Tutorial: Localización encadenada con prismáticos de 7×50 y 15×85 de los siete cúmulos globulares de Sagitario del catálogo Messier. Sexta etapa de la maratón Messier, primera serie, Secuencia 6.1

Leer el texto en catalán

En la web Maratón Messier de memoria está terminada la página Secuencia 6.1: objetos, dedicada al encadenamiento de la localización de los objetos con prismáticos de 7×50 y 15×85.

 

La que denominamos Secuencia 6.1 de la maratón Messier está formada por los siete cúmulos globulares de Sagitario que están en el catálogo Messier. Sería el equivalente visual de los cúmulos globulares de las Secuencias 5.1 y 5.2, del hemisferio norte galáctico, pero ahora en el hemisferio sur galáctico.

 

En la página Secuencia 6.1: introducción, podemos ver diferentes informaciones sobre la naturaleza de los objetos de la secuencia. Su posición galáctica está en el apartado Perspectiva galáctica.

En la página Sexta etapa: objetos de la salida del Sol podemos ver las generalidades de la etapa completa, última de la maratón de primavera, que comprende las Secuencias 6.1 y 6.2.

Todas las páginas tienen en la parte inferior una tabla de enlaces rápidos.

A través del Índice se puede acceder directamente a todas las páginas de este espacio web.

Anuncis

Tutorial: Localització encadenada amb prismàtics de 7×50 i 15×85 dels set cúmuls globulars de Sagitari del catàleg Messier. Sisena etapa de la marató Messier, primera sèrie, Seqüència 6.1

Leer el texto en castellano

A la web Marató Messier de memòria està acabada la pàgina Seqüència 6.1: objectes, dedicada a l’encadenament de la localització dels objectes amb prismàtics de 7×50 i 15×85.

 

La què anomenem Seqüència 6.1 de la marató Messier està formada pels set cúmuls globulars de Sagitari què són al catàleg Messier. Seria l’equivalent visual dels cúmuls globulars de les Seqüències 5.1 i 5.2, de l’hemisferi nord galàctic, però ara a l’hemisferi sud galàctic.

 

A la página Seqüència 6.1: introducció, podem veure diferents informacions sobre les característiques dels objectes de la seqüència. La seva posició galáctica és a l’apartat Perspectiva galàctica.

A la pàgina Sisena etapa: objectes de la sortida del Sol, podem veure les generalitats de l’etapa, l’última de la marató de primavera, què comprèn les Seqüències 6.1 i 6.2.

Totes les págines tenen a la part inferior una taula d’enllaços ràpids.

A través de l’Índex es pot accedir directament a totes les pàgines d’aquest espai web.

 

 

Los cúmulos globulares de Sagitario que son Messier, con prismáticos

Leer el texto en catalán

En Sagitario hay siete cúmulos globulares que están en catálogo Messier. En el mapa que sigue, con el norte arriba y el este a la izquierda, vemos su posición.

Debajo del mapa hay enlaces a los artículos de este blog Cuaderno de observación i de la web Maratón Messier de memoria donde se explica la localización de estos objetos con prismáticos de 7×50 y de 15×85.

 

Los siete cúmulos forman la Secuencia 6.1 de la maratón Messier. La sexta y última etapa de la maratón la dividimos en dos partes, que denominamos Secuencia 6.1 y Secuencia 6.2. Lo que da unidad a la secuencia 6.1 es que todos los objetos son cúmulos globulares en la visual de Sagitario.

 

Con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 28 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 22 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 7×50 desde M55

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 7×50 desde el este

 

Con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 28 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 22 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 15×85 desde M55

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 15×85 desde el este

 

En la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación, se explica la posición de los siete cúmulos en la Galaxia.

 

Els cúmuls globulars de Sagitari què són Messier, amb prismàtics

Leer el texto en castellano

A Sagitari hi ha set cúmuls globulars què són al catàleg Messier. Al mapa de sota, amb el nord a dalt i l’est a l’esquerra, en veiem la posició.

A sota del mapa hi ha enllaços als articles del blog Quadern d’observació i de la web Marató Messier de memòria què expliquen la localització d’aquests objectes amb prismàtics de 7×50 i de 15×85.

 

Aquests set cúmuls formen la Seqüència 6.1 de la marató Messier. La sisena i última etapa de la marató la dividim en dues parts, què anomenem Seqüència 6.1 i Seqüència 6.2. Allò què dóna unitat a la Seqüència 6.1 és què tots els objectes són cúmuls globulars de la visual de Sagitari.

 

Amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 28 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 22 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 7×50 des de M55

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 7×50 des de l’est

 

Amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 28 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 22 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 15×85 des de M55

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 15×85 des de l’est

 

A la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació, hi ha l’explicació de la posició dels set cúmuls a la Galàxia.

 

Comparación de M54, M69 i M70 con 7×50 y 15×85

Leer el texto en catalán

M54 en la wikipedia

M69 en la wikipedia

M70 en la wikipedia

Comparación de las observaciones de tres cúmulos globulares del catálogo Messier, M54, M69 y M70, con prismáticos de 7×50 y 15×85.

Estos tres objetos son los Messier de la base de la tetera de Sagitario. Son objetos que en una primera aproximación pueden parecer difíciles con 7×50 porque en la latitud desde la que observamos habitualmente, el paralelo 42 de Lleida y Àger, son objetos muy bajos sobre el horizonte, cargado de polvo, contaminación lumínica y humedad, pero que con un poco de método podemos observar sin dificultad.

 

A continuación veremos los resultados de la observación y después las características de los objetos y las circunstancias de la sesión de observación.

 

Observación comparada de los tres cúmulos

Con prismáticos de 7×50

Con 7×50 veo que M54 y M69 se parecen mucho, débiles, muy pequeños y estelares. M54 tiene 12.0′ de diámetro y 7.2-7.7 de magnitud visual, M69 tiene 9.8′ de diámetro y casi la misma magnitud, 7.4-7.7.

