúmuls globulars què són al catàleg Messier. Al mapa de sota, amb el nord a dalt i l’est a l’esquerra, en veiem la posició.

A sota del mapa hi ha enllaços als articles del blog Quadern d’observació i de la web Marató Messier de memòria què expliquen la localització d’aquests objectes amb prismàtics de 7×50 i de 15×85.

 

Aquests set cúmuls formen la Seqüència 6.1 de la marató Messier. La sisena i última etapa de la marató la dividim en dues parts, què anomenem Seqüència 6.1 i Seqüència 6.2. Allò què dóna unitat a la Seqüència 6.1 és què tots els objectes són cúmuls globulars de la visual de Sagitari.

 

Amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 28 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 22 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 7×50 des de M55

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 7×50 des de l’est

 

Amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 28 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 22 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 15×85 des de M55

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 15×85 des de l’est

 

A la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació, hi ha l’explicació de la posició dels set cúmuls a la Galàxia.

 

El cúmulo globular M75 desde M55 con prismáticos de 7×50

Leer el texto en catalán

M75 en la wikipedia

M55 en la wikipedia

En un artículo anterior de este blog, M75 con prismáticos de 7×50, describíamos la localización del cúmulo globular M75 desde el este, desde Capricornio.

En este artículo veremos la localización viniendo de M55, que es la secuencia más rápida en la maratón Messier.

 

En los dos mapas que siguen, vemos la Secuencia 6.1 de la maratón Messier, formada por los siete cúmulos globulares de Sagitario que están en el catálogo Messier: M28, M22, M69, M70, M54, M55 y M75. El norte está arriba y el este a la izquierda.

Para encontrar M55 podemos utilizar el asterismo en forma de trapecio irregular que incluye a la estrella Omega de Sagitario (4.70). Este asterismo se ve a simple vista. La explicación de esta localización está en el artículo El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 7×50 de este mismo blog.

M75 está al norte del asterismo.

 

A continuación, los dos mapas del campo de visión de 7.5 grados de los 7×50. El norte está arriba y el este a la izquierda.

Desde M55 buscamos a su nordeste el asterismo que incluye a Omega de Sagitario. Si lo situamos en la parte sur del campo aparece el asterismo con forma de letra épsilon inclinada al norte, arriba en el mapa.

En el campo de visión ahora destacan las dos formas, en amarillo en el mapa que sigue. Al sur vemos el trapecio en forma de cometa que se ve a simple vista y al norte vemos el que tiene forma de letra épsilon, más débil que el que incluye a Omega. Los dos asterismos tienen una medida similar.

Las tres estrellas más brillantes del asterismo en épsilon están al sur y son de magnitud seis. Si el cielo no es bueno, quizás no veremos la letra épsilon a la primera, pero las cuatro estrellas del sur las podremos visualizar como un trapecio irregular con el lado largo al norte (marcado en verde en el mapa). Si vemos el trapecio, hemos de buscar encima, al norte, un triángulo. La que parece la estrella del vértice sur es el cúmulo globular M75.

Para saber si vemos M75, podemos contar las estrellas de la línea larga de la E. Si contamos cinco, estamos viendo el cúmulo, que es el que parece la segunda estrella, o la tercera si contamos la E entera.

 

Las cuestiones relativas a la posición del objeto en la Galaxia están explicadas en la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación.

En el blog Cuaderno de observación hay un artículo sobre la observación de M75 con 15×85.

En la página Secuencia 6.1: objetos, de la web Maratón Messier de memoria, está explicado el encadenamiento de las localizaciones de este cúmulo con las de los otros objetos de la secuencia de la maratón.

 

Con este objeto termina la serie de los siete cúmulos globulares de Sagitario que forman la que llamamos Secuencia 6.1 de la maratón Messier.

 

 

El cúmul globular M75 des de M55 amb prismàtics de 7×50

Leer el texto en castellano

M75 a la wikipèdia

M55 a la wikipèdia

En un article anterior d’aquest blog, M75 amb prismàtics de 7×50, hi ha la localització del cúmul globular M75 des de l’est, des de Capricorni. En l’article d’ara hi ha la localització venint de M55, què és la seqüència més ràpida en la marató Messier.

