El cúmulo globular Messier 28 con prismáticos de 7×50

Ver el texto en catalán

M28 en la wikipedia

La localización del cúmulo globular M28 con 7×50 puede resultar difícil porque estamos en plena Vía Láctea y el objeto se difumina en ella.  M28 (NGC6626) tiene magnitud 6.9 con estrellas de magnitud 12 o más débiles y no lo podemos resolver con 7×50.

Por suerte el objeto tiene un campo con muy buenas referencias. Si el cielo nos es favorable, lo podremos localizar sin dificultad.

Encima, el campo a simple vista de la tetera de Sagitario. Debajo, el campo interpretado. El norte está arriba y el este a la izquierda.

En el mapa vemos los cinco globulares de la tetera, M28 y M22, y debajo, de derecha a izquierda, M69, M70 y M54. Los otros dos globulares de la secuencia, M55 y M75, están más a la izquierda, fuera del mapa.

Hemos de centrar los prismáticos de 7×50 en Lambda de Sagitario (2.82), la estrella superior de la tapa de la tetera.

Debajo, el mapa del campo.

Debajo, el mapa con el campo de 7.5º de los prismáticos de 7×50. Según la marca y el modelo, este campo puede variar un poco.

Confirmamos Lambda, la estrella del centro del mapa superior, viendo que justo a su sudeste, en la mitad del radio del campo, hay un triplete muy vistoso de 6.68, 6.31 y 6.28. El norte está arriba y el este a la izquierda.

Observamos que al nordeste de Lambda, muy cerca, hay una estrella que destaca, de 6.63.

En la parte nordeste del campo, hacia el borde, hay otro triángulo de medida similar al anterior con estrellas de 5.49, 6.81 y 6.53. En el borde del triángulo, ya en el límite del campo, vemos el brillante M22, el siguiente cúmulo de la serie. Pero ahora nos interesa M28.

Diametralmente opuesto a M22 hay una estrella brillante de 4.66. Según el campo de los prismáticos nos quedará en el límite sudoeste del campo.

Volvemos al centre, a Lambda Sagitario. A la derecha vemos un triángulo grande. La estrella superior, de 6.19, está al oeste de Lambda, las otras dos son de 6.51 y 6.91. Este triángulo se puede visualizar como un rombo si añadimos la estrella de 4.66 del sudoeste.

Es conveniente memorizar los tres triángulos del campo porque es una zona de paso frecuente con binoculares entre los cúmulos y nebulosas del plano galáctico, M21, M20, M8, etc. y los globulares de Sagitario, es decir el enlace entre la quinta y la sexta etapa de la Maratón, o entre la sexta y la séptima si contamos la etapa de descanso.

Hemos de buscar el globular M28 entre Lambda y la estrella de 6.19 que forma el vértice norte de este triángulo más grande. El cúmulo está un poco más cerca de la estrella de 6.19 que de Lambda, y está un poco desplazado al norte de la línea que une las dos estrellas.

 

Con 7×50, M28 lo veo pequeño, difuso, globular, débil, difícil.

Parece que la observación con 7×50 de este objeto depende mucho de las condiciones y de la oscuridad del lugar de observación.

Si el objeto estuviese en otra parte del cielo podríamos dudar de qué tipo de objeto es, en esta zona hemos de pensar que es un globular.

 

Si nos fijamos en el fondo de cielo de este campo y desplazamos los prismáticos hacia el este, veremos que hacia Capricornio el cielo es mucho más oscuro. El fondo de cielo en la zona de M28 es mucho más claro, estamos viendo el brazo galáctico espiral de Sagitario.

 

En el blog Cuaderno de observación hay un artículo sobre la observación de M28 con 15×85.

 

En la página Secuencia 6.1: objetos, de la web Maratón Messier de memoria, está explicado el encadenamiento de las localizaciones de este cúmulo con las de los otros objetos de la secuencia de la maratón.

 

El cúmul globular Messier 28 amb prismàtics de 7×50

Ver el texto en castellano

M28 a la wikipèdia

La localització del cúmul globular M28 amb 7×50 pot resultar difícil perquè som sobre la Via Làctia i l’objecte s’hi difumina.  M28 (NGC6626) té magnitud 6.9 amb estrelles de 12 o més dèbils i no el podem resoldre amb 7×50.