Intento apreciar la diferencia de diámetro pero no puedo, ya que no veo un borde definido, son objetos débiles y el fondo de cielo es demasiado claro, ya que estamos sobre la Vía Láctea.

M54 se parece más a una estrella que M69, le veo un pico de brillo estelar en el centro que no veo en M69. Este lo veo un poco más difuminado.

El tercer objeto, M70, que está situado entre los otros dos, lo veo mucho más débil, mucho más tenue, mucho más fantasmal, aparece y desaparece. La observación de hoy no tiene nada que ver con otras en la cuales tenía que esperar al acecho a que apareciera unos instantes.

No podría asegurar si M70 es un cúmulo globular o una galaxia, no encuentro ningún criterio visual con 7×50 para valorarlo.

De los tres cúmulos, el que veo más fácilmente es M54, y después M69. Este lo encuentro muy rápido, quizás por la estrella que tiene junto a él. La estrella creo que tiene la ventaja de que te permite encontrar rápidamente el cúmulo si el cielo no es bueno, pero tiene el inconveniente de que te engaña en la apreciación del cúmulo porque son demasiado cercanos uno del otro con 7×50.

M70 no tiene nada que ver con los otros dos. Normalmente con 7×50 lo encuentro buscándolo al norte de la cadenita que hay en el lado este del paralelogramo de referencia. A M70 lo he de buscar y a veces no está, en cambio M54 y M69 normalmente están siempre y aparecen casi sin buscarlos.

Hoy encuentro fácilmente M70, pero he de tener en cuenta que el hecho de que tenga la pantalla del ordenadar a solo el cuatro por ciento de iluminación significa que esta sesión no me servirá de referencia para las observaciones cotidianas  en términos absolutos pero si en términos relativos. Dos horas de adaptación a la oscuridad permiten ver con facilidad objetos  que con menos adaptación se muestran menos amigables.

 

Con prismáticos de 15×85

Con 15×85 el panorama cambia totalmente. Los objetos no solo los veo más grandes, los veo diferentes.

Al pasar rápidamente por el campo con los prismáticos, M54 puede parecer una estrella, pero enseguida vemos que es un objeto por su aspecto de estrella desenfocada.

Con 15×85 veo M54 muy pequeño y concentrado, con aspecto estelar. Pero al compararlo con M69 no los veo tan diferentes como con 7×50.

Veo M69 también muy pequeño, pero más grande que M54, más difuso y menos estelar. Con menos estelar quiero decir que no tiene el pico de brillo central que veo en M54.

Con 7×50 no era capaz de ver si era mayor M54 o M69. Con 15×85 veo mayor M69, que realmente es más pequeño. Quizás el pico de luz central de M54 hace que no aprecie bien el borde del cúmulo y me parezca más pequeño que M69 cuando en realidad es mayor, 12′ de M54 contra 9.8′ de diámetro angular de M69.

Ahora, con 15×85, veo más parecidos M69 y M70, cuando con 7×50 eran totalmente diferentes.

Los veo muy pequeños pero similares, difusos, sin el aspecto marcadamente estelar de M54.

Veo M70  un poco más pequeño que M69, pero es como si con 15×85 las diferencias entre los tres cúmulos fuesen diferentes. Con 7×50, M70 es muy diferente de los otros dos, con 15×85 ya no lo veo tan diferente, se parece a M69.

 

Localitzación de los objetos

En este mismo blog Cuaderno de observación hay seis artículos explicando con detalle la localización de los tres cúmulos con 7×50 y con 15×85.

Con prismáticos de 7×50
El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 7×50
El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 7×50
El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 7×50

Con prismáticos de 15×85
El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 15×85
El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 15×85
El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 15×85

 

Los objetos

Archinal&Hynes, una bíblia de cúmulos de 2003, Star Clusters, da los siguientes datos:

M54 (NGC6715, Mel 216): 12.0′ de diámetro, 7.7 de magnitud visual total y 21.200 pc

Flujo en SIMBAD: 7.973 en g y 6.946 en z

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.2
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.2

 

M69 (NGC6637, =NGC6634, Mel 202): 9.8′ de diámetro, 7.7 de magnitud visual total y 10.100 pc

Flujos en SIMBAD: 9.32 en B, 8.31 en V, 8.295 en g, 7.693 en r y 7.306 en i

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.4
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.7

 

M70 (NGC6681, Mel 211): 8.0′ de diámetro, 7.8 de magnitud visual total y 9.200 pc

Flujos en SIMBAD: 9.76 en B, 9.06 en V y 8.859 en g

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.8
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.8

 

La sessión de observación

Es domingo 23 de julio, la meteo marca lluvia en Àger para la tarde y es posible que por la noche queden espacios con el cielo suficientemente bueno para el objetivo marcado: comparar M54, M69 y M70 con 7×50 y 15×85.

El 24 de julio de 2017 trabajo en estos tres cúmulos en Àger entre las 01:40 y las 02:10.

A la 01:40 T= 15º, 82% de humedad, SQM: 21.36 en el cenit, con la Vía Láctea arriba, y 21.52 al norte.

A las 02:10 T= 15º, 84% de humedad, SQM: 21.38 en el cenit, con la Vía Láctea arriba, y 21.50 al norte.

La humedad es muy alta, ha llovido por la tarde, todo está empapado y los techos de los observatorios gotean. He de tomar los apuntes dentro del observatorio ya que fuera los papeles se mojan enseguida.

Al llover por la tarde, el cielo ha quedado limpio, y no hay nubes. El fondo de cielo es granulado, pero la humedad es muy alta, por encima del 80%.

 

Los prismáticos

Trabajo toda la noche con los Helios Apollo 7×50 sin trípode y con los Helios Apollo 15×85 montados en el trípode grande.

 

Adaptación

Al empezar con estos tres objetos ya llevo casi dos horas de adaptación a la oscuridad. A lo largo de la noche he ido bajando la intensidad de la iluminación de la pantalla del ordenador y se quedará finalmente en el cuatro por ciento, bajo el metacrilato rojo transparente.

