Tutorial: Localización encadenada con prismáticos de 7×50 y 15×85 de los siete cúmulos globulares de Sagitario del catálogo Messier. Sexta etapa de la maratón Messier, primera serie, Secuencia 6.1

Leer el texto en catalán

En la web Maratón Messier de memoria está terminada la página Secuencia 6.1: objetos, dedicada al encadenamiento de la localización de los objetos con prismáticos de 7×50 y 15×85.

 

La que denominamos Secuencia 6.1 de la maratón Messier está formada por los siete cúmulos globulares de Sagitario que están en el catálogo Messier. Sería el equivalente visual de los cúmulos globulares de las Secuencias 5.1 y 5.2, del hemisferio norte galáctico, pero ahora en el hemisferio sur galáctico.

 

En la página Secuencia 6.1: introducción, podemos ver diferentes informaciones sobre la naturaleza de los objetos de la secuencia. Su posición galáctica está en el apartado Perspectiva galáctica.

En la página Sexta etapa: objetos de la salida del Sol podemos ver las generalidades de la etapa completa, última de la maratón de primavera, que comprende las Secuencias 6.1 y 6.2.

Todas las páginas tienen en la parte inferior una tabla de enlaces rápidos.

A través del Índice se puede acceder directamente a todas las páginas de este espacio web.

Anuncis

Tutorial: Localització encadenada amb prismàtics de 7×50 i 15×85 dels set cúmuls globulars de Sagitari del catàleg Messier. Sisena etapa de la marató Messier, primera sèrie, Seqüència 6.1

Leer el texto en castellano

A la web Marató Messier de memòria està acabada la pàgina Seqüència 6.1: objectes, dedicada a l’encadenament de la localització dels objectes amb prismàtics de 7×50 i 15×85.

 

La què anomenem Seqüència 6.1 de la marató Messier està formada pels set cúmuls globulars de Sagitari què són al catàleg Messier. Seria l’equivalent visual dels cúmuls globulars de les Seqüències 5.1 i 5.2, de l’hemisferi nord galàctic, però ara a l’hemisferi sud galàctic.

 

A la página Seqüència 6.1: introducció, podem veure diferents informacions sobre les característiques dels objectes de la seqüència. La seva posició galáctica és a l’apartat Perspectiva galàctica.

A la pàgina Sisena etapa: objectes de la sortida del Sol, podem veure les generalitats de l’etapa, l’última de la marató de primavera, què comprèn les Seqüències 6.1 i 6.2.

Totes les págines tenen a la part inferior una taula d’enllaços ràpids.

A través de l’Índex es pot accedir directament a totes les pàgines d’aquest espai web.

 

 

Los cúmulos globulares de Sagitario que son Messier, con prismáticos

Leer el texto en catalán

En Sagitario hay siete cúmulos globulares que están en catálogo Messier. En el mapa que sigue, con el norte arriba y el este a la izquierda, vemos su posición.

Debajo del mapa hay enlaces a los artículos de este blog Cuaderno de observación i de la web Maratón Messier de memoria donde se explica la localización de estos objetos con prismáticos de 7×50 y de 15×85.

 

Los siete cúmulos forman la Secuencia 6.1 de la maratón Messier. La sexta y última etapa de la maratón la dividimos en dos partes, que denominamos Secuencia 6.1 y Secuencia 6.2. Lo que da unidad a la secuencia 6.1 es que todos los objetos son cúmulos globulares en la visual de Sagitario.

 

Con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 28 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 22 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 7×50

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 7×50 desde M55

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 7×50 desde el este

 

Con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 28 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 22 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 69 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 70 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 54 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 15×85

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 15×85 desde M55

El cúmulo globular Messier 75 con prismáticos de 15×85 desde el este

 

En la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación, se explica la posición de los siete cúmulos en la Galaxia.

 

Els cúmuls globulars de Sagitari què són Messier, amb prismàtics

Leer el texto en castellano

A Sagitari hi ha set cúmuls globulars què són al catàleg Messier. Al mapa de sota, amb el nord a dalt i l’est a l’esquerra, en veiem la posició.

