M8 amb prismàtics de 15×85

Àger, 7 d’agost de 2016,  0:50h, 17ºc, 51% d’humitat. Prismàtics Helios Apollo de 15×85.

M8, M20 i M21 pertànyen a la mateixa associació d’estrelles joves Sagitari OB1 del braç espiral galàctic de Sagitari, dominada per Mu Sag (3.9, B8), l’estrella més brillant de l’associació. Per això, i per la seva proximitat angular, val la pena veure-l’s junts.

M8 és un conjunt de dos objectes, el cúmul obert NGC6530 i NGC6523, la nebulosa de la Llacuna, la llacuna envoltada de boira brillant de la descripció de 1890 d’Agnes Clerk.

En termes absoluts, la Llacuna és molt més gran que la nebulosa d’Orió, en les observacions actuals té uns 90’x40′, és a dir un grau i mig per dos terços de grau, hi caben quatre o cinc Llunes.

Per a una distància de 4310 ly la Llacuna dóna una mida de 115×50 anys llum. La nebulosa d’Orió, amb menys de 40 anys llum, queda petita al costat de M8. L’efecte visual és degut a que M42 és a menys d’un terç de la distància de M8.

Amb prismàtics de 15×85 és un objecte extraordinari, i més amb l’ajut d’un filtre nebular. Es veu a ull nu, amb i sense filtre.

Trobareu informació per trobar-la a ull nu en un article anterior del blog Quadern d’Observació, i en un altre article veureu com localitzar-la amb 7×50.

5-3-BLOG-M8-15x85-cercle-A-600px

Al mapa de sobre i al de sota, amb 15×85 destaca al nord una forma en arbre de Nadal, que té com a estrella el cúmul obert, M21, molt concentrat i brillant. A sota, al sud, una línia est-oest d’estrelles de magnituds cinc a set, en la qual hi ha el cúmul i la nebulosa. Les dues línies s’articulen a 4 Sag.

A sota, si les condicions són bones podrem resoldre una dotzena o més d’estrelles del cúmul, i veurem la nebulositat que envolta el cúmul i que arriba molt més cap a l’oest, cap a l’estrella 9 Sag (6.0), que depassa amb escreix.

5-3-BLOG-M8-15x85-cercle-noms-600px

Als mapes de sota, les dues estrelles clau de l’observació, el doblet nord-sud marcat amb una curta línia groga: HD164816 (7.1) i 9 Sag (6.0). A l’est del doblet hi ha el cúmul, què és NGC6530. Amb 15×85 la imatge és molt neta, resolem més d’una dotzena d’estrelles com a mínim. No hem posat les de menys magnitud. A l’oest del cúmul hi ha una llàgrima nebulosa clara centrada a l’estrella 9 Sagitari i orientada NE-SW.  Tot està envoltat per la nebulosa NGC6523 que agafa una part del cúmul i tot el doblet.

5-3-M8-15x85-noms-600px

A sota, l’ampliació dels mapes de dalt, amb els 15×85 sense filtre i amb filtre nebular.

5-3-M8-15x85-600px

A sota, amb filtre UHC hem observat diferents estructures nebulars. La nebulositat de fons s’estèn cap a l’oest, cap al nord i cap al sud, centrada a 9 Sag. La llàgrima nebulosa brillant que agafava sense filtre el doblet HD164816-9 Sag, ara s’ha fet gran cap al SW. A més, des de 9 Sag surt una altra llàgrima nebulosa molt brillant amb una inclinació diferent, aixecada més cap a l’oest.

A la part oest del cúmul hi veiem una altra llàgrima nebulosa brillant, similar a la del doblet. Entre les dues parts brillants hi ha una zona fosca que més que una llacuna sembla un canal d’aigües fondes entre dues illes.

Hi ha vegades que les dues zones brillants les veiem unides per la part inferior i el conjunt sembla una ferradura oberta cap al NE. En resum, una de les visions amb 15×85 més espectaculars de l’estiu .

5-3-M8-15x85-filtre-600px

Hem tret les dades astrofísiques de: Stoyan, R., Binnewies, S., Friedrich., Schroeder, K.-P. (2008). Atlas of Messier Objects. Cambridge: Cambridge University Press.

 

A l’article anterior hi ha M8 amb 7×50.

