M80 amb prismàtics de 15×85

Àger, 6 d’agost de 2016, 01:15. Prismàtics Helios Apollo de 15×85.

Mentre vaig revisant altres objectes, miro de reüll el cúmul globular M80 que faré la propera nit. Amb els 15×85 no el trobo. Sé exactament on és i no el veig, però és poc brillant i petit. He esperat massa estona i ja està a menys de cinc graus, ran del port d’Àger. Intueixo la “petjada d’ocell”, o potser de “velociraptor”. La propera nit m’hi posaré només pondre’s el Sol.

 

Àger, 6 d’agost de 2016, 23:15h.    19ºC, 47% d’humitat.  SQM: 21.54 al nord, 21.49 al zenit.  Prismàtics Helios Apollo de 15×85.

Cel espectacular, encara no massa fosc, però som a l’estiu. Molta turbulència fins molt amunt. Cel brut fins a 15º d’altura. M80 a 19º d’altura, molt a prop de la zona tèrbola. La temporada d’estiu ja és molt avançada i els objectes d’Escorpí són molt baixos. Un moment molt interessant per forçar una mica i buscar objectes entre la turbulència, la póls i la humitat, avui encara baixa, els papers són secs.

La passada nit el vaig buscar massa tard i no el vaig trobar, era massa baix, entre l’aire brut de sobre del port d’Àger.

Avui, a les 23:15h el tinc a uns 19º d’altura. Amb 15×85 veig clar que no és una estrella, gran però molt tènue, no en veig bé el contorn. El centre sembla molt brillant, estel·lar, com si hi hagués una estrella al mig. En les condicions d’avui aquest globular no ha estat gens fàcil. Als papers hi veig anotat: “molt difícil”.

 

A sota, els dos mapes per trobar el cúmul globular amb 15×85. El nord és a dalt. A l’article anterior del blog hi ha M80 amb 7×50.

5-2-M80-BLOG-15x85-600px

El camp està centrat al cúmul globular, que forma part de l’asterisme, en groc, que anomenem “petjada d’ocell” o de “velociraptor”. Aquesta visualització ens ajuda a trobar immediatament l’objecte, ja que a la part superior de l’asterisme, nord, només hi ha una estrella. Si en veiem dues, estem veient el cúmul, encara que no el reconeguem com a cúmul i només veiem una estrella.

Les dues estrelles guia més brillants tenen una corona carbassa al mapa, són Rho d’Escorpí (4.57), en un cercle verd, molt fàcil de reconèixer, i Omicron Sco (4.55). Omicron és en una cadena d’estrelles a la vora oest de Rho. Segons la magnitud veurem la cadena més o menys llarga i amb més o menys estrelles. Hem dibuixat altres cadenetes que són fàcils amb 15×85 i que ens poden ajudar a reconèixer ràpidament el camp.

El més fàcil és buscar Rho, després la cadeneta i Omicron, i saltar a la “petjada” què inclou M80. Aquest asterisme és petit, però un cop s’ha vist una vegada es reconeix fàcilment en passar-hi amb els prismàtics.

5-2-M80-BLOG-15x85-noms-600px

 

A l’article anterior hi ha M80 amb 7×50.

 

A la web Marató Messier de memòria podeu veure l’objecte en el conjunt de la seqüència, l’encadenament amb els altres objectes i la localització amb telrad.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

 

Anuncis

M80 amb prismàtics de 7×50

Àger, 6 d’agost de 2016, 23:33h  19.4ºC, 44% d’humitat.  Prismàtics Helios Apollo de 7×50. Cel A0, espectacular. Calmat, brut fins a 15º d’altura.

El cúmul globular M80 està a 17º d’altura, gairebé a tocar de la zona més bruta, massa baix, bon moment per anar més enllà i forçar una mica més.

El localitzo perquè intueixo l’asterisme que visualitzo com una “petjada d’ocell” o de “velociraptor”. Hi veig les dues estrelles de dalt, del nord. Ja he vist el cúmul, perquè si veig la segona estrella, sé què és el cúmul. Si no fos així no el reconeixeria, només veig una estrella. El cel fluctúa molt, hi ha estones que veig bé la “petjada” i estones que no la veig, a tocar del port d’Àger. La “petjada” amb 7×50 és petita i dèbil. Hi ha moments que veig el cúmul més lluminós i el diferencio d’una estrella, altres moments no, és una estrella més. Avui ha resultat un objecte molt difícil, la temporada és avançada i l’objecte molt baix.

Ahir a la nit m’hi vaig posar a les 01:15h i encara no sé ara si el vaig veure o el vaig intuir.  Massa tard, estava a menys de cinc graus d’altura.

 

A sota, la primera aproximació, M80 a mig camí de la línia Antares-Graffias. En marató hi podem arribar fàcilment des de M4, des de M107 o des de M9.

5-2-M80-BLOG-600px

A sota, els dos mapes per localitzar M80 amb 7×50. El nord és a dalt.

5-2-M80-BLOG-7x50-600px

A sobre i a sota, el camp dels 7×50 centrat a Omicron d’Escorpí. Omicron és l’estrella clau per anar a M80 des d’Antares i M4. És l’extrem superior d’un romboide que té a baix Antares i Sigma. L’altre vèrtex és 22 Sco. Omicron a més, és a la línia Antares-Omicron-M80-Graffias, marcada amb una fletxa verda. Omicron és en una cadeneta a l’oest de Rho, una estrella en un diminut grup molt característic.

Des d’Antares, busquem el rombe Antares-Sigma-Omicron-22 Sco. En direcció a Graffias hi ha l’asterisme que ens recorda una petjada d’ocell, sobretot amb obertures més grans. Si no visualitzem bé la petjada, veurem una cadeneta de tres, la segona estrella començant per dalt, pel nord, sempre és M80.

La línia rosa és l’eclíptica. Mart ara és a Escorpí, va guanyant ascensió recta i molt poc a poc s’atansa a l’eclíptica. Si no ho calculem malament, la creuarà a finals de febrer de 2017, a Peixos. En el viatge, passarà entre M4 i M80, molt a prop de M19, gairebé fregarà M28 i  passarà encara més a prop de M75.

5-2-M80-BLOG-7x50-noms-600px

 

Al següent article hi ha M80 amb 15×85.

 

A la web Marató Messier de memòria podeu veure l’objecte en el conjunt de la seqüència, l’encadenament amb els altres objectes i la localització amb telrad.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.