A sota del mapa hi ha enllaços als articles del blog Quadern d’observació i de la web Marató Messier de memòria què expliquen la localització d’aquests objectes amb prismàtics de 7×50 i de 15×85.

 

Aquests set cúmuls formen la Seqüència 6.1 de la marató Messier. La sisena i última etapa de la marató la dividim en dues parts, què anomenem Seqüència 6.1 i Seqüència 6.2. Allò què dóna unitat a la Seqüència 6.1 és què tots els objectes són cúmuls globulars de la visual de Sagitari.

 

Amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 28 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 22 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 7×50 des de M55

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 7×50 des de l’est

 

Amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 28 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 22 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 69 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 70 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 54 amb prismàtics de 7×50

El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 15×85

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 15×85 des de M55

El cúmul globular Messier 75 amb prismàtics de 15×85 des de l’est

 

A la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació, hi ha l’explicació de la posició dels set cúmuls a la Galàxia.

 

El cúmulo globular M75 desde M55 con prismáticos de 15×85

Leer el texto en catalán

M75 a la wikipèdia

M55 a la wikipèdia

Este artículo es la continuación de El cúmulo globular M75 desde M55 con prismáticos de 7×50.  Este artículo y el de ahora explican cómo llegar al cúmulo globular M75 desde el oeste, desde Sagitario, siguiendo la secuencia de la maratón Messier.

En dos artículos anteriores de este blog, M75 con prismáticos de 7×50, y M75 con prismáticos de 15×85, podemos ver la localización del cúmulo desde el este, desde Capricornio.

Los cuatro artículos son complementarios y tienen como partes comunes los campos del asterismo que incluye la estrella Omega y el asterismo en forma de letra épsilon que está un poco más al norte .

 

Debajo, los dos mapas con la localización del cúmulo globular. La estrategia de búsqueda es la misma que con 7×50.

La diferencia es el campo de visión, con 7×50 vemos los dos asterismos en el mismo campo de 7.5 grados, en cambio, con los 15×85 cada asterismo llena por separado una gran parte del campo.

Además, la letra épsilon, que a veces nos esconde la parte superior del campo, el triángulo que incluye M75, con 15×85 normalmente se ve entera y sin ninguna dificultad, ya que la estrella más débil del asterismo, de magnitud 7.99, es brillante con este diámetro y el cúmulo es de 8.60.

En los mapas el norte está arriba i el este a la izquierda.

Del mismo modo que en el artículo anterior con 7×50, desde M55 vamos al nordeste hasta el asterismo que incluye Omega de Sagitario. Esto no ofrece ninguna dificultad porque el asterismo es muy brillante, se ve a simple vista, y al pasar por encima con los prismáticos es magnético, nos atrapa.

La estrella del oeste, derecha en el mapa, es Omega de Sagitario (4.70). Las otras tres estrellas también son de magnitud cuatro.

 

En el mapa inferior vemos que si desde el asterismo de Omega vamos un poco hacia el norte llegamos al de la épsilon inclinada, dibujados en amarillo.

Este último asterismo es de dimensiones similares al anterior pero mucho más débil, aunque también muy evidente. En el de Omega las estrellas son de magnitud cuatro y ahora en el que tiene forma de épsilon, las tres estrellas más brillantes, que son las del sur, son de magnitud seis.

Este asterismo lo podemos visualizar también como un triángulo arriba (norte) y un trapecio (sur). El lado largo del trapecio es el del norte, marcado con verde en el mapa.

Con 15×85 enseguida veremos el cúmulo, pero si tenemos un cielo mediocre puede ser que veamos a la primera solo el trapecio. Si lo vemos, hemos de buscar el triángulo.

La que parece la estrella del vértice sur del triángulo es el cúmulo globular M75.