Encima de la pantalla de la tableta de luz Kaiser que utilizo para dibujar hay ya seis capas de plástico rojo y dos hojas de papel blanco para amortiguar la luz.

Ya hace mucho rato que no enciendo ningún frontal rojo ni ninguna linterna roja porque hacen demasiada luz. Estoy solo en los observatorios y esto hace que no haya ninguna otra luz, aunque sea roja, que me pueda desbaratar la adaptación.

Para dibujar utilizo una tableta de dibujo Kaiser negative/slide Light Box de medida DIN A5, que es una caja de luz blanca para mirar negativos y diapositivas. Para controlar la luz de la tableta hay pegada encima una funda de plástico rojo transparente para folios, dentro de la cual voy poniendo láminas de plástico rojo de separador de carpesano para disminuir la luz. Cuando ya estoy muy adaptado, pongo también en la funda hojas de papel blanco. Es un sistema muy efectivo para controlar la intensidad de la luz de la caja de dibujo. He probado muchos sistemas de dibujo, incluyendo tabletas digitales de distintas marcas y modelos y la caja de luz es la que me va mejor. Trabajo con papeles cortados a A5, muchos con un círculo ya impreso ocupando casi todo el papel. En otras hojas, ocupa solo la parte izquierda y escribo en la parte derecha.

 

Contexto galáctico

La posición de los tres cúmulos en la Galaxia esta explicada en la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación.

En el mapa que sigue vemos la situación de los cúmulos. Abajo a la derecha, el Sistema Solar y justo encima, en rojo, el centro galáctico. Encima vemos M67 y M70, y más arriba, M54, el cúmulo globular más lejano del catálogo Messier, si es que realmente es un cúmulo en el sentido que entendemos el resto de cúmulos globulares de la Galaxia.

 

Comparació de M54, M69 i M70 amb 7×50 i 15×85

Leer el texto en castellano

M54 a la wikipèdia

M69 a la wikipèdia

M70 a la wikipèdia

Comparació de l’observació de tres cúmuls globulars del catàleg Messier, M54, M69 i M70, amb prismàtics de 7×50 i 15×85.

Aquests tres objectes són els Messier de la base de la tetera de Sagitari. Són objectes que en una primera aproximació poden semblar difícils amb 7×50 perquè des de la latitud des d’on observem habitualment, el paral·lel 42 de Lleida i Àger, són objectes molt baixos sobre l’horitzó, carregat de pols, contaminació lumínica i humitat, però que amb una mica de mètode podem observar sense dificultat.

 

A continuació veurem els resultats de l’observació i després les característiques dels objectes i les circumstàncies de la sessió d’observació.

 

Observació comparada dels tres cúmuls

Amb prismàtics de 7×50

Amb 7×50 trobo que M54 i M69 s’assemblen molt, dèbils, molt petits i estel·lars. M54 té 12.0′ de diàmetre i 7.2-7.7 de magnitud visual, M69 té 9.8′ de diàmetre i gairebé la mateixa magnitud, 7.4-7.7.

Intento apreciar la diferència de diàmetre però no puc, ja que no hi veig una vora definida, són objectes dèbils i el fons de cel és massa clar, ja que estem sobre la Via Làctia.

M54 s’assembla més a una estrella que M69, li veig un pic de llum estel·lar al centre que no veig a M69. Aquest el veig una mica més difuminat.

El tercer objecte, M70, que està entre els altres dos, el veig molt més dèbil, molt més tènue, molt més fantasmal, que apareix i desapareix. Avui però, no té res a veure amb altres observacions en què m’havia d’esperar a l’aguait a que sortís uns instants.

No podria assegurar si M70 és un cúmul globular o una galàxia, no trobo cap criteri visual amb 7×50 per valorar-ho.

Dels tres cúmuls, el què veig més fàcilment és M54, i després M69. Aquest el trobo molt de pressa, potser per l’estrella que té a tocar. L’estrella crec que té l’avantatge de què et permet trobar de seguida el cúmul si el cel no és bo, però té l’inconvenient què t’enganya en l’apreciació del cúmul perquè són massa a prop un de l’altre amb 7×50.

M70 no té res a veure amb els altres dos. Normalment amb 7×50 el trobo buscant-lo al nord de la cadeneta que hi ha al costat est del paral·lelogram de referència. M70 l’he de buscar i a vegades no hi és, en canvi M54 i M69 normalment hi són sempre i apareixen gairebé sense buscar-los.

 

Avui M70 el trobo fàcil, però hem de tenir en compte que el fet que la pantalla de l’ordinador la tingui al 4% d’il·luminació vol dir que aquesta sessió no em servirà de referència quotidiana en termes absoluts però si en termes relatius. Dues hores d’adaptació a la fosca permeten veure amb facilitat objectes que amb menys adaptació es mostren menys amigables.

 

Amb prismàtics de 15×85

Amb 15×85 el panorama canvia totalment. Els objectes no tan sols els veig més grans, sinó diferents.

Al passar rápidament pel camp amb els prismàtics, M54 pot semblar una estrella, però de seguida veiem que és un objecte, per l’aspecte d’estrella desenfocada.

Amb 15×85 veig M54 molt petit i concentrat, amb aspecte estel·lar. Però en comparar-lo amb M69 no els veig tan diferents com amb 7×50.

Veig també M69 molt petit, però més gran que M54, més difús i menys estel·lar. Menys estel·lar vol dir que no té el pic de llum central que li veig a M54

Amb 7×50 no era capaç de veure si era més gran M54 o M69. Amb 15×85 veig més gran M69, què realment és més petit. Potser el pic de llum central de M54 fa que no vegi bé la vora del cúmul i em sembli més petit que M69 quan en realitat és més gran, 12′ de M54 contra 9.8′ de diàmetre angular de M69.

Però ara, amb 15×85, veig més semblants M69 i M70, quan amb 7×50 són diferents.

