M75 amb prismàtics de 7×50

M75 a la wikipèdia

En aquest article hi ha l’aproximació al cúmul globular M75 des de l’est, des de Capricorni, en un altre article, M75 des de M55 amb prismàtics de 7×50, hi ha l’aproximació des de l’oest, des de Sagitari, el camí normal en marató Messier.

 

Àger, 24 d’agost de 2016, 23:50, 19.5ºC, 59% humitat. Els papers es comencen a humitejar. Cel ras A0.  Prismàtics Helios Apollo 7×50

Amb 7×50 el cúmul globular M75 té l’aspecte d’una estrella una mica difusa. Seria un objecte difícil de localitzar si no hi hagués bones referències al camp dels 7×50.

Al mapa de sota, amb el nord a dalt, veiem que el costat oest del pseudotriangle de Capricorni té dos grans doblets als extrems. El de dalt, al NW, format per Alfa i Beta Cap, i el del sud, format per Psi i Omega Cap. De fet, el vèrtex est de la constel·lació té un altre gran doblet format per Delta i Gamma Cap.

Per iniciar-se en la cerca de M75 val la pena començar a Alfa de Capricorni per visitar el doblet Alfa 01 i Alfa 02 (4.30 -3.58). Al mateix camp dels 7×50, una mica al sud hi ha el sistema binari de Beta, molt vistós, que en realitat és un complex sistema múltiple d’estrelles.

Seguint el costat oest del triangle de Capricorni, i encara al camp de 7×50 de Beta, arribem a un petit asterisme en triangle format per Rho, Pi i Omicron Cap. Més avall, al vèrtex sud, trobem el doblet Psi i Omega.

Si des de Psi o Omega anem una mica a l’oest ens apareix al camp un trapezi en forma d’estel molt vistós perquè està format per quatre estrelles de magnitud quatre, que destaquen sobre les estrelles de camp.

6-1-M75-BLOG-mapa-capricorni-600px

6-1-M75-BLOG-7x50-sense-noms-600px

A sobre i a sota, el camp de 7×50. El nord és a dalt. Al camp hi destaquen dues formes (en groc al mapa de sota), el trapezi en forma d’estel i un asterisme en forma de lletra èpsilon que es pot visualitzar com un trapezi (en verd) amb tres estrelles a sobre en triangle. L’estrella del sud del triangle de sobre és el cúmul globular M75.

Les estrelles més brillants de l’asterisme en èpsilon són de magnitud sis. Si el cel és mediocre, veurem clarament el trapezi inferior del mapa, al sud de la èpsilon i pot ser que ens costi una mica veure la E inclinada. Si insistim el trobarem perquè la referència del trapezi de sota és molt bona. Si no el veiem, posem el trapezi de 59-60-62-Omega Sag al sud del camp i al nord ens apareixerà la E.

Per saber si veiem M75 podem comptar les estrelles de la línia llarga de la E. Si en comptem cinc, estem veient el cúmul, què és el que sembla la segona estrella, o la tercera si comptem la E sencera.

6-1-M75-BLOG-7x50-amb-noms-600px

 

M80 amb prismàtics de 7×50

Àger, 6 d’agost de 2016, 23:33h  19.4ºC, 44% d’humitat.  Prismàtics Helios Apollo de 7×50. Cel A0, espectacular. Calmat, brut fins a 15º d’altura.

El cúmul globular M80 està a 17º d’altura, gairebé a tocar de la zona més bruta, massa baix, bon moment per anar més enllà i forçar una mica més.

El localitzo perquè intueixo l’asterisme que visualitzo com una “petjada d’ocell” o de “velociraptor”. Hi veig les dues estrelles de dalt, del nord. Ja he vist el cúmul, perquè si veig la segona estrella, sé què és el cúmul. Si no fos així no el reconeixeria, només veig una estrella. El cel fluctúa molt, hi ha estones que veig bé la “petjada” i estones que no la veig, a tocar del port d’Àger. La “petjada” amb 7×50 és petita i dèbil. Hi ha moments que veig el cúmul més lluminós i el diferencio d’una estrella, altres moments no, és una estrella més. Avui ha resultat un objecte molt difícil, la temporada és avançada i l’objecte molt baix.