Si el cielo es muy malo y no tenemos claro si estamos viendo el cúmulo, podemos contar las estrellas de la línea larga de la E. Si contamos cinco, estamos viendo el cúmulo, que es la que parece la segunda estrella. Si contamos las siete estrellas de la E entera, es la tercera.

 

En la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación está la explicación de la posición del cúmulo en la Galaxia.

En el mapa que sigue vemos la situación del cúmulo proyectada sobre el plano galáctico. Abajo a la derecha vemos el Sistema Solar y justo encima, el centro galáctico en rojo. Arriba, los dos cúmulos globulares más distantes del catálogo Messier, M75 y M54.

 

En la página Secuencia 6.1: objetos, de la web Maratón Messier de memoria, está explicado el encadenamiento de las localizaciones de este cúmulo con las de los otros objetos de la secuencia de la maratón.

 

Con este objeto se termina la serie de los siete cúmulos globulares de Sagitario que forman la que llamamos Secuencia 6.1 de la maratón Messier.

 

El cúmul globular M75 des de M55 amb prismàtics de 15×85

Leer el texto en castellano

M75 a la wikipèdia

M55 a la wikipèdia

Aquest article és la continuació de El cúmul globular M75 des de M55 amb prismàtics de 7×50.  Aquest article i el d’ara expliquen com arribar al cúmul globular M75 des de l’oest, des de Sagitari, seguint la seqüència de la marató Messier.

En dos articles anteriors d’aquest blog, M75 amb prismàtics de 7×50, i M75 amb prismàtics de 15×85, hi ha la localització del cúmul globular M75 des de l’est, des de Capricorni. Els quatre articles són complementaris i tenen com a parts comunes els camps de l’asterisme d’Omega de Sagitari i l’asterisme què és una mica més al nord en forma de lletra èpsilon.

 

A sota, els dos mapes amb la localització del cúmul globular. L’estratègia de cerca és la mateixa què amb 7×50.

La diferència és el camp de visió, amb els 7×50 veiem els dos asterismes al mateix camp de 7.5 graus. En canvi, amb els 15×85 cada asterisme omple per separat una gran part del camp.

A més, la lletra èpsilon, què a vegades amb 7×50 ens amaga una mica la part superior, el triangle què inclou M75, amb 15×85 normalment es veu sencera y sense cap dificultat, ja que l’estrella més dèbil de l’asterisme és brillant amb aquest diàmetre, de magnitud 7.99, i el cúmul és de 8.60.

Als mapes, el nord és a dalt i l’est és a l’esquerra.

De la mateixa manera que hem fet a l’article anterior amb 7×50, des de M55 anem al nord-est fins a l’asterisme què inclou Omega de Sagitari. Això no té cap dificultat perquè l’asterisme és molt brillant, es veu a ull nu, i en passar-hi per sobre amb els prismàtics, és magnètic, hi quedem atrapats.

L’estrella de l’oest, dreta al mapa, és Omega de Sagitari (4.70). Les altres tres estrelles també són de magnitud quatre.

 

Al mapa de sota veiem que si des de l’asterisme anem una mica al nord, amunt al mapa, arribem a un altre asterisme, en forma de lletra èpsilon inclinada. Els dos estan dibuixats amb groc al mapa.

L’asterisme en forma d’èpsilon és de dimensions semblants a l’anterior, però molt més dèbil, encara que també molt evident. A l’asterisme què inclou Omega, les estrelles són de magnitud quatre i ara, les tres estrelles més brillants de la èpsilon , què són les del sud, són de magnitud sis.

L’asterisme el podem visualitzar també com un triangle a dalt (nord) i un trapezi a baix (sud). El costat llarg del trapezi és el de dalt i al mapa és verd.

Amb 15×85 de seguida veurem el cúmul, però si tenim un cel dolent pot ser que vegem a la primera només el trapezi. Si el veiem,  hem de buscar a sobre el triangle.

La què sembla l’estrella del vèrtex sud del triangle és el cúmul globular M75.