Els veig molt petits, però similars, difusos, sense l’aspecte marcadament estel·lar de M54.

M70 el veig una mica més petit que M69, però és com si amb 15×85 la diferència entre els tres cúmuls fos d’una altra manera. Amb 7×50, M70 és molt diferent dels altres dos, amb 15×85 ja no és tan diferent, s’assembla a M69.

 

Localització dels objectes

En aquest mateix blog Quadern d’observació hi ha sis articles explicant la localització acurada dels tres cúmuls amb 7×50 i amb 15×85.

Amb prismàtics de 7×50
El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50
El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 7×50
El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 7×50

Amb prismàtics de 15×85
El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 15×85
El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 15×85
El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 15×85

 

Els objectes

Archinal&Hynes, una bíblia de cúmuls de 2003, Star Clusters, dóna les següents dades:

M54 (NGC6715, Mel 216): 12.0′ de diàmetre, 7.7 de magnitud visual total i 21.200 pc

Fluxos a SIMBAD: 7.973 en g i 6.946 en z

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.2
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.2

 

M69 (NGC6637, =NGC6634, Mel 202): 9.8′ de diàmetre, 7.7 de magnitud visual total i 10.100 pc

Fluxos a SIMBAD: 9.32 en B, 8.31 en V, 8.295 en g, 7.693 en r i 7.306 en i

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.4
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.7

 

M70 (NGC6681, Mel 211): 8.0′ de diàmetre, 7.8 de magnitud visual total i 9.200 pc

Fluxos a SIMBAD: 9.76 en B, 9.06 en V i 8.859 en g

Magnitud O’Meara (The Messier Objects): 7.8
Magnitud Stoyan (Atlas of the Messier Objects): 7.8

 

La sessió d’observació

És diumenge 23 de juliol, la méteo marca pluja a Àger per la tarda i és possible que a la nit quedin espais amb el cel prou bo per a l’objectiu marcat: comparar M54, M69 i M70 amb 7×50 i 15×85.

El 24 de juliol de 2017 treballo en aquests tres cúmuls a Àger entre la 01:40 i les 02:10.

A la 01:40 T= 15º, 82% d’humitat, SQM: 21.36 al zenit, amb la Via Làctia a dalt, i 21.52 al nord.

A les 02:10 T= 15º, 84% d’humitat, SQM: 21.38 al zenit, amb la Via Làctia a dalt, i 21.50 al nord.

La humitat és molt alta, ha plogut a la tarda, tot està amarat i els sostres dels observatoris regalimen. He d’escriure dins l’observatori, a fora, els papers es mullen de seguida.

En ploure a la tarda, el cel ha quedat net, i no hi ha núvols. El fons de cel és granulat, però la humitat és molt alta, per sobre del 80%.

 

Els prismàtics

Treballo tota la nit amb els Helios Apollo 7×50 sense trípode i els Helios Apollo 15×85 muntats al trípode gran.

 

Adaptació

En començar amb aquests tres objectes ja porto gairebé dues hores d’adaptació a la foscor. Al llarg de la nit he anat baixant la intensitat de la llum de la pantalla de l’ordinador i es quedarà al final només al quatre per cent, sota la pantalla de metacrilat vermell transparent.

A sobre de la pantalla de la tauleta de llum Kaiser què utilitzo per a dibuixar hi ha sis capes de plàstic vermell i dues fulles de paper blanc per acabar d’esmorteir la llum.

Ja fa estona què no encenc per a res els frontals ni les llanternes vermelles perquè fan massa llum. Estic sol als observatoris i això fa que no hi hagi cap altra llum, ni que sigui vermella, que em pugui trencar l’adaptació.

Per dibuixar utilitzo una tauleta de dibuix Kaiser negative/slide Light Box de mida DIN A5, què és una caixa de llum blanca per mirar negatius i diapositives. Per controlar la llum de la tauleta, hi tinc enganxada a sobre una funda de plàstic vermell transparent per a folis, dins de la qual hi vaig posant làmines de plàstic vermell de separador de carpesano per disminuir la llum. Quan ja estic molt adaptat, hi poso també a dins, làmines de paper blanc. És un sistema molt efectiu de controlar el flux de llum de la caixa de llum de dibuix. He provat molts sistemes de dibuix, fins i tot tauletes digitals de diferents marques i la caixa de llum és la que em va millor. Treballo en papers A5, ja tallats, molts amb un cercle ja imprès ocupant gairebé tot el paper. En altres fulls, ocupa només la part esquerra del paper i escric a la part dreta.

 

Context galàctic

La posició dels tres cúmuls a la Galàxia està explicada a la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació.

Al mapa de sota veiem la situació del cúmuls. A baix a la dreta, el Sistema Solar i just a sobre, en vermell, el centre galàctic. Just a sobre M67 i M70 i més amunt, M54, el cúmul globular més llunyà del catàleg Messier, si és que realment és un cúmul en el sentit què entenem la resta de cúmuls globulars de la Galàxia.

 

 

El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 15×85

Leer el texto en catalán

M69 en la wikipedia

Este artículo es la continuación del equivalente con 7×50 de este mismo Cuaderno de observación.

Para localizar el objeto, buscamos a simple vista Kaus Australis (Eps Sgr, 1.79), la estrella de la derecha (sudoeste) de la base de la tetera.

Buscamos luego también a simple vista Phi de Sagitario (3.17), la estrella de la parte izquierda (este) de la tapa de la tetera. Hemos de visualizar M69 a simple vista en la línea Kaus-Phi, a una cuarta parte de la distancia, en el lado de Kaus. Visualizar significa que nos imaginamos donde está, sin verlo realmente.

En el mapa superior, visualización de M69 en la línea Épsilon-Phi.

 

Debajo, el campo de los prismáticos de 15×85 centrados en M69. Vemos que Kaus queda fuera del campo, al sudoeste. Entre M69 y Kaus hay un camino de estrellas de magnitudes 5, 6 y 7 en forma de zigzag que se describe más abajo. Lo podemos visualizar como diferentes formas geométricas. Incluye un doble triángulo que forma una cometa, un triplete, y el triángulo que contiene a M69.