Sortosament l’objecte té un camp amb molt bones referències. Si el cel acompanya una mica, el podrem localitzar sense dificultat.

A sobre, el camp a ull nu de la tetera de Sagitari. A sota, el camp interpretat. El nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

Al mapa veiem els cinc globulars de la tetera, M28, M22 i a sota, de dreta a esquerra, M69, M70 i M54. Els altres dos globulars de la seqüència, M55  i M75, són més a l’esquerra, fora del mapa.

Hem de centrar els prismàtics de 7×50 a Lambda de Sagitari (2.82), l’estrella de dalt de tot de la tapa de la tetera.

A sota, el mapa del camp.

A sota, el mapa amb el camp de 7.5º dels prismàtics de 7×50. Segons la marca i el model, aquest camp pot variar una mica.

Confirmem Lambda, l’estrella del centre del mapa superior, veient que just al sudest, a la meitat del radi del camp, hi ha un triplet molt vistós de 6.68, 6.31 i 6.28. El nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

Observem que al nordest de Lambda, molt a prop, hi ha una estrella que destaca molt, de 6.63.

A la part nordest del camp, cap a la vora, hi ha un altre triangle, de mida similar a l’anterior, amb estrelles de 5.49, 6.81 i 6.53. A la vora del triangle, ja al límit del camp, veiem el gran i brillant M22, el proper cúmul de la sèrie. Però ara ens interessa M28.

Diametralment oposat a M22 hi ha una estrella brillant de 4.66. Segons el camp dels prismàtics ens quedarà al límit sudoest del camp.

Tornem al centre, a Lambda Sagitari. A la dreta hi ha un triangle gran. L’estrella superior, de 6.19, és a l’oest de Lambda, les altres dues són de 6.51 i 6.91. Aquest triangle es pot visualitzar com un rombe si hi afegim l’estrella de 4.66 del sudoest.

És convenient memoritzar els tres triangles del camp perquè és una zona de molt de pas amb binoculars entre els cúmuls i nebuloses del pla galàctic, M21, M20, M8, etc. i els globulars de Sagitari, és a dir l’enllaç entre la cinquena i la sisena etapes de la Marató, o entre la sisena i la setena si comptem l’etapa de descans.

Hem de buscar el globular M28 entre Lambda i l’estrella de 6.19 que forma el vèrtex nord d’aquest triangle més gran. El cúmul és una mica més a prop de la de 6.19 que de Lambda, i està una mica desplaçat al nord de la línia que uneix les dues estrelles.

 

Amb 7×50, M28 el veig petit, difús, globular, dèbil, difícil.

Sembla que l’observació d’aquest objecte depèn molt de les condicions i la foscor del cel del lloc d’observació.

Si fos en una altra part del cel podríem dubtar de quin tipus d’objecte és, en aquesta zona hem de pensar que és un globular.

 

Si ens fixem en el fons de cel d’aquest camp i desplacem els prismàtics cap a l’est, veurem que cap a Capricorni el fons de cel és molt més fosc. El fons del camp de M28 és molt més clar, estem veient el braç galàctic espiral de Sagitari.

 

Al blog Quadern d’observació hi ha un article sobre l’observació de M28 amb 15×85.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

 

Sisena etapa de la marató Messier

Està acabada la pàgina dedicada a la sisena etapa etapa de la marató Messier.

És una pàgina d’introducció a l’etapa, hi podeu accedir fent clic al mapa de sota.

L’etapa té set pàgines, aquesta d’introducció i sis pàgines més, encara en construcció, tres per a la seqüència 6.1, de M28 a M75, i tres per a la seqüència 6.2, de M15 a M30.

Cada seqüència té tres pàgines: introducció, localització dels objecte i cerca amb telrad.

A les pàgines de les seqüències trobareu mapes amb la numeració completa i els detalls de la localització dels objectes un a un i en encadenament.

M5 amb prismàtics de 7×50

Localització del cúmul globular M5 venint per l’est, des de Yed Prior-Yed Posterior i Mu Serpentis

Àger, 26 d’agost de 2016, 22:20h  19ºC, 55% d’humitat. SQM-L: 21.54 al nord, 21.38 al zenit. Ennuvolat i molt tapat a ponent. Prismàtics Helios Apollo 7×50.

Entre forats als núvols vaig fent els camps de Yed i Mu, molt tapat a M5, l’hauré de fer el proper dia.

