M23 amb prismàtics de 15×85

Àger, 3 de setembre de 2016, 22:50h, 23ºC, 46% d’humitat. SQM-L: 21.44 al nord i 21.21 al zenit. El cel sembla ras, però està molt il·luminat i grisós. Molt brut fins 15º o 20º d’altura a l’horitzó. Fa el mateix cel que ahir, sembla net, però no és fosc. El satèl·lit IR ens mostra la realitat, hi ha grans masses laminars de núvols alts provinents de l’Atlàntic entrant a la península per Finisterre i que avancen cap a l’est en forma de cintes allargades SW-NW. És la tònica de les últimes nits.

Prismàtics Helios Apollo 15×85.

 

A l’article anterior del blog hi ha M23 amb 7×50 amb la localització ràpida de l’objecte.

 

Amb els 15×85 el cúmul obert M23 es veu molt gran i lluminós, molt fàcil. S’hi resolen innumerables estrelles.

Hi puc distingir tres parts, una molt més brillant, desplaçada cap al NE, amb moltes estrelles brillants juntes, amb molta densitat.

Hi ha una segona corona d’estrelles brillants què destaquen molt perquè estan una mica més separades entre elles, hi ha menys densitat. Aquesta segona zona atrapa l’estrella del vèrtex NE del quadrat de referència.

Finalment veig una tercera corona, molt més tènue, que depassa tot el quadrat, amb l’aspecte d’una nebulositat dèbil formada per múltiples estrelles molt dèbils, què no veig.

A sota, els dos mapes de referència amb el nord a dalt, centrats a M23.

5-3-M23-15x85-600px

Al camp ja no hi ha les dues estrelles brillants, s’han quedat al nord. Si pugem una mica els prismàtics les trobarem de seguida.

Si recentrem M23 veurem que ara el quadrat aixafat domina el camp, l’hem pintat en groc al mapa de sota. L’estrella del NW és molt brillant i amb 6.48 sembla la més brillant del camp. Però realment la més brillant, amb 6.22, és la que hi ha al SE, passat el petit triangle. A l’oest del quadrat hi ha un asterisme en forma de triangle amb cua. Nosaltres hi veiem un altre cullerot. Amb 7×50 n’hi ha un altre més avall. Hem marcat el triangle i el cullerot amb verd al mapa interpretat. A dalt del camp, al NE, hi ha diverses lineacions.

5-3-M23-BLOG-15x85-amb-noms-600px

En preparar la marató, i molt més a la m3, la marató Messier de memòria, cal que ens inventem referències. Així, en passar-hi amb els prismàtics, sense fer cap esforç ja sabem quin objecte és perquè l’associem a una forma. El tambor del colt mirant avall, ja sé que sóc a M15. El centre de la X al costat de l’arrel quadrada, M56. La cadeneta de quatre, ja sé que a sobre hi ha M70, etc.

 

A l’article anterior hi ha la localització de M23 amb prismàtics de 7×50.

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

Anuncis

M23 amb prismàtics de 7×50

Àger, 3 de setembre de 2016, 23:00h, 22ºC, 48% d’humitat. SQM-L: 21.44 al nord i 21.21 al zenit. El cel sembla ras, però està molt il·luminat i grisós. Molt brut fins 15º o 20º d’altura a l’horitzó. Fa el mateix cel que ahir, sembla net, però no és fosc. El satèl·lit IR ens mostra la realitat, hi ha grans masses laminars de núvols alts provinents de l’Atlàntic entrant a la península per Finisterre i que avancen cap a l’est en forma de cintes allargades SW-NW. És la tònica de les últimes nits.

Prismàtics Helios Apollo 7×50.

 

En marató, la manera més ràpida de localitzar el cúmul obert M23 és fer-ho amb 7×50 i amb la ziga-zaga M24-M25-M24-M23, però som vora del pla galàctic i hi ha innumerables objectes que ens poden confondre quan no coneixem aquest camp amb prismàtics.