Ahir a la nit m’hi vaig posar a les 01:15h i encara no sé ara si el vaig veure o el vaig intuir.  Massa tard, estava a menys de cinc graus d’altura.

 

A sota, la primera aproximació, M80 a mig camí de la línia Antares-Graffias. En marató hi podem arribar fàcilment des de M4, des de M107 o des de M9.

5-2-M80-BLOG-600px

A sota, els dos mapes per localitzar M80 amb 7×50. El nord és a dalt.

5-2-M80-BLOG-7x50-600px

A sobre i a sota, el camp dels 7×50 centrat a Omicron d’Escorpí. Omicron és l’estrella clau per anar a M80 des d’Antares i M4. És l’extrem superior d’un romboide que té a baix Antares i Sigma. L’altre vèrtex és 22 Sco. Omicron a més, és a la línia Antares-Omicron-M80-Graffias, marcada amb una fletxa verda. Omicron és en una cadeneta a l’oest de Rho, una estrella en un diminut grup molt característic.

Des d’Antares, busquem el rombe Antares-Sigma-Omicron-22 Sco. En direcció a Graffias hi ha l’asterisme que ens recorda una petjada d’ocell, sobretot amb obertures més grans. Si no visualitzem bé la petjada, veurem una cadeneta de tres, la segona estrella començant per dalt, pel nord, sempre és M80.

La línia rosa és l’eclíptica. Mart ara és a Escorpí, va guanyant ascensió recta i molt poc a poc s’atansa a l’eclíptica. Si no ho calculem malament, la creuarà a finals de febrer de 2017, a Peixos. En el viatge, passarà entre M4 i M80, molt a prop de M19, gairebé fregarà M28 i  passarà encara més a prop de M75.

5-2-M80-BLOG-7x50-noms-600px

 

Al següent article hi ha M80 amb 15×85.

 

A la web Marató Messier de memòria podeu veure l’objecte en el conjunt de la seqüència, l’encadenament amb els altres objectes i la localització amb telrad.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

 

M4 amb prismàtics de 7×50

Àger, 5 d’agost de 2016, 00:00 h,  20ºC.  SQM: 21.47 al nord, 21.34 al zenit. Prismàtics Helios Apollo 7×50

 

El cúmul globular M4 és un objecte molt fàcil amb 7×50.

A ull nu busquem Antares, el cor de l’Escorpí i les dues estrelles veïnes, Sigma o Alniyat i Tau.

5-2-M4-BLOG-Scorpi-600px

A sota, els dos mapes amb 7×50. El nord sempre a dalt.

5-2-M4-BLOG-7x50-600px

Centrem Antares amb els prismàtics i immediatament a l’oest, sense cap problema, trobem el cúmul globular M4, gran, brillant i sense possible confusió.

En encadenaments amb 7×50 hi podem arribar des de M107 i M80 o des de M9.

M4 i M80 entren alhora al camp dels 7×50 encara que aquest últim no és tan fàcil com el primer.  L’observació es va fer el dia 5 d’agost, avui hi ha un nou objecte al camp, Mart. El cúmul i el planeta seran al mateix camp dels 7×50 fins a primers de setembre.

5-2-M4-BLOG-7x50-noms-600px

Al següent article hi ha M4 amb 15×85.

 

A la web Marató Messier de memòria podeu veure l’objecte en el conjunt de la seqüència, l’encadenament amb els altres objectes i la localització amb telrad.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

 

M13 amb prismàtics de 7×50

Àger, 1 d’agost de 2016 03:00 h. Prismàtics Helios Apollo de 7×50.