Àger, 28 d’agost de 2016, 23:50h, 21ºC, 71% d’humitat. SQM-L: 21.50 al nord, 21.34 al zenit. Cel mediocre, molt grisós i humit, sembla que hi ha pols a l’aire.

 

El cúmul globular M5 és un objecte molt fàcil, molt gran i brillant (5.70), de la mateixa magnitud més o menys que M13, encara que en tenir diferent gradient lluminós centre-perifèria es veuen diferents.

És l’inici de la cinquena etapa de la marató, o la sisena segons com es compti, dels objectes d’estiu. Podeu veure aquesta etapa a la web paral·lela a aquest blog dedicada a la marató Messier de memòria.

 

En aquest itinerari passegem pel camp de 7×50 de Yed Prior-Posterior, saltem al camp de Mu, i d’aquí a M5.

A sota, la posició general a ull nu. M5 és a la línia que va d’Artur a Zeta Bootis i Mu Serpentis. A l’esquerra d’aquesta estrella veiem el doblet Yed Prior (Delta d’Ofiüc)-Yed Posterior (Epsilon d’Ofiüc). Prior perquè és la primera que surt a l’horitzó est, després puja Posterior.

La cinquena etapa de la marató Messier puja en línia recta fent M5-M13-M92. El nord és a dalt.

 

A sota, els camps de Yed i Mu, el nord és a dalt.

Quan posem els prismátics hem de garantir que allò que estem veient és allò què volem veure. A l’esquerra dels mapes el camp del doblet de Yed. Just a sota de Yed Prior hi ha un triangle molt evident i just a la vora del camp dels 7×50, a baix al SW, un altre triangle més allargat. Entre els dos Yeds, una mica desplaçat de la línia, un doblet i més amunt del camp dels 7×50, un altre de més separat.

A la dreta de Yed Prior comença una cadeneta, molt vistosa, que ens guiarà cap a Mu. Si movem els prismàtics cap a l’oest (dreta) entrarà Mu al camp i potser encara tindrem Yed.

Només hem posat les estrelles de camp més importants, les dos Yeds, els dos triangles, els dos doblets i la cadeneta.

Reconeixerem de seguida Mu Serpentis (3.54) perquè forma un angle molt pla amb dues estrelles més (5.09 i 5.53). Veurem com si fossin tres estrelles gairebé en línia. Tirant ara amunt aniríem a Epsilon Serpentis. A la dreta (oest) de la línia Mu-Epsilon hi ha el cúmul globular M5.

 

A sota, el camp de M5, al NW del de Mu Serpentis.

Reconeixerem el cúmul globular perquè és una bola difusa a sobre d’un rombe molt gran i fàcil de veure. El rombe té dues potes que van cap a l’est. Fàcil.

Al proper article hi ha M5 amb 15×85.

M15 amb prismàtics de 7×50

Àger, 29 de setembre de 2016, 23:24h, 12ºC, 64% d’humitat, SQM-L: 21.42 al nord i 21.36 al zenit. Cel poc fosc però molt estable. Prismàtics Helios Apollo de 7×50.

A l’article anterior hi ha l’aproximació general i la localització a ull nu, per això no les posem aquí.

El cúmul globular Messier 15 és un objecte fàcil amb prismàtics de 7×50 perquè té molt bones estrelles de referència i és dins un asterisme en forma de revòlver, de Colt, del qual en conforma el tambor de les bales.

A sota, el mapa amb el nord a dalt, centrat a Enif (8-Epsilon Peg, 2.38), que podem identificar de seguida amb prismàtics o telescopi a baix augment per la cadeneta de tres que té al NW. A ull nu de seguida la trobem Enif perquè és la més brillant de la zona, però en posar els prismàtics ens podríem confondre.

Si encarem els prismàtics a Enif i els desplacem totalment cap a l’est, apareix Baham (26-Theta Peg, 3.52). Si els prismàtics són de 7.5º de camp real potser les podrem veure les dues alhora, diametralment oposades.

Si anem ara cap a l’oest, dreta al dibuix, i baixem una mica, apareixen Delta i Gamma d’Equuleus (4.47 i 4.70), que formen un doblet separat però molt vistós.

Les quatre estrelles es veuen molt bé a ull nu, però les d’Equuleus queden una mica amagades degut al contrast que ens causa la gran figura del Pegàs, què absorbeix tot el camp.

