Àger, 3 d’agost de 2016, 02:00h. Prismàtics Helios Apollo 7×50
En intentar localitzar el cúmul obert M20 no hem de pretendre resoldre l’ “amas d’étoiles” del 5 de juny de 1764 de Messier, veurem més fàcilment la versió dels Herschel, la nebular, o sigui l’ara anomenat NGC 6514.
Per això, M20 és molt fàcil de trobar si posem un filtre nebular de 1 i 1/4″ entre l’ull i els prismàtics, simplement aguantat amb els dits. En molts prismàtics a la part de dalt, de l’objectiu, hi cap un filtre de 2″ que podem aguantar amb els dits o bé amb una petita falca d’escuma de goma.
El filtre nebular, UHC, OIII, NPB o altres, enfosqueix el fons i fa ressaltar molt la nebulosa. Si hi afegim una mica de visió lateral, l’efecte és espectacular.
El grup M20-M21-M8 és millor aprendre’l a localitzar i observar en conjunt, ja que els tres objectes són junts. El conjunt M20-M21-M8 entra sencer en el camp dels prismàtics de 3 o 4 graus, de 15 o 20x. Als 7×50 hi caben els tres i a més M23, per això, venint de M23 baixant cap al SE, tenim els quatre objectes alhora a la vista. Quan estem fent encadenaments ràpids hi arribem pel NW, des de M23.
Quan ja s’han vist una sola vegada, M20, M21 són molt fàcils de trobar, són els dos extrems d’un hexàgon una mica aixafat, o bé els extrems d’un rombe si tenim pitjor cel.
Les primeres vegades que busquem M20-21 és millor arribar-hi des de l’est, des de Sagitari. En ambdós casos, des de M23 o des de Sagitari, el camp és molt fàcil i característic.
Si trobem M8 a ull nu, ens estalviem buscar el camp amb els prismàtics. En un article anterior del blog Quadern d’observació hi ha la localització de M8 a ull nu.
A sota, el camp a ull nu, la tetera de Sagitari, la Via Làctia, i a la dreta els tres objectes que es poden veure a ull nu: a la meitat del mapa, a la dreta, dibuixada en forma d’el·lipse, M8. A sobre M24, que hem de visualitzar en el propi mapa com una gran finestra que travessa els braços galàctics de Sagitari i d’Escut i que ens permet veure el braç de Norma. Aquesta llum ve de darrere dels braços propers, és més a prop del bulb i molt brillant, la concentració d’estrelles en la visual és altíssima. A l’esquerra de M24 hi ha M25.
Just a sobre de l’estrella que toca a la dreta de M8 hi ha el conjunt visual M20-M21. El nord és a dalt.
A sota, si no veiem M8 a ull nu, per arribar al camp només cal seguir la línia Phi Sag (3.17)-Lambda Sag (2.82) cap a l’oest. Al mapa de sota veiem que els tres caben alhora al camp dels 15×85 i els tres amb M23 caben al dels 7×50.
La línia de la marató baixa de M11-M26-M16 i entra al mapa fent M17-18-24-25-23-21-20-8.
A sota, dues estrelles de referència en la línia de M20 i M21. Unides en groc, la de sobre de M21 és Mu Sag (3.84) i la de sota de M20 és 4 Sag (4.74).
Si entre l’ull i l’ocular dels prismàtics hi interposem un filtre nebular, UHC, OIII, NPB, immediatament veurem M8 sense cap tipus de dubte. Possiblement no necessitem ni els prismàtics, posant-lo sobre l’ull nu ja veurem M8, que ens guiarà per arribar a M20-21 quan no coneixem el camp, són a tocar.
Als mapes de sota, si posem al camp les tres estrelles de referència del triangle marcat en groc, Lambda Sag a l’est, i Mu Sag (3.84) i 4 Sag (4.74) a l’oest, tindrem a la vista els tres objectes.
M8 el veurem brillant i gran, mescla de cúmul obert i de nebulosa. A sobre, més al nord, però a prop, veurem una nebulositat, és M20, la nostra Trífida d’aquest article, o millor la de John Herschel, el Herschel fill, a qui els fotògrafs deuen els termes fotografia, positiu i negatiu, i l’invent de la cianotípia.
A sobre de M20, un hexàgon, i a dalt de l’hexàgon, tocant, un grumoll d’estrelles molt juntes que semblen una estrella rara, irregular, però molt brillant, és el cúmul obert M21.
M21, l’hexàgon i M20 estàn alineats amb 4 Sagitari, l’estrella que tanca el triangle a l’est.
Les tres estrelles de dalt de l’hexàgon i la del vèrtex del sud són de magnitud vuit. Les dues del costat de la del sud són de vora set. Segons l’estat del cel i els prismàtics pot ser que en lloc d’un hexàgon vegem un triangle format per M21 i les dues estrelles laterals de baix de l’hexàgon.
A sota, els dos mapes, la visió amb l’hexàgon i amb el triangle.
Amb l’hexàgon, que no inclou M21:
A sota, amb el triangle, que inclou M21. En aquest cel, d’inferior qualitat que el del mapa de sobre, pot ser que visualitzem el conjunt com un rombe format per M20, M21 i les dues estrelles de magnitud propera a set.
Si les condicions d’observació són bones, tot el conjunt té forma d’arbre de Nadal, guarnit amb moltes boles lluminoses i amb l’estel a dalt: M21.
A l’article següent hi ha M20 amb 15×85.
A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.
També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.
A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.
M'agrada S'està carregant...
apunts m3 