El cúmuls globulars M13 i M5 tenen moltes característiques similars, magnitud, distància, mida angular, mida real, regió del cel, etc., però tenen una distribució de la lluminositat, un gradient, diferent. Possiblement això és el que fa que M13 sigui un objecte que sovint es veu a ull nu i en canvi M5 sigui més esquiu.

M13 és un objecte molt fàcil amb tots els instruments, és un objecte d’iniciació en una constel·lació, Hèrcules, també d’iniciació.

Que sigui d’iniciació no vol dir que els observadors avançats no li dediquin hores i hores, ja que és un dels espectacles del cel d’estiu.

5-1-M13-BLOG-7x50-600px

Als mapes de sobre i de sota, M13 amb 7×50. El nord és a dalt. Només hem posat les estrelles guia més importants.

A sota veiem que les dues estrelles de l’oest que formen el cos d’Hèrcules, el trapezi, caben just en uns prismàtics de baix augment i gran camp. En altres prismàtics de menys camp caldrà balancejar-los una mica nord-sud per veure bé la línia d’observació que ens interessa.

Aquest asterisme és molt fàcil de trobar per la forma de trapezi i perquè les quatre estrelles dels vèrtex són de magnitud propera a tres: 3.48, 2.81, 3.92 i 3.16.

Si dividim en tres parts més o menys iguals la línia guia Eta Her (3,48)-Zeta Her (2.81), al final del primer terç superior hi ha M13, just a tocar a l’oest de la línia. A l’altre terç hi ha l’estrella de 6.02.

5-1-M13-BLOG-7x50-amb-linies-600px

Podem confirmar M13 veient que el cúmul forma un triplet molt vistós amb dues estrelles de 6.86 i 7.29. Al següent article, on hi ha M13 amb prismàtics de 15×85, es veu millor aquesta qüestió.

 

A la web Marató Messier de memòria podeu veure l’objecte en el conjunt de la seqüència, l’encadenament amb els altres objectes i la localització amb telrad.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

 

M8 amb prismàtics de 7×50

Àger, 7 d’agost de 2016,  0:20h, 17ºc, 49% humitat, els papers estan secs.  SQM: 21.60 al nord, 21.27 al zenit. Cel ras. Encara és aviat i el cel està molt inestabilitzat, el catabàtic encara està baixant. Prismàtics Helios Apollo de 7×50.

M8 és un cúmul i una nebulosa alhora, molt fàcil de trobar i d’observar. Trobareu informació per trobar-la a ull nu en un article anterior del blog Quadern d’Observació, i en un altre article veureu com localitzar-la amb 15×85.

5-2-M8-BLOG-7x50-600px

A sobre, la visió a ull nu. A sota, la interpretació del mapa. L’explicació la trobareu a l’article de M8 a ull nu. Tots els mapes tenen el nord a dalt.

Posant les tres estrelles de l’oest de la tetera de Sagitari a la vora del camp dels prismàtics apareixerà la nebulosa per l’extrem oposat. Amb un filtre nebular aguantat amb els dits entre l’ull i els prismàtics la veurem molt brillant, ja que és en una zona fosca de la Via Làctia.

5-2-M8-BLOG-7x50-noms-600px

M8, M20 i M21 pertànyen a l’associació d’estrelles joves OB1 de Sagitari, dominada per l’estrella Mu Sagitari (3.9, B8). Només per això, val la pena estudiar els tres objectes de manera conjunta.

Al mapa de sota, Mu Sag és l’estrella que forma el vèrtex nord del triangle groc. El triangle està format fer Mu Sag,  4 Sag (4.74) que és el vèrtex oest i Lambda Sag (2.82), la punta de dalt de la tetera. Aquest triangle és molt útil per moure’s per la zona amb prismàtics de gran camp.