Un cop haguem vist Delta i Gamma i la forma en angle que fan amb Baham i Enif, ja les veurem sempre a la primera.

Si centrem els prismàtics just a Enif i els desplacem mig camp en direcció contrària a Baham, és a dir cap a l’oest, cap a la dreta al dibuix, tindrem M15 gairebé centrat. Desplaçar mig camp vol dir que allò que teníem al centre ara ho posem a la vora del camp.

Al camp de visió hi ha moltes estrelles de magnitud menys brillants que sis i moltes entre set i vuit que no posem. Només hem dibuixat les més evidents, com les tres de l’asterisme que inclou M15.

A l’oest d’Enif de seguida veurem l’asterisme en forma de revòlver, de Colt, amb l’estrella de 6.1, la més brillant, encarada a l’est. Aquesta estrella es veu a ull nu i ens marca la posició del cúmul. El percutor del revòlver és una estrella de 7.62 i la de la punta del canó, encarada al sud, és de 7.31. Les dues estrelles de set i tot l’asterisme en general es veu molt bé, i sense cap mena de confusió, amb 7×50.

El tambor de les bales del revòlver és el cúmul globular M15 (6.40), què es veu molt clar, inconfusible, amb especte de boleta nebular petita i ben definida. El fet de tenir a la vora les tres estrelles de l’asterisme fa que puguem comparar molt bé l’aspecte del globular i el de les estrelles.

El planeta Urà amb prismàtics de 7×50

Àger, 4 de setembre de 2016, 00.40h,  19ºC, 54% d’humitat. SQM-L 21.36 al nord i 31.37 al zenit.

El cel sembla estable, però és clar, il·luminat, molt grisós, a nivell de terra es veu tot bé, gairebé es poden llegir els papers. Al cel no hi ha cap núvol aparent. Molt brut fins 15-20º d’altura a l’horitzó. Al satèl·lit IR es veuen les bandes de núvols laminars que passen en altura provinents de l’Àtlàntic des de Finisterre.

Prismàtics Helios Apollo 7×50.

 

Urà és molt fàcil de trobar, ja que té a la vora un trapezi que és molt vistós, i a més, el planeta és a la punta d’una cadena d’estrelles brillants.

Les estrelles d’aproximació a ull nu són fàcils i brillants, de magnitud quatre: Omicron, Nu, Mu i Èpsilon de Peixos. Sense comptar la lucida, Alfa Psc, de 3.82, que forma el vèrtex sud de la constel·lació.

Com veiem al mapa de sota, amb el nord a dalt, Urà és gairebé a la línia de l’eclíptica, una mica al sud.

Als mapes de sota, la localització d’Urà.

Al mapa sense noms es veu de seguida l’asterisme clau, el vistós trapezi del centre del camp.

A la dreta una cadena d’estrelles brillants, la de dalt és realment Urà. Amb 7×50 es veu amb aspecte estel·lar, però si ens hi estem una estona veurem que té un aspecte diferent. A l’article següent en parlem més, en veure’l amb 15×85.

A sota, les estrelles brillants Omicron, Nu i Mu de Peixos enquadren el camp. De Mu surt precisament la cadeneta marcada en carbassa que ens porta a Urà. Molt fàcil.

Però els ulls se n’aniran directament al trapezi marcat en groc al mapa. El costat llarg ens assenyala la direcció del planeta.

A l’article següent hi ha l’observació amb 15×85.

M23 amb prismàtics de 7×50

Àger, 3 de setembre de 2016, 23:00h, 22ºC, 48% d’humitat. SQM-L: 21.44 al nord i 21.21 al zenit. El cel sembla ras, però està molt il·luminat i grisós. Molt brut fins 15º o 20º d’altura a l’horitzó. Fa el mateix cel que ahir, sembla net, però no és fosc. El satèl·lit IR ens mostra la realitat, hi ha grans masses laminars de núvols alts provinents de l’Atlàntic entrant a la península per Finisterre i que avancen cap a l’est en forma de cintes allargades SW-NW. És la tònica de les últimes nits.

Prismàtics Helios Apollo 7×50.

 

En marató, la manera més ràpida de localitzar el cúmul obert M23 és fer-ho amb 7×50 i amb la ziga-zaga M24-M25-M24-M23, però som vora del pla galàctic i hi ha innumerables objectes que ens poden confondre quan no coneixem aquest camp amb prismàtics.