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

 

 

Anuncis

M8 amb prismàtics de 7×50

Àger, 7 d’agost de 2016,  0:20h, 17ºc, 49% humitat, els papers estan secs.  SQM: 21.60 al nord, 21.27 al zenit. Cel ras. Encara és aviat i el cel està molt inestabilitzat, el catabàtic encara està baixant. Prismàtics Helios Apollo de 7×50.

M8 és un cúmul i una nebulosa alhora, molt fàcil de trobar i d’observar. Trobareu informació per trobar-la a ull nu en un article anterior del blog Quadern d’Observació, i en un altre article veureu com localitzar-la amb 15×85.

5-2-M8-BLOG-7x50-600px

A sobre, la visió a ull nu. A sota, la interpretació del mapa. L’explicació la trobareu a l’article de M8 a ull nu. Tots els mapes tenen el nord a dalt.

Posant les tres estrelles de l’oest de la tetera de Sagitari a la vora del camp dels prismàtics apareixerà la nebulosa per l’extrem oposat. Amb un filtre nebular aguantat amb els dits entre l’ull i els prismàtics la veurem molt brillant, ja que és en una zona fosca de la Via Làctia.

5-2-M8-BLOG-7x50-noms-600px

M8, M20 i M21 pertànyen a l’associació d’estrelles joves OB1 de Sagitari, dominada per l’estrella Mu Sagitari (3.9, B8). Només per això, val la pena estudiar els tres objectes de manera conjunta.

Al mapa de sota, Mu Sag és l’estrella que forma el vèrtex nord del triangle groc. El triangle està format fer Mu Sag,  4 Sag (4.74) que és el vèrtex oest i Lambda Sag (2.82), la punta de dalt de la tetera. Aquest triangle és molt útil per moure’s per la zona amb prismàtics de gran camp.

5-2-M21-M20-M8-BLOG-7x50-triangle-600px

Al mapa de sota, la localització dels tres objectes. Al blog Quadern d’observació hi ha un article sobre la localització de M20 i un altre sobre la de M21.

5-3-M21-7x50-rombe-noms-600px

 

En un article posterior trobareu com localitzar M8 amb 15×85.

 

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

 

M8 a ull nu

Àger, 7 d’agost de 2016,  0:15h, 17ºc, 49% humitat, els papers estan secs.  SQM: 21.60 al nord, 21.27 al zenit. Cel ras. Encara és aviat i el cel està molt inestabilitzat, el catabàtic encara està baixant.

A ull nu, la nebulosa M8, la Llacuna, es veu ja molt gran sense cap filtre. Amb UHC i amb NPB de 2″ posat sobre les ulleres, la veig molt més aixecada, ja que m’enfosqueixen el fons de cel, però la veig una mica més petita. Això si, molt més brillant que sense filtre, qüestió de contrast.

És molt fàcil de trobar perquè és en una zona fosca de la Via Làctia.

5-2-M8-BLOG-ull-nu-600

A sobre i a sota, els mapes per trobar la nebulosa de la Llacuna, M8, la nebulosa de Hodierna.

La història de la documentació i divulgació de les primeres descripcions dóna per fer un llibre, des de Flamsteed, de Chéseaux, Le Gentil i Lacaille, fins a la dissecció en parts pels Herschels.

A ull nu, a l’oest de Sagitari veiem una zona molt brillant de la Via Làctia. És fàcil de visualitzar, perquè coincideix amb el vapor que surt del bec de la tetera. A ull nu, ja veiem que la tapa de la tetera tanca bé, perquè a sobre de la tapa la Via Làctia no és tan brillant. A sobre del triangle del bec de la tetera la Via Làctia llueix molt més brillant, i pel bec, per on s’escapa el vapor, encara més.

Si ens allunyem de la tapa cap a l’oest la zona brillant de la Via Làctia s’acaba de cop, en una línia molt definida . Hi ha un núvol fosc què defineix clarament el límit. Si el mirem amb cura, però, hi veurem filagarses que entren cap a la zona brillant, fent que allò que apareix a primera vista com una clara línia recta sigui realment la costa noruega amb les entrades dels fiords negres que entren cap a la Via Làctia.

Només entrar al núvol fosc hi ha una immensa estrella, gran, brillant, allargada d’est a oest. No té pèrdua, és el complex de la Llacuna.

No caldria confirmar-ho, però podem posar un filtre sobre l’ull i la veurem gran, brillant, immensa.

Una de les visions més espectaculars del cel d’estiu.

5-2-M8-BLOG-ull-nu-noms-600px