En el mapa observamos que al este de M69 está M70. Entre los dos objetos hay un paralelogramo un poco irregular, pero muy claro, que es la referencia para encontrar M70, el siguiente objeto de la maratón.

En maratón, M69 nos marcarà el instrumento mínimo para localizar el resto de la secuencia.  Si no lo vemos con 7×50 a la primera, es mejor dejarlos y continuar directamente con 15×85 para no perder tiempo.

Todos los mapas tienen el norte arriba y el este a la izquierda.

 

Debajo, los dos mapas del campo visual de los 15×85.

En los mapas de encima y debajo (interpretado y con nombres), centrados en M69, vemos el zigzag de estrellas que va desde Kaus Australis hasta M69 y que luego continua hasta M70.

Vemos fácilmente que M69 está tocando a una pequeña estrella (8.02) en la parte noroeste, quedando bien caracterizado el cúmulo.

Vemos también que el cúmulo y la estrella forman el vértice norte de un triángulo. La base del triángulo es muy evidente porque las estrellas son de 5.37 y 5.28. Destacan mucho sobre las demás, más débiles.

Si queremos salir de Kaus Australis (Eps Sgr, 1.79) nos podemos asegurar que es Kaus por la estrella de 6.30 que tiene al nordeste. Esta estrella forma el vértice sudoeste de un triángulo que apunta hacia Kaus, dibujado en el mapa inferior.  Las otras dos estrellas son de 7.14 la del norte y 7.04 la del sur.

M69 está en la línea Kaus-estrella de 6.30-estrella de 7.14, la del norte del triángulo. El cúmulo está a una distancia equivalente a un poco más del doble de la distancia Kaus-estrella de 7.14, o bien a unas cinco veces la distancia Kaus-estrella de 6.30.

Si no encontramos el objeto a la primera, podemos acercarnos por el sur.

Al otro lado del citado triángulo, adjunto, hay otro de más aplastado, más rectángulo, simétrico del anterior. Entre los dos forman un rombo irregular, en forma de una cometa. En el extremo opuesto a Kaus hay un vistoso triplete de 7.70, 8.23 y 8.70, que destaca mucho en el campo.

Con 7×50 el triplete puede confundir al observador porque atrae mucho la atención y con pocos aumentos puede suceder que no se interprete bien que es un triplete, imaginando que es un objeto. Puede parecer que ya se ha encontrado M69, que realmente está más al norte.

Más allá del triplete, en el sentido del radio que estamos siguiendo des de Kaus, hay dos estrelles muy brillantes, de 5.37 y 5.28. Destacan sobre el resto de estrellas, más débiles.

El cúmulo forma un triángulo casi rectángulo con esas dos estrellas, está al norte de la de 5.37 y a una distancia como la que separa a las dos estrellas.

Vemos también que el cúmulo está en línea con el lado sur-norte del asterismo en forma de cometa. Si salimos de la estrella de 7.04 y subimos al norte, pasamos el triplete y a dos o tres veces más de distancia encontramos el cúmulo.

Podemos confirmar el objeto viendo que tiene una estrella que forma doblete con el cúmulo, que es el vértice norte de un triángulo, y que el lado sur del triángulo tiene una estrella en el centro, aunque un poco desplazada de la línea hacia el norte.

 

M69 tiene una magnitud de entre 7.4 y 7.7 según Stoyan, aunque en la bibliografía hemos encontrado valores de magnitud entre 6.1 y 8.31.

 

Con 15×85 veo M69 pequeño y débil, nebuloso, globular pero irregular, inconfundible por la estrella.

Veo brillar el centro un poco más que la periferia. No sé si con 7×50 veo este centro también más brillante, esta cuestión está pendiente de averiguación.

En este tipo de objetos, magnitud y altura sobre el horizonte, la diferencia entre los 7×50 y los 15×85 es muy grande. Los primeros tienen un diámetre de objetivo de 50mm o 25mm de radio, los segundos, un diámetro de 85mm que son 42,5mm de radio. Los cuadrados de los radios son 625mm y 1806mm, por tanto la relación de cuadrados, que nos marcará uno de los parámetros de la diferencia de luz, es de 2,89.  Los 15×85 reciben casi el triple de luz que los 7×50.

 

Encontrarán más información sobre el objeto y su posición galáctica en la página Secuencia 6.1: introducción, de la web de la Maratón Messier de memòria.

La localización del objeto en la secuencia de maratón está en la página Secuencia 6.1: objetos.

Al final de cada una de estas páginas hay una tabla de accesos rápidos y en la parte de arriba a la derecha siempre hay un menú que da acceso al índice de todas las páginas ya elaboradas.

 

El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 15×85

Leer el texto en castellano

M69 en la wikipedia

Aquest article és la continuació de l’equivalent amb 7×50 d’aquest mateix Quadern d’observació.

Per localitzar l’objecte, busquem a ull nu Kaus Australis (Eps Sgr, 1.79), l’estrella de la dreta (sud-oest) de la base de la tetera. Ara busquem també a ull nu Phi de Sagitari (3.17), l’estrella de la part esquerra (est) de la tapa de la tetera. Hem de visualitzar M69 a ull nu en la línia Kaus-Phi, a un quart de la distància, a la part de Kaus. Visualitzar vol dir que ens imaginem on és, sense veure’l.

Al mapa de sobre, visualització de M69 a la línia Èpsilon-Phi.

 

A sota, el camp dels prismàtics de 15×85 centrat a M69. Veiem que Kaus queda fora del camp, al sud-oest.  Entre M69 i Kaus hi un camí d’estrelles de magnituds 5, 6 i 7 en forma de ziga-zaga que es descriu més avall. La podem visualitzar fent diferents formes geomètriques. Inclou un doble triangle que forma un estel d’envolar, un triplet, i el triangle que conté M69.