Les primeres vegades que el visitem pot ser interessant fer-ho des de M8-M20-M21, ja que és un grup molt fàcil que es localitza a ull nu. Al blog hi ha un article anterior de com trobar aquest grup amb 7×50 i un altre article amb 15×85.

 

A sota, amb el nord a dalt, el mapa sense noms i l’interpretat del camp dels 7×50, que inclou alhora M23 i M24 a la part superior i M21-M20-M8 a baix, al sud.

Som al pla galàctic. A baix, a l’esquerra del centre del mapa hi ha M8, la nebulosa de la Llacuna. A l’oest, tocant a M8, a la dreta al mapa, hi ha quatre estrelles que fan un asterisme com un cullerot soper de cap per avall. Si ara veiem a sobre de la Llacuna un triangle ja tenim la certesa de que som on volem ser. D’aquest triangle, el vèrtex superior, nord, és el cúmul obert M21. En un altre article del blog en trobareu més informació. Hi podeu accedir pel núvol d’etiquetes de la dreta de la pàgina.

Més cap al NW (extrem dret del mapa) hi ha cinc estrelles molt brillants que formen una ona de mar. Les dues formes en groc al mapa.

Si des de la cresta de l’ona seguim amunt la cadeneta d’estrelles (línia verda) arribem a un quadrat una mica aixafat lateralment, dins del qual hi ha el cúmul obert M23. L’estrella del vèrtex NW destaca molt sobre les altres.

 

A sota, els dos mapes, sense noms i amb noms, centrats a M23. El nord és a dalt.

Al centre, M23 dins el quadrat aixafat lateralment. El cúmul es veu gran, molt difús, fàcil de reconèixer un cop se sap que és el que té l’estrella del NW a tocar. La part més brillant del cúmul es veu desplaçada cap al NE. Amb visió lateral puja molt.

Amb M23 centrat, al camp destaquen sobretot l’estrella de 6.48 del vèrtex NW del quadrat i les dues estrelles brillants del nord del camp, de 5.52 i 5.93. Les tres estrelles formen un triangle molt gran, molt fàcil de reconèixer. Quan l’haguem vist ja podem anar vàries vegades a l’esquerra, a l’est, per fer M23-M24-M25-M24-M23, què és el camí fàcil i ràpid en marató. Un problema que pot tenir un observador en començar amb aquests camps és que en ser vora del pla galàctic hi ha molts i molts objectes, els menys vistosos (aparentment) com M26, M18, M23 o M21 s’han d’haver preparat bé.

Un altre problema és que l’aspecte és diferent a ull nu i amb prismàtics. M24, per exemple, a ull nu es veu com un núvol brillant molt gran, veiem sobretot el bosc i menys els arbres. Quan posem els prismàtics veiem els arbres, les estrelles, i es fa molt menys evident el bosc.

 

A sota, una situació de finals d’estiu, amb l’objecte molt baix, o bé en una altra època de l’any amb un cel dolent o contaminat.

Cel grisós, objectes brillants que ara semblem dèbils i que només centellegen entre la póls i l’humitat.

La póls, la humitat i els núvols filtren els objectes del camp i ens mostren els més evidents que hem de memoritzar. No hem posat les estrelles de M24 a l’esquerra.

Si venim de M24, escanejant el cel d’est a oest, només que aquesta finestra galàctica surt del camp, apareixen les dues estrelles brillants de 5.52 i 5.93 de dalt i l’estrella de 6.48 del vèrtex NW del quadrat, que formen un triangle molt evident.

Els cels mediocres són molt bons per entrenar la marató perquè filtren les distraccions i t’ensenyen només els elements més importants dels camps de cada objecte. Cal no desaprofitar aquestes nits.

 

A l’article següent hi ha M23 amb prismàtics de 15×85.

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

M6 amb prismàtics de 7×50

Àger, 24 d’agost de 2016, 22:20h, 25ºC, 44% d’humitat. Cel A0. SQM-L al nord: 21.63 i 21.43 al zenit. Prismàtics Helios Apollo de 7×50. Objecte a 14º d’altura.

Els cúmuls oberts M7 i M6 són dos cúmuls molt fàcils de localitzar entre el bec de la tetera de Sagitari i l’agulló d’Escorpí. En marató hi arribem des de M8, la nebulosa de la Llacuna, i des d’aquí anem directes als globulars de l’hemisferi sud galàctic, començant per M28 o M22.