5-2-M21-M20-M8-BLOG-7x50-triangle-600px

Al mapa de sota, la localització dels tres objectes. Al blog Quadern d’observació hi ha un article sobre la localització de M20 i un altre sobre la de M21.

5-3-M21-7x50-rombe-noms-600px

 

En un article posterior trobareu com localitzar M8 amb 15×85.

 

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

 

M20 amb prismàtics de 7×50

Àger, 3 d’agost de 2016, 02:00h. Prismàtics Helios Apollo 7×50

En intentar localitzar el cúmul obert M20 no hem de pretendre resoldre l’ “amas d’étoiles” del 5 de juny de 1764 de Messier, veurem més fàcilment la versió dels Herschel, la nebular, o sigui l’ara anomenat NGC 6514.

Per això, M20 és molt fàcil de trobar si posem un filtre nebular de 1 i 1/4″ entre l’ull i els prismàtics, simplement aguantat amb els dits. En molts prismàtics a la part de dalt, de l’objectiu, hi cap un filtre de 2″ que podem aguantar amb els dits o bé amb una petita falca d’escuma de goma.

El filtre nebular, UHC, OIII, NPB o altres, enfosqueix el fons i fa ressaltar molt la nebulosa. Si hi afegim una mica de visió lateral, l’efecte és espectacular.

El grup M20-M21-M8 és millor aprendre’l a localitzar i observar en conjunt, ja que els tres objectes són junts. El conjunt M20-M21-M8 entra sencer en el camp dels prismàtics de 3 o 4 graus, de 15 o 20x. Als 7×50 hi caben els tres i a més M23, per això, venint de M23 baixant cap al SE, tenim els quatre objectes alhora a la vista. Quan estem fent encadenaments ràpids hi arribem pel NW, des de M23.

Quan ja s’han vist una sola vegada, M20, M21 són molt fàcils de trobar, són els dos extrems d’un hexàgon una mica aixafat, o bé els extrems d’un rombe si tenim pitjor cel.

Les primeres vegades que busquem M20-21 és millor arribar-hi des de l’est, des de Sagitari. En ambdós casos, des de M23 o des de Sagitari, el camp és molt fàcil i característic.

Si trobem M8 a ull nu, ens estalviem buscar el camp amb els prismàtics. En un article anterior del blog Quadern d’observació hi ha la localització de M8 a ull nu.

A sota, el camp a ull nu, la tetera de Sagitari, la Via Làctia, i a la dreta els tres objectes que es poden veure a ull nu: a la meitat del mapa, a la dreta, dibuixada en forma d’el·lipse, M8. A sobre M24, que hem de visualitzar en el propi mapa com una gran finestra que travessa els braços galàctics de Sagitari i d’Escut i que ens permet veure el braç de Norma. Aquesta llum ve de darrere dels braços propers, és més a prop del bulb i molt brillant, la concentració d’estrelles en la visual és altíssima. A l’esquerra de M24 hi ha M25.

Just a sobre de l’estrella que toca a la dreta de M8 hi ha el conjunt visual M20-M21. El nord és a dalt.

5-2-M8-BLOG-7x50-600px

A sota, si no veiem M8 a ull nu, per arribar al camp només cal seguir la línia Phi Sag (3.17)-Lambda Sag (2.82) cap a l’oest. Al mapa de sota veiem que els tres caben alhora al camp dels 15×85 i els tres amb M23 caben al dels 7×50.

La línia de la marató baixa de M11-M26-M16 i entra al mapa fent M17-18-24-25-23-21-20-8.

5-2-M21-M20-M8-BLOG-7x50-600px

A sota, dues estrelles de referència en la línia de M20 i M21. Unides en groc, la de sobre de M21 és Mu Sag (3.84) i la de sota de M20 és 4 Sag (4.74).

Si entre l’ull i l’ocular dels prismàtics hi interposem un filtre nebular, UHC, OIII, NPB, immediatament veurem M8 sense cap tipus de dubte. Possiblement no necessitem ni els prismàtics, posant-lo sobre l’ull nu ja veurem M8, que ens guiarà per arribar a M20-21 quan no coneixem el camp, són a tocar.