Si el cel és molt dolent i no tenim clar si estem veient el cúmul, podem comptar les estrelles de la línia llarga de la E. Si en comptem cinc, estem veient el cúmul, que és el que sembla la segona estrella, o la tercera si comptem les set estrelles de la E sencera.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació, hi ha l’explicació de la posició del cúmul a la Galàxia.

Al mapa de sota veiem la situació del cúmul projectada sobre el pla galàctic. A baix a la dreta, el Sistema Solar i just a sobre, en vermell, el centre galàctic. A dalt, els dos cúmuls globulars més llunyans del catàleg Messier, M75 i M54.

 

Amb aquest objecte s’acaba la sèrie dels set cúmuls globulars de Sagitari què formen la que anomenem Seqüència 6.1 de la marató Messier.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

 

 

El cúmulo globular M75 desde M55 con prismáticos de 7×50

Leer el texto en catalán

M75 en la wikipedia

M55 en la wikipedia

En un artículo anterior de este blog, M75 con prismáticos de 7×50, describíamos la localización del cúmulo globular M75 desde el este, desde Capricornio.

En este artículo veremos la localización viniendo de M55, que es la secuencia más rápida en la maratón Messier.

 

En los dos mapas que siguen, vemos la Secuencia 6.1 de la maratón Messier, formada por los siete cúmulos globulares de Sagitario que están en el catálogo Messier: M28, M22, M69, M70, M54, M55 y M75. El norte está arriba y el este a la izquierda.

Para encontrar M55 podemos utilizar el asterismo en forma de trapecio irregular que incluye a la estrella Omega de Sagitario (4.70). Este asterismo se ve a simple vista. La explicación de esta localización está en el artículo El cúmulo globular Messier 55 con prismáticos de 7×50 de este mismo blog.

M75 está al norte del asterismo.

 

A continuación, los dos mapas del campo de visión de 7.5 grados de los 7×50. El norte está arriba y el este a la izquierda.

Desde M55 buscamos a su nordeste el asterismo que incluye a Omega de Sagitario. Si lo situamos en la parte sur del campo aparece el asterismo con forma de letra épsilon inclinada al norte, arriba en el mapa.

En el campo de visión ahora destacan las dos formas, en amarillo en el mapa que sigue. Al sur vemos el trapecio en forma de cometa que se ve a simple vista y al norte vemos el que tiene forma de letra épsilon, más débil que el que incluye a Omega. Los dos asterismos tienen una medida similar.

Las tres estrellas más brillantes del asterismo en épsilon están al sur y son de magnitud seis. Si el cielo no es bueno, quizás no veremos la letra épsilon a la primera, pero las cuatro estrellas del sur las podremos visualizar como un trapecio irregular con el lado largo al norte (marcado en verde en el mapa). Si vemos el trapecio, hemos de buscar encima, al norte, un triángulo. La que parece la estrella del vértice sur es el cúmulo globular M75.

Para saber si vemos M75, podemos contar las estrellas de la línea larga de la E. Si contamos cinco, estamos viendo el cúmulo, que es el que parece la segunda estrella, o la tercera si contamos la E entera.

 

Las cuestiones relativas a la posición del objeto en la Galaxia están explicadas en la página Secuencia 6.1: Introducción: Perspectiva galáctica de la web Maratón Messier de memoria, paralela a este Cuaderno de observación.

En el blog Cuaderno de observación hay un artículo sobre la observación de M75 con 15×85.

En la página Secuencia 6.1: objetos, de la web Maratón Messier de memoria, está explicado el encadenamiento de las localizaciones de este cúmulo con las de los otros objetos de la secuencia de la maratón.

 

Con este objeto termina la serie de los siete cúmulos globulares de Sagitario que forman la que llamamos Secuencia 6.1 de la maratón Messier.

 

 

El cúmul globular M75 des de M55 amb prismàtics de 7×50

Leer el texto en castellano

M75 a la wikipèdia

M55 a la wikipèdia

En un article anterior d’aquest blog, M75 amb prismàtics de 7×50, hi ha la localització del cúmul globular M75 des de l’est, des de Capricorni. En l’article d’ara hi ha la localització venint de M55, què és la seqüència més ràpida en la marató Messier.