 

Al dos mapes de sota, veiem la Seqüència 6.1 de la marató Messier, formada pels set cúmuls globulars de Sagitari què són al catàleg Messier: M28, M22, M69, M70, M54, M55 i M75. El nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

Per trobar M55 podem utilitzar l’asterisme en forma de trapezi irregular què inclou Omega de Sagitari (4.70). Aquest asterisme es veu a ull nu. L’explicació d’aquesta localització és a l’article El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 7×50 d’aquest mateix blog.

M75 és al nord de l’asterisme.

 

A sota, els dos mapes del camp de visió de 7.5 graus dels 7×50. Nord a dalt i est a l’esquerra.

Des de M55 anem al nord-est fins a l’asterisme què inclou Omega de Sagitari. Si el posem a la part sud del camp apareix al nord, a dalt al mapa, l’asterisme en forma de lletra èpsilon inclinada.

Al camp ara hi destaquen les dues formes, en groc al mapa de sota. Al sud, veiem el trapezi en forma d’estel què es veu a ull nu, i al nord l’asterisme en forma de lletra èpsilon, més dèbil que el què inclou Omega. Els dos asterismes tenen una mida similar.

Les tres estrelles més brillants de l’asterisme en èpsilon són al sud i de magnitud sis. Si el cel no és massa bo, potser no veurem la lletra èpsilon a la primera, però les quatre estrelles de baix de la lletra èpsilon les podem visualitzar com un trapezi irregular amb el costat llarg al nord (marcat en verd). Si veiem el trapezi, hem de buscar a sobre el triangle. La què sembla l’estrella del vèrtex sud del triangle és el cúmul globular M75.

Per saber si veiem M75, podem comptar les estrelles de la línia llarga de la E. Si en comptem cinc, estem veient el cúmul, que és el que sembla la segona estrella, o la tercera si comptem la E sencera.

 

La posició de l’objecte a la Galàxia la trobareu explicada a la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació.

 

Amb aquest objecte s’acaba la sèrie dels set cúmuls globulars de Sagitari què formen la que anomenem Seqüència 6.1 de la marató Messier.

 

Al blog Quadern d’observació hi ha un article sobre la localització de M75 amb 15×85.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

 

Comparación de M54, M69 i M70 con 7×50 y 15×85

Leer el texto en catalán

M54 en la wikipedia

M69 en la wikipedia

M70 en la wikipedia

Comparación de las observaciones de tres cúmulos globulares del catálogo Messier, M54, M69 y M70, con prismáticos de 7×50 y 15×85.

Estos tres objetos son los Messier de la base de la tetera de Sagitario. Son objetos que en una primera aproximación pueden parecer difíciles con 7×50 porque en la latitud desde la que observamos habitualmente, el paralelo 42 de Lleida y Àger, son objetos muy bajos sobre el horizonte, cargado de polvo, contaminación lumínica y humedad, pero que con un poco de método podemos observar sin dificultad.

 

A continuación veremos los resultados de la observación y después las características de los objetos y las circunstancias de la sesión de observación.

 

Observación comparada de los tres cúmulos

Con prismáticos de 7×50

Con 7×50 veo que M54 y M69 se parecen mucho, débiles, muy pequeños y estelares. M54 tiene 12.0′ de diámetro y 7.2-7.7 de magnitud visual, M69 tiene 9.8′ de diámetro y casi la misma magnitud, 7.4-7.7.

Intento apreciar la diferencia de diámetro pero no puedo, ya que no veo un borde definido, son objetos débiles y el fondo de cielo es demasiado claro, ya que estamos sobre la Vía Láctea.

M54 se parece más a una estrella que M69, le veo un pico de brillo estelar en el centro que no veo en M69. Este lo veo un poco más difuminado.

El tercer objeto, M70, que está situado entre los otros dos, lo veo mucho más débil, mucho más tenue, mucho más fantasmal, aparece y desaparece. La observación de hoy no tiene nada que ver con otras en la cuales tenía que esperar al acecho a que apareciera unos instantes.