5-2-M21-M20-M8-BLOG-7x50-triangle-600px

Als mapes de sota, si posem al camp les tres estrelles de referència del triangle marcat en groc, Lambda Sag a l’est, i Mu Sag (3.84) i 4 Sag (4.74) a l’oest, tindrem a la vista els tres objectes.

5-3-M21-7x50-rombe-noms-600px

M8 el veurem brillant i gran, mescla de cúmul obert i de nebulosa. A sobre, més al nord, però a prop, veurem una nebulositat, és M20, la nostra Trífida d’aquest article, o millor la de John Herschel, el Herschel fill, a qui els fotògrafs deuen els termes fotografia, positiu i negatiu, i l’invent de la cianotípia.

A sobre de M20, un hexàgon, i a dalt de l’hexàgon, tocant, un grumoll d’estrelles molt juntes que semblen una estrella rara, irregular, però molt brillant, és el cúmul obert M21.

M21, l’hexàgon i M20 estàn alineats amb 4 Sagitari, l’estrella que tanca el triangle a l’est.

Les tres estrelles de dalt de l’hexàgon i la del vèrtex del sud són de magnitud vuit. Les dues del costat de la del sud són de vora set. Segons l’estat del cel i els prismàtics pot ser que en lloc d’un hexàgon vegem un triangle format per M21 i les dues estrelles laterals de baix de l’hexàgon.

A sota, els dos mapes, la visió amb l’hexàgon i amb el triangle.

Amb l’hexàgon, que no inclou M21:

5-3-M21-7x50-rombe-600px

A sota, amb el triangle, que inclou M21. En aquest cel, d’inferior qualitat que el del mapa de sobre, pot ser que visualitzem el conjunt com un rombe format per M20, M21 i les dues estrelles de magnitud propera a set.

5-3-M21-7x50-triangle-600px

Si les condicions d’observació són bones, tot el conjunt té forma d’arbre de Nadal, guarnit amb moltes boles lluminoses i amb l’estel a dalt: M21.

 

A l’article següent hi ha M20 amb 15×85.

 

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

 

M21 amb prismàtics de 7×50

Àger, 3 d’agost de 2016, 01:40h. Prismàtics Helios Apollo 7×50

Per trobar el cúmul obert M21 quan no es coneix el camp, el més senzill és buscar el conjunt M8-M20-asterisme de l’hexàgon-M21. Els tres objectes estan junts.

Quan ja s’ha vist una sola vegada, M21 és molt fàcil de trobar, és un cumul obert molt concentrat al centre, molt fàcil de veure i molt brillant, com un petit grumoll d’estrelles. A vegades, una estrella difusa amb punts brillants.

El conjunt M8-M20-M21 entra sencer en el camp dels prismàtics de 3 o 4 graus, de 15 o 20x. Als 7×50 hi caben els tres i a més M23, per això, venint de M23 baixant cap al SE, tenim els quatre objectes alhora a la vista. Quan estem fent encadenaments ràpids hi arribem pel NW, des de M23.

Les primeres vegades que busquem M21 és millor arribar-hi des de l’est, des de Sagitari. En ambdós casos, des de M23 o des de Sagitari, el camp és molt fàcil i característic.

Si trobem M8 a ull nu, ens estalviem buscar el camp amb els prismàtics. A l’article anterior del blog Quadern d’observació hi ha la localització de M8 a ull nu.

A sota, el camp a ull nu, la tetera de Sagitari, la Via Làctia, i a la dreta els tres objectes que es poden veure a ull nu: a la meitat del mapa, a la dreta, dibuixada en forma d’el·lipse, M8. A sobre M24, que hem de visualitzar en el propi mapa com una gran finestra que travessa els braços galàctics de Sagitari i d’Escut i que ens permet veure el braç de Norma. Aquesta llum ve de darrere dels braços propers, és més a prop del bulb i molt brillant, la concentració d’estrelles en la visual és altíssima. A l’esquerra de M24 hi ha M25.