 

Al dos mapes de sota, veiem la Seqüència 6.1 de la marató Messier, formada pels set cúmuls globulars de Sagitari què són al catàleg Messier: M28, M22, M69, M70, M54, M55 i M75. El nord és a dalt i l’est a l’esquerra.

Per trobar M55 podem utilitzar l’asterisme en forma de trapezi irregular què inclou Omega de Sagitari (4.70). Aquest asterisme es veu a ull nu. L’explicació d’aquesta localització és a l’article El cúmul globular Messier 55 amb prismàtics de 7×50 d’aquest mateix blog.

M75 és al nord de l’asterisme.

 

A sota, els dos mapes del camp de visió de 7.5 graus dels 7×50. Nord a dalt i est a l’esquerra.

Des de M55 anem al nord-est fins a l’asterisme què inclou Omega de Sagitari. Si el posem a la part sud del camp apareix al nord, a dalt al mapa, l’asterisme en forma de lletra èpsilon inclinada.

Al camp ara hi destaquen les dues formes, en groc al mapa de sota. Al sud, veiem el trapezi en forma d’estel què es veu a ull nu, i al nord l’asterisme en forma de lletra èpsilon, més dèbil que el què inclou Omega. Els dos asterismes tenen una mida similar.

Les tres estrelles més brillants de l’asterisme en èpsilon són al sud i de magnitud sis. Si el cel no és massa bo, potser no veurem la lletra èpsilon a la primera, però les quatre estrelles de baix de la lletra èpsilon les podem visualitzar com un trapezi irregular amb el costat llarg al nord (marcat en verd). Si veiem el trapezi, hem de buscar a sobre el triangle. La què sembla l’estrella del vèrtex sud del triangle és el cúmul globular M75.

Per saber si veiem M75, podem comptar les estrelles de la línia llarga de la E. Si en comptem cinc, estem veient el cúmul, que és el que sembla la segona estrella, o la tercera si comptem la E sencera.

 

La posició de l’objecte a la Galàxia la trobareu explicada a la pàgina Seqüència 6.1: Introducció: Perspectiva galàctica de la web Marató Messier de memòria, paral·lela a aquest Quadern d’observació.

 

Amb aquest objecte s’acaba la sèrie dels set cúmuls globulars de Sagitari què formen la que anomenem Seqüència 6.1 de la marató Messier.

 

Al blog Quadern d’observació hi ha un article sobre la localització de M75 amb 15×85.

 

A la pàgina Seqüència 6.1: objectes, de la web Marató Messier de memòria, hi ha l’encadenament de la localització d’aquest cúmul amb la dels altres objectes de la seqüència de la marató.

 

M75 amb prismàtics de 15×85

Àger, 25 d’agost de 2016, 0:40h, 17ºC, 63% d’humitat, olor d’humitat, objecte a 25º d’altura. SQM-L: 21.60 al nord, 21.35 al zenit, hi ha la Via Làctia.

Prismàtics Helios Apollo 15×85. Veig bé fins a mag. 11 i regular entre 11 i 12, fluctuant sobre 11.5, arribo a 12.5, potser 12.8 uns moments. SQM-L a la zona de M75: 21.23

A l’article anterior hi ha M75 amb 7×50 i la situació general.

Amb prismàtics de 15×85, el cúmul globular M75 el veig molt petit, rodó i globular, com una estrella difusa però gran. Per la mida que té, si fos una estrella, seria molt brillant.

Hi ha estones que a dins hi veig brillar el centre, com si fos una estrella.

Al mapa de sota, amb 15×85 no es pot confondre i és fàcil de localitzar gràcies a l’esterisme en forma d’èpsilon, del qual forma part.