Les primeres vegades que el visitem pot ser interessant fer-ho des de M8-M20-M21, ja que és un grup molt fàcil que es localitza a ull nu. Al blog hi ha un article anterior de com trobar aquest grup amb 7×50 i un altre article amb 15×85.

 

A sota, amb el nord a dalt, el mapa sense noms i l’interpretat del camp dels 7×50, que inclou alhora M23 i M24 a la part superior i M21-M20-M8 a baix, al sud.

5-3-M23-BLOG-7x50-A-600px

Som al pla galàctic. A baix, a l’esquerra del centre del mapa hi ha M8, la nebulosa de la Llacuna. A l’oest, tocant a M8, a la dreta al mapa, hi ha quatre estrelles que fan un asterisme com un cullerot soper de cap per avall. Si ara veiem a sobre de la Llacuna un triangle ja tenim la certesa de que som on volem ser. D’aquest triangle, el vèrtex superior, nord, és el cúmul obert M21. En un altre article del blog en trobareu més informació. Hi podeu accedir pel núvol d’etiquetes de la dreta de la pàgina.

Més cap al NW (extrem dret del mapa) hi ha cinc estrelles molt brillants que formen una ona de mar. Les dues formes en groc al mapa.

Si des de la cresta de l’ona seguim amunt la cadeneta d’estrelles (línia verda) arribem a un quadrat una mica aixafat lateralment, dins del qual hi ha el cúmul obert M23. L’estrella del vèrtex NW destaca molt sobre les altres.

5-3-M23-BLOG-7x50-A-amb-noms-600px

 

A sota, els dos mapes, sense noms i amb noms, centrats a M23. El nord és a dalt.

5-3-M23-BLOG-7x50-B-600px

Al centre, M23 dins el quadrat aixafat lateralment. El cúmul es veu gran, molt difús, fàcil de reconèixer un cop se sap que és el que té l’estrella del NW a tocar. La part més brillant del cúmul es veu desplaçada cap al NE. Amb visió lateral puja molt.

Amb M23 centrat, al camp destaquen sobretot l’estrella de 6.48 del vèrtex NW del quadrat i les dues estrelles brillants del nord del camp, de 5.52 i 5.93. Les tres estrelles formen un triangle molt gran, molt fàcil de reconèixer. Quan l’haguem vist ja podem anar vàries vegades a l’esquerra, a l’est, per fer M23-M24-M25-M24-M23, què és el camí fàcil i ràpid en marató. Un problema que pot tenir un observador en començar amb aquests camps és que en ser vora del pla galàctic hi ha molts i molts objectes, els menys vistosos (aparentment) com M26, M18, M23 o M21 s’han d’haver preparat bé.

Un altre problema és que l’aspecte és diferent a ull nu i amb prismàtics. M24, per exemple, a ull nu es veu com un núvol brillant molt gran, veiem sobretot el bosc i menys els arbres. Quan posem els prismàtics veiem els arbres, les estrelles, i es fa molt menys evident el bosc.

5-3-M23-BLOG-7x50-B-amb-noms-600px

 

A sota, una situació de finals d’estiu, amb l’objecte molt baix, o bé en una altra època de l’any amb un cel dolent o contaminat.

Cel grisós, objectes brillants que ara semblem dèbils i que només centellegen entre la póls i l’humitat.

5-3-M23-BLOG-7x50-C-600px

La póls, la humitat i els núvols filtren els objectes del camp i ens mostren els més evidents que hem de memoritzar. No hem posat les estrelles de M24 a l’esquerra.

Si venim de M24, escanejant el cel d’est a oest, només que aquesta finestra galàctica surt del camp, apareixen les dues estrelles brillants de 5.52 i 5.93 de dalt i l’estrella de 6.48 del vèrtex NW del quadrat, que formen un triangle molt evident.

5-3-M23-BLOG-7x50-C-amb-noms-600px

Els cels mediocres són molt bons per entrenar la marató perquè filtren les distraccions i t’ensenyen només els elements més importants dels camps de cada objecte. Cal no desaprofitar aquestes nits.

 

A l’article següent hi ha M23 amb prismàtics de 15×85.

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.