Al mapa observem que a l’est de M69 hi ha M70. Entre els dos hi ha una mena de parel·lelogram, una mica irregular, però molt clar, que és la referència per trobar M70, el següent objecte en marató.

En marató, M69 ens marcarà l’instrument mínim per fer la resta de seqüència.  Si no el veiem a la primera amb 7×50, és millor deixar-los de banda i continuar amb 15×85 per a no perdre temps.

Tots els mapes tenen el nord a dalt i l’est a l’esquerra.

 

A sota, els dos mapes del camp visual dels 15×85.

Als mapes de sobre i de sota, centrats a M69, veiem que la ziga-zaga d’estrelles va des de Kaus fins a M69 i continua fins a M70.

Veiem de seguida que M69 té una petita estrella (8.02) tocant al nord-oest, que el fa característic. Veiem també que el cúmul i l’estrella formen el vèrtex nord d’un triangle.  La base del triangle és molt perquè les dues estrelles dels extrems són de 5.37 i 5.28. Destaquen molt sobre la resta, molt més dèbils.

Si volem sortir de Kaus Australis (Eps Sgr, 1.79) ens assegurarem què és Kaus Australis amb l’estrella de 6.30 que té al nord-est. Aquesta estrella forma el vèrtex sud-oest d’un triangle què apunta cap a Kaus, dibuixat al mapa de sota.  Les altres dues estrelles són de 7.14 la del nord i 7.04 la del sud.

M69 està en la línia de Kaus-estrella de 6.30-estrella de 7.14, la del nord del triangle. El cúmul està a una distància equivalent a una mica més del doble de la distància Kaus-estrella de 7.14, o bé a unes cinc vegades la distància Kaus-estrella de 6.30.

Si no trobem l’objecte a la primera ens hi podem atansar pel sud.

A l’altre costat del triangle citat n’hi ha una altre de més aixafat, més rectangle, simètric a l’anterior. Entre els dos formen un rombe irregular, en forma d’un estel dels que envolem els dies de vent. A l’extrem oposat a Kaus hi ha un bonic triplet de 7.70, 8.23 i 8.70, que destaca molt.

Amb 7×50 el triplet pot confondre a l’observador perquè capta molt l’atenció i amb pocs augments pot ser que no interpreti bé que és un triplet, pot semblar un objecte creient que s’ha trobat M69, que és una mica més al nord.

Més enllà del triplet, en el sentit del radi que estem seguint des de Kaus, hi ha dues estrelles molt brillants, de 5.37 i 5.28. Destaquen molt entre la resta d’estrelles, més dèbils.

El cúmul està fent triangle gairebé rectangle amb aquestes dues estrelles, just al nord de la de 5.37 i a una distància com la que separa les dues estrelles.

Si ens hi fixem, veurem que el cúmul està encarat amb el costat sud-nord de l’asterisme en forma d’estel. Si sortim de l’estrella de 7.04 i anem amunt, passem el triplet i a dues o tres vegades més de distància trobem el cúmul.

Podem confirma l’objecte veient que té una estrella que fa doblet amb el cúmul, que és el vèrtex nord d’un triangle, i que el costat sud del triangle té una estrella al centre, encara que una mica desplaçada al nord.

 

M69 té una magnitud entre 7.4 i 7.7 segons Stoyan, encara que a la bibliografia hem trobat magnituds d’entre 6.1 i 8.31.

 

Amb 15×85 veig M69 petit i dèbil, nebulós, globular però irregular, inconfusible per l’estrella.

El centre el veig brillar una mica més. No sé si amb 7×50 veig aquest centre més brillant, ho he d’esbrinar.

En aquest tipus d’objectes, magnitud i altura sobre l’horitzó, la diferència entre els 7×50 i els 15×85 és molt gran. Els primers tenen un diàmetre d’objectiu de 50mm o 25mm de radi, els segons, un diàmetre de 85mm què són 42,5mm de radi. Els quadrats dels radis són 625mm i 1806mm, per tant la relació de quadrats, que ens marcarà un dels paràmetres de la diferència de llum, és de 2,89.  Els 15×85 reben gairebé el triple de llum que els 7×50.

 

Trobareu més informació sobre l’objecte i la seva posició galàctica a la pàgina Seqüència 6.1: introducció, de la web de la Marató Messier de memòria.

Trobareu la localització de l’objecte en la seqüència de marató a la pàgina Seqüència 6.1: objectes.

 

El cúmulo globular Messier M69 con prismáticos de 7×50

Leer el texto en catalán

M69 a la wikipedia

Cerca de la base de la tetera de Sagitario hay tres cúmulos globulares: M69, M70 y M54.

Los tres objetos se pueden ver a la vez en el campo de los 7×50.

M69 y M54 se parecen bastante con instrumentos pequeños, M70 es más débil y más difícil.

Todos los mapas de la página tienen el norte arriba y el este a la izquierda.

La primera vez que intentemos localizar M69 con 7×50 puede resultar un poco difícil, pero las estrellas de campo constituyen buenas referencias y no hay dificultad en localizarlo cuando ya lo hayamos hecho alguna vez.

Si llegamos en maratón a estos objetos con un buen cielo y de fondo oscuro, con 7×50 podremos ver los cinco primeros objetos de la secuencia, M28, M22, M69, M70 y M54, casi a la vez .  Si el cielo es mediocre, será preferible utilizar directamente un instrumento más potente.

Si es la primera vez que intentamos localizar M69 (NGC6637) con 7×50, es mejor alternar estos prismáticos con otros de más potentes como los 15×85.

En maratón con prismáticos son tres objectos que se han de haber preparado bien, sobretodo en las latitudes des de las que acostumbramos a observar, los 42º norte de Àger y Lleida.

De hecho, Stoyan en su Atlas nos explica que Messier en las observaciones de 1764 busca y no encuentra M69 en la posición de un objeto que marca el catálogo de Lacaille de 1755, donde están las observaciones de 1751 y 52. Messier tendrá que esperar a 1780 para encontrarlo, aunque a 1.2º de la posición marcada por Lacaille.