No podría asegurar si M70 es un cúmulo globular o una galaxia, no encuentro ningún criterio visual con 7×50 para valorarlo.

De los tres cúmulos, el que veo más fácilmente es M54, y después M69. Este lo encuentro muy rápido, quizás por la estrella que tiene junto a él. La estrella creo que tiene la ventaja de que te permite encontrar rápidamente el cúmulo si el cielo no es bueno, pero tiene el inconveniente de que te engaña en la apreciación del cúmulo porque son demasiado cercanos uno del otro con 7×50.

M70 no tiene nada que ver con los otros dos. Normalmente con 7×50 lo encuentro buscándolo al norte de la cadenita que hay en el lado este del paralelogramo de referencia. A M70 lo he de buscar y a veces no está, en cambio M54 y M69 normalmente están siempre y aparecen casi sin buscarlos.

Hoy encuentro fácilmente M70, pero he de tener en cuenta que el hecho de que tenga la pantalla del ordenadar a solo el cuatro por ciento de iluminación significa que esta sesión no me servirá de referencia para las observaciones cotidianas  en términos absolutos pero si en términos relativos. Dos horas de adaptación a la oscuridad permiten ver con facilidad objetos  que con menos adaptación se muestran menos amigables.

 

Con prismáticos de 15×85

Con 15×85 el panorama cambia totalmente. Los objetos no solo los veo más grandes, los veo diferentes.

Al pasar rápidamente por el campo con los prismáticos, M54 puede parecer una estrella, pero enseguida vemos que es un objeto por su aspecto de estrella desenfocada.

Con 15×85 veo M54 muy pequeño y concentrado, con aspecto estelar. Pero al compararlo con M69 no los veo tan diferentes como con 7×50.

Veo M69 también muy pequeño, pero más grande que M54, más difuso y menos estelar. Con menos estelar quiero decir que no tiene el pico de brillo central que veo en M54.

Con 7×50 no era capaz de ver si era mayor M54 o M69. Con 15×85 veo mayor M69, que realmente es más pequeño. Quizás el pico de luz central de M54 hace que no aprecie bien el borde del cúmulo y me parezca más pequeño que M69 cuando en realidad es mayor, 12′ de M54 contra 9.8′ de diámetro angular de M69.

Ahora, con 15×85, veo más parecidos M69 y M70, cuando con 7×50 eran totalmente diferentes.

Los veo muy pequeños pero similares, difusos, sin el aspecto marcadamente estelar de M54.

Veo M70  un poco más pequeño que M69, pero es como si con 15×85 las diferencias entre los tres cúmulos fuesen diferentes. Con 7×50, M70 es muy diferente de los otros dos, con 15×85 ya no lo veo tan diferente, se parece a M69.

 

Localitzación de los objetos

En este mismo blog Cuaderno de observación hay seis artículos explicando con detalle la localización de los tres cúmulos con 7×50 y con 15×85.

Con prismáticos de 7×50
El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 7×50
El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 7×50
El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 7×50

Con prismáticos de 15×85
El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 15×85
El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 15×85
El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 15×85

 

Los objetos

Archinal&Hynes, una bíblia de cúmulos de 2003, Star Clusters, da los siguientes datos:

M54 (NGC6715, Mel 216): 12.0′ de diámetro, 7.7 de magnitud visual total y 21.200 pc

Flujo en SIMBAD: 7.973 en g y 6.946 en z

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.2
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.2

 

M69 (NGC6637, =NGC6634, Mel 202): 9.8′ de diámetro, 7.7 de magnitud visual total y 10.100 pc

Flujos en SIMBAD: 9.32 en B, 8.31 en V, 8.295 en g, 7.693 en r y 7.306 en i

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.4
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.7

 

M70 (NGC6681, Mel 211): 8.0′ de diámetro, 7.8 de magnitud visual total y 9.200 pc

Flujos en SIMBAD: 9.76 en B, 9.06 en V y 8.859 en g

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.8
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.8

 

La sessión de observación

Es domingo 23 de julio, la meteo marca lluvia en Àger para la tarde y es posible que por la noche queden espacios con el cielo suficientemente bueno para el objetivo marcado: comparar M54, M69 y M70 con 7×50 y 15×85.