6-1-M75-BLOG-15x85-sense-noms-600px

Al mapa de sobre, amb el nord a dalt, veiem a dalt l’asterisme en èpsilon i el trapezi del sud. Aquest, format per Omega Sag i les estrelles 59, 62 i 60 Sag amb els 15×85 és espectacular i molt brillant, ocupa gairebé tot el camp. Els quatre vèrtex són de magnitud quatre.

A sota en línia blava, si en aquest trapezi del sud seguim la línia 59 Sag-60 Sag, de seguida trobarem un altre trapezi, encara que molt menys brillant, hem baixat dues magnituds. Immediatament a sobre trobarem el triangle que inclou M75. Si unim el trapezi i el triangle veurem la lletra èpsilon.

Aquesta E mirant al NW sembla ocupar gairebé tot el camp. Amb 15×85 és molt més fàcil que amb 7×50, encara que el trapezi del sud és molt més ràpid de trobar amb 7×50 al tenir el doble de camp de visió.

6-1-M75-BLOG-15x85-amb-noms-600px

M75 amb prismàtics de 7×50

M75 a la wikipèdia

En aquest article hi ha l’aproximació al cúmul globular M75 des de l’est, des de Capricorni, en un altre article, M75 des de M55 amb prismàtics de 7×50, hi ha l’aproximació des de l’oest, des de Sagitari, el camí normal en marató Messier.

 

Àger, 24 d’agost de 2016, 23:50, 19.5ºC, 59% humitat. Els papers es comencen a humitejar. Cel ras A0.  Prismàtics Helios Apollo 7×50

Amb 7×50 el cúmul globular M75 té l’aspecte d’una estrella una mica difusa. Seria un objecte difícil de localitzar si no hi hagués bones referències al camp dels 7×50.

Al mapa de sota, amb el nord a dalt, veiem que el costat oest del pseudotriangle de Capricorni té dos grans doblets als extrems. El de dalt, al NW, format per Alfa i Beta Cap, i el del sud, format per Psi i Omega Cap. De fet, el vèrtex est de la constel·lació té un altre gran doblet format per Delta i Gamma Cap.

Per iniciar-se en la cerca de M75 val la pena començar a Alfa de Capricorni per visitar el doblet Alfa 01 i Alfa 02 (4.30 -3.58). Al mateix camp dels 7×50, una mica al sud hi ha el sistema binari de Beta, molt vistós, que en realitat és un complex sistema múltiple d’estrelles.

Seguint el costat oest del triangle de Capricorni, i encara al camp de 7×50 de Beta, arribem a un petit asterisme en triangle format per Rho, Pi i Omicron Cap. Més avall, al vèrtex sud, trobem el doblet Psi i Omega.

Si des de Psi o Omega anem una mica a l’oest ens apareix al camp un trapezi en forma d’estel molt vistós perquè està format per quatre estrelles de magnitud quatre, que destaquen sobre les estrelles de camp.

6-1-M75-BLOG-mapa-capricorni-600px

6-1-M75-BLOG-7x50-sense-noms-600px

A sobre i a sota, el camp de 7×50. El nord és a dalt. Al camp hi destaquen dues formes (en groc al mapa de sota), el trapezi en forma d’estel i un asterisme en forma de lletra èpsilon que es pot visualitzar com un trapezi (en verd) amb tres estrelles a sobre en triangle. L’estrella del sud del triangle de sobre és el cúmul globular M75.

Les estrelles més brillants de l’asterisme en èpsilon són de magnitud sis. Si el cel és mediocre, veurem clarament el trapezi inferior del mapa, al sud de la èpsilon i pot ser que ens costi una mica veure la E inclinada. Si insistim el trobarem perquè la referència del trapezi de sota és molt bona. Si no el veiem, posem el trapezi de 59-60-62-Omega Sag al sud del camp i al nord ens apareixerà la E.

Per saber si veiem M75 podem comptar les estrelles de la línia llarga de la E. Si en comptem cinc, estem veient el cúmul, què és el que sembla la segona estrella, o la tercera si comptem la E sencera.

6-1-M75-BLOG-7x50-amb-noms-600px