París está casi en el paralelo 49 y estos objetos aún están más bajos sobre el horizonte que desde nuestra latitudes.

El mismo Stoyan nos dice dice: “a very small nebula can be made out even 10×50 binoculars”, dándonos un diámetro mínimo de 50mm.

M69 tiene una magnitud de entre 7.4 y 7.7 según Stoyan, aunque en la bibliografía hemos encontrado magnitudes de entre 6.1 y 8.31.

 

Para localizar el objeto, buscamos a simple vista Kaus Australis (Eps Sgr, 1.79), la estrella de la derecha (sudoeste) de la base de la tetera. Luego buscamos también a simple vista Phi de Sagitario (3.17), la estrella de la parte izquierda (este) de la tapa de la tetera. Hemos de visualizar M69 a simple vista en la línia Kaus-Phi, a un cuarto de la distancia, en la parte de Kaus. Visualizar significa que nos imaginamos dónde está, aunque no lo veamos. Es siempre el paso previo a poner los prismáticos.

 

Si centramos los 7×50 en Kaus (Eps Sgr), observaremos que hacia al nordeste hay un zigzag de estrellas de magnitudes 5, 6 y 7 que podemos visualizar en diferentes formas geométricas.

Debajo, el mapa con el zigzag de estrellas. En el centro de la imagen vemos Kaus Australis (Eps Sgr) y encima, arriba a la izquierda, el cúmulo con la estrella de 8.02 que tiene al lado. Más abajo hay dos mapas interpretados. Todos los mapas tienen el norte arriba y el este a la izquierda.

Saliendo de Kaus hacia el nordeste vemos un triángulo con el vértice mirando a Kaus. La estrella más brillante (6.30) es la que mira a Kaus, las otras son de 7.14 la del norte y de 7.04 la del sur.

M69 está en la línea Kaus-estrella de 6.30-estrella de 7.14, la del norte del triángulo. El cúmulo está a una distancia equivalente a un poco más del doble de la distancia Kaus-estrella de 7.14, o bien a unas cinco veces la distancia Kaus-estrella de 6.30.

Si no encontramos el objeto a la primera nos podemos acercar a él por el sur.

Al otro lado del citado triángulo hay otro más rectángulo, situado de manera simétrica al anterior, entre los dos forman un rombo irregular, en forma de cometa. El extremo opuesto a Kaus puede parecer un objeto, pero realmente es un vistoso triplete de 7.70, 8.23 y 8.70 que a pocos aumentos puede confundir, pues centra mucho la atención del observador.

Más allá del triplete, en el sentido del radio que estamos siguiendo des de Kaus, hay dos estrellas muy brillantes, de 5.37 y 5.28.

El cúmulo está haciendo triángulo casi rectángulo con estas dos estrellas, justo al norte de la de 5.37 y a una distancia como la que separa las dos estrellas.

De hecho, quizás a la primera no veremos el cúmulo sino la estrella de 8.02 que está tocando al cúmulo. Si nos fijamos, veremos que tocando a la estrella, en la parte sudeste, está el cúmulo. El cúmulo y la estrella forman un doblete de magnitud cercana a 8. Una estrella que vemos bien definida de 8.02 y una estrella débil y nebulosa de casi 8 que es el cúmulo.

Podemos observar también que el cúmulo está alineado con el lado sur-norte del asterismo en forma de cometa. Si salimos de la estrella de 7.04 y vamos subiendo hacia el norte, pasamos el triplete y a dos o tres veces más de distancia encontramos el cúmulo.

Una vez centrado el objeto con 7×50 lo podemos confirmar viendo con la estrella que hace doblete con el cúmulo, que es el vértice norte de un triángulo, y que el lado sur de este triángulo tiene una estrella en el centro, aunque un poco desplazada al norte.

 

Con 7×50 veo M69 pequeño y débil, nebuloso, globular pero irregular, inconfundible por la estrella.

 

Es interesante memorizar bien este campo si queremos venir desde M28 y M22 sin bajar los prismáticos. El triángulo, el cometa y el triplete nos indicarán que hemos llegado a Kaus y que hemos de girar hacia el nordeste para buscar el triángulo cuyo extremo norte es M69.

 

Como podemos observar en el mapa que sigue, M69 y M70 están más allá del centro galáctico. Parece ser que son objetos que nunca dejan el bulbo de la Galaxia.

La referencia 0,0 de los círculos de distancia es el centre galáctico, no es un mapa galáctico normal con el centre en el sistema solar. En nuestro caso, éste está abajo a la derecha.

Como podemos ver, M69 y M70 están proximos entre ellos, son objetos del hemisferio sur galáctico, como todos los objetos, cúmulos globulares, de esta secuencia.

Encontrarán más información sobre estas cuestiones galácticas en la página Secuencia 6.1: introducción, de la web de la Maratón Messier de memoria.

 

En el blog Cuaderno de observación hay un artículo sobre la localización de M69 con 15×85.

 

En la página Secuencia 6.1: objetos, de la web Maratón Messier de memoria, está explicado el encadenamiento de las localizaciones de este cúmulo con las de los otros objetos de la secuencia de la maratón.

 

 

 

El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 7×50

Leer el texto en castellano

M69 a la wikipèdia

Prop de la base de la tetera de Sagitari hi ha tres cúmuls globulars, M69, M70 i M54.

Els tres objectes entren alhora al mateix camp dels 7×50.

M69 i M54 s’assemblen bastant amb aquests instruments petits, M70 és més dèbil i més difícil.

Tots els mapes tenen el nord a dalt i l’est a l’esquerra.

La primera vegada que els intentem localitzar amb 7×50 pot resultar una mica difícil, però les estrelles de camp formen molt bones referències i no hi ha dificultat en trobar-los quan els hem vist unes quantes vegades.