El 24 de julio de 2017 trabajo en estos tres cúmulos en Àger entre las 01:40 y las 02:10.

A la 01:40 T= 15º, 82% de humedad, SQM: 21.36 en el cenit, con la Vía Láctea arriba, y 21.52 al norte.

A las 02:10 T= 15º, 84% de humedad, SQM: 21.38 en el cenit, con la Vía Láctea arriba, y 21.50 al norte.

La humedad es muy alta, ha llovido por la tarde, todo está empapado y los techos de los observatorios gotean. He de tomar los apuntes dentro del observatorio ya que fuera los papeles se mojan enseguida.

Al llover por la tarde, el cielo ha quedado limpio, y no hay nubes. El fondo de cielo es granulado, pero la humedad es muy alta, por encima del 80%.

 

Los prismáticos

Trabajo toda la noche con los Helios Apollo 7×50 sin trípode y con los Helios Apollo 15×85 montados en el trípode grande.

 

Adaptación

Al empezar con estos tres objetos ya llevo casi dos horas de adaptación a la oscuridad. A lo largo de la noche he ido bajando la intensidad de la iluminación de la pantalla del ordenador y se quedará finalmente en el cuatro por ciento, bajo el metacrilato rojo transparente.

Encima de la pantalla de la tableta de luz Kaiser que utilizo para dibujar hay ya seis capas de plástico rojo y dos hojas de papel blanco para amortiguar la luz.

Ya hace mucho rato que no enciendo ningún frontal rojo ni ninguna linterna roja porque hacen demasiada luz. Estoy solo en los observatorios y esto hace que no haya ninguna otra luz, aunque sea roja, que me pueda desbaratar la adaptación.

Para dibujar utilizo una tableta de dibujo Kaiser negative/slide Light Box de medida DIN A5, que es una caja de luz blanca para mirar negativos y diapositivas. Para controlar la luz de la tableta hay pegada encima una funda de plástico rojo transparente para folios, dentro de la cual voy poniendo láminas de plástico rojo de separador de carpesano para disminuir la luz. Cuando ya estoy muy adaptado, pongo también en la funda hojas de papel blanco. Es un sistema muy efectivo para controlar la intensidad de la luz de la caja de dibujo. He probado muchos sistemas de dibujo, incluyendo tabletas digitales de distintas marcas y modelos y la caja de luz es la que me va mejor. Trabajo con papeles cortados a A5, muchos con un círculo ya impreso ocupando casi todo el papel. En otras hojas, ocupa solo la parte izquierda y escribo en la parte derecha.

 

Contexto galáctico

La posición de los tres cúmulos en la Galaxia esta explicada en la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación.

En el mapa que sigue vemos la situación de los cúmulos. Abajo a la derecha, el Sistema Solar y justo encima, en rojo, el centro galáctico. Encima vemos M67 y M70, y más arriba, M54, el cúmulo globular más lejano del catálogo Messier, si es que realmente es un cúmulo en el sentido que entendemos el resto de cúmulos globulares de la Galaxia.

 

Comparació de M54, M69 i M70 amb 7×50 i 15×85

Leer el texto en castellano

M54 a la wikipèdia

M69 a la wikipèdia

M70 a la wikipèdia

Comparació de l’observació de tres cúmuls globulars del catàleg Messier, M54, M69 i M70, amb prismàtics de 7×50 i 15×85.

Aquests tres objectes són els Messier de la base de la tetera de Sagitari. Són objectes que en una primera aproximació poden semblar difícils amb 7×50 perquè des de la latitud des d’on observem habitualment, el paral·lel 42 de Lleida i Àger, són objectes molt baixos sobre l’horitzó, carregat de pols, contaminació lumínica i humitat, però que amb una mica de mètode podem observar sense dificultat.

 

A continuació veurem els resultats de l’observació i després les característiques dels objectes i les circumstàncies de la sessió d’observació.

