El planeta Urà amb prismàtics de 15×85

Àger, 4 de setembre de 2016, 01.00h,  19ºC, 54% d’humitat. SQM-L 21.36 al nord i 31.37 al zenit.

El cel sembla estable, però és clar, il·luminat, molt grisós, a nivell de terra es veu tot bé, gairebé es poden llegir els papers. Al cel no hi ha cap núvol aparent. Molt brut fins 15-20º d’altura a l’horitzó. Al satèl·lit IR es veuen les bandes de núvols laminars que passen en altura provinents de l’Àtlàntic des de Finisterre.

Prismàtics Helios Apollo 15×85. Objecte a 33º d’altura sobre l’horitzó.

 

A l’article anterior del blog hi ha la localització amb 7×50.

 

Amb 15×85 veig el planeta molt brillant. M’hi estic una estona i el veig rodó, l’aspecte és totalment diferent del de les estrelles properes de la cadeneta. Comparo i veig les estrelles puntuals, però el planeta el veig rodó, un petit disc molt clar, petit però un cercle clar, no és un punt.

No el veig de color fred, el veig de color càlid, d’un ataronjat molt suau, groguenc, n’hauré d’esbrinar la causa: recobriments dels prismàtics, cel? No havia mirat mai Urà amb aquests Helios Apollo de 15×85 (United Optics BA8 Series: 15x85MS?). Se’m gira feina.

blog-ura-15x85-600px

Als mapes de sobre i de sota, la localització del planeta. En passar-hi per sobre amb els 15×85 salta a la vista de seguida el trapezi, en groc al mapa, i la cadeneta que puja de Mu Psc, en carbassa. Si nes hi fixem bé apareixen al camp altres formes, un rombe i un estrany animal, en verd, que no sé si va cap a la dreta o cap a l’esquerra.

blog-ura-15x85-amb-noms-600px

A l’article anterior del blog hi ha la localització amb 7×50.

Anuncis

El planeta Urà amb prismàtics de 7×50

Àger, 4 de setembre de 2016, 00.40h,  19ºC, 54% d’humitat. SQM-L 21.36 al nord i 31.37 al zenit.

El cel sembla estable, però és clar, il·luminat, molt grisós, a nivell de terra es veu tot bé, gairebé es poden llegir els papers. Al cel no hi ha cap núvol aparent. Molt brut fins 15-20º d’altura a l’horitzó. Al satèl·lit IR es veuen les bandes de núvols laminars que passen en altura provinents de l’Àtlàntic des de Finisterre.

Prismàtics Helios Apollo 7×50.

 

Urà és molt fàcil de trobar, ja que té a la vora un trapezi que és molt vistós, i a més, el planeta és a la punta d’una cadena d’estrelles brillants.

Les estrelles d’aproximació a ull nu són fàcils i brillants, de magnitud quatre: Omicron, Nu, Mu i Èpsilon de Peixos. Sense comptar la lucida, Alfa Psc, de 3.82, que forma el vèrtex sud de la constel·lació.

Com veiem al mapa de sota, amb el nord a dalt, Urà és gairebé a la línia de l’eclíptica, una mica al sud.

blog-ura-gran-camp-600px

Als mapes de sota, la localització d’Urà.

Al mapa sense noms es veu de seguida l’asterisme clau, el vistós trapezi del centre del camp.

A la dreta una cadena d’estrelles brillants, la de dalt és realment Urà. Amb 7×50 es veu amb aspecte estel·lar, però si ens hi estem una estona veurem que té un aspecte diferent. A l’article següent en parlem més, en veure’l amb 15×85.

blog-ura-7x50-600px

A sota, les estrelles brillants Omicron, Nu i Mu de Peixos enquadren el camp. De Mu surt precisament la cadeneta marcada en carbassa que ens porta a Urà. Molt fàcil.

Però els ulls se n’aniran directament al trapezi marcat en groc al mapa. El costat llarg ens assenyala la direcció del planeta.

blog-ura-7x50-amb-noms-600px

A l’article següent hi ha l’observació amb 15×85.