5-2-M8-BLOG-7x50-600px

A sota, si no veiem M8 a ull nu, només cal seguir la línia Phi Sag (3.17)-Lambda Sag (2.82) cap a l’oest i arribem al grup M21-M20-M8.

Al mapa de sota veiem que els tres caben alhora al camp dels 15×85 i els tres amb M23 caben al dels 7×50.

La línia de la marató baixa de M11-M26-M16 i entra al mapa fent M17-18-24-25-23-21-20-8.

5-2-M21-M20-M8-BLOG-7x50-600px

A sota, dues estrelles de referència en la línia de M20 i M21. Unides en groc, la de sobre de M21 és Mu Sag (3.84) i la de sota de M20 és 4 Sag (4.74).

Si entre l’ull i l’ocular dels prismàtics hi interposem un filtre nebular, UHC, OIII, NPB, immediatament veurem M8 sense cap tipus de dubte. Possiblement no necessitem ni els prismàtics, posant-lo sobre l’ull nu ja veurem M8, que ens guiarà per arribar a M21 quan no coneixem el camp.

5-2-M21-M20-M8-BLOG-7x50-triangle-600px

Als mapes de sota, si posem al camp les tres estrelles de referència del triangle marcat en groc, Lambda Sag a l’est, i Mu Sag (3.84) i 4 Sag (4.74) a l’oest, tindrem a la vista els tres objectes.

5-3-M21-7x50-rombe-noms-600px

M8 el veurem brillant i gran, mescla de cúmul obert i de nebulosa. A sobre, més al nord, però a prop, veurem una nebulositat que és M20, la Trífida, ens hi ajudarà un filtre nebular. A sobre de M20, un hexàgon, i a dalt de l’hexàgon, tocant, un grumoll d’estrelles molt juntes que semblen una estrella rara, irregular, però molt brillant, és el cúmul obert M21.

M21, l’hexàgon i M20 estàn alineats amb 4 Sagitari, l’estrella que tanca el triangle a l’est.

Les tres estrelles de dalt de l’hexàgon i la del vèrtex del sud són de magnitud vuit. Les dues del costat de la del sud són de vora set. Segons l’estat del cel i els prismàtics pot ser que en lloc d’un hexàgon vegem un triangle format per M21 i les dues estrelles laterals de baix de l’hexàgon. A l’article següent, amb 15×85 es desenvoluparà més aquesta qüestió.

A sota, els dos mapes, la visió amb l’hexàgon i amb el triangle.

Amb l’hexàgon, que no inclou M21:

5-3-M21-7x50-rombe-600px

Amb el triangle, que inclou M21:

5-3-M21-7x50-triangle-600px

Si les condicions d’observació són bones, tot el conjunt té forma d’arbre de Nadal, guarnit amb moltes boles lluminoses i amb l’estel a dalt: M21.

 

A l‘article següent hi ha M21 amb 15×85.

 

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

M107 amb prismàtics de 7×50

1 d’agost de 2016. Prismàtics Helios Apollo de 7×50.

El cúmul globular M107 és alhora difícil de veure i fàcil de localitzar, ja que hi ha molts petits asterismes en el camp dels 7×50, que en faciliten la cerca.

Comencem visualitzant la posició del globular a ull nu. Busquem Zeta d’Ofiüc (2.54). Aquesta pàgina de la web Marató Messier de memòria us pot ajudar a trobar Zeta, hi ha l’encadenament dels objectes de la seqüència.