A sota, al mapa amb el nord a dalt, l’agulló de l’Escorpí, el camp de sortida amb prismàtics de 7×50.

A dalt a la dreta del mapa els Ull de gat (Cat’s Eyes), Shaula i Lesath, o Sharur i Shargaz de la llista mesopotàmica Estrelles de l’Arada o Mul Apin.

A sota, les estrelles del camp de sortida per localitzar M6, el cúmul de la Papallona.

Als mapes de sota, l’asterisme de l’agulló de l’Escorpí és el punt de sortida cap a M6. Si posem Shaula i Lesath al sud del camp dels 7×50 apareixen al nord M7 i M6, els dos fàcils i inconfusibles. Estan separats per una cadena de quatre estrelles molt vistosa.

Als mapes de sobre i de sota, a l’est del camp, a l’esquerra del mapa, hi ha el cúmul de Ptolemeu, M7, molt gran i lluminós, s’hi resol una gran quantitat d’estels.

Al nord del camp hi ha el cúmul obert M6. El veiem molt clar, gran, inconfusible, de forma triangular amb els vèrtex arrodonits, hi veiem xispejar moltes estrelles.

La majoria de les estrelles són dins dels triangle, sembla concentrat. Hi ha una estrella molt brillant i altres tres que es veuen gairebé tot el temps. Si les observem una bona estona veurem que hi ha quatre estrelles brillants i dues una mica més dèbils, entre les sis fan tres doblets paral·lels. Al voltant, en un menor tant per cent de temps s’encenen i apaguen mitja dotzena més d’estrelles, entre els sis doblets i aquestes potser se’n veuen una dotzena. A l’article següent del blog hi ha el dibuix dels doblets amb 15×85.

 

A  l’article següent del blog hi ha M6 amb prismàtics de 15×85

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

M16, M17 i M18 amb prismàtics de 7×50

Àger, 29 d’agost de 2016, 00:50h, 21ºC, 74% d’humitat. SQM-L al nord: 21.56, 21.39 al zenit. Cel clar, grisós, mediocre, estable, sembla amb pols a l’aire, humitat alta, però els papers s’humitegen només una mica. Prismàtics Helios Apollo 7×50.

La localització ràpida de M16, M17 i M18 és millor fer-la amb 7×50 que amb prismàtics de més augments per una qüestió de camp. Amb sis o set graus, els tres objectes són al mateix camp i es troben molt ràpidament, amb menys graus és més difícil. Amb 15×85, M16 ocupa tot el camp de visió i això és molt poc pràctic en treballs de cerca ràpida.

Hem de començar a Gamma d’Escut, hi podem arribar amb prismàtics des de M11 i M26 o bé a ull nu buscant Gamma, què forma el vèrtex sud del rombe d’Escut.

Al mapa de sota, per arribar a Gamma hem de localitzar l’Escut. Si no coneixem encara bé la zona hi podem arribar des de la tetera de Sagitari. També hi podríem arribar des de l’Àliga, perquè l’Escut és la continuació de la cua de l’Àliga.

A sota, l’asterisme guia, que inclou Gamma d’Escut (4.67), està format per un triangle i un doblet molt vistosos en 7×50.  En marató, baixant ràpidament des de M11 i M26 arribem a l’asterisme, que inclou el vèrtex inferior del rombe l’Escut. Si visualitzem l’asterisme com una mà amb el dit estés, ens assenyala la direcció de M16, per trobar la línia 16-17-18-24.

Gamma Sct és la més brillant de l’oest, a la dreta del mapa.

Centrem els prismàtics a Gamma Sct (4.67), caracteritzem l’asterisme, triangle, doblet, mà que assenyala a l’oest, i desplacem els prismàtics de manera que la mà quedi a l’est del camp. Busquem les estrelles més brillants, veurem que són les de l’asterisme i dues més (5.71 i 5.39) que fan una línia perpendicular a la direcció de la mà.  Aquestes dues estrelles i Gamma Sct fan un triangle.

Als mapes de sobre i de sota, la línia de les dues estrelles de 5.71 i 5.39 és la clau per trobar els tres objectes.

M16, la nebulosa de l’Àliga, està entre les dues estrelles, però desplaçada cap a l’oest. És molt gran, lluminosa i fàcil de trobar.