 

Observació comparada dels tres cúmuls

Amb prismàtics de 7×50

Amb 7×50 trobo que M54 i M69 s’assemblen molt, dèbils, molt petits i estel·lars. M54 té 12.0′ de diàmetre i 7.2-7.7 de magnitud visual, M69 té 9.8′ de diàmetre i gairebé la mateixa magnitud, 7.4-7.7.

Intento apreciar la diferència de diàmetre però no puc, ja que no hi veig una vora definida, són objectes dèbils i el fons de cel és massa clar, ja que estem sobre la Via Làctia.

M54 s’assembla més a una estrella que M69, li veig un pic de llum estel·lar al centre que no veig a M69. Aquest el veig una mica més difuminat.

El tercer objecte, M70, que està entre els altres dos, el veig molt més dèbil, molt més tènue, molt més fantasmal, que apareix i desapareix. Avui però, no té res a veure amb altres observacions en què m’havia d’esperar a l’aguait a que sortís uns instants.

No podria assegurar si M70 és un cúmul globular o una galàxia, no trobo cap criteri visual amb 7×50 per valorar-ho.

Dels tres cúmuls, el què veig més fàcilment és M54, i després M69. Aquest el trobo molt de pressa, potser per l’estrella que té a tocar. L’estrella crec que té l’avantatge de què et permet trobar de seguida el cúmul si el cel no és bo, però té l’inconvenient què t’enganya en l’apreciació del cúmul perquè són massa a prop un de l’altre amb 7×50.

M70 no té res a veure amb els altres dos. Normalment amb 7×50 el trobo buscant-lo al nord de la cadeneta que hi ha al costat est del paral·lelogram de referència. M70 l’he de buscar i a vegades no hi és, en canvi M54 i M69 normalment hi són sempre i apareixen gairebé sense buscar-los.

 

Avui M70 el trobo fàcil, però hem de tenir en compte que el fet que la pantalla de l’ordinador la tingui al 4% d’il·luminació vol dir que aquesta sessió no em servirà de referència quotidiana en termes absoluts però si en termes relatius. Dues hores d’adaptació a la fosca permeten veure amb facilitat objectes que amb menys adaptació es mostren menys amigables.

 

Amb prismàtics de 15×85

Amb 15×85 el panorama canvia totalment. Els objectes no tan sols els veig més grans, sinó diferents.

Al passar rápidament pel camp amb els prismàtics, M54 pot semblar una estrella, però de seguida veiem que és un objecte, per l’aspecte d’estrella desenfocada.

Amb 15×85 veig M54 molt petit i concentrat, amb aspecte estel·lar. Però en comparar-lo amb M69 no els veig tan diferents com amb 7×50.

Veig també M69 molt petit, però més gran que M54, més difús i menys estel·lar. Menys estel·lar vol dir que no té el pic de llum central que li veig a M54

Amb 7×50 no era capaç de veure si era més gran M54 o M69. Amb 15×85 veig més gran M69, què realment és més petit. Potser el pic de llum central de M54 fa que no vegi bé la vora del cúmul i em sembli més petit que M69 quan en realitat és més gran, 12′ de M54 contra 9.8′ de diàmetre angular de M69.

Però ara, amb 15×85, veig més semblants M69 i M70, quan amb 7×50 són diferents.

Els veig molt petits, però similars, difusos, sense l’aspecte marcadament estel·lar de M54.

M70 el veig una mica més petit que M69, però és com si amb 15×85 la diferència entre els tres cúmuls fos d’una altra manera. Amb 7×50, M70 és molt diferent dels altres dos, amb 15×85 ja no és tan diferent, s’assembla a M69.

 

Localització dels objectes

En aquest mateix blog Quadern d’observació hi ha sis articles explicant la localització acurada dels tres cúmuls amb 7×50 i amb 15×85.