Al mapa de sota, amb els prismàtics veiem que Zeta d’Ofiüc i Sigma d’Escorpí, la veïna de l’oest d’Antares, estan unides per una cadena irregular d’estrelles de magnitud quatre que va d’Ofiüc a Escorpí: Phi, Chi, Psi, Omega i Rho d’Ofiüc, i Omicron d’Escorpí, entre d’altres. Aquesta cadena ens porta des de M107 a M80 i a M4.

5-1-107-600px

A sota, al camp sud de Zeta amb els 7×50 sempre destaquen tres estrelles, al nord del camp la pròpia Zeta d’Ofiüc (2.54), al sud del camp Phi d’Ofiüc (4.29), una estrella brillant de la cadena Ofiüc-Escorpí i enmig, però desplaçada cap al sud, l’estrella de 5.66, que ens serveix de guia per a prismàtics de més augments i menys camp visual. Al mapa de més avall hi ha la interpretació amb els noms.

Una vegada tenim localitzades les tres estrelles brillants del camp hem de buscar un petit triangle entre Zeta i l’estrella de 5.66. Segons l’estat del cel, ja l’haurem vist a la primera, però si el cel no és net o l’Escorpí arrossega molt la cua per terra, o la panxa, perquè la temporada és avançada, el camp estarà baix i costarà una mica més de veure.

Si seguiu el costat de l’est del triangle i veieu una tercera estrella petita, dèbil i desenfocada en línia cap al sud, esteu veient el cúmul globular M107. Amb visió lateral veureu que és més gran del que semblava amb visió directa.

5-2-M107-BLOG-7x50-600px

Per confirmar l’objecte utilitzem sempre algun criteri diferent del de la cerca, en aquest cas, si veiem que al sud de l’objecte hipòtesi hi ha un petit triangle rectangle amb el vèrtex agut mirant al cúmul, podem confirmar M107. L’estrella del triangle propera a M107 és de 8.27, és possible que no la vegem segons l’estat del cel. En aquest cas, com es veu bé al mapa de sota, el que distingirem serà un doblet.

Per tant, en aquest objecte allò que hem de memoritzar per a altres observacions és: “està entre dos triangles oposats o entre un triangle i un doblet”.

El camp és molt fàcil i ens permet situar-nos fàcilment al cel quan pugem o baixem des de M12-10-14 fins a 107-4-80. O per anar i tornar a M9 per fer en uns segons 12-10-14-107, triangles, anar i tornar a M9, M4-80 o al revés M80-4.

5-2-M107-BLOG-7x50-noms-600px

M109 és un objecte difícil d’observar però molt fàcil de localitzar gràcies als asterismes de la zona i a les tres estrelles brillants del camp.

 

Al proper article localitzem M109 amb els 15×85.

 

A la web Marató Messier de memòria podeu veure l’objecte en el conjunt de la seqüència, l’encadenament amb els altres objectes i la localització amb telrad.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

 

M26 amb prismàtics de 7×50

6 d’agost de 2016, 01:46 h, 16ºC, 53% humitat. SQM: 21.53 al nord, 21.29 al zenit. Prismàtics Helios Apollo 7×50. Cel net.

A sota, en un cercle vermell, el triangle o el rombe d’Escut a ull nu. En taronja, la manera d’arribar-hi des d’Àliga.

A l’article del blog dedicat a M11 amb prismàtics de 7×50 s’explica aquest itinerari.

5-2-M11-BLOG-ull-nu-600px

A sota, des de M11 és molt fàcil anar a M26. Només cal buscar la base del triangle d’Escut i seguir una mica aquesta línia cap a l’oest.

5-2-M11-BLOG-7x50-A-600px

5-2-M11-BLOG-7x50-A-noms-600px

Amb 7×50 veig el cúmul obert M26 petit i irregular, potser arrodonit, amb l’aspecte d’un cúmul globular.

De tant en tant, dins el cúmul s’hi encèn alguna estrella potser una mica desplaçada cap a l’est. O potser són més d’una.