Si en marató quan arribem a aquests objectes tenim un cel molt bo i amb un fons de cel ben fosc, podrem veure els cinc primers objectes de la seqüència, M28, M22, M69, M70 i M54, gairebé alhora amb 7×50.  Si el cel és mediocre, és millor utilitzar directament un instrument més potent.

Si és la primera vegada que intentem localitzar M69 (NGC6637) amb 7×50 és millor alternar aquests prismàtics amb uns de més potents, com els 15×85.

En marató amb prismàtics són tres objectes que s’han d’haver preparat molt bé, sobretot en les latituds des de les quals acostumem a observar, els 42º nord d’Àger i Lleida.

De fet, Stoyan al seu Atlas ens explica que Messier a les observacions de 1764 busca i no troba M69 en la posició d’un objecte que marca el catàleg de Lacaille de 1755, on hi ha les observacions de 1751 i 52. Messier s’haurà d’esperar al 1780 per trobar-lo, encara que a 1.2º de la posició marcada per Lacaille.

París és gairebé al paral·lel 49 i aquests objectes són encara molt més baixos sobre l’horitzó que des de les nostres latituds.

El mateix Stoyan ens diu: “a very small nebula can be made out even 10×50 binoculars”, i ens dóna un diàmetre mínim de 50mm.

M69 té una magnitud entre 7.4 i 7.7 segons Stoyan, encara que a la bibliografia hem trobat magnituds d’entre 6.1 i 8.31.

 

Per localitzar l’objecte, busquem a ull nu Kaus Australis (Eps Sgr, 1.79), l’estrella de la dreta (sud-oest) de la base de la tetera. Ara busquem també a ull nu Phi de Sagitari (3.17), l’estrella de la part esquerra (est) de la tapa de la tetera. Hem de visualitzar M69 a ull nu en la línia Kaus-Phi, a un quart de la distància, a la part de Kaus. Visualitzar vol dir que ens imaginem on és, sense veure’l.

 

Si centrem els 7×50 a Kaus (Eps Sgr), observarem que cap al nord-est hi ha una ziga-zaga d’estrelles de magnituds 5, 6 i 7 que podem visualitzar fent diferents formes geomètriques.

A sota, el mapa amb la ziga-zaga d’estrelles. Al centre de la imatge hi ha Kaus Australis (Eps Sgr) i a dalt a l’esquerra el cúmul amb l’estrella de 8.02 que hi ha tocant. A sota hi ha el mapa interpretat. Tots els mapes tenen el nord a dalt i l’est a l’esquerra.

Només sortir de Kaus cap al nord-est veiem un triangle amb el vèrtex mirant a Kaus. L’estrella més brillant (6.30) està encarada a Kaus, les altres dues són de 7.14 la del nord i 7.04 la del sud.

M69 està en la línia de Kaus-estrella de 6.30-estrella de 7.14, la del nord del triangle. El cúmul està a una distància equivalent a una mica més del doble de la distància Kaus-estrella de 7.14, o bé a unes cinc vegades la distància Kaus-estrella de 6.30.

Si no trobem l’objecte a la primera ens hi podem atansar pel sud.

A l’altre costat del triangle citat n’hi ha una altre de més aixafat, més rectangle, simètric a l’anterior, entre els dos formen un rombe irregular, en forma d’un estel dels que envolem els dies de vent. L’extrem oposat a Kaus pot semblar un objecte, realment és un bonic triplet de 7.70, 8.23 i 8.70. Pot confondre a l’observador perquè capta molt l’atenció i amb pocs augments pot ser que no interpretem bé que és un triplet.

Més enllà del triplet, en el sentit del radi que estem seguint des de Kaus, hi ha dues estrelles molt brillants, de 5.37 i 5.28.

El cúmul està fent triangle gairebé rectangle amb aquestes dues estrelles, just al nord de la de 5.37 i a una distància com la que separa les dues estrelles.

De fet, potser a la primera no veurem el cúmul sinó l’estrella de 8.02 què és a tocar del cúmul. Si ens hi fixem veurem que tocant a l’estrella, a la part sud-est, hi ha el cúmul. El cúmul i l’estrella fan un doblet de magnitud gairebé 8. Una estrella que veiem ben definida de 8.02 i una estrella dèbil i nebulosa de gairebé 8 què és el cúmul.

Si ens hi fixem, veurem que el cúmul està encarat amb el costat sud-nord de l’asterisme en forma d’estel. Si sortim de l’estrella de 7.04 i anem amunt, passem el triplet i dues o tres vegades més de distància trobem el cúmul.

Un cop centrat l’objecte amb 7×50 podem confirmar-lo veient que té una estrella que fa doblet amb el cúmul, que és el vèrtex nord d’un triangle, i que el costat sud del triangle té una estrella al centre, encara que una mica desplaçada al nord.

 

Amb 7×50 veig M69 petit i dèbil, nebulós, globular però irregular, inconfusible per l’estrella.

 

Cal memoritzar bé aquest camp si volem baixar des de M28 o M22 sense treure els ulls dels prismàtics. El triangle, l’estel d’envolar, i el triplet, ens diran que hem arribat a Kaus i que hem de girar al nord-est per buscar el triangle que conté M69.

Quan passem per aquest camp amb instruments molt poc potents, el triplet ens pot semblar un objecte.

 

Com es pot veure al mapa de sota, M69 i M70 són més enllà del centre galàctic. Sembla que són objectes que mai deixen el bulb de la Galàxia.

La referència 0,0 dels cercles de distància és el centre galàctic, no és un mapa galàctic normal amb el centre al sistema solar. En el nostre cas, aquest és a baix a la dreta.

Com podem veure, M69 i M70 són propers entre ells, són objectes de l’hemisferi sud galàctic, com tots els objectes, cúmuls globulars, d’aquesta seqüència.

Trobareu més informació sobre aquestes qüestions galàctiques a la pàgina Seqüència 6.1: introducció, de la web de la Marató Messier de memòria.

 

Al blog Quadern d’observació hi ha un article sobre la localització de M69 amb 15×85.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.