Amb prismàtics de 7×50
El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50
El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 7×50
El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 7×50

Amb prismàtics de 15×85
El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 15×85
El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 15×85
El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 15×85

 

Els objectes

Archinal&Hynes, una bíblia de cúmuls de 2003, Star Clusters, dóna les següents dades:

M54 (NGC6715, Mel 216): 12.0′ de diàmetre, 7.7 de magnitud visual total i 21.200 pc

Fluxos a SIMBAD: 7.973 en g i 6.946 en z

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.2
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.2

 

M69 (NGC6637, =NGC6634, Mel 202): 9.8′ de diàmetre, 7.7 de magnitud visual total i 10.100 pc

Fluxos a SIMBAD: 9.32 en B, 8.31 en V, 8.295 en g, 7.693 en r i 7.306 en i

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.4
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.7

 

M70 (NGC6681, Mel 211): 8.0′ de diàmetre, 7.8 de magnitud visual total i 9.200 pc

Fluxos a SIMBAD: 9.76 en B, 9.06 en V i 8.859 en g

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.8
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.8

 

La sessió d’observació

És diumenge 23 de juliol, la méteo marca pluja a Àger per la tarda i és possible que a la nit quedin espais amb el cel prou bo per a l’objectiu marcat: comparar M54, M69 i M70 amb 7×50 i 15×85.

El 24 de juliol de 2017 treballo en aquests tres cúmuls a Àger entre la 01:40 i les 02:10.

A la 01:40 T= 15º, 82% d’humitat, SQM: 21.36 al zenit, amb la Via Làctia a dalt, i 21.52 al nord.

A les 02:10 T= 15º, 84% d’humitat, SQM: 21.38 al zenit, amb la Via Làctia a dalt, i 21.50 al nord.

La humitat és molt alta, ha plogut a la tarda, tot està amarat i els sostres dels observatoris regalimen. He d’escriure dins l’observatori, a fora, els papers es mullen de seguida.

En ploure a la tarda, el cel ha quedat net, i no hi ha núvols. El fons de cel és granulat, però la humitat és molt alta, per sobre del 80%.

 

Els prismàtics

Treballo tota la nit amb els Helios Apollo 7×50 sense trípode i els Helios Apollo 15×85 muntats al trípode gran.

 

Adaptació

En començar amb aquests tres objectes ja porto gairebé dues hores d’adaptació a la foscor. Al llarg de la nit he anat baixant la intensitat de la llum de la pantalla de l’ordinador i es quedarà al final només al quatre per cent, sota la pantalla de metacrilat vermell transparent.

A sobre de la pantalla de la tauleta de llum Kaiser què utilitzo per a dibuixar hi ha sis capes de plàstic vermell i dues fulles de paper blanc per acabar d’esmorteir la llum.

Ja fa estona què no encenc per a res els frontals ni les llanternes vermelles perquè fan massa llum. Estic sol als observatoris i això fa que no hi hagi cap altra llum, ni que sigui vermella, que em pugui trencar l’adaptació.

Per dibuixar utilitzo una tauleta de dibuix Kaiser negative/slide Light Box de mida DIN A5, què és una caixa de llum blanca per mirar negatius i diapositives. Per controlar la llum de la tauleta, hi tinc enganxada a sobre una funda de plàstic vermell transparent per a folis, dins de la qual hi vaig posant làmines de plàstic vermell de separador de carpesano per disminuir la llum. Quan ja estic molt adaptat, hi poso també a dins, làmines de paper blanc. És un sistema molt efectiu de controlar el flux de llum de la caixa de llum de dibuix. He provat molts sistemes de dibuix, fins i tot tauletes digitals de diferents marques i la caixa de llum és la que em va millor. Treballo en papers A5, ja tallats, molts amb un cercle ja imprès ocupant gairebé tot el paper. En altres fulls, ocupa només la part esquerra del paper i escric a la part dreta.

 

Context galàctic

La posició dels tres cúmuls a la Galàxia està explicada a la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació.

Al mapa de sota veiem la situació del cúmuls. A baix a la dreta, el Sistema Solar i just a sobre, en vermell, el centre galàctic. Just a sobre M67 i M70 i més amunt, M54, el cúmul globular més llunyà del catàleg Messier, si és que realment és un cúmul en el sentit què entenem la resta de cúmuls globulars de la Galàxia.