5-2-M26-BLOG-7x50-600px

A sobre i a sota, mapes de detall del camp dels 7×50. El cúmul és molt fàcil de trobar a partir de la línia de base del triangle d’Escut. Podem confirmar l’objecte mirant si és el cos d’una papallona que hi ha entre el triangle (en groc) i una línia molt marcada d’estrelles (en carbassa).

5-2-M26-BLOG-7x50-noms-600px

A l’article següent veurem M26 amb 15×85

 

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

M11 amb prismàtics de 7×50

Àger, 6 d’agost de 2016, 03:20,  14ºC,  cel enterbolit. SQM: 21:38 al nord, 21.26 al zenit. 85% d’humitat i pujant, la fòrmica de la taula està humida.  Prismàtics Helios Apollo 7×50

El cúmul obert M11 sempre m’ha semblat un objecte molt misteriós.

Faig observacions de cel profund amb pocs augments per poder-me posar en el lloc dels observadors del segle XVII i XVIII. De la mateixa manera que passo hores observant el cel a ull nu per poder entendre, encara que sigui només una mica, què podia passar pel cap dels sacerdots babilonis o egipcis de fa milers d’anys. Això ens permet avançar una mica més en treballs d’astronomia antiga.

Dic que trobo M11 misteriós, perquè a pocs augments i obertures petites com 7×50 sembla un cúmul globular gran, però estrany, asimètric, irregular, com si en la visió hi influís molt l’astigmatisme. Segons com, el veig amb aspecte cometari.

Al mapa de sota, per trobar-lo busquem a ull nu el triangle d’Escut. És fàcil de trobar entre la cua de l’Àliga i Ofiüc.

5-2-M11-BLOG-ull-nu-600px

Al mapa de sobre hi ha marcats dos camps de la mida de la visió dels prismàtics de 7×50. Més avall hi ha els mapes del camp marcat en vermell, centrat al triangle d’Escut, i del camp marcat en carbassa, centrat al límit entre l’Àliga i l’Escut.

El triangle d’Escut també es pot visualitzar com un rombe asimètric.

5-2-M11-BLOG-7x50-A-600px

A sobre i a sota el camp centrat al triangle d’Escut amb 7×50. Els diferents models i marques de prismàtics tenen camps més o menys amplis, els cercles són indicatius.  El triangle d’Escut, M11 i M26 normalment sempre entren alhora al camp de 7×50. El nord és a dalt.

Al mapa, a l’esquerra, les dues estrelles unides amb línia groga són d’Àliga. L’estrella que és entre les d’Àliga i M11 ja és d’Escut.

5-2-M11-BLOG-7x50-A-noms-600px

Si posem el camp d’Escut cap a la dreta, cap a l’oest, ens apareix un altre camp també molt característic en forma de C aplanada o de barca amb la proa molt arrodonida. Al mapa d’ull nu de dalt de tot, aquest camp esta marcat amb carbassa.

5-2-M11-BLOG-7x50-B-600px

A sobre i a sota, el camp centrat a la zona entre Àliga i Escut. Hi arribem desplaçant només una mica els prismàtics cap al NE des del camp anterior. Les estrelles de l’est són d’Aquila, les de l’oest són d’Escut.

5-2-M11-BLOG-7x50-B-noms-600px

Per trobar M11 només cal anar baixant per la cua de l’Àliga. Sembla acabar en quatre estrelles en cadena. La tercera ja no és d’Àliga, és d’Escut. L’última estrella de les quatre, no és una estrella, és el cúmul obert M11.

Als mapes de sota, una vegada localitzat l’objecte l’hem de confirmar.

5-2-M11-BLOG-7x50-rombe-600px

La confirmació de l’objecte: un trapezi d’estrelles de magnituds entre cinc i set, molt fàcil de veure amb 7×50.

5-2-M11-BLOG-7x50-rombe-noms-600px

 

A l’article següent veurem M11 amb 15×85.

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.