Amb 7×50 la veiem ovalada amb l’eix encarat a l’estrella de 5.39. Dins hi veiem una zona molt més brillant, no està centrada sinó desplaçada al NW. Amb el cel grisós i brut d’avui, hi veig brillar estrelles de manera intermitent, dues o tres a la part més brillant i una o dues a la part nebulosa del sud.

Just al sud de l’estrella guia de 5.39 hi ha una altra nebulosa, totalment diferent de l’anterior. En veure-la, ens adonem que M16 és molt gran, perquè veiem M17 clarament i diríem que és gran si no hi hagués al costat M16. La part lluminosa la veiem en forma de triangle, amb el costat superior més o menys est-oest i el vèrtex més agut apuntant a l’est.

Dins de la part superior de la nebulosa, paral·lela al costat del nord hi veiem una franja molt brillant, destaca molt. Baixa per l’oest.

Al mapa de sota, el tercer objecte, el cúmul obert M18, és més difícil de veure però el tenim davant. És petit i poc brillant. Avui el cel no està bé i distingeixo clarament el cúmul però se’m fa difícil descriu-re’l, el veig borrós. Per trobar-lo només cal seguir la línia guia de les estrelles de 5.71 i 5.39 i just a sota de M17 trobem M18. Més avall, al sud, hi ha una línia d’estrelles en arc de les quals en podem veure tres, cinc o més segons l’estat del cel. La podem visualitzar com una separació del conjunt M16-17-18 i de M24. Just a sota de la cadena ja comencen els innumerables camps d’estrelles, que no hem posat, de la finestra galàctica M24.

 

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

M25 amb prismàtics de 7×50

Àger, 27 d’agost de 2016, 00:25h, 17ºC, 62% d’humitat. Un front de núvols estratificats avança des de ponent i fa una cortina laminar horitzontal que va de nord a sud fins a trenta o quaranta graus d’altura a l’oest. Entre línia i línia d’estrats queda una petita estona per observar, encara que hem d’anar canviant d’objecte segons la finestra de núvols i després tornar-hi una i altra vegada.

Prismàtics Helios Apollo 7×50.

El cúmul obert M25 és molt gran i fàcil de trobar a l’est, gairebé a tocar, de M24, que es veu sempre a ull nu. Aquesta finestra galàctica i M25 comparteixen camp amb 7×50.

També hi podem arribar des de la tetera de Sagitari. En qualsevol cas és un objecte sense cap mena de dificultat i molt bonic, sobretot pel camp i per les múltiples lineacions en arc que hi ha a diferent escala.

M25 està en un camp d’estrelles molt característic, en forma de nautilus, encara que a vegades hi veig en estel en forma de drac amb cua com els que envolen als països de l’extrem orient.

El camp és immens, més gran encara que la ja immensa finestra de M24.

Aquest cúmul està en terra nullius, a l’espai gairebé buit entre el nostre braç galàctic i el braç espiral de Sagitari.

A sota, les dues maneres ràpides, i molt fàcils, de trobar M25, des de M24 i des de la tetera de Sagitari.

A sota, els dos mapes, amb el nord a dalt, del camp de visió dels 7×50 centrat a M25.

El cúmul és molt gran, amb 7×50 s’hi distingeixen moltes estrelles ben individualitzades, la més brillant és la cefeida U Sag (6.3-7.1) al centre del cúmul. Competeix com a lucida, al llarg dels dies de la setmana, amb l’estrella de 6.81, al NW.

Al mapa interpretat de baix, en groc hi ha un dels molts arcs del camp, que recorda la figura d’un nautilus, o la cua d’un estel de l’extrem orient en forma de drac.

En carbassa dos asterismes de confirmació, un rombe i un triangle, encara que segons com, hi podem veure dos rombes encadenats.

A més, les dues primeres estrelles de la cua de l’estel en forma de drac, a sobre del cúmul, fan un triangle isòsceles amb l’estrella del NW.

Al proper article hi ha M25 amb 15×85

A la pàgina Marató Messier de memòria, cinquena etapa, seqüència 5.3: objectes trobareu informació sobre l’encadenament d’aquest objecte dins la seqüència.

També hi trobareu una pàgina amb l’explicació de la marató Messier de memòria on hi ha les etapes i les seqüències.

A la part superior dreta de totes les pàgines hi ha un índex de navegació.

.